A Eivissa s’ha presentat un llibre sobre les últimes pageses que encara vesteixen de manera tradicional. es tracta de dones ja molt grans i, amb elles, desapareixerà tota una tradició, Dones de pagesa: Els treballs i els dies. El seu autor és Vicent Marí Tur “Botja”.
Es tracta de la recopilació del testimonis de 67 dones, en un llibre il·lustrat amb fotografies de totes elles. La més jove té 73 anys i la més grans, 103, encara que altres quatre centenàries incloses en el volum han mort ja. Segons el conseller Marià Torres és la primera vegada que s’ ofereix una història de l’ illa «explicada per les seves dones. És el testimoni d’ una cultura i una forma de vida que s’ extingeix i que Marí Tur ha rescatat per a la posteritat.»
A la pregunta que Vicent Marí Tur formulava a les dones de per què encara vesteixen de “pagesa”, les dues respostes més enginyoses han estat: «Perquè mai no passa de moda» i «perquè, tant si aprimes com si engreixes, sempre queda bé».
Crònica de la presentació del Diario de Ibiza (30 gener 2010) i Galeria de fotos
En aquesta pàgina de l’ajuntament del poble de Santa Eulàlia es descriuen tots els components dels vestit tradicionals eivissencs com la gonella, vestit més antic per a les dones , probablement data del segle XVIII. És de llana tenyida i es compon d’una falda, un gipó de llana tenyida, amb mànigues de setí brodades, amb embotonada de plata i cintes de colors; davantal, mantó daurat i “cambuix” (cumbaix?), mocador de puntes que s’ajusta a la cua. Se sol portar un capell de feltre negre d’ala ampla.
Amb els vestits es calçaven unes espardenyes de pita treballades a mà. Els color que més destacaven en els homes són el vermell i el blanc. Les dones posaven molta més fantasia en el colorit de les seues robes.
També cal esmentar les joies, “s’emprendada”, conjunt de joies d’or, plata i corall, el valor artístic i històric del qual és més elevat que l’econòmic.
I no podríem acabar sense mencionar la importància que tenen el ball, la música i els vestits dins de la nostra cultura i com a part molt rellevant de la nostra identitat.
Segons la infermera noruega de “Metges sense Fronteres” Veronica Gran, des del terratrèmol moltes dones embarassades han patit infeccions d’orina, pressió molt alta o anèmia, fins i tot contraccions, sense acostar-se a l’hospital del barri Cité Soleil de Port-au-Prince (on ella treballa). Quan arriben el nen ja és mort, algunes moren al part desagnades. A la maternitat del centre Ginecològic Isaie Jeanty & Leon Audain, el metge resident de 3r any Bordes Edouard certifica que les dones han estat apartades per atendre casos que es consideren prioritaris. I si és difícil el camí a l’hospital per a les embarassades, les violades ja no cal que hi vagin. El gerent del centre ginecològic esmentat, Paul Henock, assegura que des del terratrèmol han anat a l’hospital algunes dones per ser examinades després d’haver estat violades, però han hagut de remetre-les a d’altres centres perquè no les podien atendre.
El nou govern bolivià