Angela Barco Hernández va néixer a Salamanca a principis dels 80 del segle XIX, filla d’un periodista i d’una mestressa de casa. Els seus primers escrits, quan tenia entorn a 20 anys, van ser publicats a El Adelanto el 1901 amb el pseudònim de Pedro del Valle ( com moltes dones del passat van fingir-se homes per por al què diran). Posteriorment va abandonar el pseudònim. Molts dels seus relats i articles no amaguen les foscors del seu temps: malalties, misèria, discriminació, tirania, desil·lusions… El 1910, un dels seus articles va provocar un tumult a Valladolid, on vivia aleshores. Es tracta del relat El Hijo, publicat a El Norte de Castilla, on reivindicava el dret a l’educació de les noies tot posant en evidència la diferència de tracte donat a fills i filles de les famílies de classe mitjana. Normalment concentraven tots els seus esforços i recursos en els estudis del fill mascle oblidant i sacrificant l’educació de les filles. Mentre que el noi estudiava a la capital, o ho feia veure, les germanes malvivien en l’obscuritat del poble, a l’espera d’un marit i sense que importessin a ningú les seves aptituds per a l’estudi. Tot i les protestes de centenars d’estudiants – homes – que s’hi veien reflectits i volien una rectificació de l’Angela, el 8 de març de 1910 s’aprova el lliure accés de la dona a la Universitat i el 2 de setembre d’aquell any una Real Orden que habilita professionalment els títols universitaris obtinguts per les dones. El curs 1909-1910, a tot Espanya hi havia tan sols 21 universitàries, el 1935 ja eren 2000. Amb Franco i la seva Sección Femenina es va tornar a arraconar la dona al paper de mare i servidora de la llar.

Ángela sol·licita una beca al Ministerio de Instrucción Pública per a estudis a França i la Junta d’Ampliación de Estudios en el extranjero li concedeix un pensionat a París de sis mesos per a estudiar “el problema feminista”. Tenia llavors uns 30 anys. A més relitza cròniques que envia a El Adelanto i tradueix al francès algunas novel·les d’escriptors espanyols. Poc més se sap d’ella a partir de principis de gener de 1912, que a Paris es recupera d’una malaltia i que se li concedix una pròrroga d’altres sis mesos de la beca. A partir d’aleshores és un misteri. No sabem què més hauria pogut fer una dona tan qualificada com ella, i que actualment ha caigau en l’oblit.
OBRA LITERÀRIA ( dispera en diaris i revistes)
-
El cumpleaños (Oct. 1901)
-
Despedido (nov. 1901)
-
Amorosa (juny 1902)
-
¿Loca?cuento de año nuevo (nov. 1902)
-
impresiones de París (Crónica) (març, 1904)
-
Un caso… (marzo 1904)
-
La morgue (Crónica) (març, 1904)
-
Crónica (abril, 1905)
-
Mujer (maig, 1905)
-
El sueño de Blasillo (nov. 1908)
-
Del feminismo (maig, 1909)
-
Los de Ballesteros (paisajes sociales) (maig, 1910)
-
El hijo (juny, 1909)
-
Joselin (nov. 1911)
-
Fémina (novel·la)
-
Pròleg del llibre Poemas líricos de Manuel Camacho Beneytez
-
El Ruralismo femenino. (Estudi sobre la dona camperola)
-
Lección de vida (estudio sociològic)
-
Estudi sobre la dona francesa
-
Diverses traduccions al francès de novel·les espanyoles
-
Tierras, tierras y más tierras (article guanyador d’un accèssit als JJFF de Valladolid de 1908)