Nascuda a Rotterdam el 1902, ANTONIA BRICO va criar-se a EEUU i va esdevenir una pianista i directora d’orquestra de renom que, malgrat les traves que va haver d’enfrontar, va revolucionar el món de la música. Tot i tenir una complicada biografia ( pares desconeguts) va tenir clara la seva vocació com a directora d’orquestra, però en aquell temps aquest camp era prohibit a les dones. Va retornar a Europa i va aconseguir com a mentors cèlebres directors; el 1930, amb 28 anys, Antonia va debutar com a directora, i va dirigir la Filarmònica de Berlín essent la primera dona que ho feia. La crítica del concert va ser extraordinàriament bona. Tot i així, de retorn a Amèrica només aconseguí dirigir com a directora convidada i per això va tornar a Europa, on el seu talent era més ben considerat. Va fer una gira amb diverses orquestres de Polònia, Alemanya i els Balcans, fins que el 1932 va tornar als EUA, aquest cop definitivament. Però el clima de l’època era extremadament masclista, cosa que va determinar Antonia a fundar el 1934, la New York Women’s Symphony per reivindicar la dona com a instrumentista i música. Va comptar amb el suport del llavors alcalde de Nova York La Guardia, i d’Eleanor Roosevelt, primera dama del país. El 1935 l’orquestra s’anomenà Brico Symphony Orchestra i va funcionar amb èxit. Atès el prestigi assolit va rebre encàrrecs puntuals com a directora i va realitzar altres treballs remarcables a iniciativa pròpia, però per la seva condició de dona no assolí mai un lloc permanent en una orquestra. L’any 1942, en plena Segona Guerra mundial, es traslladà a Denver per allunyar-se del clima masclista de Nova York; hi va desenvolupar la seva activitat musical, però el 1945 a ser rebutjada per primera vegada com a candidata a la direcció permanent de la Denver Symphony Orchestra i va ser sempre ignorada pel fet de ser una dona. El 1946 tornà a Europa i dirigí a Suècia, Àustria, Holanda, el Royal Albert Hall de Londres i, convidada per Jean Sibelius, un festival monogràfic dedicat a la seva música a Hèlsinki. El 1947 va tornar a Denver on un grup de músics amateurs li va oferir la direcció d’una petita formació, Bussinessmen’s Orchestra que fou rebatejada el 1967 com a Brico Bussinessmen’s Orchestra. Va dirigir també la Denver Opera Association, la seva Women’s String Orchestra i la Boulder Philarmonic Orchestra, combinant totes aquestes activitats amb l’ensenyament. Però era una frustració per a ella dirigir només 5 cops l’any fins que el 1971 la cantant de folk Judy Collins va filmar un documental sobre ella, Antonia: a Portrait of the Woman, que posava en evidència la discriminació de gènere que patia Antonia a EEUU en contrast amb la russa Evgenia Svetlana qui era lliure de dirigir en el país comunista rival dels americans. Llavors, als seus 73 anys, Brico va saltar a la fama i va aconseguir per fi dos concerts de gran èxit.
Va morir a Denver el 1989
La història d’Antonia Brico és un exemple més del sostre de vidre que ha ofegat molts talents de dones. Ella va lluitar tota la vida per fer-se un lloc merescut en el complicat món de la música clàssica i només al final de la seva vida se li va començar a fer un lloc entre els grans de la música clàssica del segle XX.
Vaig conèixer la història d’Antonia Brico gràcies al biopic sobre ella De dirigent que es va estrenar l’octubre passat.