Aquesta setmana la vicepresidenta del Gobierno, Carmen Calvo, anunciava que ha demanat a la RAE un estudi per adequar la Constitución al llenguatge “inclusiu”. És a dir, per adequar-lo al moment actual i revisar una redacció que es correspon a una societat de fa 40 anys. La polèmica està servida: per exemple, Arturo Pérez-Reverte ja ha fet saber que abandonarà la Real Academia si es fa això; els sectors feministes, però, han rebut bé l’advertència.
La utilització inamovible del genèric masculí com “universal” exclou les dones de ser subjectes del discurs. Llengües romàniques com l’ espanyol, el català o el francès no tenen gènere neutre (com per exemple, l’anglès) cosa que, com assenyala Esther Forgas – catedràtica de Filologies Romàniques (Universitat Rovira i Virigili)- permet nomenar i visibilitzar les dones. Eulàlia Lledó, doctora en Filologia Romànica i investigadora sobre el sexisme en la llengua diu que la llengua avança a poc a poc, però sí que hi ha hagut canvis inexorables. Per exemple en denominar les professions. Ara el Col·legi d’Advocats és Col·legi de l’ Advocacia, com també diem Escola d’Enginyeria o parlem de jutgesses, diputades i ministres.
Per a Lledó, hagués estat més adient nomenar una comissió parlamentaria per tal que estudiés aquesta necessària revisió de la llengua de la Constitució ja que és més un debat polític que no una qüestió de forma. Justament perquè la RAE parteix de la defensa del masculí genèric.
Finlment, el director de la Reial Acadèmia, Darío Villanueva, ha assegurat que no veu la “més mínima possibilitat” d’introduir el llenguatge inclusiu a la Constitució espanyola perquè no hi ha un clima polític per fer-ho.
