gener de 2022 – ESPAI DE COEDUCACIÓ

Judith Butler, guanyadora del Premi Internacional Catalunya

La filòsofa feminista nord-americana Judith Butler, (Cleveland, 1956), especialista en els estudis de gènere, ètica i drets humans, ha guanyat l’edició XXXIII del Premi Internacional Catalunya. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ho ha anunciat avui tot destacant la trajectòria de Butler com a teòrica del feminisme i el seu activisme: “L’activisme i pensament de Judith Butler és inspirador perquè ens ofereix un desig de viure, de posar la vida al centre”.

També coneguda per reflexionar sobre ètica, política, feminisme i drets humans, sobretot es reconeix per la seva implicació en els conflictes d’Israel i Palestina, la Guerra de l’Iraq o el moviment Occupy Wall Street. S’ha pronunciat en diverses ocasions sobre l’afer català. Una de les moltes afirmacions sobre Catalunya ha estat: “El més important durant tot el procés català és que hi ha hagut un intent de promoure la sobirania popular”.

Una mestra egípcia perd la feina per ballar la dansa del ventre

He llegit la notícia a La vanguardia i m’he quedat astorada. Sembla ser que Aya Yusef, va ballar unes passes de la dansa del ventre en una excursió pel Nil del claustre del seu col·legi i no només va perdre la feina sinó també el marit i la casa. Un vídeo gravat per un col·lega i difòs sense la seva autorització es va fer viral i va desencadenar una allau de crítiques escandalitzades a les xarxes, tot provocant el seu acomiadament i el seu divorci.

Hi ha hagut, obviament, algunes veus en defensa de la mestra, mare de tres fills. La vicedirectora d’una altra escola va publicar el seu vídeo ballant en un casament i també la directora del Centre Egipci per als Drets de les Dones, Nihad Abu Qumsan, es va oferir per a redactar la denúncia per acomiadament improcedent i fins i tot li proporcionà un nou treball.

La situació viscuda per Aya Yusef posa al decobert una paradoxa oriental. Mentre que a Occident es multipliquen les classes i tallers de dansa del ventre, a Egipte el gènere, des de fa ja 30 anys, està absolutament degradat.

I, en tot cas, el que és molt injust és que s’hagi castigat una dona que, simplement, s’ho passava bé.

Recordem Edith Wharton, escriptora

Edith Wharton ( EEUU, 1862 – París, 1937) és considerada una de les més brillants novel·listes de la seva generació. Té un estil irònic ple de termes i referències a la classe alta d’Estats Units com resultat de la seva infantesa en una rica família del món financer. Va esdevenir una de les més astutes crítiques d’aquest grup social.

Va debutar amb la novel·la La vall de la decisió i després de Santuari, el 1905 va veure la llum el seu primer gran èxit, La casa de l’alegria. Un cop instal·lada a França, fugint d’un matrimoni desgraciat, va arribar la seva novel·la curta Ethan Frome i la que serà la seva obra més coneguda, L’edat de la innocència, publicada el 1920 i guanyadora del premi Pulitzer el 1921. El 1993 va ser adaptada al cinema per Martin Scorsese. Algunes altres obres de Wharton són Reflexos de lluna, Un fill al front, La renúncia, Somni crepuscular, Els nens o Les bucaneres, que va ser acabada el 1938 per Marion Mainwaring segons unes notes trobades a la seva mort.
Edith Wharton, vida y fantasmas de una escritora sin cadenas
Article publicat a El País (5 d’abril 2018)