Antonia Brico, va revolucionar la música com a directora d’orquestra

Nascuda a Rotterdam el 1902, ANTONIA BRICO va criar-se a EEUU i  va esdevenir una pianista i directora d’orquestra de renom que, malgrat les traves que va haver d’enfrontar,  va revolucionar el món de la música. Tot i tenir una complicada biografia ( pares desconeguts) va tenir clara la seva vocació com a directora d’orquestra, però en aquell temps aquest camp era prohibit a les dones. Va retornar a Europa i va aconseguir com a mentors cèlebres directors; el 1930, amb 28 anys, Antonia va debutar com a directora, i  va dirigir la Filarmònica de Berlín essent  la primera dona que ho feia. La crítica del concert va ser extraordinàriament bona. Tot i així, de retorn a Amèrica només aconseguí dirigir com a directora convidada i per això va tornar a Europa, on el seu talent era més ben considerat. Va fer una gira amb diverses orquestres de Polònia, Alemanya i els Balcans, fins que el 1932 va tornar als EUA, aquest cop definitivament. Però el clima de l’època era extremadament masclista, cosa que va determinar Antonia a fundar el 1934, la New York Women’s Symphony per reivindicar la dona com a instrumentista i música. Va comptar amb el suport del llavors alcalde de Nova York  La Guardia,  i d’Eleanor Roosevelt, primera dama del país. El 1935 l’orquestra s’anomenà Brico Symphony Orchestra i va funcionar amb èxit. Atès el prestigi assolit va rebre encàrrecs puntuals com a  directora i va realitzar altres treballs remarcables a iniciativa pròpia, però per la seva condició de dona no assolí mai un lloc permanent en una orquestra. L’any 1942, en plena Segona Guerra mundial,  es traslladà a Denver per allunyar-se del clima masclista de Nova York; hi va desenvolupar la seva activitat musical, però el 1945 a ser rebutjada per primera vegada com a candidata a la direcció permanent de la Denver Symphony Orchestra i  va ser sempre ignorada pel fet de ser una dona.  El 1946 tornà a Europa i dirigí a Suècia, Àustria, Holanda, el Royal Albert Hall de Londres i,  convidada per  Jean Sibelius, un festival monogràfic dedicat a la seva música a Hèlsinki. El 1947 va tornar a Denver on un grup de músics amateurs li va oferir la direcció d’una petita formació, Bussinessmen’s Orchestra que fou rebatejada el 1967 com a Brico Bussinessmen’s Orchestra. Va dirigir també la Denver Opera Association, la seva Women’s String Orchestra i la Boulder Philarmonic Orchestra, combinant totes aquestes activitats amb l’ensenyament. Però era una frustració per a ella dirigir només 5 cops l’any fins que el 1971 la cantant de folk Judy Collins va filmar un documental sobre ella, Antonia: a Portrait of the Woman, que posava en evidència la discriminació de gènere que patia Antonia a EEUU en contrast amb la russa  Evgenia Svetlana qui era lliure de dirigir en el país comunista rival dels americans.  Llavors, als seus 73 anys, Brico va saltar a la fama i va aconseguir per fi dos concerts de gran èxit.

Va morir a Denver el 1989

La història d’Antonia Brico és un exemple més del sostre de vidre que ha ofegat molts talents de dones. Ella va lluitar tota la vida per fer-se un lloc merescut en el complicat món de la música clàssica i només al final de la seva vida  se li va començar a fer un lloc entre els grans de la música clàssica del segle XX.

Vaig conèixer la història d’Antonia Brico gràcies al biopic sobre ella De dirigent que es va estrenar l’octubre passat.

Sarah Breedlove, lluitadora per l’empoderament de les dones negres

He  conegut fa poc la història de Sarah Breedlove, més coneguda com Madam J.C Walker (1867-1919), la primera dona afroamericana que va aconseguir convertir-se en milionària per mèrits propis als  Estats Units gràcies productes per als cabells. Va ser la primera de la seva família a néixer lliure en una plantació de  cotó  de Louisiana)  quatre anys després que s’abolís l’esclavitud, va viure el racisme més cru on una dona negra no podia aspirar més que a fer feines de la llar o al camp. Va treballar des dels deu anys, principalment  rentant roba; als 20 anys ja era vídua amb una nena petita, Lelia, per pujar. En una època en què la pell blanca i la cura dels cabells eren símbol d’estatus i prosperitat, les condicions de vida de les dones negres (falta d’alimentació i higiene) implicaven  una pèssima salut dels cabells (eczema, caspa o alopècia…). Sarah es va plantejar ajudar totes les dones negres a estar més segures d’elles mateixes i alhora proporcionar-los empoderament.   Va fer-se amb una fórmula per a una loció de regeneració capil·lar que va anomenar  Wonderful Hair Grower, i que va derivar en tota una línia de xampús i tractaments que va vendre  porta a porta durant un any i mig per tot el sud dels Estat Units.  Als 38 anys va crear la seva marca de bellesa, Madam C.J. Walker per a la qual  va adoptar el nom  del seu tercer marit. El seu èxit rau sobretot en un encertadíssim màrketing adreçat al seu públic preferent: les dones negres. El 1910 a Indianàpolis, va fundar una fàbrica per respondre a la gran demanda de productes arreu dels Estats Units. Va fundar perruqueries i tota una escola de bellesa i va esdevenir una gran magnat que va construir tot un imperi; la seva línia ha sobreviscut més de 100 anys. Ensenyava les seves agents de vendes a vendre els seus productes i guanyar diners. Va arribar a tenir-ne  unes  15.000 treballant per tot el país i alguns estrangers.  A principis del s. XX, qualsevol d’elles guanyava més que un treballador blanc  no qualificat, cosa que els permetia la millora econòmica de les famílies.  El 1917 va convocar 200 de les seves agents a una de les primeres convencions de dones emprenedores, a Filadèlfia. El 1912 es va enfrontar a Booker T. Washington, líder de la comunitat negra, a qui havia demanat intervenir a la National Negro Business League Convention i la ignorava.  Durant  la Primera Guerra Mundial va visitar La Casa Blanca per  instar el president  Wilson que fes del linxament  un crim  federal, per la violència que patia la població  negra essent des d’aleshores considerada una subversiva negra i sotmesa a espionatge pel  Departament  de Guerra. Sarah invertia 10.000 dòlars l’any en l’educació  de joves negres, feia donacions a la Conferència Nacional de Linxament  i altres Organitzacions com la NAACP (Associació  Nacional per al Progrés  de les Persones de Color). També va promoure les arts ( creació del teatre CJ Walker Theatre  a Indianàpolis ) El 1916, a Nova York, va augmentar la seva fortuna invertint en propietats immobiliàries i va fer-se construir una luxosa mansió,  Villa Lewaro, prop de les  cases de grans magnats blancs.  Hi va morir el 1919 com a conseqüència de fallida renal.

Recentment ha estat estrenada una minisèrie televisiva basada en On her Own Ground: The life and times of Madam C.J Walker, les memòries que va escriure la seva tataraneta, A’Lelia Bundles.

 

Ha mort la cantant turca Helin Bölek

La mort s’ha produït després de 288 dies en vaga de fam com a protesta per l’empresonament de arresto de set  membres del Grup Yorum, la banda de música a la qual pertanyia, acusats de vinculació amb el grup terrorista Partido-Frente Revolucionario de Liberación del Pueblo (DHKP-C)..

La protesta pretenia exigir l’alliberament dels membres del grup de folk i denunciar la prohibició  dels concerts del grup a Turquia.  El passat 11 de març Bölek i Gökçek, el seu company de grup també en vaga de fam, van ser   hospitalitzats a la força, però  donats d’alta en una setmana després de rebutjar un tractament.

Durant  el seus 35 anys d’existència, el col·lectiu musical Grup Yorum, format per desenes de membres, ha destacat per sles seves cançons de to esquerrà i  antiimperialista.

Des de 2016, uns 30 membres del grup  han estat detinguts i la policia ha intervingut en deu ocasions el centre cultural on assagen.

Violència masclista tot i el confinament

En aquests dies de forçós confinament, a més d’un segon assassinat que va tenir lloc a Málaga,  hem pogut llegir a la premsa que el Servei d’Atenció, Recuperació i Acollida (SARA) de l’Ajuntament de Barcelona, especialitzat en violència masclista, ha atès 537 dones de mitjana cada setmana des del seu inici. S’hi inclouen les que s’hi han dirigit de forma presencial (82) i les que s’ha contactat per telèfon per fer-ne seguiment. També s’han produït 6 nous acolliments d’unitats familiars, i atès un total de 13 urgències en 15 dies (abans de l’estat d’alarma s’estaven atenent de mitjana entre 4 i 6 urgències al dia).