María Salmerón, una altra valenta

El cas de María Salmerón és paradigmàtic de fins a quin punt les víctimes de la violència masclista també ho són, sovint, de la justícia. Li han negat l’indult que la du  a la presó per negar-se a permetre que la seva filla anés amb el seu pare, un maltractador a qui la mateixa filla ha denunciat davant dels mitjans. Avui ha dormit a la presó.

María, auxiliar d’infermeria de 57 anys, viu  en un barri obrer de Dos Hermanas, Montequinto. Treballa en una residència d’ancians. La seva filla, Miriam, de 21 anys, estudia Periodisme de forma telemàtica i és a Irlanda, perfeccionant l’anglès.

Els maltractaments van començar un any esprés de casar-hi, el 1999 i van augmentar quan va nèixer la seva filla. El va denunciar i fou condemnat  a 21 mesos  de presó per violència de gènere. En un primer moment, la justícia li va donar la custòdia e la filla a ella i va concertar un règim de visites. Quan es va divorciar María va obtenir  una ordre  d’allunyament, però no la seva filla i ella no va complir amb el règim de visites. Es va iniciar una batalla judicial, que segueix 20 anys  després. El 2006 ell va al·legar  els reiterats incompliments de les visites per tal  li donessin la custòdia, cosa que no es va fer efectiva fins al 2009, quan Miriam tenia  9 anys. La nena no volia separar-se de la mare i es van anar acumulant sentències condemnatòries per a María. El 2015, ja adolescent, la filla s’hi va oposar en rodó a veure el seu pare. El 2019 la mare fou condemnada a 9 mesos de presó i gràcies a tres indults  la van salvar in extremis d’anar-hi.

Ara, una campanya a Change.org demanant el seu indult, iniciativa que va recollir  68.000 signatures en pocs dies, no ha pogut impedir la seva entrada a la presó. La María esperava l’indult que havia d’arribar de l’últim consell de ministres. Però l’indult no va arribar.

És inconcebible que els drets d’un agressor prevalguin  sobre els d’una víctima que va ser menor, la filla, i qui actualment, ja major d’edat, encara es considera una víctima.

 

Dues noies de Terrassa assassinades a Pakistan per qüestions d’honor

Urooj Abbas i Anisa Abbas, dues veïnes de Terrassa (Vallès Occidental) de 20 i 24 anys,  han estat assassinades al Pakistan per voler-se divorciar dels seus marits.

Les dues víctimes es van casar amb els seus cosins al Pakistan abans d’arribar a Catalunya segons un contracte formal sense transcendència a la seva vida quotidiana, ja que elles vivien a Terrassa i els seus marits al país asiàtic. Elles van començar a portar un estil de vida occidental que no va agradar els seus germans, els quals consideraven que la seva llibertat s’allunyava dels valors de la seva cultura. De fet, una de les joves va començar a sortir amb un noi que va ser apunyalat per un dels germans ara detinguts.

Enganyades per la família,  van viatjar al seu país amb idea de tornar a Catalunya; quan els ho han impedir, van demanar el divorci, cosa que la família va considerar “un atemptat a l’honor” i és per això que les van matar amb molta violència.

Els presumptes autors dels fets són els dos marits, un tiet, els germans i els sogres de les víctimes, que actualment estan arrestats al Pakistan. Els Mossos d’Esquadra tenen una investigació oberta per esbrinar més detalls d’aquest doble assassinat masclista.

Els talibans obliguen les presentadores de TV d’Afganistan a cobrir-se el rostre

La situació de les dones i les nenes a Afganistan sota el règim talibà és cada cop més insostenible. Les adolescents tenen prohibit l’accés a l’educació, se’ls imposen casaments forçats a partir dels 15 anys i fins i tot poden ser botí de guerra; a moltes dones se’ls ha prohibit anar als seus llocs de treball i s’ha imposat l’obligatorietat que les dones viatgin acompanyades per un home de la família.

Des del 7 de maig totes les afganes han d’usar burka en públic, però algunes  periodistes  s’hi havien negat. Aquest diumenge, finalment, van aparèixer amb els rostres coberts en complir-se l’ultimàtum dels talibans per tal que seguissin el seu mandat sense excepcions, sota pena de perdre la feina i patir pitjors represàlies.

“El burka i tota la resta que ens imposen no ens detindran i seguirem la batalla pels nostres drets”, va afirmar durant el seu  programa, amb la cara tapada, la presentadora Basira Joya del canal Arayan, qui, a més, va recordar-los que “l’islam és una religió de bondat i mai no imposa res ni a homes ni a dones”.

Molts dels companys presentadors han fet la feina amb la cara coberta amb mascaretes negres en senyal de protesta i solidaritat.

La realitat que viuen les dones al país s’assembla cada cop més a la viscuda durant el primer règim talibà entre 1996 i 2001, quan van ser recloses a les seves llars, sense possibilitat d’estudiar o treballar.

Darrere  de moltes d’aquestes regulacions  contra les dones hi ha el Ministeri de la Propagació de la Virtut i Prevenció del Vici, una institució molt  activa durant el primer règim talibà  i que es va extingir amb la invasió dels EEUU. Després de ser un mal record per als afgans durant els següents 20 anys, amb el retorn al poder dels talibans el passat  15 d’agost, la institució també va retornar i es va instal·lar, precisament, a l’actualment dsaparegut Ministeri de la Dona.

Canvi de nom d’un carrer pel de la pedagoga Dolors Batlle i Sunyer

Ha tingut lloc el canvi de nom del carrer Enric Bargés, un capità general que participà a les guerres d’Àfrica i les carlines on hi ha un centre educatiu, l’Institut Emperador Carles, pel de la mestra i pedagoga Dolors Batlle, molt lligada al barri per la seva tasca educativa.

Dolors  Batlle i Sunyer (Agullana, 2 de març de 1892 – Barcelona, 16 de gener de 1982) va començar a exercir l’ensenyament a Barcelona a l’escola unitària de la plaça de Comas, a les Corts, i va ser seleccionada per formar part del Grup Escolar La Farigola. Fou una de les mestres capdavanteres que abans de la guerra van renovar els esquemes educatius de Catalunya. Per això fou escollida per dirigir primer amb Josep Barceló i Matas i, després  amb Pere Blasi el Grup Escolar Lluís Vives, un dels grups de més prestigi del Patronat Escolar de Barcelona. En aquest centre de Sants-Badal s’hi va estar des de la inauguració el 1931 fins al gener de 1939, com a directora de la secció de noies. Durant la guerra es va fer càrrec de la direcció de tot el Grup, per l’activitat política de Pere Blasi. Després de 1939, va patir sancions i fou depurada pel nou règim franquista.

Oksana Baulina, periodista russa que ha mort a Kíiv

Dimecres 23 es va saber que la jove periodista russa Oksana Baulina havia mort en un bombardeig a Kíiv mentre enregistrava imatges de la destrucció provocada per les tropes russes en un centre comercial. Segons ha informat a Twitter el periodista Alberto Sicilia, que actualment es troba treballant des del país, podria haver estat assassinada en un atac de “precisió” rus.

El bombardeig que la va matar es va produir en el moment que periodistes i fotògrafs s’havien desplaçat cap al centre comercial, situat al districte de Podilskyi, destruït per l’artilleria russa el dia anterior, per informar sobre l’atac. En el moment de la mort, la periodista, famosa per investigar la corrupció del Kremlin, es trobava en el seu cotxe al pàrquing del centre comercial.

Abans d’anar a cobrir la guerra a Kíiv i Lviv,  l’Oksana havia fet feina com a productora per a la Fundació Anticorrupció, de l’opositor rus Alexei Navalni. Quan aquesta  organització fou catalogada com a extremista, va haver d’abandonar Rússia per a poder continuar informant sobre la corrupció del govern de Putin per a The Insider.

Alberto Sicilia, després de revisar les fotos del cotxe calcinat, i constatar que els voltants del cotxe van quedar intactes i que les  dues portes del costat contrari a la de l’objectiu es van mantenir tancades i fins i tot el parabrises estava intacte, sospita que els russos la tenien ‘localitzada’ i la van matar amb un coet des d’un dron o algun sistema similar. Per tant, creu que va ser un assassinat de precisió.

Putin no vol opositors.

Iúlia Zdanovskaia, jove matemàtica ucraïnesa morta per les bombes russes a Khàrviv

Iúlia Zdanovskaia, una matemàtica ucraïnesa de 21 anys que va morir el 8 de març a Khàrkiv durant un atac de l’exèrcit rus, mentre treballava de voluntària. La Societat Matemàtica del Canadà ha compartit a les xarxes la seva història. Iúlia va representar l’any 2017 a Ucraïna a l’Olimpíada Matemàtica Femenina Europa i va guanyar una medalla de plata en la competició. La Societat li ha dedicat a la jove un post a les seves xarxes socials i li han dedicat una publicació que editen, anomenada Crux Mathematicorum.

Zdanovskaia era nascuda a Khàrviv i va refusar la idea de marxar de la ciutat. Actualment, estava estudiant un programa de matemàtica computacional a la Universitat de Kíiv i l’apassionaven les matemàtiques, l’ensenyament i les ciències computacionals, i darrerament s’havia unit a Teach for Ukraine, on feia de mentora i de model per a les noves generacions. L’agrupació de Drets Humans de Khàrkiv va publicar la notícia de la seva mort i va informar també de la mort d’una altra voluntària, Anastasia Yalanska.

Una mestra egípcia perd la feina per ballar la dansa del ventre

He llegit la notícia a La vanguardia i m’he quedat astorada. Sembla ser que Aya Yusef, va ballar unes passes de la dansa del ventre en una excursió pel Nil del claustre del seu col·legi i no només va perdre la feina sinó també el marit i la casa. Un vídeo gravat per un col·lega i difòs  sense la seva autorització es va fer  viral i va desencadenar  una allau de crítiques  escandalitzades a les xarxes, tot provocant el seu acomiadament i el seu divorci.

Hi ha hagut, obviament, algunes veus en defensa de la mestra, mare de tres fills. La vicedirectora d’una altra escola va publicar el seu vídeo ballant en un casament i també  la directora del Centre Egipci per als Drets de les Dones, Nihad Abu Qumsan, es va oferir per a  redactar la denúncia per acomiadament  improcedent i fins i tot li proporcionà un nou treball.

La situació viscuda per Aya Yusef posa al decobert una paradoxa oriental. Mentre que a Occident es multipliquen  les classes i tallers de dansa del ventre, a Egipte el gènere, des de fa ja 30 anys, està absolutament degradat.

I, en tot cas, el que és molt injust és que s’hagi castigat una dona que, simplement, s’ho passava bé.

Balanç violència masclista 2020: 46 dones i 3 menors mortes i 29 menors orfes

L’Observatori contra la Violència Domèstica i de Gènere ha presentat avui l’informe sobre violència masclista 2020 a partir de l’anàlisi de les dades objectives dels expedients judicial.  Un total de 46 dones i tres menors d’edat (dos nens i una nena) van morir assassinats per violència de gènere en la parella  o l’exparella el 2020, i només vuit víctimes havien presentat una denúncia amb anterioritat. Del total de víctimes mortals, el 71,7% eren mares, i el seu crim va deixar 29 menors orfes. La xifra s’enfila a 68 persones que van perdre la mare, si no es té en compte l’edat dels fills. En aquests crims, l’agressor era el pare biològic en el 58% dels menors orfes. A Catalunya, hi ha registrades 9 víctimes mortals per  violència de gènere, amb una menor, segons l’estadística dels Mossos d’Esquadra. En aquest període, s’indica que  set homes van ser assassinats per les seves parelles o exparelles. I en tres casos la dona, abans de ser l’agressora,  havia presentat  una denúncia contra l’home.

Pel que fa al perfil de l’agressor, es correspon a un home  d’uns 48,4 anys de mitjana,  gairebé similar a la de l’any passat, i molt igualada a la de les víctimes. S’afegeix que set de cada deu (70%) agressors són espanyols i  el 30% restant, estrangers.

 A més, quatre de cada deu agressors (39%) van ser detinguts en cometre el crim; en un 24% dels casos es van entregar i una quarta part d’ells (26%) es van suïcidar.
Notícia a l’Ara

19 d’octubre: Dia Mundial del càncer de mama

La pandèmia ha repercutit en negatiu en el diagnòstic precoç del càncer de mama, el segon més freqüent a Espanya ( el 2020 es van diagnosticar 33.835 casos a nivell nacional) Els especialistes preveuen per als propers mesos i anys un increment de casos en estadis avançats com a conseqüència del retard assistencial.

Els programes de cribratge  han demostrat  ser «la millor eina per a la prevenció secundària del càncer de mama i per ajudar a disminuir la incidència de mortalitat». L’ impacte socioeconòmic que ocasiona la malaltia va molt més enllà de l’aspecte sanitari. L’informe Toxicidad financiera del cáncer de mama, de la AECC, adverteix  de pèrdues d’ingressos de més  de 40.000 euros. Y només una dona amb càncer de mama pot assumir els costos directes de prop de 10.000 euros. Un 70 % de les  pacients  ha perdut el seu  salari o quasi  tots els  ingressos, i un 15 % es troba  en situació extrema d’exclusió social o vulnerabilitat econòmica.

L’AECC ha llançat aquest any la campanya TREU PIT per incidir en la importància del cribratge.

Dia de les escriptores 2021

Avui 18 d’octubre se celebra la sisena edició del DIA DE LES ESCRIPTORES. Aquesta iniciativa és organitzada en col·laboració amb la Federación Española de Mujeres Directivas, Ejecutivas, Profesionales y Empresarias (FEDEPE) i l’Asociación Clásicas y Modernas, amb la finalitat de reivindicar la tasca i llegat de les escriptores al llarg de la histò ria. Com a les anteriors edicions, la data triada és el dilluns  més proper a la festivitat de Teresa de Jesús (1515-1582), que es commemora el 15 d’octubre.