La directora de cinema xinesa Xiaodan He va presentar el documental The fall of womenland a la 18ª Internacional de Films de dones. És sobre els mosuo, una ètnia xinesa que viu al costat del llac Lugu, a prop del Tibet. És una de les poques societats matriarcals que queden al món. Sense pare ni marit i sense contracte matrimonial, les relacions dels mosuo es basen en l’amor lliure i la satisfacció sexual. Es tracta d’una de les poques societats sense violència del planeta ( no hi ha violacions, robatoris ni assassinats) però ha començat a ser estigmatitzada a causa del turisme (consideren que el seu comportament no és adient, que són promiscus sexualment). La directora, que va estudiar cinema a Pekin i ara s’ha establert a Canadà, és filla d’antropòlegs i descendent d’una branca mosuo, la qual cosa l’avergonyia en l’adolescència; tanmateix, actualment se’n sent orgullosa i vol donar a conèixer aquesta societat.
Mes: juny de 2010
Exposició “16 científiques catalanes” a la UPC
Dins del seu Pla per a la Igualtat d’Oportunitats, la Universitat Politècnica de Catalunya ha acollit una exposició itinerant que parteix de l’Associació Catalana de Comunicació Científica. És una mostra de dones científiques de diferents disciplines i centres amb la voluntat d’apropar a la societat la presència femenina a la ciència.
La investigadora biomèdica Lina Badimon, la bioenginyera Alícia Casals, l’oceanògrafa Marta Estrada, la física Teresa Puig, la química Conxita Solans i l’arqueòloga Assumpció Vila, són algunes de les científiques que participen a la exposició “16 Científiques Catalanes”, inaugurada el 18 de maig a la Sala Polivalent del Campus Nord de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Clicant al títol de la mostra es pot accedir a les diferents biografies.
Notícia sobre la mostra. Sala de premsa de la UPC
La violència contra les dones no és només una ficció
He llegit avui al diari El País un relat escrit per Emma Riverola, La muerte al otro lado de la puerta.
Começa així: “Soy la mujer que mañana no podrá leer su nombre impreso en los diarios. La última víctima de la violencia machista. O de género”. (…)
I acaba: …. “No. No quiero morir en sus manos. La ventana… Si salto él no me matará. Y yo moriré tranquila. Una preocupación menos para mis hijos. Un poco menos de odio. Un poco menos de verguenza. De nuevo grita. Ya viene. Solo dos pasos. Dos pasos y todo se acabará.”
És un monòleg que reprodueix els sentiments d’una dona maltractada que té la certesa que aquest cop serà l’últim, que ell té ara ja tanta ràbia que no la deixarà amb vida.
18ª Mostra Internacional de Films de Dones
The Moon inside you i la directora Diana Fabiánová. L’última fotografia és Rebecca Richman.
Des del passat 10 de juny i fins al 20 té lloc a Barcelona la Divuitena Mostra Internacional de Films de Dones.
El documental War Don Don de Rebecca Richman va inaugurar l’edició. El documental fa el seguiment del judici a Issa Sesay, comandant en cap del Front Revolucionari Unificat, en el Tribunal Epecial per Sierra Leona, en què es jutgen els crims comesos durant els 10 anys de guerra civil. Issa Sesay, que tenia 19 anys quan va ser pres pels rebels va lluitar amb ells per evitar la mort. La seva condemna fou de 52 anys malgrat ser l’únic dins dels Front revolucionari que va aconseguir desarmar els rebels. La directora del documental dóna suport a la defensa que va lluitar per rebaixar la condemna a 10 o 15 anys. Ella va gravar el judici per posar de manifest que no sempree els tribunals internacionals fan “justícia”.
També dijous es va poder veure una pel·lícula sobre els prejudicis de la menstruació, The Moon inside you de Diana Fabiánová.
Són presentades 31 obres de directores de tots els paisos.
Augment intolerable dels casos de violència contra les dones
La “RED ESTATAL DE ORGANIZACIONES FEMINISTAS CONTRA LA VIOLENCIA DE GÉNERO” fa una crida a totes les dones per tal que no tolerin en les seves relacions, tant públiques com privades, cap atac a la seva dignitat i integritat i se suma a totes les iniciatives tendents a eradicar la violència contra les dones.
“Nadie hablará de nosotras”
Amb aquest títol tan explícit, basat en la pel·lícula de 2004 d’Agustín Díaz Yanes “Nadie hablará de nosotras cuando hayamos muerto”, Gemma Lienas publica un article interessant al diari El País ( dissabte 5 de juny) sobre la invisibilitat de les dones al llarg de la història. Argumenta que aquesta invisibilitat implica una veritable amenaça de rebuig, exclusió i, finalment, oblit. Se centra particularment en un període de la història recent ‘Espanya, la transició. No hi va haver dones capdaventeres en aquella època? potser no perquè el que tocava aleshores era restar recloses a la llar. És d’esperar que no els passi el mateix a les generacions actuals.
Catalunya donarà preferència a la custòdia compartida
Aquesta també serà l’opció preferent a Catalunya. Els pares que se separin i no arribin a un acord sobre els fills hauran d’elaborar un “pla de parentalitat”, una mena d’informe on detallaran la participació de cada un d’ells en la cura i educació dels fills. El jutge optarà per atorgar la custòdia de forma conjunta en els termes pactats i encara que no hi hagi consens, el jutge també optarà de forma preferent per la custòdia compartida excepte en aquells casos en què la forma individual, més tradicional, es consideri més oportuna. La reforma del Codi Civil català – que ahir va superar l’últim tràmit parlamentari – té com a filosofia que els nens tinguin una relació estable amb cada un dels progenitors encara que aquests s’hagin separat. Tot i així es posa l’èmfasi en l’estudi particular de cada cas, tenint en compte les singularitats. Així doncs, el clàssic lot ( fills, pensió i habitatge) també queda trencat amb aquesta reforma.
Notícia llegida al diari El País (2 juny)
Malgrat això CiU s’hi va oposar tot argumentant que el dictamen de la llei del Codi Civil català s’estava duent a terme precipitadament i que s’estan modificant aspectes que coarten la llibertat indiviual de les persones. Quant a la custòdia compartida, segons la diputada Núria de Gispert, un tribunal no pot imposar la custòdia compartida si no ho acorden els progenitors.