Mes: maig de 2009

La primera entrega de les versions  cinematogràfiques de la trilogia “Millennium” del suec Stieg Larsson va ser estrenada  divendres a Catalunya. S’ha doblat al català amb el títol ‘Els homes que no estimaven les dones’ i pot veure’s a les sales Cinesa Heron City, Lauren Gracia i Lauren Sant Andreu (Barcelona); Oscar Girona (Girona); Espai Funati (Lleida), i Oscar a les Gavarres (Tarragona). També es projectarà a Cinesa Park Vallès i Cinema segle XXI de Terrassa, Atlàntida Multicines de Manresa, Cinema Imperial de Sabadell i Cinema Nou de Vic, a la província de Barcelona, i en els Cinemes Olot d’Olot.

La  novel·la policíaca sobre la qual es basa la pel·lícula, la primera d’una trilogia,  ha captat  milions de lectors a tota Europa (A casa nostra fou una de les més venudes tant en català com en castelà el darrer Sant Jordi). El seu autor, Stieg Larsson, va morir fulminat d’un atac de cor després de lliurar a l’editorial el manuscrit del tercer volum de la trilogia. La novel·la, que barreja misteri, embolics familiars i noves tecnologies, atrapa el lector des del primer moment i el submergeix en una història magnífica. Hi veiem també la denuncia del maltractament i l’abús sexual de dones, cosa que a la pel·lícula és encara més explícit.

Sinopsi

“Fa 40 anys, Harriet Vanger va desaparèixer enmig d’una reunió familiar a la mansió del poderós clan dels Vanger, en una illa incomunicada a causa d’un accident. Encara que el seu cos mai no es va trobar, el seu oncle està convençut que va ser assassinada i que l’assassí és un membre de la   família, una família unida i alhora disfuncional. Contracta aleshores Mikael Blomkvist, periodista caigut en desgràcia que dirigeix una publicació, ‘Millennium’, dedicada a destapar escàndols financers i corrupteles. Per una sèrie d’atzars, Mikael coneix una estranya, sorruda i marginada pirata informàtica, Lisbeth Salander, que l’ajudarà en la investigació del cas.”

Director:  NIELS ARDEN OPLEV

Actors:  PETER ANDERSON-  MICHAEL NYQVIST – NOOMI RAPACE – LENA ENDRE – PETER HABER SVEN-BERTIL TAUBE

L’Institut Català de la Dona dóna suport als actes que diverses institucions i associacions han organitzat amb motiu de la commemoració  del Dia Internacional d’acció per a la salut de les dones. Aquesta diada es va instituir a Costa Rica, l’any 1987, amb l’objectiu de promoure que cada any es dediqui un dia a fer públic l’estat de salut de les dones, les seves demandes i el compromís de les administracions per afavorir-les.

Cada minut mor una dona de part o per complicacions de l’embaràs. Més de vuit milions de dones moren cada any com a conseqüència d’una malaltia cardiovascular o d’un atac de cor.

Cada vegada més és reconeix que hi ha diferències entre homes i dones en els factors que determinen la salut, fet que fins fa poc havia quedat ignorat. Els diferents rols i comportaments entre dones i homes en una cultura determinada, dictats pels valors i les normes de gènere d’aquesta cultura, poden generar diferències de gènere. Les desigualtats de gènere impliquen,  també,  desigualtats entre homes i dones  pel que fa a la salut i l’accés a la sanitat. Per exemple:

– Hi ha dones que no poden rebre ajuda mèdica perquè hi ha normes a la seva comunitat que no els permeten anar soles a un hospital.

– En alguns països les dones casades s’infecten amb el VIH perquè les convencions socials encoratgen la promiscuïtat dels seus marits, i, alhora impedeixen que elles  demanin que utilitzi condó.

– La taxa de mortalitat per càncer de pulmó dels homes és superior a la de les dones, perquè fumar és considerat un símbol de masculinitat, mentre que és desaprovat com a poc femení en les dones.

En tots aquests casos els valors i les normes de gènere, i els comportaments que se’n deriven, afecten negativament la salut.

Els objectius ara són incrementar la sensibilització de les persones professionals de la salut pel que fa als rols, les normes i les desigualtats de gènere, així com promoure un canvi social per tal d’eliminar les barreres de gènere com a barreres per a la salut.

A Catalunya la campanya la promouen els CAPS.  

La Xarxa de Dones per la Salut de la qual formen part  va organitzar un acte al CCDF Bonnemaison amb la participació de Teresa Forcades i Vila,  metgessa, teòloga, monja i feminista, sobre “Propostes de resistència de les dones a la indústria farmacèutica”

Llegeixo  al diari El País (24/05/09) un article d’opinió escrit per Milagros Pérez Oliva, defensora dels lectors, on posa de manifest que, atès l’augment de les màfies que trafiquen amb dones, entre els lectors del diari  s’ha obert un debat sobre la legitimitat de publicar anuncis de contactes. A les planes del setmanari del diari hi ha d’aquests anuncis, la qual cosa molesta molts lectors habituals que creuen que això no és digne d’aquest diari ni dels seus lectors.

Justament, en relació amb una sèries de reportatges de Mónica Ceberio i Álvaro de Cózar que, sota el títol La explotación sexual en España, mostraven els horrors de l'”esclavitud invisible” en què s’ ha convertit la prostitució (molt elogiats pels lectors) es va posar de manifest el que molts lectors consideren una contradicció: el mateix diari que denuncia l’esclavitud de les dones acull en les seves planes anuncis que consideren molt més que denigrants. Fins i tot, arriben a pensar que darrera de molts d’aquests anuncis hom trobaria aquestes mateixes màfies que els reportatges denunciaven.

Diaris com el Frankfurter Allgemeine, Le Monde, Daily Telegraph o The Guardian no publiquen aquest tipus d’anuncis. De fet, la majoria  dels diaris seriosos no els publiquen. The International Herald Tribune va prendre la decisió de suprimir-los (2003) en considerar que mantenir-los era incoherent amb la  seva línia editorial.

La Defensora considera que aquests anuncis no haurien de publicar-se en aquet diari. L’article 1.29 del Llibre d’ Estil pot servir com exemple: “La línea editorial del periódico es contraria al fomento del boxeo, y por ello renuncia a recoger noticias que contribuyan a su difusión”. Si això forma part dels principis del diari, amb molta més raó, diu la defensora, hauria de  figurar el de no contribuir amb anuncis de contactes a una activitat que, a més de denigrar les dones, les fa esclaves.

Mujeres de fuego és el títol de l’article publicat al dominical del diari El País (18/05/09) realitzat per Rafael Ruiz amb fotografies d’Alfredo Cáliz. El reportatge ens trasllada a Malaui, un dels països més pobres del món i ens mostra com les dones intenten canviar la història sota el crit de Foc! Motto! en el seu idioma, chewa.

En un país on garebé no tenen drets, les dones, encoratjades per l’ONG internacional Action Aid, han decidit capgirar el seu destí.

Els microcrèdits o les cooperatives ajuden aquestes dones, moltes de les quals no van poder assistir a l’escola o van haver d’abandonar-la. Per això podem dir que un dels grans problemes de les dones a aquests paísos és l’analfabetisme. Mitjançant l’associacionisme fan front al masclisme i s’encoratgen per continuar els estudis.

Un altre greu problema que pateixen moltes d’aquestes dones és la Sida. També per a lluitar contra la pandèmia, a la regió de Phalombe s’han associat per tal de trobar remeis naturals contra les infeccions oportunistes i han bastit un tramat social per ajudar-se mútuament.

S’ha inaugurat a Salamanca l’ exposició “Mujeres de azul” que repassa les activitats de la Sección Femenina de la Falange, l’ organització més duradora lligada al franquisme  i que va aglutinar  més  de 600.000 afiliades. El títol fa referència al color de l’uniforme dels falangistes.

Tant en el sexe com en el treball i la família la Sección Femenina de la Falange va aconseguir tallar la llibertat de la dona per mitjà d’un fort adoctrinament. Podeu informar-vos sobre el que era la Sección femenina, un dels lemes  de la qual fou:”Hay que ser femeninas, no feministas”.

Podem llegir a l’article  publicat al diari El País (11/05/09) alguns dels consells per a la vida marital:

“Si tu marido te pide prácticas sexuales inusuales, sé obediente y no te quejes”. “Si él siente la necesidad de dormir, no le presiones o estimules la intimidad”. “Si sugiere la unión, accede humildemente, teniendo siempre en cuenta que su satisfacción es más importante que la de una mujer. Cuando alcance el momento culminante, un pequeño gemido por tu parte es suficiente para indicar cualquier goce que haya podido experimentar”

Per a la dirigent de la Sección Femenina  Pilar Primo de Rivera (1907 –  1991), germana de Jose Antonio ( fundador de la Falange) la dona ideal:

– “Gracias a Falange, las mujeres van a ser más limpias, los niños más sanos, los pueblos más alegres y las casas más claras”.

– “Todos los días deberíamos de dar gracias a Dios por habernos privado a la mayoría de las mujeres del don de la palabra, porque si lo tuviéramos, quién sabe si caeríamos en la vanidad de exhibirlo en las plazas”.

– “Las mujeres nunca descubren nada; les falta el talento creador reservado por Dios para inteligencias varoniles”.

– “La vida de toda mujer, a pesar de cuanto ella quiera simular -o disimular- no es más que un eterno deseo de encontrar a quien someterse”.

Precisament, en parlava recentment (26/04/09). Fou una important escriptora, essencial per al feminisme. Va vendre més de 20 milions de la  seva novel·la Women’s room (traduïda Mujeres en espanyol, publicada per Círculo de Lectores, 1979) que la va fer internacionalment famosa. Fins i tot el seu nom figura en una de les cançons d’ABBA. Hauria d’haver llegit l’últim de Marylin French o alguna cosa per l’estil, deia la cançó, que parlava d’un dia normal d’un noia normal.

Havia nascut a Brooklyn el 1929 i fou professora universitària, esdevingué una figura  important del feminisme dels anys 60. Va publicar, també,  una voluminosa història  de la violència contra les dones From eve to dawn: a history of women  (Del amanecer al ocaso: una historia de las mujeres)

Segons Gloria Steinem (The New York Times) Marylin French  “va expressar l’experiència d’un gran nombre de dones i els va fer saber que no estaven soles ni boges”

French fou polèmica, la frase més famosa de Women’s room és: Tots els homes són violadors, això és el que són. Et violen amb la mirada, amb les seves lleis i els seus costums. Ella creia que a història de les dones era la d’un sotmetiment i que aquesta situació era responsabilitat dels homes i el seu concepte de poder. Pensava que les dones  patien una nova onada de discriminació i que era la seva obligació i la d’altres teòriques del moviment, fer comprendre les noves generacions que havien de seguir lluitant. Estava convençuda que havia nascut un nou moviment feminista imparable als pobles de l’Àfrica, Amèrica Llatina i Índia on dones sense recursos i analfabetes s’estan adonant que són éssers humans amb vida pròpia.

 

Una recopilació de tot tipus de conseqüències per parts sense higiene ni mitjans que han de suportar milers de dones del continent africà i d’altres països sense mitjans (hemorràgies, anèmies, lesions a l’úter, infertilitat, prolapse dels òrgans genitals, fístules obstètriques…)

Precisament, una de les coses que ignorava és que  moltes de les dones d’Àfrica són repudiades pel seu marit i el seu entorn perquè pateixen incontinència urinària com a conseqüència de la fístula obstètrica (opertura anòmala entre la vagina i la bufeta o el recte després d’un part massa llarg o obstruït) que s’hauria pogut evitar amb una cesària. En la majoria dels casos el nen neix mort i, a més, a la mare  se li fa una fístula que permet el pas de l’orina i fins i tot residus sòlids cap  a la vagina la qual cosa implica infeccions i mala olor contínua (per això són apartades de la família i de les activitats socials i laborals – moltes cauen en la misèria) Es calcula en uns 2 milions les dones que pateixen fístula (principalment a l’Àfrica, però també a a l’Índia) En la majoria dels casos són dones de menys de 20 anys. El tractament és possible, però no és a l’abast de moltes afectades. La fístula es pot reparar quirúrgicament, però no hi ha cirurgians preparats ni bones condicions d’atenció postoperatòria. L’operació costa uns 150 dòlars, quantitat impossible d’aconseguir per a  la majoria d’aquestes dones sense recursos.  A l’Àfrica només hi ha dos centres especialitzats, un a Addis Ababa ( Etiòpia) i l’altre a Jos (Nigèria del Nord)

La Dra. Catherine Hamlin és una ginecòloga australiana que ha passat els últims 44 anys a Addis Ababa, pionera en cirurgia de fístules obstètriques, creadora d’una fundació per a atendre les dones sense recursos.

Article La herida innombrable de África   escrit a El País per Isabel Coello   (18/09/2005)