juny de 2015 – ESPAI DE COEDUCACIÓ

Llibres de dones

LAURA MANZANERA. Mujeres espías: intrigas y sabotaje tras las líneas enemigas. Editorial Debate, 2088

Una obra que desmitifica la figura de les espies femenines. Des de la França de Lluis XIV fins a la guerra civil espanyola o ala URSS de la Guerra Freda, personatges com Mata-Hari, Virginia de Castiglione, la comtessa de Romanones ( Aline Griffith) o Josephine Baker van fer un paper cabdal en el desenllaç dels conflctes polítics de la seva època.

FATIMA MERNISSI. Las sultanas olvidadas. El Aleph Editores

Un llibre que recupera la vida silenciada de quinze reines de l ‘islam. Les unes van morir assassinades, d’altres van abraçar la pirateria.

BENEDETTA CRAVERI. Amantes y reinas (Ediciones Siruela). Ens parla d’Ana d’Austria, Maria Antonieta, Gabrielle d’Estrées o Madame du Barry i d’altres, quasi 20 dones definides com amants i reines que van convertir la seva “debilitat” en un instrument de domini.

Article de Manuel Rivas a “El País semanal”

L’article de Rivas es titula així, fent-se ressò de la frase que va portava una noia en una manifestació: DISCULPEN LAS MOLESTIAS, NOS ESTÁN MATANDO La manifestació contra el feminicidi va tenir lloc a Buenos Aires el dia 3 de juny , es tractava d’una acció conjunta a molts països sudamericans sota el lema #NI UNA MENOS.

Ni una menos és la consigna de la campanya iniciada a l’Argentina contra la violència de gènere. La iniciativa ha crescut gràcies a Facebook i Twitter. Hi ha contribuït també que personatges públics argentins s’ hi hagin afegit fent-se fotografies portant cartells amb la frase. Col·lectius com ara Abuelas de la Plaza de Mayoa la iniciativa s’han unit també . Han tingut gran repercussió les il·lustracions de dibuixants replicades a les xarxes. Una de les més compartides és la de Liniers.

La marca argentina “Todo Bonito” , que ven online dissenys per festes i té més d’un milió de seguidors a Facebook, va adaptar un dels seus dibuixos per unir-se a la campanya i el va pujar al seu bloc i compte d’Instagram.

L’Estat Islàmic premia amb una “esclava” el guanyador d’un concurs.

A Síria, els gihadistes lliuraran una noia capturada a la guerra a qui millor memoritzi l’Alcorà. El text en què s’ anuncia el premi comença amb una felicitació als membres de l’ Estat Islàmic amb motiu de l ‘inici del mes sagrat del Ramadà. Tot seguit anuncia el concurs de memorització , el primer premi del qual serà una ‘sabiia’ ( esclava capturada a la guerra)”. La resta de premis són econòmics.

Als territoris que controla, l’Estat Islàmic ha recuperat l’esclavitud, sobretot per a les dones no musulmanes, especialment les seguidores de la religió jazidí, considerades heretges.

El Periodico ( 22 de juny)

172 municipis catalans tenen alcaldessa. Això representa un 18% del total.

De 947 municipis, 172 tindran alcaldessa, un 18%, segons les últimes dades encara provisionals de la conselleria de Governació. Aquesta xifre augmenta 3 punts porcentuals la registrada el 2011 (14,2%) segons l’estudi de la Diputació de Barcelona ‘Homes i dones en els governs locals’.

A Barcelona, Ada Colau serà, després de 118 alcaldes, la primera alcaldessa. Ella mateixa va declarar al discurs d’investidura dissabte la seva voluntat feminista. Altres tres ciutats grans de Catalunya tenen fèmines a les alcaldies ( Dolors Sabater a Badalona, Núria MarÍn a l’Hospitalet de Llobregat i Núria Parlón a Santa Coloma de Gramanet) Tot i això, la presència femenina és encara limitada perquè “Només el 20,5% de les llistes estaven encapçalades per dones”. “És un increment molt petit que reflecteix la dominació masculina de les estructures dels partits”segons la a directora d’igualtat de la UPF i politòloga Tània Verge. Aquesta baixa presència de les dones en el lideratge polític és deguda, segurament, als estereotips socials”. Ara bé, aquesta presència residual de les dones al capdavant dels consistoris s’agreuja en el cas del lideratge de la Generalitat. De fet, cap dels partits majoritaris a Catalunya ha tingut una líder. El 2012 només el PP va presentar Alícia Sánchez-Camacho com a presidenciable. De cara al 27-S, s’hi pot sumar una nova figura: la monja benedictina Teresa Forcades.

El diari ARA ha publicat un MAPA D’ALCALDESSES.