Mes: febrer de 2012
8 de març 2012 Institut Bellvitge
ENGUANY VOLEM SABER QUÈ ELS PASSA A ALGUNES DONES DEL MÓN QUE PATEIXEN TOTA MENA DE DISCRIMINACIONS I VEXACIONS NOMÉS PER SER DONES.
PROPOSEM TROBAR LA RESPOSTA A LES QÜESTIONS SEGÜENTS:
1- AMB QUIN NOM ES CONEIX L’ASSASSINAT DE DONES A ALGUNS PAÏSOS DE CENTRE AMÈRICA ?
2- A QUIN PAÍS ISLÀMIC LES DONES TENEN PROHIBIDA LA CONDUCCIÓ?
3- NOM DE LES DONES QUE VAN REBRE EL PREMI NOBEL DE LA PAU 2011
4.a- PER A QUÈ SERVEIXEN AQUESTS INSTRUMENTS RUDIMENTARIS ?
5- QUIN FET VA MARCAR LA VIDA DE LA MODEL SOMALÍ WARIS DIRIE?
6. a- QUINA PENA DE MORT MARCA LA LEGISLACIÓ ISLÀMICA (XARIA) PER A CASOS DE DONES ADÚLTERES ?
6.b– COM ES DIU LA DONA IRANIANA CONDEMNADA PER ADÚLTERA EL 2006 ?
7.a- COM S’ANOMENA EL “VEL ISLÀMIC”?
7.b- QUIN NOM REP AQUEST VESTIT TRADICIONAL DE LES DONES A CERTS PAÏSOS ISLÀMICS?
7.c- COM ES DIU EL “VEL INTEGRAL”?
8 – A QUIN PAÍS DEL MÓN EXISTEIXEN LLOCS COM EL QUE MOSTRA LA FOTOGRAFIA?
9- COM S’ANOMENAVEN ELS PEUS EMPETITITS DE LES DONES ?
10- QUIN PREMI VA REBRE LA FOTOGRAFIA DE LA JOVE AFGANA AISHA BIBI?
DEMÀ LA PRIMERA PISTA: LES FOTOS
HI HAURÀ UN PREMI PER AL GUANYADOR/ORA DEL CONCURS.
Una mirada a dones del món
ANISA AL SAHBI és iemenita, té 30 anys i estudia el doctorat en Filosofia. Aspira a dedicar-se a la política i arribar a ser diputada. Tot i que a la fotografia porti nicab no és islamista. Ella no s’ha tret el nicab que li van posar als sis anys per pressions socials i familiars, però ara que sembla que el país camini cap a al democràcia tem l’avenç dels islamistes i denuncia que l’any passat van guanyar massa poder a la universitat aprofitant les protestes contra l’expresident Saleh.
Diu que a la Biblioteca han penjat cartells que recorden que nois i noies no han de seure’s junts i la presència de islahis (vigilants) Fa un mes a la Facultat de Ciències de la Informació, alguns d’ells van agredir amb pedres un noi i una noia que estaven junts i no eren família.
Aquests islahis són els militants de l’Islah ( Congregació iemení per la Reforma), la versió iemení dels Germans Musulmans, fins ara principal partit de l’oposició. Durant les protestes, els seus militants, molt disciplinats, s’ocupaven de la seguretat a les manifestacions. Ara volen també controlar el campus universitari. Una de les integrants de la branca moderada d’aquest grup és la Nobel de la Pau 2011 Tawakul Kerman qui , per cert, no porta nicab i exhorta totes les dones del país que se’l treguin.
Aquests vigilants controlen les bosses de les estudiants i qüestionen la forma com es cobreixen els cabells i el coll – precepte islàmic. Anisa denuncia que aquests serveis no els facin funcionaris o membres del servei de seguretat sinó persones d’un determinat partit que ni tan sols duen un número d’identificació.
Amb el seu testimoni, Anisa al Shabi fa evident que voler cobrir la cara de les dones pot uniformitzar la seva aparença externa, però no eviatr que tinguin pensaments propis.
Bloc Mujeres. El País ( 24 febrer) MAS ALLÁ DEL VELO
El “feminicidi” a Nicaragua
A partir d’ara, a Nicaragua així com a d’altres països llatinoamericans com Mèxic o Perú, “matar una dona en el marc de les relacions desiguals de poder entre homes i dones, ja sigui a l’ àmbit públic o privat…” es tipifica com feminicidi i estarà penalitzat amb fins a 30 anys de presó. Això suposarà un augment considerable de les penes per a agressors i homicides amb la nova llei.
La cultura patriarcal està molt arrelada al país i són freqüents els casos d’abusos a dones dins i fora de la família. També és comuna la maternitat precoç ( en menors d’edat) i el posterior abandonament a la jove. L’avortament terapèutic està penalitzat.
En un país com Nicaragua, amb cinc milions d’habitants, només l’any passat van morir a l’entorn de 70 dones per violència de gènere ( quantitat similar a la d’Espanya que té més de 10 vegades més habitants) i només quatre dels assassins van ser empresonats. En realitat a pocs països de la zona sud d’Amèrica es porta un còmput de víctimes d’agressions.
Per a la lluita contra la violència s’han creat promotorías i comisarías de dones. Pel que fa a les primeres, es tracta d’una sèrie de dones – en general voluntàries que han patit violència de gènere – per tal que vagin als barris – en cas de l’àmbit urbà – i pobles – en el marc rural – a fer un seguiment del procés de denúncia i instar les dones que no es retractin. Les “comisarías” són instàncies policials al capdavant de les quals hi ha dones policia i on participen psicòlogues, metgesses, treballadores socials i les mateixes promotores. Des que es van crear ha anat augmentant el nombre de dones que atenen: 48.846 el 2004 fins a les 149.235 el2010 i més de 160.000 l’any passat. Tot i així, a les víctimes els costa denunciar: de les ateses el 2010, només el 23% va denunciar.
Per canviar les conductes masclistes imperants, existeixen més de seixanta associacions de dones per tot el país que donen xerrades, classes, assessorament… Totes han celebrat l’aprovació de la nova llei tot considerant-la una passa endavant en la lluita pels drets humans de les dones.
Bloc Mujeres ( El País. 15 febrer 2012)
La violència de gènere a Itàlia
Una sentència del Suprem italià reviu la indignació per la falta de sensibilitat al país davant els crims de gènere. Tant a nivell judicial (atès que la sentència polèmica permet els acusats d’agessió sexuals en grup l’espera del juici fora de la presó preventiva) com a nivell dels mitjans de comunicació ( que consideren encara els crims masclistes com “passionals”).El 7 de febrer a palerm 8 sicília) un carabiniere de 39 anys va matar la seva dona de 37 de la qual s’estava divorciant, després es va suïcidar. A Il corriere della sera el fet es va explicar així: “Presa d’un moment de bogeria, l’home va agafar la pistola de servei, va apuntar al pit de l’esposa i va fer foc. Després es va disparar a la templa“. A Itàlia no existeix el delicte de violència de gènere i la consciència col·lectiva percep que aquestes morts són fruit de l’amor violent. No hi ha cap organisme centralitzat i institucionalitzat que s’ocupi dels casos de maltractament quitidià. Tampoc npo hi ha dades oficials de les morts per violència de gènere, ni de denúncies. Segons les dades de les administracions locals, 18 dones han estat mortes enguany i 127 el 2011.
La sentència polémica ha fet declarar dones com ara Mara Carfagna, ministra d’Igualtat amb el govern de Berlusconi, que era impossible de compartir perquè qui viola una dona es mereix la presó, o bé Barbara Pollastrini, del Partit Democràtric, d’esquerres, que no volen venjança, però si poder confiar que es faci justícia.
Les feministes, com Giovana Consenza, periodista de Il Fatto quotidiano, senyala: “Ens sentim poc escoltades, com si els problemes de falta d’atur, marginació i discriminació que patim dia a dia existissin només en el cap de les feministes i no en la realitat del país”. Loredana Lipperini, autora d’un dels blocs més seguits, sentencia: La reacció visceral de les dones és el símptoma d’una exasperació originada per la distracció de ui ( en política i mitjans de comunicació) van cavalcar les instàncies del moviment feminista per abandonar-lo”
Informació treta de l’article Guante blanco para agresores ( El País, 18 febrer 2012)
Una dona argentina denuncia una xarxa d’esclaves sexuals al país
Fa gairebé 10 anys, el 2002 María de los Ángeles Verón – Marita – de 23 anys i amb una nena de tres, fou segretada al carrer. La seva mare, Susana Trimarco – funcionària a Tucuman- va fer tot el possible per buscar-la i primer es va topar amb la ineficàcia policial i després va descobrir tota una xarxa de trata amb fins d’explotació sexual a Argentina. El 2007 va crear una Fundación “María de los Ángeles” per a la lluita contra aquest flagell i ha aconseguit fer retornar més de 200 noies, però no la seva filla. Actualment se celebra el judici contra 8 homes i cinc dones pel seu segrestament. És el primer contra les xarxes de trata a Argentina.
Més de 600 dones es troben desaparegudes a Argentina i es creu que moltes han estat captades per xarxes per a prostituir-les, segons Fabiana Túñez, una de les fundadores de l’associació civil La Casa del Encuentro, que es dedica a la prevenció d’aquest delicte. La meitat d’aquestes eren menors quan van desaparèixer; algunes de classe mitjana o mitjana-alta. Són venudes als prostíbuls locals o a una de les tres principals xarxes de trata del món (Mèxic, Europa de l’ Est o X ina) per entre 12.000 i 26.000 euros. Les famílies de les víctimes fan les seves investigacions i s’adonen de la complicitat de les forces de seguretat, la justícia, la política i els ” clients”. El Ministeri de Justícia argentí afirma que el 2011 unes 1.597 dones van ser alliberades tant de les xarxes de trata com del proxenetisme ( el 2010 van ser 569). Un 90% de les prostitutes d’Argentina són víctimes d’un o l’altre delicte. A les zones més desfavorides, algunes famílies venen les seves filles de 12 o 14 any per tal que treballin a d’altres províncies, ignorant que cauen en xarxes de prostitució.
Trimarco varebre el 2007 el Premi Internacional a les Dones amb Coratge atorgat pel Departament d’ Estat d’ EE.UU.
El testimonio de una “madre coraje” sobre las redes de prostitución sacude Argentina ( La Vanguardia, 17 de febrer de 2012)
La declaración de Susana Trimarco sacude a los funcionarios tucumanos (Clarin.com, 17 /2 / 2012)
NO A QUALSEVOL MENA DE VIOLENTACIÓ DELS DRETS DE NENES, NOIES I DONES.
La pràctica del BAAD a Afganistan, una altra violència contra nenes i noies
El règim talibà, qualificat per l’ONU com el més misògin del món, negava a les dones i les nenes els drets civils bàsics com educació, salud, assistència mèdica, dret laboral. Per exemple els prohibia la consulta a un metge home i no podien sortir de casa sense ser acompanyades per un parent home. Després 6 anys de vigència fou enderrocat per les forces de coalisió liderades pels EEUU, però a dos anys de finalitzar la intervenció d’ Occident al país l’actual govern presidit per HAMID KARZAI, havia promès construir una nació en la qual es garantís a les dones els seus drets; tot i així, .poques coses han canviat per a les nenes : les famílies els impideixen anar a l’escola o els obliguen a deixar els estudis per esclavitzar-les a casa (només una de cada cinc estudia la primària); continua la pràctica dels matrimonis pactats i les dones i les nenes viuen en una presó de la qual el burka és tan sols una representació exterior. Tot i que el baad és prohibit per la llei i els imans, la tradició persisteix i fins i tot augmenta: BAAD és una pràctica d’Afganistan per la qual les nenes o noies són segrestades com a pagament dels deutes de les seves famílies. Aquest és el cas de Shakila, una nena de 10 anys la família de la qual ha explicat la seva història a periodistes del New York Times.
Confirmat cas d’assassinat d’una dona pel seu marit
Acaben de confirmar els informatius del migdia que la dona índia trobada morta a Olot el passat 25 de gener és el sisè cas de violència masclista a Catalunya en el que va d’any. El marit i el cunyat de Manpreet, tots ells de la regió de Punyab, han estat detinguts pels mossos d’esquadra i, de moment, són considerats culpables del crim.
Les feministes es mobilitzen contra la reforma de la llei d’avortament
A
Els col·lectius feministes van sortir ahir al carrer a diferents ciutats de l’estat espanyol per protestar contra les mesures sobre l’avortament anunciades pel nou ministre de justícia del Partit Popular al govern, Alberto Ruiz-Gallardón. Són diferents mostres d’un moviment espontani sorgit a Màlaga de dones que s’autodenominen MAREA VIOLETA i que s’està estenent pel país gràcies a les xarxes socials. Algunes de les consignes que es va poder sentir Madrid van ser aquestes que veiem a la fotografia a més de: NO A LAS LEYES CLERICALES, MACHISTAS Y MEDIEVALES. A la concentració de Barcelona van demanar que es modifiqui la llei de l’avortament i es permeti la dona decidir sobre el seu cos i no veure’s subordinada a la decisió dels metges. (CA LA DONA) I a la de València es van lamentar del tancament de nombrosos centres d’atenció de dones maltractades. (L’informatiu. Diari digital)
Gallardón prepara la llei de l’avortament més dura de la democràcia ( EL PERIODICO 2 /2/2012)
‘Marea violeta’ en Madrid por los recortes en las políticas de igualdad ( EL PAÍS 10/2/2012)
Una centena d’ organitzacions, associacions, col·lectius, partits polítics i sindicats han signat un manifiest conjunt contra aquestes mesures que qualifiquen de regressives de modificar l’ actual Llei de Salut Sexual Reproductiva i Interrupció Voluntària de l ‘Embaràs d’ acord , segons el ministre, «al derecho a la vida según la doctrina ya definida por el Tribunal Constitucional», i que implicarien “un retrocés en els avenços legislatius d’aquesta llei que ens retrotrau a la llei de supòsits de 1985 o a una llei encara més restrictiva, i que suposa una passa endarrera en les conquestEs del moviment feminista i progressista del país.”
SEGONS L’ENQUESTA DE METROSCOPIA DE FEBRER, EL 47% DELS ENQUESTATS APOSTA PEL SISTEMA DE TERMINIS VIGENT, UN 43% DEFENSA L’ALTRE SISTEMA QUE SUPOSA CONSIDERAR L’AVORTAMENT UN DELICTE DESPENALITZAT EN ALGUNS SUPÒSITS. eL 25% DELS VOTANTS DEL PP APOSTESN PER UN SISTEMA DE TERMINIS QUE EL SEU GOVERN VOL ELIMINAR I EL 32% DELS SOCIALISTES DEFENSA ELS SUPÒSITS QUE VA DEROGAR EL PSOE, LA QUAL COSA DEMOSTRA TAMBÉ AQUESTA DIVISIÓ INTERNA. SOBRE LA RESPONSABILITAT PENAL DE LA MARE QUE AVORTA, UN 75% CREU QUE LA DONA HA DE TENIR DRET A DECIDIR I NOMÉS UN 17% PENSA QUE ESTÀ COMENTENT UN DELICTE I HA D’AFRONTAR LA SANCIÓ CORRESPONENT.
Què hem de fer amb el masclisme?
ORIOL PI DE CABANYES escriu a “La Vanguardia” de dimarts 8 l’article ELS CRIMS DEL MASCLISME : “El greu problema del masclisme té molt a veure amb la idea que l’home ha interioritzat que la dona, com la terra, li pertany per dret propi. (…) La violació presentada com a resultat de la provocació o de l’engany, l’honor ferit, la possessivitat patològica, el vell masclisme que no cessa… La presència – o la simple existència- de la persona patològicament desitjada pot arribar a ser tan dolorosa que alguns infeliços maten i arruïnen també la seva pròpia vida. Els valors del masclisme són tan persistents que cal veure en aquestes pulsions homicides de tants amants despitats una sortida a la pressió social que els moteja de cornuts o de poc virils. L’epidèmia té arrels molt profundes. És urgent un canvi de mentalitat.”
L’escriptora i sociòloga EULÀLIA SOLÉ al mateix diari avui 10 publica l’article SOBRE LA VIOLÈNCIA MASCLISTA “L’any 2012, malauradament, ha començat amb un mes negre pel que fa a nombre de dones assassinades per la seva parella o exparella. En pocs dies, a Espanya s’han produït vuit morts violentes. Sis de les vvíctimes convivien amb el seu assassi, i ni les unes ni les altres no havien interposat cap denúncia. D’altra banda, l’any abans van ser 61, les víctimes. I les respostes ciutadanes i governamentals sempre han estat les mateixes: horror, planyiment, concentracions populars de portesta, crida a les dones amenaçades perquè ho denunciïn a les autoritats. El resultatfinal, però, continua sent fallit. (…) No podem aturar-nos en el lament i l’enumeració dels crims. La violència masclista no constitueix només un fenomen particular sinó social, i com a tal cal estudiar-lo, conèixcer-lo i estroncar-lo”