Augmenta la violència sexista cap a les nenes de 12 a 14 anys

El 67’4%  d’adolescents víctimes de violència de gènere per part de les seves parelles que han  estat ateses per la Fundació ANAR ( Ajuda a Nens i Adolescents en risc) no ho reconeix; creuen que són mostres d’amor.Aquuestes dades formen part de l’informe anual de la Fundació que posa a l’abast dels nens sotnmesos a tota mena d’abusos i maltractaments un telefon d’ajuda,  9002010 i 116 111.  Diana Díaz és la subdirectora del programa de telefon dels nens.  És psicòloga i orientadora i ens fa saber que la crisi ha fet augmentar el maltractament infantil. Més de 20.000 trucades han arribat de Catalunya. Dels 1.778 menors que han trucat, un 28% era víctima de violència física, un 15,5% de violència escolar, un 14,7% de maltractament psicològic, un 12,4% d’abús sexual, un 7,6% d’agressió extrafamiliar i un 7% de violència a la llar.

La Vanguardia (26 d’abril)

Nou cas de violació d’una nena a l’Índia. La nena té 5 anys!

La petita  fou segrestada per un dels  seus veïns, Manoj Kumar i després d’una setmana encara es troba a l’hospital amb ferides molt greus. L’home la va violar i posteriorment va fugir  abandonant-la perquè va creure-la morta; els pares la van trobar l’endemà en sentir-la plorar. A causa del succés, les protestes en contra de les violacions han tornat als carrers de Nova Delhi, la capital del país. La gent està indignada perquè els pare de la menor asseguren que els policies no els van prendre seriosament i fins i tot els van oferir 2.000 rupies (uns 28 euros) si retiraven la denúncia. Però el ministre d’Interior, Sushilkumar Shinde va assegurar  que hi ha  diverses investigacions obertes en el cas, a  més de la violació , per clarificar l’ actuació  policial. Tres oficiales han estat  suspesos, dos per errors en els  procediments i  un  per colpejar   una dona  en una manifestació.

El presumpte violador va ser trobat a l’Estat de Bihar, on viu la família de la seva esposa i empresonat junt a un dels seus amics a qui ell ha acusat d’incitador.

El cas d’aquesta nen no és aïllat; en els diaris i la TV es documenten diàriament aquestes violacions ( aquesta mateixa setmana una nena de 15 anys va ser segrestada i violada per tres homes en el camí a l’escola )

Segons la sociòloga Ranjana Kumari “Infortunadament  les violacions a menors són molt comunes”. També  reivindica el dret de la gent a protestar. Lamenta que “malgrat que hi ha una nova llei que augmenta els càstigs als violadors i contempla  també castigar els policies que no compleixin el seu deure, no res ha canviat des de desembre passat” (es refereix al cas de l’estudiant que va resultar morta després d’una violació múltiple).  “L’abús  sexual a menors a l’Índia ha arribat a proporcions epidèmiques”, diu un informe  publicat el passat març pel Centre per als Drets Humans d’ Asia (ACHR en  anglès). El  document  recull  48.338 violacions a menors entre 2001 i 2011,amb un increment de 336%  2001 (2.113 casos en 2001  a  7.112 casos en 2011).

 

Les beguines

El beguinatge és un singular fenomen  religiós i social femení sorgit a l’ Edat  Mitjana. Avui en  parlem perquè ha mort l’última representant d’aquesta institució, Marcella Pattyn, a  Kortrijk (Bélgica) el passat diumenge als 92 anys.

Durant  segles els beguinatges van constituir espais de llibertat a les dones, en temps en què les seves úniques opcions eren la vida religiosa o el matrimoni.  Milers de dones dels antics Països Baixos van trobar aquesta via :  retirar-se a viure en comunitat amb altres dones en els anomenats beguinatges (beateris), unes miniciutats on els homes estaven vetats.

Es dedicaven a la caritat,  l ‘estudi i, sobretot, l’ oració ( societats teocràtiques ), però no pertanyien a cap orde religiós i gaudien d’una llibertat d’acció inimaginable als convents.

La Vanguardia ( 16 abril)

 

A Mèxic, les dones violades són a la presó i els violadors són al carrer

Una dona  que va avortar legalment  després de ser violada és   a la  presó.  Va haver de canviar la seva versió per les amenaces de l’agressor. Ella és María de Lourdes, de 27 anys, treballava  en un bar de Durango quan  va ser  segrestada pel  seu exnòvio, José Manuel, el 13 de maig de 2012. Durant  la retenció  ell  la va agredir físicament i la va violar, ella va quedar embarassada. La  Fiscalia de l’ Estat va detenir-lo i va decretar presó preventiva, considerant-lo  un risc per a la societat  pel seu   comportament  impulsiu i agressiu.  Els exàmens practicats  a la víctima van determinar que patia dany físic i moral i  ella va demanar l’avortament legal   ( l’avortament quan l’embaràs és producte d’una violació és reconegut a tot el país, malgrat la qual cosa tot i que hi ha elevats índex d’abús sexual  -131.400 casos l’any-, en el darrer  lustre només s’han donat 39 autoritzacions, 30 al Districte Federal; en el cas de María Lourdes, el permís va trigar molt a arribar ). Mesos després de ser-li practicat, degut  a les amenaces de mort cap a ella i la seva família i les pressions de l’advocat de l’agressor, la noia es va retractar de les acusacions per tal que el violador sortís de la presó. Aleshores  la Fiscalia la va detenir i va iniciar  una investigació  per avortament i falsedat de declaracions. Així doncs, ell és lliure i ella ja fa 4  mesos que és a la presó. La història de Lourdes és només  un exemple  de la violència institucional sobre les dones a Mèxic, com il·lustra el curt  documental Viva México.

L’ organització Grupo de Información en Reproducción Elegida (GIRE) denuncia a  Omisión e Indiferencia. Derechos Reproductivos en México que “l’accés efectiu de les dones a l’avortament legal és precari o nul”. En el cas  que ens ocupa va haver obstacles com  falta d’ informació i retards  injustificats en les diligències ministerials.  També l’organització  Sí hay mujeres en Durango denuncia els fets.

A la fotografia, una noia en una protesta pel dret a l’avortament. El País (16 d’abril)

Polèmiques declaracions d’un alcalde de Lugo

Les infortunades paraules les ha pronunciat Alfonso Puente, alcalde de Barreiros (Lugo) a l ‘últim  ple:   “los comunistas dejan de serlo cuando tienen dinero, las feministas dejan de serlo cuando se casan y los ateos dejan de serlo cuando cae el avión en el que viajan”.

El PSOE del municipi ha demanat al PP que les reprovi; la  secretaria local socialista , Carmen Veiga ha declarat que reflecteixen el seu  masclisme  i  fanatisme  intolerant i demostren la seva falta de respecte pels que no comparteixen les seves idees.

El País (15 d’abril)

“”Blogueres” musulmanes

Una nova generació de joves blogueres musulmanes, reivindiquen la possibilitat de seguir les tendències internacionals de la moda  sense vulnerar les tradicions i,  particularment,  allò que imposa la seva religió: que les dones vesteixin pudorosament. Així doncs, són devotes d’Alà i de totes les marques de moda i porten l’ últim model de  texans amb hiyad. La proposta, no sense detractors, s’ha estès a bona part dels països islàmics a partir de les seguidores d’aquesta i altres  pàgines. Volen ser musulmanes i fashion. Podem veure-ho al Facebook de Hana Tajima ( Devon, 1987) qui fa 6 anys va posar en marxa la pàgina Stylecovered on defineix el  “Muslim style”. La iniciativa de  Tajima n’ha generat d’altres com la de la’estilista sueca Ismane Asry Fashionwithfaith o les webs Hebamagazine.com ( òrgan d’expressió del  que s’ha anomenat muslim hipster i Hijabshigh.com especialitzada en fotografies de hiyabis  -dones amb hiyab- anònimes i glamuroses)

La indústria tèxtil no pot obviar el mercat musulmà. Ja fa temps les marques de luxe van adaptar les seves col·leccions al públic islàmic, fins i tot  algunes firmes fan mocadors especialment pensats per cobrir els seus caps (Hijab fashion). Però hi ha moltes veus crítiques i arriben no només de la comunitat islàmica. Nancy Hoque és dissenyadora de la firma californiana especialitzada en hiyabs sixteenR considera que la nova tendència no deixa de ser una frivolitat que en realitat no representa cap evolució.

Suïcidi d’una noia en ser ciberassetjada per una violació

Ha succeït a Canadà i la població està reaccionant amb indignació davant la passivitat de les autoritats que no han sabut o pogut trobar encara els autors de la difusió a Internet de les  fotografies de la noia  que es  va  suïcidar després de ser  violada i  assetjada.

Rehtaeh Parsons, una noia de 17 anys de Cole Harbour, una petita localitat a uns 1.800 kilòmetres a l ‘est  de Toronto, va morir diumenge a causa de les ferides que li va ocasionar l’intent de suïcidi el passat 4 de març. La família va denunciar que  fou violada quan  tenia 15 anys per un grup  de quatre joves. Pocs dies després de l ‘ atac, algú  va descobrir a Internet una foto de la violació  entre els seus companys d’escola. La policia mai no va  presentar  càrrecs contra els nois per falta de proves,  però  ella va patir un constant ciber assetjament   (per exemple proposicions a tenir relacions amb desconeguts) la qual cosa va motivar un canvi   d’escola i va provocar-li una gran depressió)

El grup  d’activistes cibernètics Anonymous va amenaçar amb revelar la identitat dels presumptes autors de la violació si no eren identificats per la policia i han fet crítiques públiques de com la policia, les autoritats escolars i altres adults han portat el cas. Les seves paraules han estat:  “lo que hemos conocido es realmente vergonzoso, pero no fue el acto de la violación lo que nos sacudió. Lo que nos resulta más alarmante ha sido el comportamiento de los adultos”. “Todos crearon este lío y en vez de asumir responsabilidades y arreglarlo lo primero que hicieron ayer por la mañana fue acudir a la televisión y defender sus trabajos. Han enseñado a jóvenes varones en su comunidad una terrible lección: violar es fácil”.

També el pare de Rehtaeh va criticar al seu blog la Policia Muntada de Canadà. “¿Cómo es posible que alguien deje un rastro digital como éste y que la Policía Montada todavía no tenga pruebas del crimen?”.

Aquest cas  està recordant a mots  canadencs la mort d’Amanda Todd, la jove canadenca que es va suïcidar  l’octubre de l’ any  passat als 15 anys després de ser assetjada durant molts anys a través d’Internet.

El Periodico (12 d’abril))

El feminisme és una amenaça?

“El feminisme és molt perillós” . Aquestes són les paraules del patriarca de l’Església ortodoxa russa,Kiril I, aliat de Putin.  Considera que és una amenaça per a la pàtria. Després de l’acció de les Pussy Riot, el grup de música punk que es declara alternatiu, anarquista i feminista, el patriarca ha esdevingut un ferri enemic del feminisme; segons ell, constitueix “un dels grans perills que sotgen la humanitat”. Considera que allunya la dona del model de la família tradicional. Tot i que podríem pensar que la influència  Occidental i el passat comunista ( que va arraconar l’església)  haurien hagut de portar la societat russa cap a posicions més liberals, el cert és que en els darrers 20 anys el russos han tornat als valors tradicionals defensats per l’església ortodoxa que,  des del final de la Unió Soviètica, ha anat guanyant presència social i influència política.

“L’home ha d’orientar la mirada cap enfora, ha de treballar i fer diners. I la dona ha de centrar-se en l’interior, on hi ha els nens i la llar. Si aquesta funció increïblement important de la dona es destrueix, després tot serà destruït: la família i, posem, també la pàtria”. Va dir que no s’oposa que les dones facin carrera a la política o els negocis, però va assenyalar que han de tenir present quines són les seves prioritats. “No és de estranyar que la majoria de les líders feministes hagin romàs solteres” !!!

Aquestes paraules van ser pronunciades per Kiril I en una trobada de la Unió de Dones Ucraïneses Ortodoxes a Moscou, l’endemà de l’acció d’unes dones del grup ucraïnès  FEMEN, despullades de mig cos en amunt, davant la cancellera alemanya Angela Merkel i el president rus Vladimir Putin en un acte a la Fira Industrial de Hannover.

Tres de les joves integrants de les PUSSY RIOT, Nadejda Tolokonnikova, Maria Aliokhina i Iekaterina Samutsevits, es troben empresonades des del març de 2012 per haver improvisat el 21 de febrer del mateix any una «punk oració» amb el nom de «Mare de Déu, fes fora Putin» a la Catedral del Crist Salvador de Moscou. El patriarca es va mantenir intransigent cap a les condemnades malgrat que una part de la seva Església li demanava un gest de perdó.

 

Nous casos de violència

HE REBUT AQUEST CORREU D’UN ALUMNE :
He estat mirant una mica al diari digital de LA VANGUARDIA i he trobat alguns casos com els que tractem a classe:

Aquesta notícia és d’avui mateix. No especifiquen si ha estat víctima de la violència de genere, però al títol posa ‘amb signes de violència’… És curiós que nosaltres estiguéssim a classe parlant de casos com aquest i que en algun racó del nostre país hagi passat això.

Hallado el cadáver de una mujer con signos de violencia en casa de Mallorca

Aquesta altra notícia és de fa 2 dies i gràcies a Déu la dona no va morir, però està ferida de gravetat… el pitjor és que la seva filla hi era  i també ha pres  mal quan tractava de separar els seus pares…


S’activa a Barcelona un nou protocol d’atenció psicosocial d’emergència per a casos de violència masclista

El protocol, que es farà de manera coordinada entre l’Ajuntament, els Mossos d’Esquadra, el Consorci Sanitari de Barcelona i l’Institut Català de les Dones,  s’activa en situacions de crisis greus (s’ entenen  com a situacions de crisis greus l’atemptat contra la integritat física de la dona amb intenció de matar-la o ocasionar-li danys físics i/o emocionals).

Segons la  regidora de Dona i Drets Civils del consistori barceloní, Francina Vila, “la nostra societat té el repte que les dones que pateixen violència masclista denunciïn sempre la seva situació”.

Ara (10/04)