Segons la Sociedad Española de Oncología Médica (SEOM), les neoplàsies malignes de mama suposen el 29% dels tumors femenins. La SEOM xifra en 25.000 els casos nous que es detecten cada any. La bona notícia és que la mortalitat per aquest tumor disminueix des de 1994 a un ritme del 2,6% cada any gràcies als programes de detecció precoç i a la millora dels tractaments ( a més de radioteràpia i quimioteràpia, la teràpia hormonal); actualment la supervivència a 5 anys és del 85%.
Tot i així tots sabem que és necessària molta inversió en investigació i el sistema sanitari públic, en temps de crisi econòmica, el primer que retalla és la investigació. Per això, molts hospitals busquen finançament de particulars i sovint són els mateixos malalts o familiars de malats els que aporten fons per a aquesta investigació.
L’Institut Oncològic Vall d’Hebró ha iniciat una desena de projectes d’investigació sobre el càncer de mama gràcies al micromecenatge. Una d’aquestes iniciatives és el “Paseito de la mama”, una caminada de 7,5 km al llarg del Canal de Saragossa ( s’hi recullen fons que ‘han destinat a projectes de associats a un programa clínic d’atenció a dones embarassades amb càncer de mama) . Altres exemples: fa uns dies , la fundació VHIO va rebre 3.300 euros d’una pacient de càncer de mama de Banyeres del Penedès; els havia recollit organitzant una “Master Class de Zumba”. A Montcada i Reixach han organitzat una carrera amb la mateixa finalitat i la Colla de Geganters i Grallers La Força, de Sant Pere de Vilamajor (Vallès Oriental) fa un any que recull diners, des que li van detectar un càncer a una de les gegantes, Mercè.
Qualsevol iniciativa és bona.
Alguns mitjans de comunicació han penjat aquest vídeo on uns policies apallissen una dona sense més motiu, segons diuen, que dur pantalons sota el burka. I tot això davant la indiferència de molts ciutadans que s’ho miren i no fan res:
A partir del treball realitzat per l’artista austríaca Petra Buchegger en torn la bata, una peça de vestir tan popular i tradicional, la realitzadora viguesa Claudia Brenlla ha fet una mena d’homenatge-oda-himne en 18 minuts a la mítica bata de treball femenina i, per extensió, a la dona que la vesteix. Hem d’entendre la bata com una metàfora del treball femení, mai reconegut ni remunerat.