Mes: maig de 2022

Dues noies de Terrassa assassinades a Pakistan per qüestions d’honor

Urooj Abbas i Anisa Abbas, dues veïnes de Terrassa (Vallès Occidental) de 20 i 24 anys,  han estat assassinades al Pakistan per voler-se divorciar dels seus marits.

Les dues víctimes es van casar amb els seus cosins al Pakistan abans d’arribar a Catalunya segons un contracte formal sense transcendència a la seva vida quotidiana, ja que elles vivien a Terrassa i els seus marits al país asiàtic. Elles van començar a portar un estil de vida occidental que no va agradar els seus germans, els quals consideraven que la seva llibertat s’allunyava dels valors de la seva cultura. De fet, una de les joves va començar a sortir amb un noi que va ser apunyalat per un dels germans ara detinguts.

Enganyades per la família,  van viatjar al seu país amb idea de tornar a Catalunya; quan els ho han impedir, van demanar el divorci, cosa que la família va considerar “un atemptat a l’honor” i és per això que les van matar amb molta violència.

Els presumptes autors dels fets són els dos marits, un tiet, els germans i els sogres de les víctimes, que actualment estan arrestats al Pakistan. Els Mossos d’Esquadra tenen una investigació oberta per esbrinar més detalls d’aquest doble assassinat masclista.

Els talibans obliguen les presentadores de TV d’Afganistan a cobrir-se el rostre

La situació de les dones i les nenes a Afganistan sota el règim talibà és cada cop més insostenible. Les adolescents tenen prohibit l’accés a l’educació, se’ls imposen casaments forçats a partir dels 15 anys i fins i tot poden ser botí de guerra; a moltes dones se’ls ha prohibit anar als seus llocs de treball i s’ha imposat l’obligatorietat que les dones viatgin acompanyades per un home de la família.

Des del 7 de maig totes les afganes han d’usar burka en públic, però algunes  periodistes  s’hi havien negat. Aquest diumenge, finalment, van aparèixer amb els rostres coberts en complir-se l’ultimàtum dels talibans per tal que seguissin el seu mandat sense excepcions, sota pena de perdre la feina i patir pitjors represàlies.

“El burka i tota la resta que ens imposen no ens detindran i seguirem la batalla pels nostres drets”, va afirmar durant el seu  programa, amb la cara tapada, la presentadora Basira Joya del canal Arayan, qui, a més, va recordar-los que “l’islam és una religió de bondat i mai no imposa res ni a homes ni a dones”.

Molts dels companys presentadors han fet la feina amb la cara coberta amb mascaretes negres en senyal de protesta i solidaritat.

La realitat que viuen les dones al país s’assembla cada cop més a la viscuda durant el primer règim talibà entre 1996 i 2001, quan van ser recloses a les seves llars, sense possibilitat d’estudiar o treballar.

Darrere  de moltes d’aquestes regulacions  contra les dones hi ha el Ministeri de la Propagació de la Virtut i Prevenció del Vici, una institució molt  activa durant el primer règim talibà  i que es va extingir amb la invasió dels EEUU. Després de ser un mal record per als afgans durant els següents 20 anys, amb el retorn al poder dels talibans el passat  15 d’agost, la institució també va retornar i es va instal·lar, precisament, a l’actualment dsaparegut Ministeri de la Dona.

Acostant-nos a la figura de Sylvia Plath.

La Biblioteca Municipal d’Eivissa, situada a Can Ventosa, té una iniciativa molt interessant per tal de fer conèixer l’obra de diferents autores, sovint oblidades. Aquest més l’escriptora triada és Sylvia Plath en el  90è aniversari del seu naixement.

Nascuda a Boston, Massachusetts, el 1932, tot i que ja de molt joveneta s’inclinava per lal’escriptura, va començar a publicar després de separar-se del seu marit, el poeta Ted Hughes amb qui es casà el 1956, matrimoni del qual van néixer dos fills amb qui va viure una relació turmentosa. El 1960 va publicar  El Colós, i tres anys  després la novel·la La campana de vidre, a manera d’autobiografia , però sota el pseudònim de Victoria Lewis, en la qual se centra en un intent de suïcidi. Un mes després de la seva publicació, Plath va posar fi a la seva vida als 30 anys, ficant el cap al gorn i deprés de prepara l’esmorzar als seus fills petits que eren a casa..

Segons  la crítica, la seva aportació  poètica més interessant és Ariel, publicada pòstumament  el 1965. Després el seu marit va  reunir  la seva poesia en dos volums: Crossing the Water (1971) i Winter Trees (1971). Quasi tota la seva obra ha estat traduïda al català per Montserrat Abelló i Soler.

El 2003 es va estrenar la pel·lícula Sylvia, protagonitzada per Gwyneth Paltrow. Plath, cultivadora del gènere confessional,  ha esdvingut una dona de culte per als estudiosos de la literatura americana, essent, a més a més,  un símbol de les reivindicacions feministes del segle XX en qüestionar totes les normes, usos i costums  establerts per a a les dones. Fou l’escriptora que va plasmar millor les seves lluites internes i la seva depressió crònica. Va ser la primera guanyadora d’un Pulitzer, concedit a títol pòstum el 1982.

Hi ha una petita entrada sobre l’autora feta als inicis d’aquest bloc, el gener de 2009, Saps qui és? 

Pel que fa a la iniciativa, abans esmentada, de la Biblioteca Municipal de Can Ventosa, algunes altres de les escriptores que han estat triades són: Marta Pessarrodona, Llanos Lozano, Mary Ann Evans ( George Eliot), Natalia Ginzburg, Care Santos, Edith Wharton i Antònia Vicens. Com es pot veure, una tipologia ben variada.

L’ecofeminista Berta Cáceres homenatjada en un llibre

El llibre Quien mató a Berta Cáceres? de Nina Lakhani aborda l’assassinat d’aquesta activista hondurenya just ara fa 5 anys. Poc abans de la seva mort Cáceres va rebre el Premi Goldman, el guardó ambiental més prestigiós del món. El crim de Berta va ser liderar una campanya per aturar la construcció d’una presa hidroelèctrica al riu Gualcarque, un riu sagrat per a la població indígena de Río Blanco (Honduras).

Amb aquest llibre Lakhani, periodista especialitzada en Centre amèrica, vol fer justícia a una dona que ha esdevingut un emblema mundial de la lluita per salvar el planeta i del que s’ha anomenat l’ecofeminisme.

La mateixa autora del llibre va ser intimidada quan investigava l‘ assassinat. Fou l’única periodista estrangera que va assistir a la farsa judicial que es va celebrar el 2018 i que relata en un dels capítols del llibre.

Olga Xirinacs, Premi Jaume Fuster

L’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) ha reconegut “la qualitat de l’obra, la importància de la seva trajectòria i el compromís” de l’autora tarraconina OLGA XIRINACS amb la literatura en atorgar-li el Premi Jaume Fuster que, enguany, celebra la seva XXII edició.

Properament, l’escriptora, que té actualment 86 anys, presentarà el llibre de proses curtes Cua de vaca, que fa el número  86 de tots els que ha  publicat.

Maria Antònia Canals, referent en l’ensenyament de les matemàtiques, en el record

 

Divendres 29 d’abril va morir a Girona Maria Antònia Canals, referent de l’ensenyament de les matemàtiques i cofundadora de l’Associació de Mestres Rosa Sensat. Canals, nascuda a Barcelona l’any 1930, està considerada una figura clau de la renovació pedagògica i va ser una de les persones que va introduir el mètode Montessori a Catalunya. Es va llicenciar en magisteri l’any 1950 i en ciències exactes per la Universitat de Barcelona l’any 1953. Va cofundar també, juntament amb les pedagogues Maria Teresa Codina i Anna Maria Roig, l’Escola Talitha el 1956. Aquesta escola, que es va mantenir activa durant 18 anys i que desafià el franquisme, va funcionar fora del sistema educatiu oficial tot recuperant la renovació pedagògica catalana dels anys trenta. És autora de nombroses publicacions sobre les matemàtiques.

Gràcies per tota una vida dedicada als infants.