El Barça femení, Medalla del Parlament per ser “decisives” a l’hora de crear referents

El Parlament de Catalunya els ha atorgat el premi “per la seva contribució en el creixement, reconeixement i professionalització del futbol femení”.

Reconeixen amb aquesta medalla “la feina en equip, el respecte al rival, l’esforç, la perseverança, el rigor, esperit de superació, la responsabilitat i la companyonia”. “El club i les jugadores han estat decisives a l’hora de generar referents per a infants i joves en aquest àmbit, de transformar la percepció social respecte del rol de les dones en el món del futbol, i per col·laborar en avançar en la construcció d’una societat més justa i igualitària pel que fa a drets i oportunitats.”

Els talibans tanquen tots els salons de bellesa a Afganistan

60.000 dones que hi treballaven s’han quedat sense feina i les usuàries, sense poder-los feqüentar. Eren els últims reductes on les dones es podien trobar lliurament per parlar i divertir-se.  Pràcticament 2 anys després del retorn al poder, el règim feminicida de Kabul ha ordenat als salons de bellesa del país que tanquin les portes. Des del 2 de juliol tindran un mes per complir la norma, que posa fi a un espai fins ara exclusiu de dones.

Una decisió que culmina un seguit d’atemptats contra els drets humans, i especialment els de les dones, perquè ja els han prohibit l’educació, tant a les adultes com a les adolescents, han vetat la seva presència als parcs públics i l’assistència a gimnasos i, a més, les obliguen que vesteixin amb burca, roba amb què només se’ls veuen els ulls. Durant el primer període al poder, els talibans ja van prohibir els salons de bellesa.

Tina Modotti, una fotògrafa al Mèxic insurgent dels anys 20

L’espai KBr de Fundación MAPFRE acull  l’exposició ‘Tina Modotti, México al otro lado de la cámara’, la més àmplia realitzada fins ara sobre l’artista militant antifascista que va tenir una vida de pel·lícula.

Nascuda a Údine, Italia, el 1896,  TINA MODOTTI es va instal·lar a Mèxic en una època en què destaquen noms mítics com els artistes Diego Ribera i José Clemente Orozco, amb els quals va compartir amistat i va fotografiar els seus cèlebres murals.  Va morir a Ciutat de Mèxic el 1942.

Gran exponent  de la fotografia social compromesa i  avantguardista, la seva obra fou rescatada de l’oblit al seu país a partir de la dècada dels 70. Actualment, la mostra que s’exibeix té per objectiu tant fer-la conèixer no només per la seva vàlua artística sinó també pel seu paper  com a  revolucionària i militant antifeixista.

Fins al 3 de setembre, hi podrem veure 250 fotografies, algunes d’inèdites, a més de material documental i una de les  pel·lícules  que Modotti va protagonitzar a Hollywood. També obres de fotògrafs del seu entorn , com  Edward Weston, a qui va conèixer després d’emigraf amb la seva família a San Francisco (EE UU)

Després de  viure  en diferents  ciutats  europees, el 1934 va assistir al final de la Segona  República a Espanya.  Durant la Guerra Civil va assumir la coordinació del Socorro Rojo, ocupant-se  de treure  del país dels anomenats nens de la guerra, va atendre com infermera els ferits als hospitales i va fer activitats propagandístiques. Després de  creuar els  Pirineus sense res,   juntament amb milers  d’espanyols i altres exiliats  polítics, va retornar  a Méxic, on va morir el 1942 a causa d’un infart als 45 anys.

En el su afany per despertar consciències, Modotti va captar imatges que denuncien les injustícies i honoren els desposseïts, moltes amb finalitat propagandística.