Categoria: Violència de gènere

A través de Marisela Escobedo, infermera, activista social, mare i, ella també, víctima de la violència contra les dones- hem de denunciar un cop més els feminicidis que es produeixen a Mèxic. Una xacra, cada dia són assassinades 10 dones al país. 1,51 dones cada 100.000.

Marisela va lluitar per posar davant la justícia l’assasí de la seva filla Rubi Marisol de només 16 anys, que vatenir lloc el 2008 a Ciudad Juárez. Ell, la parella de la noia, malgrat haver-se inculpat, va sortir sense càrrecs del judici per “manca de proves” i la mare va dir que no aturaria la seva denúncia de la impunitat judicial; es va instal·lar davant el Palau de Govern  i allí la van matar, en presència d’un altre fill, el 16 de desembre de 2010, ara fa 10 anys.

Avui, aniversari de la mort de Marisela, denunciem la impunitat en què es “resolen” el 97% de feminicidis en un país on la mort de les dones a mans de les seves parelles o exparelles assoleix xifres estratosfèriques.

La Cristina Ortiz tenia 28 anys, estava diplomada en Turisme i vivia, des de feia dos anys, a Southampton (Londres) on va anar amb la seva parella, un home de 29 anys de nacionalitat espanyola i d’origen marroquí ( la seva parella des de feia molt de temps i amb qui compartia el seu projecte de vida).  La relació, però, es va deteriorar i fa dos mesos es van separar;  ell  no ho va pair i va tornar-hi el passat 21 de setembre per  matar-la a ganivetades a la casa on vivia.

Com que aquest assassinat s’ha produït fora d’Espanya, no computa a les estadístiques del Ministerio; nosaltres volem visibilitzar i recordar aquesta noia que ha estat víctima de la violència masclista.

Amb poques hores de diferència 4 menors han presenciat l’assassinat de les seves mares a mans dels seus pares; són els fills de les dues dones mortes a Valga (Pontevedra) i Madrid de 4, 7, 8 i 10 anys amb els quals són ja 32 nens i nenes orfes a causa de la violència de gènere enguany (263 des de 2013 any en què s’inicià el recompte) La llei considera els fills de les dones mortes per violència de gènere com a víctimes directes, però aquests orfes s’enfronten a múltiples obstacles que podem resumir en la manca d’ajudes als familiars que els acullen i cap seguiment de la seva problemàtica per part de l’administració. Són evidents les conseqüències emocionals de la seva situació que demanen atenció psicològica i suport escolar; però fins i tot l’administració no és ràpida a l’hora de gestionar la pàtria potestat d’aquests nens i nenes a les seves famílies o de donar-los suports econòmics. En molts casos se’n fan càrrec les àvies maternes, sovint amb escassos recursos i, per tant, és important que l’administració vetlli perquè tots aquests nens i nenes cobrin una pensió.

Avui hem conegut l’assassinat d’Alba, mare de 2 nens a mans del seu marit de qui s’estava separant. La mort, que ha tingut lloc a primera hora del matí a la població de Valga, Pontevedra,  ha estat presenciada pels fills petits de la parella. Però aquest assassinat, que fa 41 en la llista dels comesos enguany, ha estat acompanyat de les morts violentes de Sandra i Maria Elena, germana i mare de la víctima. Aquestes altres dones, mortes per la mateixa raó, VIOLÈNCIA MASCLISTA, no formaran part de les estadístiques oficials perquè tan sols entren en el recompte oficial les parelles de l’agressor. I les penes que haurà de pagar per elles l’assassí seran menors.  Violència a la llar, diran alguns. I es quedaran tan amples.

Missatges de condemna com ara “No més violacions”  o “Si ens toquen  a una ens toquen a totes” han estat expressats a  la multitudinària concentració a Sabadell en repulsa per la violació múltiple a una jove de 18 anys aquest diumenge. Unes quatre mil persones, segons  la Policia Local, s’han  manifestat avui a les  19.00 hores davant l’Ajuntament.  Sis homes, d’entre 18 i 35  anys i d’origen magrebí,   van  ser  detinguts per l’agressió sexual perpetrada per tres d’ells en una nau abandonada del barri de Can Feu mentre  els altres tres s’ho miraven sense socórrer-la. Els veïns de la nau n’havien denunciat repetidament la seva ocupació,  sobretot després que es produïssin actes vandàlics al barri.  La concentració d’avui ha estat convocada per la Taula de la Convivència, a la qual s’han afegit d’altres entitats.  Al breu text que s’ha llegit s’ha volgut manifestar solidaritat amb la víctima així com la demanda de la seva privacitat i del seu entorn i s’ha fet saber que l’Ajuntament es personarà com acusació popular al cas i demanarà  “contundència” a la justícia davant dels fets.

L’Ajuntament de Santa Eulàlia (Eivissa) ha aprovat al ple d’avui que continuarà celebrant activitats per  fomentar l’autoprotecció  de les dones contra la violència de gènere ( aquestes van iniciar-se el passat 9 de juny al Poliesportiu Municipal). La proposta va ser una iniciativa del grup socialista, però va ser aprovada ( i avui ho ha tornar a ser)  per tots els grups  municipals  si bé s’ha concretat que es  tracta no només d’ impartir cursos de defensa personal sinó també  altres habilitats que permetin repel·lir els atacs de forma física i també  oferir a les dones recursos per a encarar aquestes situacions.

Ajuntaments de diferents poblacions catalanes també organitzen cursos, seminaris  o tallers de defensa personal per a dones normalment gratuïts, com ho mostres els cartells trobats a la xarxa. Alguns d’aquests tallers són impartits per policia o mossos.

Alarmants resultats d’un estudi sobre l’alumnat de la Universitat de Girona.  Conclou que els joves veuen “normals” moltes situacions d’abusos i assetjament sexual. Constata que la majoria només entén com a violència sexual casos com els de les violacions. En canvi, els comentaris intimidatoris, gestos o els tocaments no els consideren tant greus.

També a la Universitat de Lleida un  estudi dona similars resultats: El  “Sondeig a l’alumnat de la UdL sobre percepció de la violència de gènere en l’entorn universitari” presenta el resultat de l’enquestat feta  a alumnat de 1r i 3r  per tal de comprovar si, en el transcurs de l’etapa universitària, poden canviar les seves creences sobre el tema, a més d’identificar el grau de detecció, tolerància i denúncia de possibles casos de violència de gènere i proposar mesures de sensibilització. Els resultats obtinguts confirmen la tolerància per part de l’alumnat de situacions de violència que no són físiques i la falta de conscienciació sobre la violència de gènere.

Els resultats justifiquen el disseny de mesures de sensibilització i prevenció l’entorn universitari.