Llegit al diari EL País (divendres 31 de juliol i dimecres 5 d’agost) Segons un estudi sobre violència contra les dones que ha elaborat el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) sobre les 35 sentències dictades durant 2007 (tant per jurat popular – 27- com per les audències provincials), els assassins de les seves parelles paguen amb una mitjana de 14 anys de presó i han de fer front ( si són declarats solvents, cosa que no sempre és així) a una indemnització de 212.000 € per als hereus de les víctimes. D’aquesta anàlisi es desprèn que, majoritàriament, (un 77%) són els homes els que maten les seves dones i només en 8 casos (33%) l’agressora fou la dona “sola o amb l’ajuda d’una altra persona, habilualment la seva nova parella”. Només en 9 casos dels estudiats hi havia una denúncia prèvia de la víctima, per tant la parella vivia sota el mateix sostre. En d’altres 9 casos constava l’existència d’agressions o amenaces anteriors. Només en res (9%) s’informa d’ordre d’allunyament del denunciat.
L’informe reflecteix que en 57% del casos l’agressió va tenir lloc entre parelles de fet (40%) o festeig (17%). En un 69% dels 35 assassinats, el crim es va cometre en el domicili comú. La creença que la gran majoria d’aquestes morts té lloc entre parelles d’immigrants no és real, si més no en els 35 casos estudiats. Un 66% dels agressors eren espanyols (23 sentències), la resta estrangers. Entre les víctimes, el 65% eren espanyoles i el 35% restant estrangeres. Més de la meitat tenia entre 18 i 30 anys.
Pel que fa al agressors, tenen entre 31 i 45 anys, i en un 48,1% dels casos usen armes blanques, en un 18,5% traumatismes i en un 7,5% estrangulament. Usen armes de foc en un 3,5% dels assassinats. L’estudi posa també en evidència que no s’observa la circumstància d’alteració psíquica com atenuant en cap cas.
El delegat del govern en aquesta matèria, Miguel Lorente , ha advertit que existeix el perill que les espanyoles s’estiguin relaxant davant la violència de gènere. Fins ara han mort a tot l’Estat espanyol 33 dones n front de les 38 de l’ny 2008 durant el mateix període. En la majoria dels casos es tracta de les anteriors parelles i menys les actuals (un 57% dels casos). L’11,5% de les assassinades havien renunciat a l’ordre de protecció, l’any passat cap no ho havia fet. Lorente explica aquesta relaxació en un possible excés de confiança en el sistema, tot i que el fet que el nombre de víctimes que havia denuncit al seu agressor hagi aumentat s’ha d’interpretar com “una percepció de risc més alta”.
Els falsos estereotips socials sobre maltractament triguen a erradicar-se. se segueix creient que els agressors actuen moguts per l’alcohol i les drogues; però tan sols en el 14% s’aprecien aquestes circumstàncies. El Ministeri d’Igualtat va oferir les dades d’una enquesta recent en la qual el 46% dels enquestats deien que el prototipus de maltractador és un hom violent per naturalesa o amb transtorns psicològics, amb problemes d’addicció i amb un nivell cultural molt baix. El 10 % dels enquestats creu que l’home violent és més atractiu i el 2,6% que l maltractament és acceptable o està justificat si “és provocat per la dona que el vol abandonar (3,9%)”.
Atenció perquè aquesta mentalitat pot traduir-se en episodis de violència real de conseqüències nefastes.
Tot remenant per la pàgina de l’XTEC vaig trobar un Treball de Recerca d’allò més interessant elaborat per Clara Tur Muñoz i Maria Pomés Lorencés, alumnes de l’IES Francisco de Goya de Barcelona. La seva tutora és la professora Marga Moyano. Es titula El model de dona del franquisme. La Sección Femenina de la Falange Española.