Sarah Mardini s’enfronta a un judici a Grècia per ajudar refugiats

Sarah Mardini, la refugiada siria de 29 anys que, juntament amb la seva germana Yusra, va inspirar  la pel·lícula “LAS NADADORAS”s’enfronta, amb d’altres 23 activistes a penes de 8 anys de presó que en sumar-se d’altres acusacions per “delictes” similars poden ser de 20 anys més. Els col·laboradors d’una una oenegé que ajudava els demandants  d’asilo en el mar i en les costes gregues, afronten càrrecs d’”espionatge” i “falsificació”.

Segons denuncien els advocats defensors, Amnistia Internacional (AI) i Human Rights Watch (HRW), la fiscalia ha comès molts errors de procediment i ha violat drets humans. Alguns voluntaris de l’oenegé grega Emergency Response Center International (ERCI) van passar tres mesos en una presó a Grècia després de ser arrestat el  2018. Van sortir sota finança i, en el cas de la voluntària síria, li van prohibir retornar  a territori grec. Ella no va poder assistir a l’apertura del juici el passat dimarts.

Durant la seva tasca a Grècia la que va ser nedadora professional va fer de  traductora i algun cop de socorrista per  salvar els refugiats que, com ella, s’havien  jugat  la vida al mar per fugir  de la guerra.

Com denuncia el director de la Oficina Regional Europea de AI, Nils Muižnieks en un comunicat, aquest judici posa de manifest fins a quin extrem estan  disposades  a arribar les autoritats gregues per a  dissuadir l’ajuda humanitària, quelcom  que veiem també  en diversos països europeus.

Nou desafiament al règim iranià pel vel

La jugadora d’escacs iraniana, Sara Khadem, s’ha tret el vel durant la seva participació en el Mundial que s’està celebrant a Almaty, al Kazakhstan, desafiant així les lleis de l’Iran que obliguen a portar el vel a totes les dones, incloses les esportistes que participen en competicions internacionals. Khadem, que té 25 anys, ocupa el lloc 804 del món, segons la Federació Internacional d’Escacs. La seva imatge sense el vel tot desafiant el règim ha fet la volta al món.

Després de la seva participació en el Mundial,  residirà a Espanya, juntament amb el seu marit i el seu fill, pel perill a les represàlies si torna a l’Iran.

 

L’actriu iraniana Taraneh Alidoosti detinguda acusada d’incitar les protestes

Taraneh Alidoosti, una de les actrius més populars del país,  va ser arrestada per les autoritats acusada de “publicar contingut fals i distorsionat”, i donar suport als moviments  anti-iranians, segons la publicació Hamshahri Online.

A la fotografia la veiem a la presentació del festival de Cannes el passat maig. Nascuda a Teherán el 1984, ha obtingut diversos  premis al llarg de la seva carrera i va protagonitzar la pel·lícula The Salesman (Forushandeh en persa), dirigida el 2016 pel seu compatriota Asghar Farhadi i que el 2017 va obtenir  l’ Òscar a la Millor Pel·lícula en Llengua Estrangera.

La detenció de l’actriu estaria relacionada amb  les protestes arran de la mort de Mahsa Amini després de ser detinguda per la Policia de la moral per no dur ben  posat el vel islàmic el passat setembre, però els manifestants demanen ara  el final de la República Islàmica fundada per l’ ayatolà Ruholá Jomeiní el 1979.

Després de quasi tres mesos de mobilitzacions, més de 400 morts i milers de detinguts, les autoritats han començat a executar manifestants en un intent de controlar unes protestes protagonitzades sobretot per joves i particularment dones,  que demanen més llibertats.

L’actriu va publicar una imatge d’ella mateixa a Instagram sense el hijab com a mostra de solidaritat amb les manifestacions, sostenia en la imatge un cartell amb la frase, escrita en kurd, “Dona, vida, llibertat”, que s’ha convertit en l’eslògan de la revolta contra el govern.

Iran suprimeix la policia de la moral? Conseqüencies de la mort d’Asha Amini

La policia de la moral, força  que vigilava la vestimenta de les persones i detenia sobretot  les dones que no es cobrien d’acord els codis de conducta dictats pel sistema de la República Islàmica, serà suprimida, segons ha informat el fiscal general del país.

Recordem que fou la policia de la moral qui va detenir la jove kurda de 22 anys Asha Amini, que posteriorment va morir, la qual cosa va ocasionar múltiples protestes a tot el país des del passat 16 de setembre. Les reivindicacions inclouen la  fi de la República Islámica. Les i els manifestants esgrimeixen que la seva és una veritable revolució que persegueix la mort del dictador.

La repressió de les protestes s’ha traduït en 448 morts segons Iran Human Rights, amb seu a Oslo (inclosos 60 menors) i pel cap baix 2.000 persones han estat acusades de diversos delictes, dels quals 6 han estat condemnades a mort. Segons  recomptes d’organitzacionesde drets humans, a prop de 18.000 persones han estat detingudes.

Veurem si, realment, les revoltes canviaran les coses, així com ho demanen els i les joves. És molt esperançador que, ara per ara, i malgrat la dura repressió els manifestants han desafiat la teocràcia islàmica i han convocat tres dies d’aturada general.

De moment, però, avui hem sabut que Elnaz Rekabi es troba een arrest domiciliari des del seu retorn a l’Iran després que competís sense vel al campionat de Corea del Sud a l’octubre ( malgrat que ella va fer declaracions explicatives, segurament coaccionada per les autoritats). Segons ha denunciat el seu germà en un vídeo difòs a les xarxes socials, la seva casa familiar ha estat destruïda.

La Fifa reconeix la feina arbitral de les dones

L’àrbitre francesa Stephanie Frappart serà la primera dona que arbitrarà un partit en un mundial masculí. Ja acostumada a trencar sostres de vidre, Frappart, de 38 anys, aconseguirà a  Qatar el proper diumenge dirigir el partit Costa Rica-Alemanya. El trio arbitral serà completament femení ja que l’acompanyaran com a assistents la brasilera Neuza Back i la mexicana Karen Díaz Medina.

25 de novembre, Contra les violències masclistes

Quasi a les portes, un any més, del 25 de novembre, Dia Internacional per a l’eradicació de la violència de gènere, arreu hi ha tota mena d’actes en relació a aquesta data. El Batxillerat artístic de l’Institut Bellvitge hi contribueix amb la realització d’un mural, instal-lat a la plaça del Pirulo. El dia 24 a les 12:30h tindrà lloc la inauguració oficial. Es llegirà un manifest conjuntament amb el Grup de dones de   Bellvitge, Amalvígia.

Desitgem que cap de les iniciatives que es duen a terme sigui només flor d’un dia.

Dia Mundial contra el càncer de mama (19 d’octubre)

Avui que un any més se celebra aquest dia que té com a objectiu primordial cridar l’atenció en la necessitat de la prevenció i conscienciar la població de la importància del diagnòstic precoç, vull fer esment a l’article del diari El Nacional que denuncia les traves del Ministeri a nous tractaments, la qual cosa provoca que pacients i professionals denunciïn el retard d’Espanya a l’hora d’incorporar medicaments aprovats per Europa. Aquest és el cas del tractament a seguir per a casos greus de càncer metastàsic, el Trodelvy, un fàrmac innovador aprovat per la Unió Europea el novembre de l’any passat que encara no ha estat autoritzat per les autoritats espanyoles, a diferència del que ja han fet França o Alemanya.

L’accés als tractaments és un hàndicap que ha estat llargament denunciat per associacions de pacients i pels mateixos professionals de l’oncologia. Segons l’informe europeu WAIT (Wating to Access Innovative Therapies, Espera per accedir a teràpies innovadores), passen una mitjana de 517 dies des que un medicament és aprovat per les autoritats europees fins que és accessible pels pacients a Espanya enfront dels 113 dies a Alemanya, 240 dies a França o 340 dies al Regne Unit. En el cas del càncer de mama, una desena de tractaments estan pendents d’aprovació per part de l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris, malgrat haver rebut ja l’aval de l’Agència Europea del Medicament.

La setmana passada, la Federació Espanyola de Càncer de Mama publicava un manifest en què posava de manifest “la preocupació que hi ha entre els pacients” i exigia solucionar urgentment “els problemes d’accés als medicaments innovadors”, especialment per als casos de pitjor pronòstic. Però continuen sense una resposta del Ministeri de Sanitat. També ja el passat juliol, en el marc del debat de política general, es va aprovar una resolució al Congrés dels Diputats que, entre altres coses, insta el govern espanyol a agilitzar els terminis d’autorització i incorporació dels medicaments per al càncer metastàsic, “no superant, en cas, el període de 180 dies que estableix la llei”. La  iniciativa va sortir endavant malgrat el vot en contra del PSOE. El Ministerio de Salud encara no ha donat resposta.  

L’any passat a Espanya van ser diagnosticats fins a 34.750 nous casos de càncer de mama, un augment del 2,36%, segons les dades de la Xarxa Espanyola de Registres de Càncer. Va ser el segon més diagnosticat (el primer en dones), després del de còlon i recte (43.370) i per davant del de pulmó (30.948) i pròstata (30.884). Un 20% d’aquests diagnòstics acaba convertint-se en metastàsic, un estadi que provoca la mort de més de 6.000 pacients cada any a l’Estat espanyol.