Darrerament hi ha hagut un ‘boom’ de l’activisme a les xarxes, sobretot de noie s molt joves, nascudes a finals dels 90 i els primers 2000 (millenials o generació Z) que difonen contingut polític, accesible i viral a partir de les seves vivències. Són “Influencers” que es declaren antirracistes, feministes i climàtiques, youtubers o comunicadores que usen Instagram i YouTube per fer arribar el seu missatge. No militen en cap partit, però estan molt conscienciades de l’emergència climàtica i la injustícia del racisme i el masclisme. Reconeixen exercir certa influència sobre els seus milers de seguidors – moltes d’elles noies – i senten una “responsabilitat”.
Com ara la lleidatana estudiant de Sociologia a la UAB Safiya Kerchaoui, @itsmesafii, que vol fer conscient tothom del que representa ser, com ella, una noia jove mora, d’origen magrebí, musulmana, que porta hiyab. El seu contingut a Instagram va de temes que l’afecten directament, com el racisme, la islamofòbia i el masclisme. Va començar als 16 anys quan després dels atacs de Barcelona i Cambrils va començar a patir molt racisme i com una manera de gestionar la por i l’odi que percebia de molta gent.
També Safia El Aaddam, de 25 anys, qui va començar escrivint textos a Facebook fa sis anys i ara té més de 30.000 seguidors a Twitter, @hijadeinmigrantes. Ella comparteix per conscienciar, identifica situacions per tal que hom pugui veure-ho i corregir-ho. Exposar les seves vivències personals l’apropa a la gent i també la “sana”. Una de las publicaciones más virales de El Aaddam, graduada en Filologia Àrabe per la UB, és sobre l’exclusió escolar dels nens en situació de pobresa. Ella, també educadora social, escriu sobre antirracisme, classisme i de com afecta la pobresa els nens fills d’immigrants a tot l’Estat. També va ser la promotora de la campanya #TeCedoMiVoto i #VotarEsUnDerecho que denuncia el funcionament de la burocràcia espanyola i reivindica el dret a votar a les eleccions municipals i europees dels ciutadans que, com ella, van néixer aquí, fills d’immigrants, però no poden votar.
Maria Bouabdellah, @viiirginmeri a Instagram, té 18 anys i també és activista antirracista, a més d’estudiar periodisme a la UAB. Pensa que manca representativitat de fills de persones migrades i persones racialitzades a les xarxes i a tot arreu en general. Com a persona a qui li han faltat aquests referents, parla de com va renunciar als seus orígens perquè creia que així podria encaixar amb el que és considerat estàndard. Ara sap que no és veritat; també fa continguts més banals. Algun dels seus vídeos els comparteix en el YouTube de Canal Malaia, una plataforma que busca impulsar els creadors de contingut digital en català. “Parlo bé el català perquè sóc catalana”, encara que molta gent encara se sorprengui pels prejudicis.
Carlota Bruna, una nutricionista de 23 anys que ara es dedica plenament a la creació de contingut, té més de 170.000 seguidores a Instagram i va començar a fer activisme fa cinc o sis anys quan es va fer vegana. Es consciencia que el que menja contribueix al maltractament animal i a la crisi climàtica i decideix compartir-ho.
Laura Grau també és youtuber. Té 25 anys i és @inflowenser a Twitter i Instagram, on a començar a fer vídeos curts fa uns tres anys. Ara penja vídeos a YouTube amb Canal Malaia. Temes d’impacte polític i d’altres més banas. Al vídeo Masclisme i monogàmia a la Isla de las Tentaciones, per exemple analitza de forma crítica aquest programa de televisió tan de moda entre els joves. Feminisme, consu local i responsable i gestió de les relacions són habitualment tractats.
El llibre Quien mató a Berta Cáceres? de Nina Lakhani aborda l’assassinat d’aquesta activista hondurenya just ara fa 5 anys. Poc abans de la seva mort Cáceres va rebre el Premi Goldman, el guardó ambiental més prestigiós del món. El crim de Berta va ser liderar una campanya per aturar la construcció d’una presa hidroelèctrica al riu Gualcarque, un riu sagrat per a la població indígena de Río Blanco (Honduras).
