Elisabeth Vergès Costa, nascuda a Barcelona el 1939, a principis dels 60 es vinculà al Club Muntanyenc Barcelonès i al Centre Excursionista de Catalunya. Formava cordada habitual amb Jordi Pons, Joan Cerdà, Francesc Guillamon i Josep Manuel Anglada, el seu marit, i sobre el qual va escriure una biografia.
A Espanya, va fer nombroses escalades durant els anys seixanta, i moltes van passar a la història per ser les primeres ascensions que feia una dona, com ara les de la Peña Sola d’Agüero i el cim del Puro dels Mallos de Riglos. A Catalunya, va escalar Montserrat, el Cadí, la Riba, Oliana i Ordesa. També fou de les primeres escaladores que van participar en expedicions fora d’Europa, com ara Ahaggar (Algèria), Kènia, Groenlàndia i els Andes peruans. L’any 1961 va formar part de la primera cordada íntegrament femenina que va pujar al Cavall Bernat, agulla símbol de Montserrat, juntament amb l’espeleòloga barcelonina Alícia Masriera.
El 2011 participà a la pel·lícula “Encordades” que analitza el paper de les dones a l ‘alpinisme i l’escalada. Va explicar: “No estaven ben vistes les dones fent esport. I menys a la muntanya perquè anar-hi significava un excés de llibertat que no s’estava disposat a donar a les dones”.
ENCORDADES és un documental sobre l’evolució de la dona a l’ escalada que reuneix diferents generacions de dones com ara Carme Romeu (nascuda el 1920 i una altra de les pioneres del Club Muntanyenc Barcelonès), Helena Alemán (la professionalització, els sponsors, les competicions…), Mònica Verge ( primera catalana – i espanyola- que va fer un vuitmil, el Cho Oyu el 1989), Esther Sabadell (treballa de càmara a Al filo de lo imposible i pot permetre’s viatjar, anar a expedicions, pujar tres vuitmils… i la mateixa Eli Vergés qui al documental aporta la seva passió per la muntanya que tota la vida va fer compatible amb la faceta laboral i la maternitat. La majoria d’aquestes dones, sense ser feministes, van lluitar – encara ho fan – per fer les mateixes coses que fan els homes.