L’exposició itinerant Contraviolencias. 28 miradas de artistas, s’inaugura dimecres a la Fundación Canal de Madrid, després de passar per Oslo, Chicago o Tijuana i abans de continuar viatge cap a Johanesburg i Nova York. El projecte, organitzat per la fundació dels EEUU ART WORKS FOR CHANGEVIENE dels EEUU vol ser un crit col·lectiu contra el terror masclista a través d’obres realitzades, majoritàriament per dones ( hi ha dues aportacions masculines). Les sales de la fundació han canviat el seu color habitual pel rosa ( del feminisme) i el vermell ( de la violència). A l’entrada els organitzadors adverteixen que el seu contingut pot ferir la sensibilitat del visitant.
Un dibuix de Louise Bourgeois (París, 1911-Nueva York, 2010), única artista morta de la selecció, és el punt de partida de la denúncia: veiem la silueta d’una dona atrapada en un túnel negre, nua, sense braços i amb unes muletes clavades al pit. Simbolitza la resignació callada amb què la dona afronta la violència, amb un somriure com una màscara quotidiana.
Són incloses, entre altres, Mona Hatoum, Patricia Evans, Luciana Fina o María Magdalena Campos-Pons, Yoko Ono (Tokio, 1933) i la seva cèlebre performance Cut piece (Pieza de corte), en la qual els espectadors, amb tisores tallen trossos de la roba negra de l’artista, com en una simbòlica violació col·lectiva. O Marina Abramovic (Belgrad, 1946) autora del vídeo de 12 minuts Épica erótica balcánica (2005) en el qual es representa ella mateixa nua de cintura amunt amb el seu cabell negre sobre la cara i una calavera amb què es dóna forts cops al pit ( el treball forma part de la seva sèrie de denúncies de la guerra dels Balcans i com en aquesta guerra fratricida es va usar l’ultratge a les dones com a arma de e destrucció massiva.
Són particularment interessants els treballs de l’artista de Pakistà Maimuna Feroze-Nana (Hyderabad, 1938)que denuncia les cremes de dones amb querosè al seu país i d’altres veïns. I també el tríptic de la cineasta i fotògrafa senegalesa Fatou Kande Senghor (Senegal, 1971) ¿Quién entrega esta mujer a este hombre? per denunciar els matrimonis pactats.
Un dels dos homes que participen en l’exposició, Hank Willis Thomas (Plainfield, Estats Units, 1976), fotògraf publicitari, proposa preguntes sense resposta a ¿Eres el tipo adecuado de mujer? (2007) on reflexiona sobre el tractament de la feminitat a la publicitat, una mera mercaderia sexual, la dona com a simple objecte en venda.
La fotografia és del treball de Patricia Evans.