Alèxia Putellas, pilota d’or 2021

Alexia Putellas, jugadora del Barça i capitana de l’equip que té 27 anys, ha estat guardonada amb una merescuda pilota d’or enguany 2021. Fou tanbé guardonada per la UEFA com a millor jugadora de la temporada 2020-21i ha esdevingut la primera dona espanyola que ha guanyat la  Pilota d’Or.

Pels qui no la coneixien, com el mateix Pascal Ferré, editor en cap de la revista France Football, encarregada d’entregar els guardons, qui ha reconegut que només s’hi va interessar quan van saber que podia guanyar, el seu palmarès és equiparable, o millor, al dels millors futbolistes homes contemporanis.

FELICITATS !!!

25 novembre 2021, Dia Internacional per l’eliminació de la violència contra les dones

I arribats un any més a aquesta data, malauradament, les denúncies de maltractament i agressió no paren d’augmentar; malgrat això, només a Catalunya en el que va d’any s’han produït 7 morts i només 3 d’elles havien denunciat el seu agressor. El 2020 els Mossos van instruir 10.567 denúncies per violència de gènere i el 2021, 11.103. Hi ha una dada molt i molt alarmant: 108 menors han estat denunciats o detinguts per violència masclista, un 64% més que el 2020.

I, com diu el Manifest de la Generalitat de Catalunya 2021, hem d’incloure en les violències rebudes per les dones tota mena de violència, també les de segon ordre (humiliacions, represàlies…), la violència vicària ( exercida contra fills i filles per tal d danyar psicològicament les mares) i tota mena de violència obstètrica, de drets reproductius ( parts provocats o punts de sutura sense necessitat…) i de drets sexuals ( evidentment relacions no consentides, violacions en manada etc.) I no oblidem les civerviolències.
MANIFEST DE LA GENERALITAT

L’acte central d’aquest 25 de novembre és la manifestació a Barcelona, una mobilització feminista que ha organitzat l’entitat Novembre Feminista, amb el suport d’altres associacions. La marxa arrencarà a les 18.30 h de la confluència del passeig de Gràcia amb l’avinguda Diagonal sota el lema FÚRIA FEMINISTA CONTRA LES VIOLÈNCIES MASCLISTES.
La marxa acabarà a la plaça de Catalunya, on se’n llegirà el manifest i es podran veure algunes actuacions.

Pel·lícula interessant

Una joven prometedora és la història d’una dona traumatizada por un succés  tràgic viscut per la seva millor amiga qui, després de veure truncada la seva trajectòria vital, decideix castigar agressors sexuals en potència. La directora i guionista Emerald Fennell s’arrisca per a compondre aquest  relat sobre trauma, abusos i cultura de la violació. I tracta aquest tema tan delicat amb indignació i ràbia. La pel·lícula és una cru?lla de drama i comèdia negra que va més enllà del rape and revenge (subgènere del terror que va de dones violades  que es vengen dels seus agressors).  Algunes altres directores han intentat desactivar- lo, reinventar-lo, trencar-lo. Per exemple, Revenge (Coralie Fargeat, 2017), Amulet (Romola Garai, 2020) o M.F.A. (Natalia Leite, 2017). De totes, però,  la que ha anat més lluny, fins al punt reformular el subgènere, és Fennell. Per la seva habilitat per reflectir l’univers inquietat i infantil d’una dona la vida de la qual va quedar estancada, malgrat que era realment una “jove prometedora”, després del succés viscut. I, sobretot, per la intel·ligència amb què es qüestiona la idea de la revenja com a catarsi o com a curació.

Cal destacar la magníficainterpetació de Carey Mulligan. 

El gest viral de demanda d’auxili en cas de violència de gènere

La Canadian Woman’s Foundation (Fundació Canadenca de Dones) va difondre aquests moviments de la mà a través de Tik Tok. Va  esdevenir un codi universal per tal  que les dones que pateixen  violència de gènere puguin demanar ajuda sense que l’agressor se n’adoni. És el que va salvar una noia estatunidenca de 16 anys que havia estat segestada. I és el que ha servit per alertar de la seva situació a una dona en un centre de salut al quoal havia anat amb la seva parella que, com ella ha explicat després a la policia la sotmetia a abusos psíquics i físics.

L’objectiu de la difusió del gest per part de la Fundació no és altre que aconseguir que les dones puguin alertar altres persones del perill en què es troben sense que l’agressor se n’assabenti. Per això el gest proposa que allà on puguin i,  com que la difusió es va fer durant el confinament per la pandèmiasi, durant una  vídeotrucada a amistats  o familiars, les dones que pateixen maltractament aixequin la mà i estirin els dits per, tot seguit, ficar el dit polze al palmell i acabar tancant completament el puny.

Mireu el vídeo que va donar a conèixer el gest: https://youtu.be/AFLZEQFIm7k 

Nita Carmona Ruiz, una pionera del futbol

He rebut una petició de signatura de change.org per tal d’aconseguir que posin el nom d’aquesta pionera i transgressora a un carrer de Màlaga, la seva ciutat. I així he conegut la vida difícil d’una altra dona. Ana Carmona, a qui anomenaven Veleta,  fou la primera futbolista; transvestida com a home va jugar en un equip maculí.

Va néixer el 1908 i a mitjans dels anys 20 va jugar a l’Sporting Club de Màlaga com a migcampista, en ser descoberta fou represaliada en diferents  ocasions. Per poder jugar al futbol en una època en què les dones ho tenien prohibit, es recollia  els cabells i els ocultava amb  una gorra o boina aleshores permesa en aquest nou esport, s’embenava els pits i portava pantalons llargs fins al genoll i samarretes folgades; d’aquesta manera semblava un home. Tot i això va patir insults i agressions.  Molts cops va ser denunciada i detinguda sota l’acusació d’alteració de l’ordre. Per tal d’allunyar-la de la seva afició els pares  la van fer anar a la població de Vélez-Màlaga a casa d’uns familiars, però també allà va entrar a jugar a l’equip local, el Vélez CF.

Fou una personatge singular, una dona tossuda, indiferent a les normes de gènere que va desenvolupar la seva passió en un àmbit tan maculinitzat com és el del futbol en aquells temps. Una altra dona la història de la qual forma part de la història no explicada i descriu la lluita històrica de les dones per ocupar els espais públics.

Amb tan sols 32 anys va morir el 1940 víctima de l’anomenada febre del poll verd. Va ser enterrada amb la samarreta del seu club. A la fotografia, treta de la vikipèdia, apareix vestida de jugadora de futbol en un carnestoltes, únic cop que ho va poder fer sense ocultar-se.

I tant, que és just que la seva ciutat porti el seu nom en un dels seus carrers i preservi així la seva memòria.

Les dones joves viuen una mitjana de 4 anys amb el seu agressor

Un estudi del Centre d’Eestudis Demogràfics de la UAB  indica que les europees menors de 50 anys triguen 1,7 anys a sortir d’una relació violenta. I, paradoxalment, els països nòrdics tenen una prevalença alta en violència física i/o sexual en parella que, a priori, no encaixa amb les polítiques igualitàries que es duen a terme en aquells països; tot i això és en aquestes zones on elles més denuncien i visibilitzen aquesta situació. Un dels països on l’exposició a la violència de gènere és més alta és Moldàvia (3 anys), a Finlàndia arriba als 2,9 i a Espanya a 1,2.

Àfrica i Àsia occidental són les zones on les dones pateixen durant més anys el maltractament. A Àfrica la mitjana és de 6 anys i a Àsia 4,3; a Oceania arriba als 3,4 anys i a Amèrica del Nord i del Sud la mitjan es de 2,6 anys.

Els dos països del món on s’allarga a més anys l’exposició de les dones a la  violència de les seves parelles són la República Democràtica del Congo i Afganistan (11,4) i aquell on l’exposició és menor és Suïssa (0,7)

L’objectiu de l’estudi és posar de manifest fins a quin punt la convivència amb la violència masclista té una profunda i llarga repercussió sobre la salut de les dones ( un ampli ventall de malalties físiques i psíquiques) i integrar aquest indicador per tal que s’utilitzi per dissenyar les polítiques públiques d’ajuda a ls víctimes.

Qüestions fonamentals que determinen que les dones puguin escapolir-se d’aquesta violència són la inversió dels estats en els serveis d’atenció a les víctimes, l’oferiment de sortides concretes i possibles a les dones que veuen la seva vida en perill i, sobretot, la legislació de cada país.