L’últim cas de violència masclista, una nena de 13 anys

A El Salobral ( Albacete ) un home de 39 anys va matar a trets de pistola i en ple carrer una adolescent de 13 de la qual, segons sembla, n’estava enamorat. A més va matar un amic seu que li hauria recriminat la seva obsessió per la menor i va ferir el marit de l’àvia de la nena. Finalment, després d’hores de setge policial, va acabar suïcidant-se. Amb aquest crim ja són 38  segons dades oficials les dones mortes per les parelles, exparelles o, com ara, per qui diu estimar-les. Aquesta és la víctima més jove i un dels casos més colpidor. Què duu  un home fet i dret a obsessionar-se fins a tal punt amb una nena a la qual porta 26 anys ( segons sembla va començar a tractar-la quan ella tenia 11 anys)? En algun moment ella va consentir una relació que anava més enllà de la pròpia de veïns? N’era conscient,  ella, de les pretensions de l’home? (El País, 28 d’octubre)

Aquest assassinat ha reobert  el debat  sobre les relacions  entre adolescents  i homes adults, multiplicades en els   últims anys, segons  la percepció de la policia,  gràcies a les xarxes socials a Internet. Justament, per la preocupació que tot plegat desperta, hem de celebrar que l’Audiència Nacional de Madrid hagi condemnat un adult de 23 anys que va abusar  sexualment d’una menor de 13. Els pares de la noia van denunciar els fets,  però tant la Fiscalia de Menors com la policia els va advertir que era difícil que s’obtingués condemna perquè les relacions havien estat “consentides” per la nena. Els magistrats, finalment,  han arribat  a la  conclusió que l’abusador va convèncer la seva víctima fent-se valer de “la seva posició  dominant ” i que la noia no era conscient dels seus actes.

Cal un protocol per tractar aquests casos, per això la reforma prevista del Codi  Penal inclourà  la figura del fustigació per reforçar la protecció  de les menors davant  potencials pederastes. Ara el Codi  Penal estableix  en el seu article 181 sobre abusos sexuals que aquests han de ser castigats entre d’altres  supòsits “quan el consentiment  [per als actes] s’obtingui prevalent-se el responsable d’una situació de superioritat manifesta que coarti la llibertat de la víctima”. Però no sempre hi ha unanimitat entre els magistrats i els agents implicats a l’hora d’escatir quan s’ha fet ús d’aquesta superioritat. En el cas que ens ocupa sí s’ha considerat abús de superioritat per part de l’adult que fins i tot va convèncer la noia d’abandonar el domicili familiar, i la condemna ha estat ferma; a més, existeixen dilacions indegudes, atès  que els abusos van succeir el 2005 i la sentència no s’ha dictat fins al setembre passat. (EL País, 28 d’octubre)

 

Un congressista republicà d’EEUU diu que els embarassos per violació són perquè Déu ho vol.

L’agost passat va haver gran polèmica al país per les declaracions d’un congressista del partit republicà,  Todd Akin, que va dir que si la violació és legítima, el cos de la dona té mecanismes per tancar-se del tot i prevenir l’embaràs !!! , ara el candidat a Senador per Indianapolis,  Richard Mourdock (fotografia), a només 15 dies de les eleccions, ha tornat a manifestar opinions polèmiques sobre els embarassos per violació. Va assegurar que la vida comença amb  la concepció  i va  mostrar  la seva  fèrria oposició  a l’ avortament, tret que  la vida de la mare estigui  en perill. Fins i tot el líder republicà, Mitt Romney, s’ha distanciat d’aquestes declaracions. El president del Partit Demòcrata a Indiana, Dan Parker, ha emès un  comunicat: “Com  catòlic  provida estic avergonyit  que Richard Mourdock creï que una violació  és quelcom  que Déu vol que succeeixi. Les víctimes de violació  són víctimes d’ un acte extremadament  violent  i el meu no és un Déu violent”.

Todd Akin va haver de demanar disculpes  per les seves declaracions sobre les violacions “legítimes” ( malgrat les pressions del seu partit es va negar a deixar el càrrec); veurem què passa ara amb Richard Mourdock.

El País ( 24 d’octubre)

Noruega amplia a 14 setmanes el permís de paternitat

Mentre que al sud d’Europa es parla de pujades d’impostos i retallades de prestacions socials, a Noruega s’amplien les setmanes de permís de paternitat remunerat i exclusiu  per a pares.  La llicència passarà de les 47 setmanes amb sou complet actuals a un total de 49  o de 57 a 59 si s’accepta percebre només el 80% de salari i esdevindrà la més àmplia de tot Europa (a Espanya només n’hi  ha 2)  Amb aquesta iniciativa,  que es posarà en marxa el proper juliol i amplia encara més el seu ja extens permís, es redueixen les diferències entre homes i dones en el món professional i s’ aconsegueix que els homes participin més en la criança dels fills.

D’aquesea manera, la mare disposa de 14 setmanes i el pare d’altres 14 ( ara 12) A Espanya, el subsidi total de maternitat és de 16 setmanes de les quals els pares poden fer-ne 15 dies. L’any 2011, 318.600 dones van gaudir del permís compartible per 5.798 homes.

És ben evident que no avancem en el camí de la igualtat i conciliació familiar i laboral que permetin les dones una millor reincorporació al món laborar  després de la maternitat com sí fan els nostres veïns europeus ( darrera dels noruecs hi ha els islandesos – 12  setmanes remunerades de permís al pare i els suecs i alemanys – 8 )

La Vanguardia (22 d’octubre)

Una multitud d’homes agredeix sexualment una periodista francesa a El Caire

Una reportera francesa de la televisió  France24 que informava sobre les protestes contra el govern islamista  va ser víctima d’una agressió sexual perpetrada por una gernació d’homes per la qual cosa va presentar una denúncia a la policia en poder sobreviure gràcies a l’ajuda d’un company.

A  Egipte els atacs  sexuals a dones són relativament  freqüents,  tema que el govern  ha mantingut  tabú. Però l”opinió pública internacional se’n va fer ressò el passat febrer quan la periodista sudafricana Lara Logan va patir una agressió sexual similar a  la plaça Tahrir, escenari de la revolució contra l’l expresident Hosni Mubarak.

La Vanguardia (21 d’octubre)

Mikael Gustafson, president d’Igualtat de gènere del Parlament europeu.

Aquest suec de 46 anys es declara feminista, ecologista, vegetarià i d’esquerres i és el primer president de la Comissió de Dret de la Dona i Igualtat de Genere home de l’eurocambra des que es va crear el 1984. Ja fa un any que ocupa el càrrec tot i les crítiques dels qui pensen que un home no hauria d’ocupar-lo perquè només les dones poden lluitar per la igualtat. Ell creu que la igualtat és una qüestió de democràcia i de drets humans; va assumir el càrrec perquè creu que el masclisme es pot eradicar  des de la política. Diu que  a casa cuina, neteja i es doblega els mitjons. La seva dona i la seva filla són les seves conselleres, i també l’ajuden les seves col·laboradores. Un dels seus objectius és la lluita contra la violència masclista. Tem que les dones   surtin perjudicades en la situació actual de crisi econòmica a  Europa i les retallades en qüestions socials.

El País ( 20 d’octubre)

Malala es recupera en un hospital britànic

Malala va arribar dilluns a l’hospital Queen Elizabeth de Birmingham, especialitzat  en cures intensives i destí principal dels soldats britànics ferits a Afganistan on es recupera de l’operació i a més queda protegida de possibles nous intents  d’atemptat per part dels talibans. Tot i que encara no és fora de perill els metges que l’atenen són optimistes. El País 16 d’octubre)

Segons el viceministre d’educació Asif Nang, més de 16.000 escoles d’Afganistan van resar per Malala dissabte a les 9 del matí (com mostra la fotografia) i van condemnar l’atemptat. El País ( 13 d’octubre)

Utracatòlics argentins aturen un avortament a una dona violada

La dona es va acollir a la nova llei d’avortament aprovada pel  Parlament. Havia estat segrestada el passat 28 de juliol i obligada a prostituir-se a la Patagònia on l’havien dut. Va aconseguir escapar de la xarxa de trata de blanques, però estava embarassada;  va voler avortar perquè ara la llei argentina ho permet, però l’alcalde de Buenos Aires, el conservador Mauricio Macri, va fer públic el dia i l’hospital on s’havia de dur a terme l’avortament per tal de boicotejar la intervenció, la primera que s’havia de practicar amb la nova llei.  Un grup  ultraconservador catòlic  va interposar una ordre judicial que va aconseguir aturar la intervenció quan la dona, de 32 anys, ja era al quiròfan. Fou el capellà de la cínica qui va permetre l’accés als antiavortistes. El fet li ha ocasionat grans inconvenients ja que ella desitjava restar en l’anonimat per desconeixement dels fets per part de la seva família i ara el seu nom i habitatge han  sortit a la llum pública (els antiavortistes van organitzar manifestacions  davant  les  cases  del director de la cínic i  de la noia).

La legalització  de l’ avortament segueix sent polèmica a l’Argentina ( A la fotografia, manifestants a favor del dret a decidir davant ca Cort Suprema) Des de 1920 el Codi Penal permet les interrupcions voluntàries en cas de perill de  la vida o la salut de la mare o si l’embaràs és causat per una violació  a una dona  “idiota o dement”. Fins al març passat,  a més, les embarassades por una violació  i amb alguna discapacitat mental o menors d’ edat havien de recórrer a la  justícia per demanar permís  per a l’ operació. Però aleshores  la Cort  Suprema va determinar que podia practicar-se la intervenció sense tràmit judicial en tots els casos de violació. En el cas que ens ocupa, finalment, la Cort  Suprema va autoritzar  el passat dijous l’operació , que es  realitzarà properament en una data encara no concretada; també els jutges van  insistir que aquests casos  no requereixen tràmit judicial, agradi o no als antiavortistes.  El País (13 d’octubre)

Al país la trata de blanques és un fet habitual i són moltes les filles de famílies de la mitjana i alta societat que es troben desaparegudes. Fins i tot la presidenta del país Cristina Fernández va promulgar l’any passat  un decret que considera la trata de persones amb fins d’explotació sexual un delicte que pot ser penalitzat de 3 a 15 anys de presó; el decret prohibeix també els anuncis d’oferta sexual als diaris . La Fundació Maria de los Ángeles va ser creada per conscienciar sobre el problema per Susana Trimarco, la mare d’una d’aquestes noies que va ser segrestada i encara no ha estat trobada (Marita).

A les manifestacions en favor de la llei al dret d’avortament també es feia una crida per posar fi a la tracta de blanques.

Els talibans justifiquen l’atemptat contra Malala

Ells afirmen que no van contra l’educació de les noies sinó contra el laïcisme i la coeducació!!! Tanmateix la coeducació no havia arribat a existir mai en aquests país extremadament conservador,  malgrat la influència soviètica.   Fins i tot abans de l’arribada dels talibans, el principal problema era la falta d’escoles, sobretot en els nuclis rurals. Algunes dones fins i tot van  organitzar  classes clandestines a casa i va arribar a ser una activitat clandestina i perseguida.

La Malala ha estat operada d’urgència perquè la seva vida corria perill. Ara cal que faci rehabilitació potser a Dubai. El País (11 d’octubre)

Un tribunal no veu assetjament sexual en petons i tocaments no consentits

L’Audiència de Madrid absol un cap que donava copets a les natges i tocava les seves dues empleades perquè no aprecia  propòsit sexual sinó sentimental. Considera que per tal que hi hagi assetjament sexual s’ha de donar una situació greument intimidatòria, hostil o  humiliant. Es tracta d’un farmacèutic de Madrid que feia petons a una de les subalternes sense que ella ho volgués o li tocava les cames o els cabells, també abraçava  l’altra de les empleades  o els escrivia cartes. Finalment les dones el van denunciar i l’home ha estat condemnat a tres mesos i dos dies de presó i indemnitzar-les amb poc més  d’11.200 euros. Però el juliol passat  l’ Audiència desestimà la condemna i va absoldre  el farmacèutic en entendre que no va haver assetjament;  en tot cas abusos, un delicte més greu pel qual no havia estat acusat i per  tant , pel qual no se’ l  podia condemnar. L’advocada Ángela Cerrillos, presidenta de l’ associació  de dones juristes Themis, no comparteix  la sentència. Creu que sí hi ha  base probatòria per a una condemna per assetjament. Les dues empleades van explicar que l’acusat, en negar-se elles a cedir als tocaments i els petons,  els va retirar temporalment incentius econòmics que percebien i això es pot considerar un intent  de pressió o intimidació. Glenys de Jesús, directora de l ‘Observatori de Gènere i  Justícia de Women’s Link, tampoc no comparteix  la sentència, que considera “discriminatòria”. A més, hi ha una situació  de subordinació, intimidatòria i  greument  hostil. Ell era el seu cap  i feia aquestes proposicions des d’aquesta situació de poder.  El País (9 d’octubre)

A Pakistan els talibans tirotegen una noia que defensava el dret a estudiar

Malala Yousafzai, de 14 anys i que viu a la  vall  del Swat al nordest, ha rebut un tret al cap i està ferida de gravetat.   Un home amb barba li ha disparat el tret quan sortia de l’escola a Mingora, la capital de la comarca. Els trets també han ferit altres dues nenes. Tot a causa d’un bloc que la nena escrivia des de 2009, quan en tenia 11. La  BBC en urdu va començar a publicar el diari;  el bloc reflectia l’horror que havia suposat a la seva comarca el control talibà des de l’any 2007. La nena escrivia sota el pseudònim de Gul Makai. I es queixava que a l’escola no podien portar roba de color, que no podien portar uniforme -com els nois- per tal que no se sabés que estudiaven i havien d’amagar els llibre sota el xador. També va explicar que els talibans van prohibir la música, van imposar la seva llei i van acabar per tancar les escoles de nenes. Tot i que ara la influència talibà és molt menor i les escoles s’han reobert, els extremistes mai no van perdonar les seves crítiques. Malala, que primer volia ser metge i després estudiar dret per dedicar-se a la política, està molt greu segons un comunicat de l’hospital militar de   Peshawar; la bala li va entrar per l’orella i va arribar al coll. Els metges aconsellen que sigui tractada fora del país   i  el Govern està fent gestions per al seu trasllat, potser a Dubai. El País ( 9 d’octubre)