Dret dels pares maltractadors a veure els seus fills?

L’Audiència Provincial d’Osca confirma que un home condemnat per quatre delictes de maltractaments habituals cap a la seva exparella i els seus tres fills que sumen un total de set anys de presó, una ordre  d’allunyament de quatre anys per cada un i tres condemnes d’inhabilitació de la pàtria potestat de cinc anys, pugui reprendre el contacte amb els menors de 16, 14 i 10 anys a finals del proper any, després de només 5 anys de la condemna.

L’home és Luis Antonio Irzo, llavors  conseller  del Partit Popular a Osca i, malgrat l’abultada condemna i que  la sentència va ser confirmada per l’Audiència Provincial i el Tribunal Suprem, mai no va entrar a la presó. El jutge es va basar en el fet que cap de les condemnes superava els dos anys de presó i les va commutar per 510 dies de treball a la comunitat els quals, segons la seva exparella, mai no va arribar a realitzar. L’home no es va penedir dels fets ni els va reconèixer. Les penes d’allunyament i prohibició de visites als fills també van ser considerades com una de sola en comptes de sumar-se.

Després de suportar 12 anys d’insults i humiliacions, per consell d’una amiga, la dona va gravar 18 hores de la convivència habitual en 37 vídeos. No deixen  dubte de la brutalitat i ensanyament amb què era tractada tant ella com els fills, que tenien aleshores 11, 9 i 6 anys. En el judici es van decretar  la suspensió de la pàtria potestat per a ell, la prohibició que s’apropés a menys de 500 metres de qualsevol membre de la família i la suspensió immediata de les visites als menors. Tot i així, de fet res d’això s’ha acomplert.

El cas d’aquesta dona és paradigmàtic per demostrar l’afirmació que la violència masclista no té ni edat ni classe social; durant molt de temps la dona no va ser conscient que el que patia eren maltractaments. Eren per a molts la parella ideal, ell amb una carrera política en el PP local, ella metge de família a la sanitat  pública. No responia al perfil que hom ha construït de la dona maltractada ( dependència econòmica del marit, sense estudis, poques relacions)  Alguns sectors de la societat d’Osca la van culpabilitzar de les desgràcies familiars en haver fet pública la situació i, d’altres li recriminaven no haver denunciat abans.

Malgrat l’orde d’allunyament, es va obligar els menors a realitzar durant un any una terapia de revinculació, que pretenia  millorar les relacions amb el pare maltractador. Paral·lelament es van decretar visites  vigilades entre el pare i els fills en un punt de trobada familiar. Els nens es negaven a fer-les, però els informes emesos  pel punt de trobada sostenien que la mare condiciona els fills i impedeix la revinculació amb el pare. Ara, els nens no entenen  que la justícia els obligui  a veure els seu pare maltractador. Quan s’aixequi la restricció, el gran serà a prop de la majoria d’edat i s’hi podrà negar, però les nenes ho hauran de fer.

El cas exposat no és un exemple aïllat, sinó un patró de discriminación que es veu en molts casos: “la benevolença amb què es jutja les conductes dels homes maltractadors i la duresa cap a les dones que intenten protegir els seus fills”. Recordem el cas de Juana Rivas qui va entrar a la presó  per complir els dos anys i mig de condemna per sostracció de menors.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Què més cal fer per frenar la violència masclista?

A  Anglaterra algunes dones van oferir refugi a d’altres, desconegudes, per por que augmentés la violència masclista després de la final de l’Eurocopa.
Una campanya improvisada en xarxes socials va possibilitar que la gent oferís  casa seva a dones temeroses de patir agressions per part de les parelles després dels partits.

La nit de la final de l’Eurocopa ( que, recordem, va acabar guanyant Itàlia per penaltis) Kate Flood, de l’est de Londres,  va tuitejar: Qualsevol dona de l’est de Londres que estigui preocupada per la violència masclista aquesta nit que m’enviï un missatge directe (òbviament tenim un espai limitat, però si alguna altra dona pot oferir el mateix espai segur, siusplau que ho faci). Les  ofertes es van multiplicar per Nottinham, Bristol, Plumstead…, amb gent que s’oferia fins i tot a pagar el viatge en Uber o a anar a recollir-les on calgués.

Les xifres mostren que la violència masclista augmenta quan hi ha partit, un  estudi publicat el 4 de juliol pel     Centre for Economic Performance de la London School of Economics ho confirma. El futbol i el consum d’alcohol servirien de catalitzadors d’aquesta violència ( és a dir, no el futbol sol, sinó el futbol més el consum d’alcohol ) i diverses organitzacions i fins i tot membres del Govern havien alertat  del perill  durant la final de l’Eurocopa.

Ja durant el Mundial de 2018 l’organització National Centre for Domestic Violence va fer una campanya en què la sang d’una dona agredida formava  la bandera del país sota el lema: “Si Anglaterra rep  una pallissa, ella també  la rebrà”.

Es indubtable que entorn el futbol hem vist conductes inaceptables també pel que fa al racisme. Sense anar més lluny, s’han sentit insults racistes contra els jugadors negres que van fallar els penaltis i “van fer perdre” la selecció anglesa.

Prou explotació sexual, una altra cara de la violència de gènere

18 dones, entre elles una menor, han estat alliberades d’una xarxa de proxenetes a Girona. Eren obligades a prostituir-se contra la seva voluntat a Catalunya i a Romania. Els proxenetes tatuaven els seus noms a les joves com si fossin de la seva propietat.
A Catalunya, el dispositiu policial s’ha centrat a l’Alt Empordà i la Selva on l’organització criminal, d’origen romanès, pretenia monopolitzar el “negoci” de la prostitució de carrer. Feien ús de la violència i la intimidació contra altres dones i proxenetes de la zona amb l’objectiu d’expulsar-los o bé per obtenir un pagament per poder continuar “treballant”. Els proxenetes obligaven les dones a prostituir-se de manera ininterrompuda amb condicions higièniques deplorables, fins i tot quan en algun cas alguna havia quedat embarassada, fet que suposa un greu risc en plena  crisi sanitària. Algunes d’aquestes dones eren, a més, marcades amb tatuatges perquè altres organitzacions semblants sabessin que eren de la seva “propietat”, i així hi quedaven lligades de per vida;  l’única alternativa per a subsistir per a elles era l’exercici de la prostitució, a la qual eren obligades mitjançant coaccions i agressions físiques.

Marisela Escobedo i la seva denúncia dels feminicidis a Mèxic

Marisela amb la fotografia de l’assassí de la seva filla

A través de Marisela Escobedo, infermera, activista social, mare i, ella també, víctima de la violència contra les dones- hem de denunciar un cop més els feminicidis que es produeixen a Mèxic. Una xacra, cada dia són assassinades 10 dones al país. 1,51 dones cada 100.000.

Marisela va lluitar per posar davant la justícia l’assasí de la seva filla Rubi Marisol de només 16 anys, que vatenir lloc el 2008 a Ciudad Juárez. Ell, la parella de la noia, malgrat haver-se inculpat, va sortir sense càrrecs del judici per “manca de proves” i la mare va dir que no aturaria la seva denúncia de la impunitat judicial; es va instal·lar davant el Palau de Govern  i allí la van matar, en presència d’un altre fill, el 16 de desembre de 2010, ara fa 10 anys.

Avui, aniversari de la mort de Marisela, denunciem la impunitat en què es “resolen” el 97% de feminicidis en un país on la mort de les dones a mans de les seves parelles o exparelles assoleix xifres estratosfèriques.

Podem veure el documental Las tres muertes de Marisela Escobedo, produït per  Netflix, sobre els  dos anys  que Marisela Escobedo va dedicar a esclarir l’assassinat e la seva filla i els obstacles que li van posar les autoritats mexicanes.

Cristina, una noia de 28 anys de Cornellà assassinada per seu ex a Londres

La Cristina Ortiz tenia 28 anys, estava diplomada en Turisme i vivia, des de feia dos anys, a Southampton (Londres) on va anar amb la seva parella, un home de 29 anys de nacionalitat espanyola i d’origen marroquí ( la seva parella des de feia molt de temps i amb qui compartia el seu projecte de vida).  La relació, però, es va deteriorar i fa dos mesos es van separar;  ell  no ho va pair i va tornar-hi el passat 21 de setembre per  matar-la a ganivetades a la casa on vivia.

Com que aquest assassinat s’ha produït fora d’Espanya, no computa a les estadístiques del Ministerio; nosaltres volem visibilitzar i recordar aquesta noia que ha estat víctima de la violència masclista.

 

 

Les altres víctimes de la violència de gènere: nens i nenes orfes

Concentració en record d’una víctima i en suport dels seus fills. Font: eldiario.es

Amb poques hores de diferència 4 menors han presenciat l’assassinat de les seves mares a mans dels seus pares; són els fills de les dues dones mortes a Valga (Pontevedra) i Madrid de 4, 7, 8 i 10 anys amb els quals són ja 32 nens i nenes orfes a causa de la violència de gènere enguany (263 des de 2013 any en què s’inicià el recompte) La llei considera els fills de les dones mortes per violència de gènere com a víctimes directes, però aquests orfes s’enfronten a múltiples obstacles que podem resumir en la manca d’ajudes als familiars que els acullen i cap seguiment de la seva problemàtica per part de l’administració. Són evidents les conseqüències emocionals de la seva situació que demanen atenció psicològica i suport escolar; però fins i tot l’administració no és ràpida a l’hora de gestionar la pàtria potestat d’aquests nens i nenes a les seves famílies o de donar-los suports econòmics. En molts casos se’n fan càrrec les àvies maternes, sovint amb escassos recursos i, per tant, és important que l’administració vetlli perquè tots aquests nens i nenes cobrin una pensió.

L’últim crim masclista

Avui hem conegut l’assassinat d’Alba, mare de 2 nens a mans del seu marit de qui s’estava separant. La mort, que ha tingut lloc a primera hora del matí a la població de Valga, Pontevedra,  ha estat presenciada pels fills petits de la parella. Però aquest assassinat, que fa 41 en la llista dels comesos enguany, ha estat acompanyat de les morts violentes de Sandra i Maria Elena, germana i mare de la víctima. Aquestes altres dones, mortes per la mateixa raó, VIOLÈNCIA MASCLISTA, no formaran part de les estadístiques oficials perquè tan sols entren en el recompte oficial les parelles de l’agressor. I les penes que haurà de pagar per elles l’assassí seran menors.  Violència a la llar, diran alguns. I es quedaran tan amples.

Sabadell – i tot Catalunya – rebutja una violació múltiple

Foto portada: concentració aquest vespre a la plaça Sant Roc. Autor: E.BMissatges de condemna com ara “No més violacions”  o “Si ens toquen  a una ens toquen a totes” han estat expressats a  la multitudinària concentració a Sabadell en repulsa per la violació múltiple a una jove de 18 anys aquest diumenge. Unes quatre mil persones, segons  la Policia Local, s’han  manifestat avui a les  19.00 hores davant l’Ajuntament.  Sis homes, d’entre 18 i 35  anys i d’origen magrebí,   van  ser  detinguts per l’agressió sexual perpetrada per tres d’ells en una nau abandonada del barri de Can Feu mentre  els altres tres s’ho miraven sense socórrer-la. Els veïns de la nau n’havien denunciat repetidament la seva ocupació,  sobretot després que es produïssin actes vandàlics al barri.  La concentració d’avui ha estat convocada per la Taula de la Convivència, a la qual s’han afegit d’altres entitats.  Al breu text que s’ha llegit s’ha volgut manifestar solidaritat amb la víctima així com la demanda de la seva privacitat i del seu entorn i s’ha fet saber que l’Ajuntament es personarà com acusació popular al cas i demanarà  “contundència” a la justícia davant dels fets.

Iniciatives perquè les dones es protegeixin de les agressions masclistes

L’Ajuntament de Santa Eulàlia (Eivissa) ha aprovat al ple d’avui que continuarà celebrant activitats per  fomentar l’autoprotecció  de les dones contra la violència de gènere ( aquestes van iniciar-se el passat 9 de juny al Poliesportiu Municipal). La proposta va ser una iniciativa del grup socialista, però va ser aprovada ( i avui ho ha tornar a ser)  per tots els grups  municipals  si bé s’ha concretat que es  tracta no només d’ impartir cursos de defensa personal sinó també  altres habilitats que permetin repel·lir els atacs de forma física i també  oferir a les dones recursos per a encarar aquestes situacions.

Ajuntaments de diferents poblacions catalanes també organitzen cursos, seminaris  o tallers de defensa personal per a dones normalment gratuïts, com ho mostres els cartells trobats a la xarxa. Alguns d’aquests tallers són impartits per policia o mossos.

  

Nou escarni de la justícia a les dones pel cas La Manada

El Tribunal Superior de Justícia de Navarra confirma la condemna de 9 anys de presó  per abús sexual a La Manada. Dos dels cinc jutges defensen augmentar la pena a 14 anys i 3 mesos en considerar que va haver agressió  sexual  en apreciar l’existència d’intimidació  en els fets considerats provats. Els tres magistrats que aprecien abús i no agressió  sexual, Francisco Javier Fernández Urzainqui, Alfonso Otero Pedrouzo i José Antonio Álvarez Caperochipi, recorden “la sutil linea divisoria entre la intimidación  i el prevalimiento, difícilmente perceptible, pues la víctima —en el prevalimiento— en alguna medida también se siente intimidada. Por todo ello, la Sala apela finalmente al principio in dubio pro reo”. És a dir, en cas  de dubte, s’afavoreix l’ acusat. Els altres dos, Joaquín Galve i Miguel Ángel Abárzuza, consideren “procedente incardinar las conductas realizadas por los acusados en el delito de agresión sexual y no en el de abuso con prevalimiento”. Entenen que els fets ocorreguts van ser  “un acto de coacción” els acusats “tendieron una encerrona a la víctima”. “hubo intimidación que  “revistió un carácter particularmente degradante o vejatorio, a la vista de la forma en la que fueron realizados los actos”, a més  consideren  el greuge que els fets van ser comesos per més de dues persones.

La resolució  pot  ser recorreguda  al Tribunal Supremo per ambdues parts,  aquest organisme serà l’encarregat de   dictar el veredicte final. Mentrestant, els cinc condemnats seguiran en llibertat condicional. 

HAN HAGUT DE TANCAR UNA POLÈMICA WEB QUE OFERIA RECORREGUT GRATUÏT  PELS LLOCS DE LA MANADA A  PAMPLONA.   INCLOÏA SAMARRETES I TATUATGES DELS CINC SEVILLANS CONDEMNATS.