Va inventar i va patentar el sostenidor modern, i va destacar com a editora vanguardista i activista pacifista.
A principis del s. XX la burgesia de Nova Anglaterra vivia sota una moral estricta que condicionava el moviment de les dones. Un indispensable en peces de vestir era la cotilla, construïda amb barnilles de balena, lona emmidonada i plaques d’acer. Més enllà de l’estètica, buscava el control físic en forçar la immobilitat del tòrax, limitar la capacitat pulmonar i la compressió visceral. Era un símbol de respecte i exigia rigidesa, docilitat, i submissió. Les que no la duien eren vistes com a dones de moral sospitosa.
Mary Phels Jacob (Polly, nascuda a New Rochelle el 20 d’abril de 1891) va acabar amb aquesta repressió anatòmica i moral en inventar una peça que subjectava els pits sense que es veiessin les barnilles per l’escot i que li permetia moure’s amb lleugeresa sense ocasionar-li ofec per manca d’oxigen. El va anomenar “backless brassiere” (literalment “cotilla sense esquena”), encara que al final el va resumir a “bra” (sostenidor). En realitat, el seu disseny no sostenia els pits, el que feia era aplanar-los, però al contrari de la cotilla, que era rígida, el model que ella havia creat era lleuger, suau i còmode. El 12 de febrer de 1914 va solicitar la patent, registrada el 3 de novembre de 1914 amb el número 1.115.674. Encara que el seu disseny era el primer als Estats Units, hi havia dissenys similars anteriors al seu a Europa.ç
Polly es va casar amb Richard Peabody (el seu primer marit) i va crear la seva empresa amb el nom de “Fashion Form Brassière Company”. La seva botiga de fabricació estava ubicada a Washington Street (Boston) on va obrir dues botigues de Taller de treball esclau on treballaven dones que confeccionaven els sostenidors durant l’any 1922. La botiga també servia per a les trobades romàntiques amb en Harry Crosby (el qual en un futur seria el seu segon marit). Ella havia tingut 2 fills del seu primer marit.
Com que el negoci no va tenir gaire fama, el va vendre juntament amb la patent a The Warner Brothers Corset Company a Bridgeport (Connecticut) per 1.500$ (uns 16.000 Euros actuals). Warner va fabricar el sostenidor “Crosby” durant un temps, però com que l’estil no agradava es va deixar de fer i es va confeccionar un disseny millorat. Gràcies a la patent de Polly, Warner va guanyar més de 15 milions de dòlars en vendes, sobretot quan als anys 30 va desaparèixer la cotilla i es va popularitzar el sostenidor.
Dos dies després de casar-se a Nova York, Polly i Harry es van mudar a París. Es van unir a la Generació perduda d’expatriats estatunidencs. Van adoptar un estil de vida bohèmia, vivint del fons financer d’en Harry, uns 12.000 dòlars l’any (aproximadament 162.000 dòlars actuals). Van tenir un matrimoni obert amb pactes de suïcidi, drogues, festes i viatges llargs. L’any 1924 Polly es va canviar el nom a Caresse (que en català és carícia), ja que li semblava més adient pel tipus de personalitat que ella tenia. Van publicar el seu primer llibre, Crosses of Gold, l’any 1924. El llibre, que havia escrit Caresse, era de poesia centrada en l’amor, la bellesa i el seu espòs. A l’editorial li van posar de nom Éditions Narcisse, encara que, l’any següent li van canviar el nom a Black Sun Press. Es van convertir en publicistes de les primeres obres dels autors emergents que estaven lluitant per ser publicats (James Joyce, Kay Boyle…).
El 1929 Harry es va suïcidar amb la seva amant de només 20 anys i Caresse va fundar a Paris “Women against War” (una associació que vetllava per la pau) i va tenir una relació llarga amb l’actor-boxejador afroamericà, Canada Lee. Després de la Segona Guerra Mundial, va continuar lluitant per la pau, Per acabar, es va comprar un castell del segle XV al nord de Roma, on va passar els seus últims anys de vida. Com que patia una malaltia cardíaca, va rebre una cirurgia experimental a cor obert a la Mayo Clinic. Va morir per complicacions de pneumònia a Roma , el 24 de gener del 1970 (als 78 anys).
Des de la invenció del sostenidor fins a la seva tasca com a editora i activista, Caresse Crosby va encarnar un esperit d’avantguardia i independència indestructibles enfront les convencions de la seva època.
