Mes: juny de 2013

El moviment  femení FEMEN informa al públic  del  tancament involuntari  de les seves principals comptes a Facebook. La companyia ha bloquejat la pàgina principal i la seva subsidiària en francès. Aquestes eren seguides per unes 170.000 persones. Aquestes pàgines eren  una de les principals plataformes d’informació  de la campanya per aconseguir l’alliberació de les preses polítiques empresonades en presons de Tunis.

Per al grup,  el tancament per part de Facebook de les seves pàgines és la continuació de la guerra  contra FEMEN iniciada per part de diversos grups reaccionaria de sde neonazis de dictadures europees i post soviètiques fins a fonamentalistes islàmics.

El País ( 25 juny)

D’acord, per a molts i moltes és discutible aquesta manera de protestar del grup Femen, ensenyant les tetes; però no sé si algú pot considerar-la “pornogràfica”. Amb la seva censura Facebook els dóna una raó més per escriure en els seus pits: “¡Zukerberg FEMEN no és pornografia!”(el fundador de facebook és  Mark Zukerberg)

Segons dades del Ministerio de Interior,  l’any 2011 van ser denunciades 1.161 violacions   (agressions sexuals amb penetració) Aquesta xifra  no inclou les dades  de Catalunya que, segons els Mossos d’Esquadra, són 581 denúncies (inclouen tot tipus d’agressions sexuals sense especificar quantes  violacions).  A tot això cal sumar totes les que no es denuncien, especialment aquelles que tenen lloc a la llar i a menors ( molts especialistes creuen que entre el 50% i el 55% no es denuncien).

Més enllà de  les estadístiques,  cal pensar en les seqüeles físiques i psíquiques que aquesta mena d’humiliació ocasiona a tota dona que l’ha patida. És un dels successos traumàtics més greus amb múltiples conseqüències com ara trastorn d’estrès posttraumàtic, depressió, fòbies, ansietat i fins i tot intents de suïcidi. Símptoma de patologia és la idea de culpa: de no haver evitat la situació, de no haver reaccionat adientment. Les dones es qüestionen el que van fer abans de l’agressió ( arribar tard a casa, refiar-se de desconeguts…), el que van fer o no van fer durant l’agressió ( no haver oposat resistència o haver-se quedat aturades) i després de l’agressió ( no denunciar immediatament, destruir proves etc)

Cal que tots plegats fem un esforç per evitar que  aquestes agressions segueixin produint-se. Un cop més fem un crida a treballar des de l’escola la superació de les frustracions i les actituds  de submissió.

El País ( 23 de juny)

Ahir a la Conferència Sectorial d’Igualtat es va acordar que les víctimes de maltractament en situació de més risc rebin assistència en cases d’acollida en un termini de 24 hores. Per això es crearà una nova xarxa nacional que integrarà tots els centres ja existents per tal de donar cobertura segons les necessitats. Totes les comunitats signaran, en un màxim de quatre mesos,  els protocol per a l’atenció personalitzada a les víctimes. L’estratègia, segons va explicar el secretari d’Estat Juan Manuel Moreno,  està dotada amb 1.539 milions d’euros.

Aquest any ja són 27 les dones assassinades per les seves parelles o exparelles, un 80% de les quals no havien presentat denúncia.