Categoria: Masclisme

María Salmerón, una altra valenta

El cas de María Salmerón és paradigmàtic de fins a quin punt les víctimes de la violència masclista també ho són, sovint, de la justícia. Li han negat l’indult que la du  a la presó per negar-se a permetre que la seva filla anés amb el seu pare, un maltractador a qui la mateixa filla ha denunciat davant dels mitjans. Avui ha dormit a la presó.

María, auxiliar d’infermeria de 57 anys, viu  en un barri obrer de Dos Hermanas, Montequinto. Treballa en una residència d’ancians. La seva filla, Miriam, de 21 anys, estudia Periodisme de forma telemàtica i és a Irlanda, perfeccionant l’anglès.

Els maltractaments van començar un any esprés de casar-hi, el 1999 i van augmentar quan va nèixer la seva filla. El va denunciar i fou condemnat  a 21 mesos  de presó per violència de gènere. En un primer moment, la justícia li va donar la custòdia e la filla a ella i va concertar un règim de visites. Quan es va divorciar María va obtenir  una ordre  d’allunyament, però no la seva filla i ella no va complir amb el règim de visites. Es va iniciar una batalla judicial, que segueix 20 anys  després. El 2006 ell va al·legar  els reiterats incompliments de les visites per tal  li donessin la custòdia, cosa que no es va fer efectiva fins al 2009, quan Miriam tenia  9 anys. La nena no volia separar-se de la mare i es van anar acumulant sentències condemnatòries per a María. El 2015, ja adolescent, la filla s’hi va oposar en rodó a veure el seu pare. El 2019 la mare fou condemnada a 9 mesos de presó i gràcies a tres indults  la van salvar in extremis d’anar-hi.

Ara, una campanya a Change.org demanant el seu indult, iniciativa que va recollir  68.000 signatures en pocs dies, no ha pogut impedir la seva entrada a la presó. La María esperava l’indult que havia d’arribar de l’últim consell de ministres. Però l’indult no va arribar.

És inconcebible que els drets d’un agressor prevalguin  sobre els d’una víctima que va ser menor, la filla, i qui actualment, ja major d’edat, encara es considera una víctima.

 

El invencible verano de Liliana

Acabo de llegir el llibre El invencible verano de Lliliana escrit per la mexicana Cristina Rivera Garza que, a més de ser un homenatge a la seva germana LILIANA, estudiant d’arquitectura i víctima de femenicidi als 20 anys a mans d’un xicot despitat el 1990, és un veritable cop de puny que et fa adonar de la magnitud de la tragèdia que ocasionen aquestes morts injustes per a la família i els amics de les víctimes d’aquests depredado

La veu de Liliana, que havia quedat dipositada en caixes desades per la família, incapaç de superar aquell dolor insuportable, es va alçar en forma d’escrits, cartes i pensaments i també els testimonis dels qui la van conèixer i estimar, en demanda de justícia, per a ella i per a tantes dones desaparegudes i ultratjades a Mèxic – i a molts altres països de tot el món.

Ni els pares, ni la germana, ni els parents ni els molts amics i amigues de Liliana, ni ella mateixa van poder identificar, denunciar i lluitar contra la violència sexista que caracteritza tantes relacions de parella que es basen en un sistema patriarcal.

En el cas de Liliana, l’assassí va ser identificat: Angel González Ramos, un noviet des dels temps de la preparatòria que insistia a no deixar-la anar,  tot i que ella hi volia trencar definitivament perquè, segons la frase d’Albert Camus, havia descobert que en el més profund de l’hivern, hi havia un invencible estiu. González Ramos, però, va decidir que Liliana no tindria una vida sense ell i la matinada del 16 de juliol de 1990 va entrar subrepticiament al seu apartament d’estudiant i la va asfixiar amb el coixí. Posteriorment es va donar a la fuga i encara avui dia no ha estat trobat. No només va acabar anb la vida de Liliana, també amb la de tots i totes els que l’estimaven.

Amb aquest escrit vull sumar-me a l’homenatge a la seva memòria, perquè cap ni una de les moltíssimes dones víctimes de la xacra del masclisme no poden ser oblidades.

Francisca de Pedraza, la primera dona que es va divorciar a Espanya, al s. XVII

He conegut aquesta dona per la sèrie Pioneras de Movistar. Podem situar Francisca de Pedraza a Alcalá de Henares a finals del  segle XVI. Fou òrfena, humil, va patir violència masclista i va aconseguir que la justícia ho reconegués el 1624. Sembla ser que va morir després, en una data indeterminada.

Com a òrfena es va formar, excepcionalment per a una nena pobra, al col·legi de donzelles òrfenes del  huérfanas del convent de San Juan de la Penitencia, fundat a Alcalá de Henares pel cardenal Cisneros el 1508. Preparaven les nenes per ser monges o el matrimoni, i els donaven un petit  dot. La seva educació fou decisiva pels fets que viuria en la seva vida adulta.

Es va casar el  1612 amb Jerónimo de Jaras, amb qui va tenir dos fills. Però el 1619 va denunciar el marit davant la justícia civil i posteriorment davant instàncies eclesiàstiques perquè en rebia maltractaments. Després d’uns anys d’insistència, el 1624 va obtenir de la jurisdicció  universitària   una sentència  de separació matrimonial i la devolució del seu dot, a més de  l’equivalent  a una ordre  d’allunyament. El seu ha estat considerat un precedent històric de l’actual lluita contra la violència masclista.

El 2016 l’Asociación de Mujeres Progresistas d’Alcalá de Henares va crear  el “Premio Francisca de Pedraza contra la violencia de género” per tal de reconèixer aquelles persones, col·lectius, entitats o institucions  que destaquin  en la prevenció i eradicació de la violènci contra la dona.

El 2019 Ignacio Ruiz Rodríguez va publicar el llibre Francisca de Pedraza. O El Triunfo De Una Mujer Del Siglo De Oro Frente A La Violencia Machista. 

Feminista havies de ser

Amb aquest títol es va inaugurar ahir a la sala 3 del  Palau Robert una exposició comissionada per la periodista i, com no, feminista Natza Ferré. Restarà oberta fins al proper 29 de novembre.
L’exposició reivindica de manera diferent i creativa el feminisme tot  proposant un recorregut per alguns dels molts motius que justifiquen la necessitat del feminisme com a moviment d’alliberament de les dones per a transformar la societat i assolir la igualtat de gènere.

Hem llegit aquesta afirmació amb la qual no podem estar més d’acord:

DES DE “SOLTERONES”, “MALFOLLADES” O “LLETGES” FINS A “PURITANES” O “ DEIXADES” EL PATRIARCAT SEMPRE HA FALTAT EL RESPECTE A LES FEMINISTES. LA PARAULA FEMINAZI ÉS EL PARADIGMA DE L’INSULT CONTRA LES DONES QUE DEFENSEN ELS SEUS DRETS. A MÉS, IRONICAMENT, AQUESTA ÉS UNA ARMA LLANCÍVOLA POPULARITZADA PER L’EXTREMA DRETA. 

A l’exposició, molt visual i engrescadora, veiem reflectides totes les situacions concretes i injustes per a les dones:

  • La bretxa salarial ( estimada actualment en un  23% a Catalunya, segons dades de l’Observatori de la Igualtat de Gènere)
  • L’escassa presència en llocs de lideratge ( a Catalunya només un 35,4% de dones ocupen càrrecs de direcció encara que representin més de la meitat de la plantilla )
  • L’assetjament sexual ( el 80% dels casos no arriba a ser denunciat)
  • Les escasses polítiques de conciliació laboral afecten essencialment les dones. ( la maternitat a Catalunya avui és d’1,3 fills per dona, la més baixa des del 2001)
  • Menysteniment de la salut femenina que se centra en els temes reproductius.
  • L’absència de veus femenines qualificades als mitjans ( les dones només ocupen el 29% dels espais d’opinió)
  • L’assumpció per part de les dones del 67% de les tasques domèstiques i familiars.

Es desmunten determinades campanyes del masclisme com per exemple la de la falsedat de moltes denúncies de masclisme ( àmpliament sostinguda per elements reaccionaris com VOX)

En la part final es vol donar un missatge d’esperança per al feminisme. Per exemple es posa de manifest la importància de l’increment d’un 40% de les denúncies per abusos sexuals, l’onada de protestes femenines a escala global contra el productor de cinema Weinstein, o la celebració el 8 de març del Dia Internacional de les Dones ( dones de 170 països estan sortint al carrer reclamant la igualtat i la fi del patriarcat).

També s’ofereix  un espai per tal que les dones puguin expressar els seus testimonis i/o propostes.

 

Iniciatives contra la violència masclista

Des d’aquest dimarts la flota de taxis de Santa Coloma de Gramenet s’ha incorporat a la xarxa violeta  de la ciutat per combatre la violència masclista.

Aquesta xarxa es va activar el passat 25 de novembre de 2019,  també hi formen part bars, restaurants i locals d’oci, aparcaments, farmàcies, benzineres i serveis municipals com la grua municipal o els serveis de neteja. Són llocs on les persones que hagin patit o una agressió o pateixin per la seva integritat per qüestions sexistes puguin trobar-hi refugi.

Per dotar els taxistes de les eines necessàries per oferir una primera atenció a les víctimes que ho requereixin, aquests dies l’àrea de Polítiques d’Igualtat de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet ha instal·lat un punt informatiu a la parada de taxis del centre de la ciutat per donar a conèixer als conductors els protocols d’actuació establerts per aquests casos. Els taxistes podran fer una primera atenció i, en el cas d’agressions greus, s’activarà la Policia Local i un psicòleg.

Primeres víctimes de violència masclista 2020

La Mònica, una dona de 28 anys i la seva filleta Ciara de 3 van ser assassinades pel company i pare de 27 anys al seu domicili d’Esplugues de Llobregat el mateix dia de Reis. Les va ofegar i després d’intentar suïcidar-se va trucar la policia. Segons les investigacions de la policia catalana, arran dels testimonis de l’entorn familiar de la víctima i del presumpte assassí, l’home no havia acceptat que ella se’n volia separar.

Lamentem aquestes morts com la de les 55 dones de tota edat i condició que van morir a mans de les seves parelles o exparelles l’any 2019.

Això és violència masclista i cal eradicar-la, malgrat que alguns no vulguin acceptar el terme. I per cert, l’homicida de les dues últimes víctimes és de nacionalitat espanyola, com la majoria dels autors de les morts de l’any passat. No fem cas d’informacions volgudament fal·laces.

Segueix augmentant el nombre d’assassinats masclistes

Fins ara s’han produït 39 morts de dones a mans de les seves parelles o exparelles ( l’última fa 2 dies a Madrid) i ja són 28 els i les menors orfes. Mentre la dreta d’aquest país ( amb el consentiment dels seus socis) encara sostenen que la llei de violència de gènere va contra els homes i que “Muchos hombres están padeciendo calabozos por una simple denuncia” – afirmació del líder  de Vox,  en una entrevista a Espejo Público on va afegir que  “un 87% de las denuncias por violencia de género son archivadas” ( gener 2019). En el seu “Comunicado  sobre la mal llamada violencia de género” podem llegir que “VOX siempre ha estado contra las leyes ideológicas que, basadas en conceptos falsos como el género, vulneran los derechos fundamentales a parte de la población y generan grupos de ciudadanos privilegiados. Igualmente, se opone a las medidas discriminatorias que se imponen en este sentido y a la utilización de incontables fondos públicos para resolver problemas inexistentes, crear redes clientelares y fortalecer los lobbies del género que viven de ello ” I ja no cal seguir llegint.

Perquè no podem oblidar totes les dones que han mort enguany ni les més de 1000 assassinades pels seus marits o parelles des de l’any 2003 en què comencem el recompte, mentre es continuïn produint assassinats, violacions i abusos contra les dones no ens cansarem de dir que sí existeix la violència de gènere o masclista a desgrat d’aquestes mentides i desinformacions de l’ultradreta que ha parlat, fins i tot, de derogar la llei de violència de gènere i que, pel que sembla, creuen que les dones que han patit maltractaments i són en perill de mort tenen muntat un club per a beneficiar-se d’ajudes econòmiques.

Parlem de VOX i el seu antifeminisme

No hem volgut des d’aquest espai fer ressò de les postures antifeminisme del partit ultradretà, però no ens podem estar de posar de manifest fins a quin punt arriben a ser perillosos i perniciosos.

Vox Baleares va difondre divendres, en plena celebració   del Dia de la Dona, una sèrie de twits que denunciaven  que al municipi  mallorquí de  Son Servera dues menors i una jove havien rebut una pallissa per negar-se a posar-se un llaç morat durant  la mobilització  feminista. Molts mitjans locals i nacionals se’n van fer ressò. Els mateixos dirigents  de la formació ultra ho van valorar a les seves xarxes:

A esto lleva el adoctrinamiento en las aulas: Unas feminazis enloquecidas han dado una paliza a tres niñas por no tragarse sus malditas imposiciones. ¡Ya basta de perturbar las cabezas de nuestros adolescentes con doctrinas totalitarias! Santiago Abascal 

Brutal agresión que demuestra el radicalismo de los grupos feministas respaldados por los gobiernos de izquierda, tal como veníamos denunciando. Exigimos la condena de Francina Armengol, quien debería pedir disculpas por apoyar semejante movimiento totalitario, sectario y violento. Jorge Campos ( líder del partit d’extrema dreta a  Balears)

També  Xavier Pericay, líder de Ciudadanos a Balears, va mostrar la seva  solidaritat amb  les noies suposadament  agredides: Mi más firme condena de esta agresión contra la libertad y la convivencia“, va dir a twitter sense comprovar la veracitat de la denúncia.

No obstant, tot era fals. Segons ha descobert la Guardia Civil, una militant  del partit ultra a la localitat mallorquina es va inventar  els fets aportant un comunicat d’accident mèdic  de la seva filla del febrer passat. Agents de la Guardia Civil van contactar amb diversos centres d’atenció sanitària de la zona i no constava cap ingrés  que es  correspongués amb els  fets denunciats per Vox. Tampoc  a Son Espases en  tenien notícia  de les noies suposadament  agredides.

La constatació  que tot va ser un muntatge va quedar clara en no poder aportar la denunciant cap altre document que un  comunicat mèdic d’atenció de la seva filla corresponent al mes de febrer.

La premsa local s’ha fet ressò de la bola ( fake news), però la pregunta és:

S’APRESSARÀ EL PARTIT ULTRADRETÀ A DESMENTIR  EL QUE TAN ALEGREMENT VAN CONTRIBUIR A DIVULGAR?  I UNA ALTRA: ES RETRACTARAN DE LES SEVES ACUSACIONS D’ADOCTRINAMENT I DE TOTALITARISME?

Informació extreta de  Diario de Ibiza  i Diario de Mallorca ( 9/3/2019)

 

Insults masclistes a jugadores de futbol

Suspès un partit femení a Terrassa perquè els veterans insultaven les jugadoresVan haver de suspendre  un partit femení de la Segona Divisió Catalana a Terrassa perquè els veterans locals insultaven les seves jugadores i les del Viladecavalls amb crits com “aneu-vos-en a la cuina, aneu-vos-en a fregar”, algunes eren molt i molt pujades de to: “sois unas mierdas” i “sois unas guarras”.

Era el minut 72 de l’encontre entre les terrassenques i les de Viladecavalls i l’equip de veterans del Terrassa estava escalfant darrere d’una porteria a l’espera d’enfrontar-se al Júpiter. El partit de les noies va estar parat diversos minuts després de la greu lesió d’una jugadora local, cosa que va obligar a retardar el partit masculí i els jugadors del Terrassa de diverses edats, des dels 30 i fins i tot  algun  de 50 anys, van començar a insultar les noies, alguna  de les quals menor d’edat.  Després de la suspensió   les jugadores dels dos conjunts es van asseure al centre del camp en senyal de protesta per l’ocorregut i per tal d’evitar que el partit masculí pogués tenir lloc.  El Terrassa va emetre un comunicat oficial  de rebuig tot i que moltes veus han expressat que calen mesures més contundents  com ara l’expulsió dels jugadors que van insultar les noies.

Finalment, segons ha publicat la  premsa que el Consell d’Administració del Terrassa FC, després d’una  reunió dilluns a la nit, va acordar retirar de la competició el seu equip de veterans com a conseqüència dels greus incidents que van succeir dissabte a l’estadi Olímpic.

La Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF) ha mostrat  també el “seu més enèrgic rebuig” dels insults “grollers i masclistes” abocats al partit. “Aquests comportaments no són acceptables en el nostre futbol” ha publicat  la RFEF en el seu compte oficial de Twitter.

El futbol té un combat molt difícil per endavant: el masclisme.   Diu Vero, l’entrenadora del Viladecavalls: “Tinc amigues que arbitren i quasi cada cap de setmana han de  lidiar amb  atacs sexistes en partits masculins pel simple fet de ser dona”.