Cristina, una noia de 28 anys de Cornellà assassinada per seu ex a Londres

La Cristina Ortiz tenia 28 anys, estava diplomada en Turisme i vivia, des de feia dos anys, a Southampton (Londres) on va anar amb la seva parella, un home de 29 anys de nacionalitat espanyola i d’origen marroquí ( la seva parella des de feia molt de temps i amb qui compartia el seu projecte de vida).  La relació, però, es va deteriorar i fa dos mesos es van separar;  ell  no ho va pair i va tornar-hi el passat 21 de setembre per  matar-la a ganivetades a la casa on vivia.

Com que aquest assassinat s’ha produït fora d’Espanya, no computa a les estadístiques del Ministerio; nosaltres volem visibilitzar i recordar aquesta noia que ha estat víctima de la violència masclista.

 

 

Les altres víctimes de la violència de gènere: nens i nenes orfes

Concentració en record d’una víctima i en suport dels seus fills. Font: eldiario.es

Amb poques hores de diferència 4 menors han presenciat l’assassinat de les seves mares a mans dels seus pares; són els fills de les dues dones mortes a Valga (Pontevedra) i Madrid de 4, 7, 8 i 10 anys amb els quals són ja 32 nens i nenes orfes a causa de la violència de gènere enguany (263 des de 2013 any en què s’inicià el recompte) La llei considera els fills de les dones mortes per violència de gènere com a víctimes directes, però aquests orfes s’enfronten a múltiples obstacles que podem resumir en la manca d’ajudes als familiars que els acullen i cap seguiment de la seva problemàtica per part de l’administració. Són evidents les conseqüències emocionals de la seva situació que demanen atenció psicològica i suport escolar; però fins i tot l’administració no és ràpida a l’hora de gestionar la pàtria potestat d’aquests nens i nenes a les seves famílies o de donar-los suports econòmics. En molts casos se’n fan càrrec les àvies maternes, sovint amb escassos recursos i, per tant, és important que l’administració vetlli perquè tots aquests nens i nenes cobrin una pensió.

L’últim crim masclista

Avui hem conegut l’assassinat d’Alba, mare de 2 nens a mans del seu marit de qui s’estava separant. La mort, que ha tingut lloc a primera hora del matí a la població de Valga, Pontevedra,  ha estat presenciada pels fills petits de la parella. Però aquest assassinat, que fa 41 en la llista dels comesos enguany, ha estat acompanyat de les morts violentes de Sandra i Maria Elena, germana i mare de la víctima. Aquestes altres dones, mortes per la mateixa raó, VIOLÈNCIA MASCLISTA, no formaran part de les estadístiques oficials perquè tan sols entren en el recompte oficial les parelles de l’agressor. I les penes que haurà de pagar per elles l’assassí seran menors.  Violència a la llar, diran alguns. I es quedaran tan amples.

Sabadell – i tot Catalunya – rebutja una violació múltiple

Foto portada: concentració aquest vespre a la plaça Sant Roc. Autor: E.BMissatges de condemna com ara “No més violacions”  o “Si ens toquen  a una ens toquen a totes” han estat expressats a  la multitudinària concentració a Sabadell en repulsa per la violació múltiple a una jove de 18 anys aquest diumenge. Unes quatre mil persones, segons  la Policia Local, s’han  manifestat avui a les  19.00 hores davant l’Ajuntament.  Sis homes, d’entre 18 i 35  anys i d’origen magrebí,   van  ser  detinguts per l’agressió sexual perpetrada per tres d’ells en una nau abandonada del barri de Can Feu mentre  els altres tres s’ho miraven sense socórrer-la. Els veïns de la nau n’havien denunciat repetidament la seva ocupació,  sobretot després que es produïssin actes vandàlics al barri.  La concentració d’avui ha estat convocada per la Taula de la Convivència, a la qual s’han afegit d’altres entitats.  Al breu text que s’ha llegit s’ha volgut manifestar solidaritat amb la víctima així com la demanda de la seva privacitat i del seu entorn i s’ha fet saber que l’Ajuntament es personarà com acusació popular al cas i demanarà  “contundència” a la justícia davant dels fets.

Iniciatives perquè les dones es protegeixin de les agressions masclistes

L’Ajuntament de Santa Eulàlia (Eivissa) ha aprovat al ple d’avui que continuarà celebrant activitats per  fomentar l’autoprotecció  de les dones contra la violència de gènere ( aquestes van iniciar-se el passat 9 de juny al Poliesportiu Municipal). La proposta va ser una iniciativa del grup socialista, però va ser aprovada ( i avui ho ha tornar a ser)  per tots els grups  municipals  si bé s’ha concretat que es  tracta no només d’ impartir cursos de defensa personal sinó també  altres habilitats que permetin repel·lir els atacs de forma física i també  oferir a les dones recursos per a encarar aquestes situacions.

Ajuntaments de diferents poblacions catalanes també organitzen cursos, seminaris  o tallers de defensa personal per a dones normalment gratuïts, com ho mostres els cartells trobats a la xarxa. Alguns d’aquests tallers són impartits per policia o mossos.

  

Nou escarni de la justícia a les dones pel cas La Manada

El Tribunal Superior de Justícia de Navarra confirma la condemna de 9 anys de presó  per abús sexual a La Manada. Dos dels cinc jutges defensen augmentar la pena a 14 anys i 3 mesos en considerar que va haver agressió  sexual  en apreciar l’existència d’intimidació  en els fets considerats provats. Els tres magistrats que aprecien abús i no agressió  sexual, Francisco Javier Fernández Urzainqui, Alfonso Otero Pedrouzo i José Antonio Álvarez Caperochipi, recorden “la sutil linea divisoria entre la intimidación  i el prevalimiento, difícilmente perceptible, pues la víctima —en el prevalimiento— en alguna medida también se siente intimidada. Por todo ello, la Sala apela finalmente al principio in dubio pro reo”. És a dir, en cas  de dubte, s’afavoreix l’ acusat. Els altres dos, Joaquín Galve i Miguel Ángel Abárzuza, consideren “procedente incardinar las conductas realizadas por los acusados en el delito de agresión sexual y no en el de abuso con prevalimiento”. Entenen que els fets ocorreguts van ser  “un acto de coacción” els acusats “tendieron una encerrona a la víctima”. “hubo intimidación que  “revistió un carácter particularmente degradante o vejatorio, a la vista de la forma en la que fueron realizados los actos”, a més  consideren  el greuge que els fets van ser comesos per més de dues persones.

La resolució  pot  ser recorreguda  al Tribunal Supremo per ambdues parts,  aquest organisme serà l’encarregat de   dictar el veredicte final. Mentrestant, els cinc condemnats seguiran en llibertat condicional. 

HAN HAGUT DE TANCAR UNA POLÈMICA WEB QUE OFERIA RECORREGUT GRATUÏT  PELS LLOCS DE LA MANADA A  PAMPLONA.   INCLOÏA SAMARRETES I TATUATGES DELS CINC SEVILLANS CONDEMNATS.  


 

Els que ho han de tenir clar són els i les joves

Alarmants resultats d’un estudi sobre l’alumnat de la Universitat de Girona.  Conclou que els joves veuen “normals” moltes situacions d’abusos i assetjament sexual. Constata que la majoria només entén com a violència sexual casos com els de les violacions. En canvi, els comentaris intimidatoris, gestos o els tocaments no els consideren tant greus.

També a la Universitat de Lleida un  estudi dona similars resultats: El  “Sondeig a l’alumnat de la UdL sobre percepció de la violència de gènere en l’entorn universitari” presenta el resultat de l’enquestat feta  a alumnat de 1r i 3r  per tal de comprovar si, en el transcurs de l’etapa universitària, poden canviar les seves creences sobre el tema, a més d’identificar el grau de detecció, tolerància i denúncia de possibles casos de violència de gènere i proposar mesures de sensibilització. Els resultats obtinguts confirmen la tolerància per part de l’alumnat de situacions de violència que no són físiques i la falta de conscienciació sobre la violència de gènere.

Els resultats justifiquen el disseny de mesures de sensibilització i prevenció l’entorn universitari.

 

Execució d’una noia a Iran

La jove  ZEINAB  SEKAANVAND, executada a la presó  d’ Urujieh, a la província d’ Azerbaijan avui  dimarts 9 de desembre al matí. 

La seva vida ha estat un veritable infern: la van obligar  a casar  quan  tenia només 15 anys. Ell la violava i maltractava físicament  i psicològica. Va intentar divorciar-se, però el seu marit s’hi va negar.  Va ser  detinguda el 2012 acusada d’haver-lo matat  i   durant  20 dies va patir pallisses constants per part  de la policia. No va tenir advocat fins al moment  del judici; aleshores va acusar el seu cunyat de la mort  del seu marit i d’ haver-la violat en diverses ocasions. Però Zeinab va ser acusada a pena de mort.

És llavors que Amnistia Internacional va iniciar una campanya per frenar L’execució. Milers de persones s’hi van solidaritzzar, però les autoritats iranianes van decidir saltar-se la legislació internacional i executar-la. Tenia 17 anys quan el 2012 va confessar, sota pressió,  el seu crim.  Ha mort amb només 23 després d’aquesta vida tan dolosa.

El cas de Zeinab  no és aïllat. En un país on es  permet  el matrimoni  infantil i es qüestionen constantment els drets de les dones són freqüents casos com aquest:   Mahboubeh Mofidi fou  condemnada amb 17 anys per matar el seu marit (amb  el qual  s’havia casat als 13) i  va ser executada el passat gener. Fátima Salbehi també va ser executada el 2015 perquè va enverinar el seu marit que abusava  d’ella.

Amnistia Internacional segueix lluitant per eradicar la pena de mort de la faç de la terra.  A l’última dècada, Iran ha executat cap  a 80 menors d’edat. L’ ONU va acusar  Iran el 2014 de tenir en el corredor de la mort  160 joves que van ser condemnats a la pena capital quan  eren menors d’edat. Demanen a Iran una moratòria per a les execucions, que comuti les penes de cara a abolir la pena de mort i la prohibeixi en cas de nois i noies condemnats amb menys de 18 anys.

 



Assassinats en sèrie de dones destacades commocionen a Iraq

Una activista i una model han estat  abatudes a trets aquesta setmana al carrer.

Tara Fares i Suad al Ali de 22 i 46 anys  eren dones iraquianes  reconegudes públicament.  Van ser assassinades a sang fred  per homes armats a  Bagdad i Basora, capital del petroli iraquià al sud del país. També altres dues dones relacionades amb el  camp de l’estètica van ser  mortes l’agost passat.

Una nova onada  de violència sobre dones que intenten trencar els cànons tradicionals en una societat conservadora.  Quan les dones ja no moriran per ser dones?

Suad  Leyla al Ali, mare de 4 fills,  era una activista pels drets humans i directora de l’ organització Al Uid Alaiami. Havia impulsat les protestes per la contaminació de l’aigua que havia dut més de 100.000 persones a l’hospital.

Tara Fares era una model cristiana de pare iraquià i mare libanesa que el 2014 quedà finalista en el concurs de Miss Iraq, era assassinada a Bagdad al volant del  seu Porsche blanc descapotable. Era una estrella de les xarxes socials, tenia milions de seguidors que es van incendiar d’indignació. Era admirada per molts, però també odiada per molts. Després de la seva mort, un periodista de la televisió Al Iraqiya, va publicar a Twitter: “Era una puta i mereixia ser assassinada”.

Dia cruent pel que fa a la violència masclista

Avui ens dolen quatre noves víctimes de la violència masclista:

A Castelló, un home ha mort els seus dos fills de 3  i 6 anys i posteriorment s’ha suïcidat. Pel que sembla la separació de la seva dona, mare dels infants,  era problemàtica. Prou ja de morts d’innocents a mans de bojos incapaços de superar les seves frustracions. 

A Maracena, Granada, aquest matí, un home de 49 anys ha assassinat la seva dona de 39  No hi havia denúncies prèvies.

A las 13:30 ha estat trobat el  cadàver d’una dona  a  Bilbao amb senyals de violència. L’Ertzaintza ha detingut la seva parella, sobre el qual constava una denúncia per amenaces i que estava desaparegut,  com a principal sospitós.

Ja són 36 les dones que han mort enguany a  mans de les seves parelles o exparelles. Quan acabarà?