8M 2023: feminisme escindit

D’uns anys ençà, els carrers de totes les ciutats s’omplen més i més per a la celebració del 8 de març. Vivim el que s’ha anomenat una quarta onada feminista, cada cop més gran i visible. Fenòmens com ara el #MeToo i casos com el de la Manadvan contribuir a aquesta conscienciació. Any rere any, però,  les tensions entre feministes es fan més evidents. El fet trans i la prostitució són dues qüestion que continuen suscitant enfrontaments, però enguany cal afegir-hi la polèmica per la llei de llibertat sexual.

El bon moment del moviment ha hagut de conviure, d’una banda amb una reacció antifeminista furibunda i de l’altra, també amb les seves pròpies guerres internes. Històricament, els avenços feministes han hagut d’enfrontar resistències, i també hem viscut algunes divisions dins el moviment; tot i això, l’actual situació presenta novetats i particularitats. 

A Barcelona, per exemple, alguns col·lectius van a la manifestació unitària en blocs que discrepen d’alguns punts dels manifests. La manifestació unitària és convocada per l’Assemblea 8-M a la plaça de la Universitat a les 18.30, però Catalunya Abolicionista Plataforma Feminista, Feministes de Catalunya i més entitats han convocat a la mateixa hora a Gran Via amb Aribau per a formar el bloc abolicionista, especialment crític amb les convocatòries respecte de la prostitució i el fet trans.

Pel que fa a la nova llei integral de la llibertat sexual que introdueix  una nova definició de consentiment en positiu i que passa a considerar qualsevol acte contra la llibertat sexual com a agressió sexual, suprimint el delicte d’abús, ha suscitat molta polèmica sobretot pels casos d’agressors que han vist reduïda la seva codemna. Malgrat que polítics i juristes discrepen sobre si la reducció de penes en alguns casos l’ha causada la interpretació dels jutges o un defecte tècnic de la llei, el PSOE s’ha acabat desmarcant d’Unides Podem i ha registrat  una proposta de reforma que, si la situació no es recondueix, implicarà un trencament definitiu amb Podem en aquesta qüestió. També al gruix del moviment feminista, el debat es centra en les penes i en la crítica o defensa del Ministeri d’Igualtat: les qui defensen la llei tal com es va aprovar i les qui consideren que aquestes conseqüències inesperades s’haurien d’haver previst i en demanen la dimissió de la ministra, enrocada en la seva postura.

El debat més gran dins el feminisme continua girant al voltant del fet trans. Als Països Catalans, la majoria del moviment feminista, tant als carrers com a les institucions,  defensa postures favorables a la lliure autodeterminació de gènere, però alguns sectors la qüestionen com ara “feministes històriques” pröximes al PSOE. El debat, a grans trets, té a veure amb discrepàncies teòriques sobre els conceptes de sexe i gènere, però també amb les conseqüències pràctiques que alguns sectors temen que pot representar la llei. El sector contrari a les polítiques trans considera que tant el sexe com el gènere de les persones són immutables; l’un perquè fa referència a les diferències biològiques entre individus, i l’altre perquè fa referència a la construcció cultural que es fa a partir d’aquestes diferències biològiques: tot allò que la societat t’imposa segons si has nascut amb genitals masculins o femenins. Aquest posicionament xoca frontalment amb el del transfeminisme, que defensa la despatologització del fet trans –en la línia que va marcar l’OMS el 2018– i considera que el gènere no solament és la construcció cultural sobre el sexe, sinó que també és internalització d’aquests rols socials, que pot portar que algú tingui una identitat de gènere diferent de l’assignada.

D’altra banda, la prostitució és un debat etern dins del feminisme. El feminisme abolicionista considera la prostitució com una forma de violència contra les dones, i no com una feina.
El feminisme pro-drets o pro-sex prefereix parlar de treball sexual, considera que en la prostitució voluntària les dones sí consenteixen lliurement i defensa que cal diferenciar aquesta mena de prostitució de l’explotació sexual.

En tot cas, malgrat les polèmiques, fem que cada dia sigui 8M.