He vist la pel·lícula Colette, dirigida per Wash Westmoreland i protagonitzada per Keira Knightley, que narra la història de Sidonie-Gabrielle Colette als París dels anys 20. La pel·lícula reconstrueix de manera eficaç l’univers de la seva protagonista.
Colette (Saint-Sauveur-en-Puisaye, 
1873 – París, 1954 ) va escriure la sèrie de les novel·les Claudine, Minne i Les égarements de Minne per al seu marit del qual es divorciar el 1906. Va ser molt celebrada internacionalment la seva novel·la Gigi, de 1944, que va ser portada al cinema per Vincente Minnelli el 1958. Va presidir l’Academia Goncourt des de 1945 i va ser condecorada amb la Legió d’Honor.
Reivindicar els drets de la carn sobre l’ esperit i els de la dona sobre l’ home es l’objectiu de la seva obra, encara no reconeguda per la crítica literària masclista, malgrat que ha rebut grans reconeixements públics. La seva vida sentimental, amb relacions tant amb homes com amb dones, va ser agitada i sense traves morals.
La República va organitzar uns solemnes i concorreguts funerals d’Estat, per primer cop destinats, a França, a honrar una dona, però l’església Catòlica es va negar a acomiadar Colette amb una cerimònia religiosa per la seva bisexualitat, exercida obertament i reflectida en les seves obres.
Colette va ser Colette gràcies a una mare lliurepensadora i atea (Sidonie Landoy) que la va portar a l’escola pública, li va inculcar la lectura i la va allunyar de les influències religioses. Després de casar-se amb un aprofitat que vivia dels “negres” que escrivien per a ell i per al qual ella també va començar a escriure els seus records ( la saga de Claudine que ell signava amb el seu nom) Colette, que ja havia descobert la seva bisexualitat durant el matrimoni, es va divorciar, va tenir innombrables amants femenines, mentre seguia escrivint i actuant com a actriu ballarina i mim. Va ser periodista en casar-se amb un d’ells; aquest matrimoni també va acabar en divorci per l’adulteri d’ella, que ja tenia 40 anys, amb un fill d’un primer matrimoni d’ell. [El tema de la relació d’una dona madura amb un jove amant el tracta a Chichi (1920), duta al cinema per segona vegada el 2008] Es va consagrar amb Gigi, on Colette retrata la condició femenina que es mou entre la misèria econòmica i la lleugeresa moral al Paris de “fin de siècle”.
Fou una dona lliure i ciutadana del món que va morir després de veure’s confinada a una cadira de rodes per una severa artritis de maluc.
A La Vanguardia he llegit un reportatge sobre aquesta dona extraordinària: Colette, la novelista que llenó su vida y sus obras de placer
