Noruega encapçala les estadístiques de Nacions Unides en matèria d’igualtat. Compta amb una primera ministra ( Erna Solberg) i una bisbe al capdavant de l’Església luterana (Helga Haugland Byfuglien) I des del 14 d’octubre, després de la seva aprovació al Parlament, té l’obligació de cridar a files també les seves conciutadanes. La mesura converteix el país nòrdic en el primer d’Europa a estendre el servei militar obligatori a les dones que, segons una nova llei, s’hauran d’incorporar a partir de l’estiu del 2016, començant per les joves nascudes el 1997.
Les dones van entrar per primera vegada a les Forces Armades el 1985, després de l’impuls reivindicatiu del feminisme, però no han superat mai el 10% dels efectius. Amb la intenció de duplicar aquest percentatge en nom de la igualtat, l’anterior primer ministre, el laborista Jens Stoltenberg ( actual secretari general de l’OTAN) va presentar el 2008 la proposta de canvi en la llei del servei militar, a la qual s’ha acollit ara l’actual coalició de centredreta, encapçalada per la conservadora Solberg.
Els partidaris de la iniciativa la defensen com una garantia per assegurar el reclutament en un país de només cinc milions d’habitants. Els detractors la rebutgen en considerar-la supèrflua en un exèrcit cada vegada més professional. La sociòloga Ulla-Britt Lilleaas, a més, apunta el risc que tenen les dones de ser víctimes d’assetjament sexual en la vida militar.
Mentre Noruega celebra com una fita històrica l’aprovació de la mili per a les dones, en el terreny de la igualtat no està tot fet; pel que fa al tema de la violència de gènere encara queda molt a fer: una enquesta recent indica que el 10% de les dones noruegues han patit violacions.
