“No comprendo la existencia de las personas que se levantan todos los días a la misma hora y comen el cocido en el mismo sitio. Si yo fuera rica –fantaseaba Carmen de Burgos (1867-1932)–, no tendría casa. Una maleta grande y viajar siempre. Deteniéndome en donde me agradase, huyendo de lo molesto…”.
Així s’expressava la prolífica escriptora andalusa, pionera del periodisme espanyol que va transgredir fronteres de gènere viatjant arreu del món a principis del segle XX, de la qual se celebren enguany els 150 anys de naixement.
Nascuda a Almeria i separada d’un matrimoni primerenc el 1901- fet insòlit a l’època – als 33 anys i havent guanyat unes oposicions a l’Escola Normal de Magisteri de Guadalajara, es va traslladar a Madrid amb la seva filla de 6 anys. Per a iniciar la seva carrera literària va aconseguir del Ministeri una Comissió de Serveis per seguir un curs de pedagogia al Colegio nacional de Sordomudos y Ciegos de Madrid, on va trobar uns cenacles literaris – els de l’anomenada Generació del 68- que tot i que proclamaven la necessària regeneració d’Espanya, eren exclusivament formats per homes. Ben aviat, però va començar a escriure una columna diària al Diario Universal, sota el pseudònim de Colombine (també Perico el de los Palotes, Marianela, Honorine… ) En un principi tractava temes “ per a dones”, però també a favor del divorci, el sufragi universal, l’abolició de la pena de mort… També escrivia relats, novel·les, llibres de viatges…
La podem considerar la primera periodista d’Espanya, va fer també periodime de guerra. I fins que la salut li ho permeté, no va parar de viatjar; aquest va ser el seu veritable alliberament.
Un dels seus llibres relata el seu viatge pel nord d’Europa que va quedar reduït en el temps previst a causa de l’esclat de la I Guerra Mundial. Carmen de Burgos, Mis viajes por Europa és un dels seus llibres.
A nivell personal, un cop separada del marit i ja reconeguda a Madrid, va tenir relacions amb Ramón Gómez de la Serna qui tenia 21 anys menys, de fet l’edat de la filla de Carmen. A l’abril de 1908 Carmen de Burgos, ja amb prestigi literari, funda una tertúlia a casa seva freqüentada per contertulis literaris, tant figures consagrades com joves promeses, entre aquests un joveníssim escriptor, Ramón, va conquerir el seu cor. Malgrat la societat retrògrada que els envoltava, la seva relació va durar 20 anys ( va acabar, segons explicà Gómez de la Serna quan Maria, la filla addicta a les drogues de Carmen, el va seduir)
Carmen de Burgos va morir d’un atac de cor l’octubre de 1932; les seves últimes paraules van ser: Muero contenta, porque muero republicana. ¡Viva la República! Les ruego a ustedes que digan conmigo ¡Viva la República!
Va ser una dona molt incòmoda a la societat del seu temps, però també molt admirada per tots aquells que volien un canvi. Durant la República va ser un referent per a les noves generacions, però el franquisme la va condemnar a l’ostracisme. Els seus llibres van ser a la llista de llibres prohibits, juntament amb altres autors lliberals.
