“Quan et diguin que és de nenes: fuig, fuig, fuig! Quan et diguin que és de nens: fuig, fuig, fuig!
Mes: desembre de 2019
El violador ets tu
Vuit diputades de l’oposició laica del Parlament turc van cantar ahir dissabte l’himne feminista xilè El violador eres tu per tal de retre homenatge a les víctimes de la violència contra les dones i protestar per la detecció de set manifestants en una multitudinària mobilització que va tenir lloc la passada setmana a Estambul. Tot i que el Govern turc va aprovar fa set anys una llei específica, les organitzacions feministes denuncien el fracàs en la seva aplicació. L’any passat van morir 281 dones a mans de les seves parelles o exparelles a Turquia, segons les dades oficials, una xifra que diversos col·lectius fan pujar a un total de 440.
Per rebutjar els atacs a les dones el col·lectiu feminista xilè LasTesis (fundat per les joves Dafne Valdés, Paula Cometa, Sibila Sotomayor i Lea Cáceres) va viralitzar la setmana passada una ‘performance’ que s’ha estès per tot el món. ‘Un violador en tu camino’ o ‘El violador eres tú‘ és un ball feminista que consisteix a embenar-se els ulls i realitzar una coreografia amb frases contundents contra la violència masclista.
L’estrofa que tothom se sap ha estat traduïda a molts idiomes: “Y la culpa no era mía ni dónde estaba ni cómo vestía. El violador eras tú, el violador eres tú: los jueces, el Estado, el presidente”. “Y la culpa no era mía ni dónde estaba ni cómo vestía. Y la culpa no era mía ni dónde estaba ni cómo vestía. El violador eras tú. El violador eres tú. Los jueces. El Estado. El presidente”. A tota Amèrica llatina s’ha escoltat l’himne; a Mèxic DF més de 2.000 dones a la plaça Zócalo s’ha acabat la seva interpretació amb consignes com: “Nunca más silencio” o “Vivas las queremos”. També a Barcelona i Madrid desenes de dones s’han reunit i entonat l’himne amb la voluntat d’agermanar-se amb les feministes xilenes. Un gesto que s’ha repetit a París, Berlín o Londres, tant en castellà com en els idiomes principals d’aquests països.
A Tarragona l’himne s’ha interpretat per primera vegada en català. Més d’una cinquantena de dones i joves s’han aplegat davant de l’Ajuntament tarragoní i, repetint el ritual del fenomen mundial, s’han tapat els ulls amb mocadors negres i han corejat la cançó. L’himne revolucionari s’ha escampat per tot Catalunya.
Marie de Régnier, una dona lliure
La novel·lista, poetessa i dramaturga francesa Marie de Heredia, qui firmava les seves obres com Gérard d’Houville (o també Gérardine, fou coneguda com Marie de Régnier després del seu matrimoni amb Henry de Régnier. Va néixer el a París i va morir el Suresnes.
Era una dona dotada de gran bellesa i una personalitat vital i inquieta, tot això l’hauria portat a dur una vida sentimental i familiar agitada: va tenir diversos amants entre els quals Pierre Louÿs (pare natural del seu fill ) i Gabriele D’Annunzio.
La seva primera novel·la, L’Inconstante (1903), li reportà un gran èxit i l’encoratjà a seguir publicant. El 1918 li va ser atorgat el Gran premi de literatura de l’Acadèmia francesa.
S’estrena properament una pel·lícula sobre Marie de Régnier. Una biografia que reivindica la vida lliure d’aquesta dona que va experimentar el sexe i el gaudi del cos, Curiosa
Condemna exemplar per una violació en grup
L’Audiència de Burgos ha imposat una pena de 38 anys de privació de llibertat als exjugadors de La Arandina CF. C.H., C.C.S. ‘Lucho’ i V.V.R.’Viti, han estat condemnats a penes que sumen 114 anys com autors de l’agressió sexual sobre una menor de 16 anys (els fets van tenir lloc el 2017, quan la menor, llavors de 15 anys, va anar al pis que els tres joves compartien a la localitat burgalesa d’Aranda de Duero). Les penes es corresponen a l’aplicació de la doctrina de la cooperació necessària: cadascun dels acusats és condemnat com a autor pels fets realitzats per ell mateix i com a cooperador per allò realitzat pels altres. Es fixa una indemnització de 50.000€ de la qual respondran en forma conjunta i solidària tots els acusats.
El màxim compliment de la pena de presó es fixa en 20 anys, segons el que disposa el Codi Penal. Els possibles recursos seran resolts per la Sala del Civil i Penal del TSJCyL.
Aquesta és una sentència exemplar que imposa penes més altes que les de la Manada, cosa per la qual cal congratular-se; però no hem de perdre de vista que s’estan reiterant violacions grupals cosa que no ens hem de cansar mai de condemnar. Avui mateix llegim als diaris que dos homes de 19 i 22 anys han estat detinguts a Manresa acusats per la violació d’una menor a la qual haurien drogat i un tercer individu es troba en recerca. Els fets es van produir el passat 17 de novembre. Aquesta mateixa setmana, els Mossos d’Esquadra van detenir altres dos homes també a Manresa per violar presumptament dues noies, una d’elles menor d’edat. Els fets van tenir lloc dilluns 9 cap a les 20.00 hores, quan una de les noies va saltar per la finestra d’un primer pis d’un edifici ocupat del barri antic de la població, per fugir del seu agressor.
Lady Anne Blunt, una dona apassionada pel desert
La primera dona que va creuar el desert d’Aràbia fou Lady Anne Blunt, neta del poeta romàntic Lord Byron i filla d’Ada Lovelace (considerada la primera programadora de la història). La vida d’aquesta dona fou apassionant. Ja de ben petita fou una alumna avantatjada, parlava diversos idiomes, pintava i tocava el violí; era una dona intel·ligent i culta que parlava de filosofia, literatura o del món àrab amb entusiasme. Als 29 anys va conèixer, a Florència, qui esdevindria el seu marit, sir Wilfrid Scawen Blunt, un poeta enamorat d’Orient. L’any 1869, el matrimoni va començar un llarg viatge per Àfrica del Nord i el Pròxim Orient on varen adoptar els costums i la vestimenta dels beduïns, amb qui viatjaren a llocs com el Sinaí. 
Van perfeccionar l’àrab i el 1877, ja amb una filla, hi van tornar. Van conèixer ciutats com Alepo, Bagdad, Palmira, Damasco i Beirut. Acabat aquest viatge, Lady Anne va començar a escriure ‘Les tribus beduïnes de l’Éufrates’, però dos anys després començaven una nova ambiciosa aventura: creuar el desert Nefud. Arribaren a la ciutat de Hail. Lady Anne fou la primera dona occidental que va trepitjar aquella ciutat. Després d’una temporada a Anglaterra on va escriure sobre els seus viatges es van establir a prop de la ciutat d’El Caire, i es dedicaren a una altra de les seves passions: la criança de cavalls. Farta de les infidelitats del seu marit, que fins i tot va portar a viure amb ell una de les seves amants, Lady Anne Blunt es va separar i s’instal·là a una propietat que va comprar a la capital egípcia, on va viure la resta de la seva vida. Va morir el 15 de desembre de 1917.