De nou les noies obtenen les millors qualificacions a la selectivitat

Claudia Valero de la Flor, del col·legi Santa Teresa de Jesús de Tarragona i  Rosa Milian Costa, de l’ Institut Jaume Vicens Vives de Girona empaten amb un 9,9  a la fase general de la selectivitat.

A la província de Barcelona han obtingut  un 9,8 Núria Moreno Sanz, de l’Institut Lluís Domènech i Montaner de Canet de Mar; Rita Martí Torra, del Padre Damián Sagrados Corazones i  Jaume Giol Pozo, de l’Escola Pia de Terrassa. A Girona, la segona millor nota ha estat  per a Pol Valero Pallarès, de La Salle, amb  un 9,8;  i a  Lleida l’alumna millor puntuada ha estat  Maria Ciria Puigpinós, de Lestonnac de Lleida, amb un 9,7.

Qusi  34.000 alumnes es van enfrontar  ara fa gairebé  dues setmanes a les Proves d’ Accés a la Universidad (PAU). El 96% dels i les  alumnes presentats han aprovat.

Dones iranianes poden veure la seva selecció al mundial

  A l’estadi Azadi de Teheran una gran pantalla ha retransmès el partit de la seva selecció contra l’espanyola; la novetat rau en el fet que a l’esdeveniment hi han pogut assistir tant homes com dones.

Després de les restriccions imposades a l’inici del Mundial per seguir els partits en llocs públics, les autoritats iranianes han cedit, tot i que en molts espais encara no està permès el seguiment del partit. 
És,  sens dubte, un primer pas inèdit ja que des de la Revolució Islàmica del 1979 està prohibit per a les dones entrar als estadis de futbol a veure partits d’equips masculins, encara que algunes en ocasions s’han colat disfressades d’homes amb barbes i perruques. Algunes ho fan tan bé que aconsegueixen veure partits sense problemes. A moltes les enxampen i les multen.

El moviment Open Stadiums ha celebrat amb eufòria la notícia, però ara el que cal és que aquest  no sigui un fet insòlit.

Les dones d’Aràbia Saudita ja poden conduir

Des d’avui diumenge 24 de juny i gràcies  a un decret del rei que va abolir la prohibició que regia des del 1957, les ciutadanes de l’Aràbia Saudita poden conduir.

Milers de dones saudites han après a conduir en els últims mesos en autoescoles.  Les lleis saudites discriminen les dones: han de viure sota la supervisió d’un guardià masculí a qui han de demanar permís per anar al metge, estudiar, treballar, viatjar, obrir un compte al banc o divorciar-se. No obstant, a partir d’ara, per decret reial i en certs casos, podran accedir a la sanitat, estudiar o treballar sense autorització. Elles estan obligades a seguir codis de vestimenta molt estrictes i no poden relacionar-se amb homes que no siguin de la seva família. Si pateixen abusos sexuals i els denuncien, probablement acabaran a la presó. Les dones voten i es poden presentar com a candidates a les eleccions municipals des del 2015, i el 2012 van començar a competir en els Jocs Olímpics.

L’any  1990 ja es va produir la primera rebel·lió femenina al volant, i des de 2007, l’Associació per a la Protecció i Defensa dels Drets de les Dones a l’Aràbia Saudita, cofundada per Wajeha a l’Huwaider , va iniciar una campanya per demanar al rei que permetés de conduir  les dones:  Women to drive movement, amb lemes com “Condueix la teva pròpia vida”.

De moment hem vist imatges de dones conduint cotxes d’alta gama; ara cal que també dones de menors possibilitats econòmiques puguin, de veritat, conduir les seves vides.

 

Per a la justícia espanyola és més greu votar “il·legalment” (diuen) que violar salvatgement en grup

L’Audiència de Navarra decreta llibertat provisional pels cinc homes que integren l’autoanomenada Manada, que podran sortir de la presó esperar la sentència ferma a les seves cases si paguen una fiança de 6.000 euros. Només un dels tres magistrats ha votat en contra de la decisió (el president de la sala, que era partidari de prorrogar la presó de manera incondicional).  Després de la sentència que els exonerava d’haver violat la jove però els condemnava per abusos sexuals, els membres de la Manada van  recórrer novament la mesura per poder tramitar en llibertat els recursos contra la sentència, i ara ho han aconseguit.

Des que s’ha conegut  la decisió les xarxes no han parat de bullir. Es convoquen manifestacions de rebuig  a tot arreu. Amb les etiquetes #LasCallesTambienSonNuestras i #YoTeCreo, les activistes Teresa Lozano i Zua Méndez, conegudes com a Towanda Rebels i autores del vídeo ‘Yo te creo’ en defensa de la víctima de la Manada, han fet una crida a totes les dones a sortir al carrer.

 “Si La Manada sale, nosotras ocupamos las calles”

 

Presència nul·la d’autores a la selectivitat

Podem llegir al diari ARA un interessant reflexió sobre l’escassa presència femenina a les PAU 2018,   de fet caldria afegir gairebé cap dels currículums de les matèries de les quals s’examinen.

Per a l’examen d’Anàlisi musical s’han d’estudiar 40 obres i no n’hi ha cap d’una dona. En d’altres casos, com ara Història de l’art o Cultura audiovisual , la presència de dones  és del 3%: El marxisme sanarà els malalts, de Frida Kahlo, i Maman, de Louise Bourgeoisen el cas de la primera assignatura. A  cultura audiovisual,  d’una llista de 113 pel·lícules que poden entrar a l’examen de la selectivitat només hi apareixen tres dones: Mar Coll, amb Tres dies amb la família, i les germanes Wachowski, autores de Matrix. Aquest cas és encara més rellevant per a UPF Igualtat, perquè es podria tractar d’un cas de “transfòbia”, ja que als documents oficials de les PAU hi apareixen citats com a “germans Wachowski”, però fa dos anys, Lilly Wachowski va anunciar que és una dona transgènere –abans Andy–,   com ja ho havia fet la seva germana i companya creativa Lana.

La Unitat d’Igualtat de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) s’ha fet ressò d’aquesta enorme desigualtat de gènere.  Filosofia és un dels exàmens amb cap autora entre el material obligatori. S’han d’estudiar cinc autors, Plató, Descartes, Locke, Mill i Nietzsche, entre els quals no hi ha  cap dona. A Grec i a Llatí passa el mateix: des de Terenci o Ovidi fins a Sòfocles o Eurípides, però no hi ha cap autora que sigui obligatòria de llegir.

Ens sumem a la crida d’atenció d’UPF Igualtat per tal que  augmenti la presència d’autores també a  les proves d’accés a la universitat.