Aquests dies al meu barri es lluita contra el desnonament d’un casal popular ( un espai ocupat del carrer Mallorca, 132) que duu per nom Lina Òdena. Jo no freqüento aquest espai, però em sumo a la reivindicació perquè entenc que el casal fa un servei als joves del barri. Però desconeixia qui era aquesta Lina Òdena que dona nom al casal i vaig fer recerca. Es tracta d’una miliciana comunista barcelonina que va morir amb només 25 anys (es va suïcidar per evitar que l’empresonessin els de la falange) en un poble de Granada.
Paulina Òdena va néixer el gener de 1911 al barri de l’Eixample, els seus pares tenien una sastreria. L’any 31, al poc d’instaurar-se la República, Lina, que formava part de les Joventuts Comunistes, va anar a formar-se durant catorze mesos a l’escola Marxista-Leninista de Moscou. Quan va tornar, participà en la creació del Partit Comunista de Catalunya i, integrada a Aliança Obrera i Socors Roig Internacional, participà el 6 d’octubre de 1934 en la lluita armada a Sant Cugat i Barcelona, i fou detinguda per la seva tasca clandestina d’acollida de nens orfes de
miners asturians que havien participat en la revolució armada del 34. Després de la victòria del Front Popular, començà una nova etapa de treball acompanyant Dolores Ibarruri ” la Pasionaria ” en les seves conferències per tot el país i va participar a Barcelona en la creació de les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya (JSUC). La guerra la va sorprendre a Almeria i ben aviat es mobilitzà esdevenint una figura clau del front andalús. El 14 de setembre de 1936, prop de Granada, al costat del Pantà de Cubillas, per evitar caure presonera de l’enemic, va treure la seva pistola i es va suïcidar d’un tret. El seu cos reposava fins fa uns anys en la fossa 122, del Pati de l’Ermita, al cementiri de Granada, però com que no fou reclamat per ningú les seves restes van passar a engrossir una fossa anònima.
Va esdevenir icona de la mobilització popular contra el franquisme i exemple per a moltes dones que van decidir posar-se al costat dels seus companys, com a lluitadores del moviment obrer i com a soldats a les trinxeres, refusant el paper tradicional atribuït a les dones durant la primera meitat del segle XX. Quan va morir, un batalló de dones va ser batejat amb el seu nom. En l’actualitat un espai cultural de Granada porta també el seu nom: Centro Obrero y Popular Lina Ódena. I a Barcelona, a més del casal de Mallorca 132, hi ha uns jardins al carrer Sardenya, 166 amb el seu nom.
A les fotografies Lina vestida de miliciana i segell, poemes i calendari que se li van dedicar després de la seva mort.