A la fotografia Coventry de 41 anys amb Nawal El Mutawakil, marroquina de 62, vicepresidenta del COI.
Kirsty Leigh Coventry és una exnadadora i política zimbabuesa, guanyadora de set medalles olímpiques, incloses duos d’or, entre els Jocs d’Atenes 2004 i Pekín 2008. Actualment és Ministra d’Esports, art i recreació de Zimbabue.
Amb el seu nomenament, després d’una votació guanyada amb àmplia majoria, el camí cap a la paritat en l’olimpisme fa un gran pas endavant.
L’Institut de Sant Antoni ha volgut homenatjar la dona pagesa amb una instal·lació d’un mural de l’artista Aida Miró.
El mural visibilitza el llegat i la lluita de la dona pagesa a Eivissa. El paper de les dones pageses, una figura que al llarg de la història ha estat, en molts casos invisible, però que ha estat clau per al desenvolupament de la vida rural a l’illa.
Anna Turbau, la fotoperiodista que als anys setenta va fotografiar un poblat gitano a Pontevedra, el psiquiàtric de Conxo a Galícia, les manifestacions dels treballadors de les drassanes a Vigo o les condicions de vida a la presó de dones de Wad Ras a Barcelona, ha mort als 76 anys, justament quan el seu treball començava a obtenir el reconeixement merescut. A la passada edició de la fira Arco, va ser representada per primer cop a la galeria Nordés i la Generalitat ha anunciat l’adquisició d’obres seves que han entrat a formar part de la Col·lecció Nacional.
Nascuda a Barcelona, va realitzar bona part dels seus projectes a Galícia. Va estudiar disseny gràfic a l’Escola Massana i a Elisava, i posteriorment es va interessar per la fotografia. Un dels seus primers treballs la va portar al Raval barceloní, tot mostrant la pobresa i marginació que el franquisme volia ocultar. Posteriorment va passar quatre anys a Galícia i les seves fotografies es van fer ressò dels conflictes laborals i socials dels primers anys de la Transició. De retorn a Catalunya va treballar com a fotògrafa per al nou nat El Periodico de Catalunya i va fotografiar alguns projectes cinematogràfics de la seva parella, Llorenç Soler, i d’altres de l’escena teatral. El1983 va entrar a treballar per al setmanari Actual i el 1985 fou contratada per TV3 com a ajudant de realització a programes educatius i culturals.
El 2017 es publicà el llibre antològic sobre la seva etapa a Galícia Anna Turbau. Galicia, 1975-1979, editat pel Consello da Cultura Galega, que va acompanyar l’ exposició del mateix nom. També ha estat objecte dels documentals, La mirada de Anna, i Detrás del instante
A Eivissa tindrà lloc aquesta tarda una manifestació que hom espera massiva. La convoca Comisió 8M, que formada per
Emprendada feminista, Asociació de Dones Progressistes, Associació Nybia Eivissa i Plataforma Pensionista Pitiusa. Sota el lema El feminisme serà antifascista o no serà, les organitzadores han destacat que la jornada busca visibilitzar a Eivissa la lluita feminista en contra dels movimients fascistes, que estan guanyant més terreny a nivell mundial.
Per primera vegada s’han convocat a Barcelona dues manifestacions diferentsEl Moviment Feminista de Barcelona s’ha desmarcat de la convocatòria oficial,l’Assemblea 8M, i ha convocat una altra marxa per commemorar el Dia Internacional de les Dones. La manifestació del 8-M és un dels actes més multitudinaris del Dia de les Dones.
La manifestació convocada per l’Assemblea 8-M començarà a les 18h a la Plaça de la Universitat, passarà per la Gran Via i baixarà pel Passeig de Gràcia fins arribar a la Ronda de Sant Pere. La marxa continuarà pel Passeig de Sant Joan fins arribar a l’Arc de Triomf, on es faran l’acte de cloenda i la lectura del manifest. El lema de la convocatòria –en la qual participen la majoria d’espais feministes vinculats a entitats socials, culturals , sindicals i polítiques– és ‘Les cures sostenen la vida’ El seu manifiest assenyala la salut “com a pilar essencial de la vida”, alhora que denuncia la “precarietat i explotació” infligides a les dones en aquest àmbit.
La protesta convocada per la Coordinadora 8M-Moviment Feminista de Barcelona arrencarà, també a les 18h a la Plaça de Catalunya i seguirà pel carrer de Fontanella fins arribar a Via Laietana. Després es desviarà per Jaume I i acabarà a la plaça de Sant Jaume, també amb la lectura del manifest i diverses actuacions. Aquesta marxa, convocada per Feministes de Catalunya, Feministas al Congreso-PFAC i Partido Feminista de España-PFE i sindicats com CNT Barcelona i CATAC-CTS, té com a lema #SomDonesiDiemPROU —#SomosMujeresyDecimosBASTA— i té com a objetiu denunciar “totes les formes de violència i explotació” cap a les dones del món. Volen abolir la prostitució i estan en contra de la identitat de gènere.
Margaret Fuller (Cambridge, 1810-Fire Island, 1850) fou una filòsofa, periodista i activista pels drets de les dones estatunidenca . A més, va ser una influent unitarista activa en la lluita per la igualtat educativa entre homes i dones.
A més de dedicar-se a l’ensenyament ( ella mateixa va rebre una instrucció severa i exhaustiva), va escriure en la premsa més important del país ( va fundar la revista dels transcendentalistes The Dial, que dirigí durant dos anys i per la seva habilitat com a crítica literària va col·laborar al diari The New York Tribune) Va poder mantenir-se econòmicament amb la revista Conversacions, un mètode de formació per a dones de gran èxit. Va travar amistat amb Ralph Waldo Emerson i va participar en la fundació unitària de l’organització del transcendentalisme a Concord. Quan es va unir a Horace Greley al New York Tribune com a crítica literària, es va convertir en la primera periodista femenina en la redacció d’un diari important.
A mitjans de la dècada de 1840, va organitzar grups de discussió de dones, en què es parlava de temes variats, com l’art, l’educació i els drets de les dones. Diverses figures conegudes del moviment feminista van prendre part en aquestes converses.
En el transcurs d’aquestes xerrades va desenvolupar la seva obra principal publicada l’any 1844, Woman in the Nineteenth Century (La dona en el segle XIX), considerada el primer tractat feminista dels Estats Units.
Va morir a conseqüència d’un naufragi quan tornava d’Europa a Nova York juntament amb el seu marit i fill. S’havia casat a Itàlia amb el marquès Angelo Ossoli.
