Un nou cas a l’Iran: la policia de la moral deixa paralítica una dona per no dur el vel

La dona conduia el seu cotxe a  la ciutat de Nour, a la província de Mazandaran al nord del país, quan la policia la va aturar i va  disparar-li en  comprovar que tenia una ordre per  no respectar l’estricta llei del vel islàmic. És Arezou Badri, de 31 anys i mare de dos nens petits. Els fets van tenir lloc el 22 de juliol. Per mitjà d’un missatge de text, les autoritats avisen els propietaris dels vehicles capturats amb  dones sense vel que el seu cotxe serà confiscat. La mesura  s’ha estat aplicant al país els últims mesos per forçar l’ús del vel islàmic.

Badri es troba actualment sota  estrictes mesures de seguretat a  la Unitat de Cures Intensives  (UCI) de l’Hospital Valiasr de Teheran i els agents només permeten que la seva família la visiti durant uns minuts, després de prendre’ls els mòbils, per evitar que sortin  imatges de la víctima. Tot i així, una imatge de la dona s’ha fet virala les xarxes socials.

Rosa Cendón, una heroïna de la lluita contra la trata de persones

L’activista catalana, amb 22 anys de trajectòria, ha estat  reconeguda a Estats Units com una de les  deu heroïnes mundials  de la lluita contra el tràfic d’éssers  humans.

Espanya i Catalunya eren  destinacionss  tradicionals  de víctimes  amb finalitat fines d’explotació sexual, però ara aquest negoci il·lícit s’ha diversificat existeix molta  ‘poliexplotació’ i ha crescut  la criminalidad forzada

Pel·lícula Una mujer italiana (Cabrini)

La pel·lícula Una mujer italiana, estrenada recentment i actualment a les cartelleres,  explica la història d’una dona pobra i malaltissa qui,  gràcies a la seva força de voluntat, coratge i habilitat comercial,  va superar el sexisme i la intol·lerància contra els italians i va esdevenir una de les grans emprenedores del s. XIX.

La mare Cabrini (Sant’ Angelo Lodigiano, Itàlia, 15 de juliol  de 1850- Chicago, EEUU 22 de desembre de 1917) és  una persona que paga la pena conèixer per la seva tasca social als Estats  Units. Es un personatge completament oblidat ( com tantes altres dones singulars, d’altra banda) Va arribar a Nova York el 31 de març de 1889 i des del primer moment es va posar al se puso al servei  dels emigrants  italians que tenien condicions de vida deplorables.  Sense comptar amb cap ajuda de les autoritats eclesiàstiques, va aconseguir  fundar un orfanat i  un hospital, els primers  de molts altres,  per la qual cosa fou beatificada el 13 de novembre de 1938 pel papa Pius XI  i canonitzada el 7 de juliol de 1946 pel papa Pius  XII. El miracle  que va habilitar la seva  beatificació va ser el retorn de la vista a un nen que s’havia quedar cec per un excés de nitrat de plata als ulls. El miracle  de la seva canonització  fou la curació  d’una monja que patia una malaltia  terminal. El 1950, Pius  XII va proclamar la mare  Cabrini la santa patrona dels  immigrants i el  1952 l’American Committee on Italian Migration de Nova York la va declarar  la immigrant italiana del segle. Ella i les germanes de la seva congregació,  es van expandir a Chicago, Seattle, Nova Orleans, Denver, Los Ángeles, i d’altres països  de Sudamèrica i Europa.

 

 

 

Claudia Sheinbaum serà la primera presidenta mexicana

Segons el recompte ràpid oficial, la candidata de l’esquerra aconsegueix entre el 58,3% i el 60,7% dels vots. L’ esquerra no només va aconseguir una victòria important en les presidencials, sinó que, segons els  primers indicis, el partit Morena -creat  per López Obrador fa dotze anys- es va fer amb la victòria en si més no cinc dels nou estats  que van celebrar eleccions  a governador.

Després de conèixer  el resultat, Sheinbaum, va dir: “No les voy a fallar”. Es va comprometre a respectar la llibertat de premsa i les inversions  privades estrangeres. Va insistir també que el nou govern respectarà l’autonomia del banc central. I va defensar “la soberania energètica” però amb  “energies renovables”.  Pretén legislar també mesures  per impulsar l’status de la dona al país i combatre   la violència contra les dones en un país que registra deu  feminicidis al dia.

Claudia Sheinbaum és la primera dona  que arriba la la presidència a Amèrica del Nord Canadà, EE.UU i Mèxic) i s’incorpora a una llarga llista de presidentes llatinoamericanes que inclou Michelle Bachelet (Xile), Cristina Fernández (Argentina), Dilma Rousseff (Brasil), Laura Chinchilla (Costa Rica) i Xiomara Castro (Honduras). I, pel que fa a Mèxic, per si la presidència fos poc, la majoria dels candidats al Congrés -tant de dretes com d’esquerres- a les eleccions celebrades diumenge són dones.

Claudia Sheinbaum Pardo (Ciutat de Mèxic, 1962) és una política, científica, activista i escriptora mexicana. És Cap de Govern de la Ciutat de Mèxic des del 5 de desembre de 2018.

En la mort de Norita Cortiñas, una de les fundadores de “las madres de mayo” a l’Argentina

Segons ha informat la seva família a través d’un comunicat Norita, filla de catalans i cofundadora, el 1977, del moviment reivindicatiu de recerca dels familiars desapareguts durant la dictadura de Videla, ha mort als 94 anys com a  conseqüència d’un postoperatori.

El fill de Norita, Gustavo Cortiñas, de 24 anys i membre de la Joventut Peronista, va ser segrestat el 15 d’abril de 1977 a l’estació de trens de la ciutat argentina de Castelar, a l’oest de Buenos Aires. Ella tenia 47 anys quan el seu fill, casat i amb un fill, va desaparèixer, i aquell mateix dia va començar una llarga lluita per tal de trobar-lo. Del fill mai més en va saber res, però va persistir, junt amb les altres mares, en la reivindicació d’obtenir respostes i aconseguir justícia per a les víctimes de la repressió.

Un dels seus últims missatges és un llegat per a persistir en la lluita: “Nosotras nos vamos muriendo pero confiamos en ustedes, en la juventud, para que recoja las banderas que nos dejaron nuestros hijos y nuestras hijas”. Maig de 2023.

La família també destaca que Norita va lluitar fins a l’últim moment per a la construcció d’una societat més justa”, especialment davant la seva “profunda preocupació en aquests temps per la greu situació que travessa” Argentina i “disposada a estar sempre present allà on hi hagués una injustícia”. De fet, per exemple, el 6 de juliol del 2019, Norita, que ja tenia quasi 90 anys, va visitar l’expresident d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, a la presó.

 

 

 

La pianista, de la Premi Nobel 2004 Elfriede Jelinek

Dramaturga, poeta i novel·lista, l’escriptora  feminista austríaca nascuda el 1946, Elfriede Jelinek és una de les millors escriptores dels darrers anys a Europa juntament amb Birgit Vanderbeke, nascuda el 1956 a Dahme, territori de l’ex República Democràtica Alemana i que va morir a França el 2021; la rumana Herta Müller, premi Nobel 2009;  la txeca Libuse Monikovà (1945-1998); la turca Emine Sevgi Ozdamar (1946) o la joveníssima autora suïssa Zoë Jenny (1974)

Una de les novel·les més valorades de Jelinek és La pianista, publicada el 1983.  La trama gira a l’entorn d’una professora de piano, Erika Kohut, a qui la seva mare dominant va obligar, des de ben petita a centrar-se en el virtuosisme musical i renunciar a tenir altres vivències pròpies de la infantesa  i l’adolescència. El control emocional i sexual que la mare li imposa genera a Erika una propunda frustració.

La novel·la fou adaptada al cinema el 2001 pel director Michael Haneke amb Isabelle Huppert i Benoît Magimel en els papers principals.

 

 

 

 

 

6 de febrer, Dia Internacional contra l’ablació genital

200 milions de nenes i dones han sofert  mutilació genital femenina (MGF), segons estimacions de l’ONU. El Fons de Població de Nacions Unides calcula que més de 4 milions de nenes corren el risc de ser víctimes de l’ablació genital cada any, la qual cosa equival  a 12.000 casos diaris. A Espanya, segons un estudi publicat el 2020 pel Ministeri d’Igualtat, el nombre de nenes en perill  de patir aquesta  pràctica era de més de 15.500, quasi 3.700 de les quals en risc extrem.

Òbviament, haver estat víctima d’aquesta pràctica té  conseqüències físiques i també mentals. Des de les  més  inmediates  (dolor intens, hemorràgia, inflamació dels teixits genitals, febre, infeccions com el tètanus o fins i tot la mort), fins a les que poden aparèixer a llarg temini: infeccions urinàries, problemes vaginals, menstruals, sexuals (coit dolorós, menor satisfacció…), major risc de complicacions a l’hora del part (hemorràgies, cesària, necessitat de reanimació del bebè…) i de mortalitat  neonatal o trastorns psicològics (depressió, ansietat…).

Per què continuen practicant-la? Sovint es considera part necessària de la criança  de la nena i  una forma de preparar-la per a la vida adulta i el matrimoni. Molts cops respon a la  concepció d’allò que es considera una conducta sexual acceptable i vol  assegurar la virginitat abans del matrimoni i la fidelitat després. Hi ha la convicció que redueix el desig sexual de la dona i, per tant, la temptació de relacions extraconjugals.

És una pràctica que encara és vigent a 30 països d’Àfrica, Pròxim Orient i Àsia i constitueix una violació dels drets humans fonamentals de les nenes i les dones.

Tant la Generalitat com algunes fundacions privades fomenten programes d’informació, prevenció, assessorament i ajuda per tal que dones que havien estat víctimes de l’ablació quan eren petites se sotmetin a operacions de reconstrucció del clítoris.

Departament d’igualtat i feminismes Prevenció de la mutilació genital femenina

Fundació Dr. Iván Mañero

25n 2023, un cop més lluitem contra la violència masclista

L’Hospital Clínic és el centre de referència de Barcelona per a  víctimes de violència contra les dones  a partir dels 16 anys (per sota d’aquesta edat  és el Vall d’Hebró). Des de 2004, el Clínic registra el nombre  d’incidències anuals a la capital catalana. Ahir va fer públiques les xifres d’enguny. El 46% són menors de 25 anys. L’any passat, respecte 2021, les agressions es van disparar. I enguany també han pujat en relació  al 2022, encara que en un porcentatge  molt menor. El Clínic ha atès entre gener i octubre 587 víctimes, un 5,6% més que en el mateix  període de l’any anterior (524 dones, el 89%, i 64 homes). Por primer cop han estat ateses més de 70 dones en un sol mes: juny (72) i setembre (79). Quasi la totalitat  de les agressions (99%) han esta comeses per homes. La dona més jove atesa tenia 16 anys i la més gran, 81. El grup de 18 a 25 anys és el més representatiu, amb 218 víctimes. Es constata, doncs, que cada cop les víctimes són més joves. D’altra banda, s’incrementen també les agressions grupals a dones sense sostre. Quant a la tipologia dels atacs, el 60% de les dones han estat  violades i el 67% dels homes han patit penetració i el 37% de les dones han registrat lesionss físiques, quan l’any passat van representar el 20%.

En la majoria dels 128 casos analitzats per indicadors d’intoxicació s’ha confirmat, segons analítiques, la presència de substàncies. Alcohol, cocaïna, cannabis i anfetamines són les més freqüents. Les agressions es produeixen principalment en un domicili (46%), a la via pública (16%) i a locals d’oci nocturn (10%)  normalment als lavabos de discoteques  i bars. S’han notificat  violacions a  cotxes, transport públic, llocs de feina, hotels… els dies de més atencions a urgències són dissabtes diumenges i dilluns, i els més relaxats, els dimecres. El 53% de les dones atacades no són espanyoles (61% en el cas dels homes) sinó maoritàriament llatinoamericanes.

Encara no la meitat de les víctimes tenen  clar que interposaran n denúncia. Un percentatge similar (47%) recorda els fets , meentre que la resta  presenta amnèsia parcial o total. El 65% arriba a urgències en les primeres 24 hores, predominantement en el torn de tarda (de 16 a 22 h) i per pròpia iniciativa (42%). El 15% arriben  acompañades de cossos  de seguretat i  el 19% procedeixen  d’altres serveis  de salut.

Després d’una agressió, a més de l’atenció a urgències i de la cura per part de diferents serveis mèdics, ginecologia, infectologia, psiquiatria i fins i tot cirurgia, el Clínic ofereix  dos programes de seguiment: un relacionat amb  les conseqüències físiques i un altre amb  les mentals. Però no totes les víctimes els segueixen. El 70% d’elles pateix estrès posttraumàtic i un dels símptomes és l’evitació i per això no totes les víctimes s’hi acullen als programes.

TOLERÀNCIA ZERO AMB LA VIOLÈNCIA SEXUAL

Nova mostra de masclisme de l’ultradreta

En la seva dotzena nit consecutiva de protestes davant la seu del PSOE a Madrid al carrer Ferraz, en la proximitat de la investidura de Pedro Sánchez després dels pactes amb l’independentisme i que es presentés la llei d’amnistia,  a més dels habituals insults, els ultres van omplir la manifestació de d’una vintena de nines sexuals inflables nues amb el logo del PSOE: “Aquestes són les ministres del PSOE”. Una de les consignes que es proclameven: “No és una seu, és un puticlub”.

Quins pobríssims arguments els de la dreta, que no pot acceptar les regles del joc si no els afavoreixen.

Nova víctima de violència de gènere: ja són 52

Carolina és el nom de la dona de 39 anys assassinada a Madrid per la seva exparella. El pressumpte agressor es va presentar a la comissaria on no va reconèixer els fets i va assegurar  que tenia una coartada, que posteriorment es va comprovar  que era falsa.

Amb aquesta ja són 52 en aquest any.
També s’ha desvetllat per l’autòpsia que l’ home i el seu fill de 7 anys trobats a Navarra vam morir en llençar-se al penya-segat  l’home abraçant el seu fill en un nou cas de l’anomenada violència vicària.

Fins quan?