A El Salobral ( Albacete ) un home de 39 anys va matar a trets de pistola i en ple carrer una adolescent de 13 de la qual, segons sembla, n’estava enamorat. A més va matar un amic seu que li hauria recriminat la seva obsessió per la menor i va ferir el marit de l’àvia de la nena. Finalment, després d’hores de setge policial, va acabar suïcidant-se. Amb aquest crim ja són 38 segons dades oficials les dones mortes per les parelles, exparelles o, com ara, per qui diu estimar-les. Aquesta és la víctima més jove i un dels casos més colpidor. Què duu un home fet i dret a obsessionar-se fins a tal punt amb una nena a la qual porta 26 anys ( segons sembla va començar a tractar-la quan ella tenia 11 anys)? En algun moment ella va consentir una relació que anava més enllà de la pròpia de veïns? N’era conscient, ella, de les pretensions de l’home? (El País, 28 d’octubre)
Aquest assassinat ha reobert el debat sobre les relacions entre adolescents i homes adults, multiplicades en els últims anys, segons la percepció de la policia, gràcies a les xarxes socials a Internet. Justament, per la preocupació que tot plegat desperta, hem de celebrar que l’Audiència Nacional de Madrid hagi condemnat un adult de 23 anys que va abusar sexualment d’una menor de 13. Els pares de la noia van denunciar els fets, però tant la Fiscalia de Menors com la policia els va advertir que era difícil que s’obtingués condemna perquè les relacions havien estat “consentides” per la nena. Els magistrats, finalment, han arribat a la conclusió que l’abusador va convèncer la seva víctima fent-se valer de “la seva posició dominant ” i que la noia no era conscient dels seus actes.
Cal un protocol per tractar aquests casos, per això la reforma prevista del Codi Penal inclourà la figura del fustigació per reforçar la protecció de les menors davant potencials pederastes. Ara el Codi Penal estableix en el seu article 181 sobre abusos sexuals que aquests han de ser castigats entre d’altres supòsits “quan el consentiment [per als actes] s’obtingui prevalent-se el responsable d’una situació de superioritat manifesta que coarti la llibertat de la víctima”. Però no sempre hi ha unanimitat entre els magistrats i els agents implicats a l’hora d’escatir quan s’ha fet ús d’aquesta superioritat. En el cas que ens ocupa sí s’ha considerat abús de superioritat per part de l’adult que fins i tot va convèncer la noia d’abandonar el domicili familiar, i la condemna ha estat ferma; a més, existeixen dilacions indegudes, atès que els abusos van succeir el 2005 i la sentència no s’ha dictat fins al setembre passat. (EL País, 28 d’octubre)