La frase que dóna títol a aquest article és una de les que li diu una amiga a l’altra en aquest vídeo realitzat per Yolanda Domínguez amb la finalitat de donar suport a la campanya de Lidia, una mare que lluita per tal que es bloquegin les pàgines proanorèxia i probolúmia a Internet després que la seva filla adolescent visités aquestes webs i perdés 14 quilògrams en dos mesos.
Per veure el vídeo cliqueu ANA Y MIA
“Syriza, sense dones no és democràcia”. Aquest i d’altres com ara “Sense igualtat no hi ha democràcia” i “Sense dones no hi ha igualtat”, escrits en grec i a continuació en les diferents llengües dels usuaris, a tot Europa les xarxes socials s’han fet ressò d’aquesta mancança en la composició del nou govern des que Tsipras la va anunciar dimarts passat a la tarda. No hi ha cap ministra, sí 6 viceministres.
A Espanya l’ hashtag #SinMujeresNoHayDemocracia esdevé ‘trending topic’ .
I Await the Devil’s Coming Aquest és el títol del llibre-diari personal d’una noia de 19 anys, MARY MACLANE, veritable bestseller als EEUU a principis de s. XX. L’autora es pot considerar la primera blogaire ( sense bloc, però) pel seu estil incendiari i modern en les seves confessions i particular forma de veure el món. Amb 100 anys de retard arriba a Espanya i és publicat en castellà per l’editorial Seix Barral. A través de les seves frases iròniques i burletes sobre la soledat i la feminitat, i els seus textos d’amor, i sentiments hi veiem una jove escriptora alternativa que viu en un món hostil. Al seu diari trobem una noia altiva i narcisista, però també divertida; té un estil precís, directe i arriscat; es dirigeix a un ésser diabòlic a qui invoca a les pàgines del diari i li demana que l’ajudi a desfer-se de tots els mals i pegues que la seva joventut li imposa. Té un llenguatge propi i, sense saber-ho, molts anys després és el mateix que el de milers d’usuaris d’Internet.
Mary MacLane va néixer a Winnipeg (Canadà) el 1881. Després de triomfar amb el seu diari, publicat el 1902, es va traslladar a Nova York, on va escriure una sèrie d’articles per al ‘New York Tribune’ basats en les seves vivències i opinions. Va publicar dos llibres més d’un marcat contingut autobiogràfic. La productora Essanay Studios els va adaptar al cinema, ‘Men who have made love to me‘, una pel·lícula innovadora onMacLane s’interpreta a ella mateixa, fumant en escena i adreçant-se directament a l’audiència.
Va morir a l’habitació d’un hotel de Chicago al 1929, quan tenia 48 anys, per causes desconegudes.
Pàgina sobre l’escriptora ( en anglès)
Ara (19 de gener de 2015)
El diari ultraortodox israelí ‘HaMevaser’ deixa fora de la foto les dones de la manifestació antiterrorista a París. No hi surten ni la poderosa Merkel, l’alcaldessa de París o la reina palestina Rània entre d’altres!
La ultraortodòxia busca apartar la dona de l’àmbit públic fins al punt de prohibir en els seus partits polítics les candidatures femenines al Parlament (Knesset). La publicitat d’aquesta doctrina sovint presenta un món exclusivament masculí en què només apareix ocasionalment alguna nena.
Aquest és el nom de la dona d‘Amedy Coulibaly, el gihadista que va segrestar una desena de persones en un supermercat jueu de París , després de l’atac contra el setmanari Charlie Hebdo. Les càmeres de seguretat de l’aeroport d’Istanbul van gravar el moment en què la dona més buscada de França va entrar al país el 2 de desembre en un vol procedent de Madrid, on havia fet escala. El Govern turc ha confirmat que la dona ha creuat a Síria, territori controlat per l’Estat Islàmic. Els països europeus han acusat el Govern d’Ankara de la laxitud dels seus controls fronterers, que permeten l’entrada al país de gihadistes que després es desplacen a Síria.
La policia francesa busca la dona , de 26 anys, per l’assassinat d’una policia dijous passat i per l’atac a un supermercat jueu divendres, perpetrats juntament amb el seu company i ha difòs la fotografia on es veu com practica tir amb ballesta vestida amb burka. Hayat va néixer el 26 de juny de 1988 a Villers-sur-Marne (Val-de-Marne) són 7 germans i després de la mort de la seva mare el 1994 els serveis socials se’n van fer càrrec. Fins molt recentment no ha tingut contacte amb el seu pare, Mohamed, segons el diari Le Parisien. La noia s’ha anat radicalitzant des de 2010 ( fins i tot hi ha algunes fotos antigues en biquini) Ara és més religiosa que Coulibaly i té el desig d’anar a viure a un país àrab per perfeccionar el seu nivell d’àrab literari. Recentment va acomplir amb el deure de peregrinació a la Meca junt al seu company.
La Vanguardia ( 13 gener 2015)
.
