19 d’octubre: Dia Internacional contra el càncer de mama

Segons  la Sociedad Española de Oncología Médica (SEOM), les neoplàsies malignes de mama suposen el 29% dels tumors femenins. La SEOM xifra en 25.000 els casos nous que es detecten cada any.  La bona notícia és que la mortalitat per aquest tumor disminueix des de 1994 a un ritme del 2,6% cada any  gràcies als programes de detecció precoç i a la millora dels tractaments ( a més de radioteràpia i quimioteràpia, la teràpia hormonal); actualment la supervivència a 5 anys és del 85%.

Tot i així tots sabem  que és necessària molta inversió en investigació i el sistema sanitari públic,  en temps de crisi econòmica,  el primer que retalla és la investigació. Per això, molts hospitals busquen finançament de particulars i sovint són els mateixos malalts o familiars de malats  els que aporten  fons per a aquesta investigació.

L’Institut Oncològic Vall d’Hebró ha iniciat una desena de projectes d’investigació sobre el càncer de mama  gràcies al micromecenatge.    Una d’aquestes iniciatives és  el “Paseito de la mama”,  una caminada de 7,5 km al llarg del Canal de Saragossa ( s’hi recullen fons que ‘han destinat a projectes de associats a un programa clínic d’atenció a dones embarassades amb  càncer de mama) . Altres exemples: fa uns dies , la fundació VHIO va rebre 3.300 euros d’una pacient de càncer de mama de Banyeres del Penedès; els havia recollit organitzant una “Master Class de Zumba”.  A  Montcada i Reixach han organitzat una carrera amb la mateixa finalitat i la Colla de Geganters i  Grallers La Força, de Sant Pere de Vilamajor (Vallès Oriental) fa un any que recull diners, des que li van detectar un càncer a una de les gegantes, Mercè.

Qualsevol iniciativa és bona.

Bata por fora/(muller por dentro)

claudiabataporfuerabata_ma_1978A partir del treball realitzat per l’artista austríaca Petra Buchegger en torn la bata, una peça de vestir tan popular i tradicional, la realitzadora viguesa Claudia Brenlla  ha fet una mena d’homenatge-oda-himne en 18 minuts a la mítica bata de treball femenina i, per extensió, a la dona que la vesteix. Hem d’entendre la bata com una metàfora del treball femení, mai reconegut ni remunerat.

El documental  forma part de la selecciódel Catàleg Curtas 09 del Consorcio del Audiovisual de Galicia, i va ser premiat en tres festivals gallecs. Segueix presentant-se en d’altres festivals nacionals i internacionals.

Artículo de Elena Oroz en la revista Blogs&Docs. “Les bates a quadres pròpies de les camperoles gallegues cobreixen els cossos de totes les dones que apareixen en aquest curtmetratge. S’utilitza la bata com a símbol i punt de partida. A partir del treball realitzat per l’artista austríaca Petra Buchegger, la realitzadora proposa una digressió visual i discursiva, un reconeixement i una apropiació d’allò femení com a forma de reivindicació i lligam amb un passat i una singularitat negades des d’allò simbòlic masculí”.

Bloc sobre Claudia Brenlla Claudia Brenlla (1964), llicenciada en dret, s’introdueix en l’audiovisual col·laborant en projectes de ficció i, posteriorment, realitzant i produïnt els seus propis projectes documentals. Actualment dirigeix la seva pròpia productora,  Laturmadocus, amb seu a Vigo, i ha realitzat obres com El club de los sin techo, al Brasil, i Leve, una rumba africana, a Santo Tomé y Príncipe.

Tot basant-se en aquest documental, l’institut Alenxandre Bóveda de Vigo vol celebrar el dia de la dona treballadora fent un homenatge a aquest símbol de la dona que han dut mares i àvies, camperoles i mariscadores. Faran exposició de bates i tant  els i les  alumnes com els i les professors/ores  en duran una el dia 8 de març.