4 noies empaten en la millor nota de selectivitat 2017 a Catalunya

Totes quatre, dues d’instituts públics i dues d”escoles privades o concertades Una d’elles és de Girona, una altra de Manresa i dues alumnes de Barcelona ciutat.Han tret un 9,8.

Els seus noms són Anna Sallés, Ivet Cano, Maria Torras i Mònica Torrecilla. Felicitats!!!

D’altra banda, enguany hi ha 408 alumnes, 232 noies i 176 nois ( un cop més hi ha més noies) , que rebran la distinció que atorga el Govern de la Generalitat als estudiants amb una nota igual o superior a nou en la fase general de les PAU. L’acte de lliurament tindrà lloc el proper 20 de juliol a Barcelona. Felicitats també a tots ells i elles.

La selecció femenina de bàsquet, campiones d”Europa

La selecció, de la qual formen part 4 catalanes  (Laia Palau, Anna Cruz, Sílvia Domínguez, Marta Xargay i AlbaTorrens),  va  derrotar França per 71-55.  Aquesta generació ja va guanyar  la plata als Jocs Olímpics del 2016, després de perdre la final contra les nord-americans i ara  aquesta medalla d’Or, guanyada amb una  gran exhibició.

A la fotografia, extreta de l’Ara,  Alba Torrens.

FELICITATS a totes les jugadores!

Escassetat de biografies femenines a la Viquipèdia

S’intenta corregir l’enorme diferència de gènere que existeix a l’enciclopèdia virtual. Amb més de 37 milions d’articles i gairebé 290 idiomes, l’espai que es destina a biografies de dones és breu. Dades fetes públiques el darrer més indiquen que, en llengua espanyola només hi ha una mica més del 18% de biografies de dones i en català el 14%.  Percentatges similars als d’altres llengües del món, la qual cosa ens indica que, un cop més el sabers i les obres de les dones es difon a un baix nivell. Com sempre, també a les noves tecnologies, sembla que la història la  fan els homes i la transmeten els homes.  És per això que a Madrid i a Barcelona les “Wikimujeres” i les “Viquidones” es troben un dia cada setmana per editar en grup. Dilluns a Medialab Prado a  Madrid i dimarts a la Universitat Pompeu Fabra a Barcelona. La periodista Montserrat Boix és la coordinadora de Wikimujeres a Espanya. Pretenen potenciar el paper de les dones a Internet i a les xarxes. La mateixa fundació Wiquimedia  es va adonar d’aquesta bretxa de gènere i va decidir a terme polítiques proactives també per  augmentar el nombre d’editores.

En concret, l’objectiu és  arribar a les 20.000 biografies abans que acabi 2017 i quan editen en grup resolen dubtes.

La imatge creada pel nord-america Howard Miller durant la II Guerra Mundial que té  per lema “We can do it!” per exhortar la feina de les dones mentre els homes eren al front ha esdevingut símbol de l’empoderament femení també en aquest àmbit de l’enciclopèdia virtual.

Una altra dona que va obrir camins: Carmen de Burgos

No comprendo la existencia de las personas que se levantan todos los días a la misma hora y comen el cocido en el mismo sitio. Si yo fuera rica –fantaseaba Carmen de Burgos (1867-1932)–, no tendría casa. Una maleta grande y viajar siempre. Deteniéndome en donde me agradase, huyendo de lo molesto…”.

Així s’expressava la prolífica escriptora andalusa, pionera del periodisme espanyol que va transgredir  fronteres de gènere viatjant arreu del món a principis del segle XX de la qual se celebren enguany els 150 anys de naixement.

Nascuda a Almeria i separada d’un matrimoni primerenc es va traslladar a Madrid i aviat va començar a escriure sota el pseudònim  de Colombine   (també Perico el de los Palotes, Marianela, Honorine…  a favor del divorci , el sufragi universal, l’abolició de la pena de mort… també relats, novel·les, llibres de viatges…Fins que la salut  li ho permeté no va parar de viatjar i aquest va ser el seu alliberament.

Un dels seus llibres relata el seu viatge pel nord d’Europa que va quedar reduït en el temps previst a causa de l’esclat de la I Guerra Mundial.

Carmen de Burgos, Mis viajes por Europa. Catarata, 2012.

 

Reedició de “Celtiberia show” de Luís Carandell

El  1968, el periodista Luis Carandell (Barcelona 1929-Madrid 2002) inaugurava a la revista Triunfo Celtiberia Show, una secció que radiografiava les peculiaritats de la societat espanyola d’aquell temps. Anuncis, esqueles, fragments de llibres de text , rètols comercials, titulares de premsa i  altres materials gràfics en  què  es feien  evident els rigors del règim franquista, l’omnipotència de l’església Catòlica, el masclisme,  l’ autarquia, el classisme, el xovinisme  i  més  particularitats d’aquella Espanya que era “diferent”.  L’èxit d’aquesta secció va donar peu a un llibre,  Celtiberia,  i una seqüela.  Amb motiu del seu 45è aniversari se n’ha fet una reedició.

D’entre els textos o documents gràfics que fan al·lusió a dones hi podem destacar alguns. Segur que aquests encara fan gràcia a més d’un i jo em pregunto si era necessari.

 

 

Els poemes de Miguel Gane parlen de dones i llibertat

MIGUEL GANE , nom artístic de George Mihaita Gane, va néixer a Romania el 1993. El 2002 va emigrar a Espanya amb els seus pares i va aprendre a parlar espanyol gràcies a la poesia. La seva obra s’ha convertit en un fenomen  gràcies a les xarxes socials.  Editorial Aguilar ha publicat el seu primer poemari a la col·lecció Verso&Cuento, Con tal de verte volar.  La seva és una poesia feta al carrer, de cinema i de rock, farcida de referents urbans i que tracta sobretot d’amor. Simultàniament Miguel ha estudiat Dret i Ade i atualment fa uns Màsters. Coneguem un dels seus poemes:

POEMA PARA NADIE

Tú sola contra el mundo,
kamikaze y valiente.
Que le jodan a la vida,
a ti lo que te pone es la muerte
con alguien
que no dure más que varios
tercios.

Tócala otra vez, Sam.
El mundo es demasiado gilipollas
como para entender
que todo el amor
cabe en una sola
canción,
y tú estás llena de balas de alguien
y baladas para nadie.

Te recordaré la melodía, Sam.
Nadie baila como tú las canciones para nadie.
Nadie ama la libertad como la amas tú.
La revolución comienza cuando te desnudas, mademoiselle.

Sonríe así,
como si tu boca fuera solo tuya.

Que nadie te pida explicaciones
si la cerveza no está fría.
La niña que salta de lunar en lunar
no quiere ser princesa
sino poeta.

Eres de piedra
porque nadie es capaz de hacerte polvo.

Debes recordar esto:
un beso sigue siendo un beso
un suspiro es solo un suspiro.
No llores por nadie
y sedúcelos a todos,
tus labios pueden con cualquier
mirada,
los mordiscos son tu arma preferida.

Te atas sola
los nudos al cuello;
estás guapísima colgando de un poema.
De los amores se aprende,
y por eso te escribes libros,
y no te ves en más versos que los tuyos,
y cuando este poema para nadie
te mira,
te das cuenta lo pequeña
que se nos quedaría
la cama.