Campionat Mundial de futbol femení

seleccio-espanyola-de-futbol-femeninaAcaba de començar a Alemanya el Mundial de futbol femení i promet de ser tot un espectacle.  Podríem formular una pregunta merament  retòrica:  té el mateix impacte aquest  torneig que el masculí ? La resposta és   unívoca. Tothom  sembla admetre  que el mateix esport, jugat per dones, no atrau  multituds  com  les que convoquen els equips masculins.

D’altra banda, tot sovint l’esport  femení no és exempt de polèmiques que van més enllà de la qüestió esportiva.

La selecció de Guinea Ecuatorial jugarà demà contra Noruega després de les  acusacions i sospites sobre la feminitat d’alguna de les seves   jugadores. L’ entrenadora del combinat de Nigèria, Eucharia Uche, va sostenir, després de la ronda classificatòria per al Mundial,  que tres futbolistes en realitat eren homes o transexuals i que havien aconseguit el títol africà el 2008 i la classificació  mundialista amb  mètodes poc ortodoxos.

Una de les acusades era Genoveva Añonma, la capitana i única jugadora que milita en un club alemay. “Crec que les nigerianes són males perdedores i envegen el fet  que nosaltres, d’ un país molt petit, els  haguem guanyat el campionat  africà el 2008”, va declarar al diari  “Frankfurter Allgemeine Zeitung”.

Salimata, una de les jugadores més importants de l’ equip i autora de gols decisius, no ha viatjat amb la selecció, sembla ser per una lesió de genoll, i la seva germana ha volgut acompanyar-la. Se sospita, però,  que les germanes no van superar el test de sexe que fan les federacions nacionals.

El tema recorda el  de la corredora sudafricana Caster Semenya  qui va ser  sotmesa a un test per sospita de no  ser dona  i,  finalment,  fou  autorizada a participar en los propers campionats mundials d’ atletisme.

Dues bones notícies

Mideast Saudi Women Driversdones-saudasPRIMERA:

Tot seguint la campanya Women2Drive,  diverses dones d’Aràbia Saudí desafien la prohibició de conduir imposada per la monarquia ultraconservadora i ho mostren a facebooke, twitter i altres xarxes socials. No hi ha cap llei escrita que prohibeixi treure el carnet i conduir les dones, però el clergat fidel al règim ha  emès fàtues en aquest sentit, cosa que es fa extensiva a les dones estrangres que viuen al país. Recordem que una dona amb niqab fou detinguda  recentment per fer-ho.

El Periodico (17 juny 2011)

dones-executives1SEGONA:

Segons un projecte de llei aprovat per la Càmera de representants i que serà ratificat  pel Senat, Bèlgica imposarà un 3o% de dones en els consells d’administració. Actualment, les dones no arriben al 7% en els òrgans de gestió de les societats que cotitzen  a la borsa.  Per als  defensors del projecte, la votació parlamentària rectifica injustícies històriques.  Concretament,  els ecologistes, també partidaris de la llei, asseguren que l’arribada de les dones a les cúpules empresarials generarà beneficis. La votació va ser guanyada per 71 vots a favor (esquerra, democristians i ecologistes) hi va haver 54 vots en contra (entre ells els separatistes flamencs)  i 16 abstencions. 

El Pais (19 juny 2011)

Bótox a nenes de 8 anys?

little_miss_sunshine_aborda_concursos_belleza_infantilesVaig llegir diumenge 12 a El País l’article No tan pronto, por favor on es mostra la perversió dels concursos de vellesa per a  nenes de menys de 10 anys.  Aquest tema és tractat amb bones dosis d’humor a la pel·lícula Little Miss Sunshine (2006) dirigida per Jonathan Dayton i Valerie Faris (fotografia).

Tot i que a Espanya el fenomen no té tant de ressò,  països com ara Regne Unit estudien frenar la “sexualització” i l’ús comercial dels nens i les nenes als mitjans de comunicació i Internet. Als  EEUU va ser retirada la custòdia  a una mare de la ciutat de San Francisco que li havia fet injectar bótox a la seva filla de  8 anys i se’n defensava tot argumentant que només volia el millor per a ella per tal que es convertís en una superestrella.

pequenas_misses1Les principals víctimes del problema són les nenes. Els experts aconsellen esperar que els infants facin el seu procés eròtic sense necessitat d’impulsar-los que imitin les conductes dels grans.

Sobre els equipaments de les dones esportistes

brunson3Naama Shafir, jugadora israelí que segons les estrictes normes de modèstia de la ultra ortodoxa comunitat jueva, juga amb una samarreta interior, ha estat advertida per la Federació Internacional de Bàsquet (FIBA) que,  de no deixar de fer-ho,  pot quedar fora del proper europeu de bàsquet femení que se celebrarà aquest més a Polònia.

En tot cas, segurament darrera d’aquesta prohibició s’amaguen altres interessos. La FIBA, que organitza el torneig, ha anunciat la seva proposta d’instaurar un nou tallatge en la indumentària femenina del bàsquet europeu per “fer-la més atractiva”. Aquesta iniciativa ha estat  considerada «sexista» per l’organització  de consumidors FACUA i rebutjada frontalment  per l’ Associació  de Jugadores de Bàsquet  espanyoles.

Comisión Mujer y Deporte. Comité  Olímpico Español

No m’estranya que les noves mides de l’uniforme (les samarretes han de seguir el contorn del cos i mostrar les espatlles i els shorts han d’anar,  pel cap baix, 10 cm. per sobre dels genolls) i la imposició mateixa d’aquestes mides hagin estat criticades per sexistes ja que semblen només pensades per atraure més públic masculí als pavellons. No estranya que les jugadores s’hi hagin negat; aquesta és un aimposició sexista, retrògrada i que vulnera les lleis d’igualtat i la Constitució espanyola.

La decisión de la FIBA de estrechar y acortar la vestimenta irrita a las jugadoras de baloncesto. La Vanguardia (11/6/2011)

La junta directiva de l’Associació  de Jugadores de Bàsquet  (Ajub) va fer públic  un comunicat rebutjant  la decisió  de la FIBA en  considerar que “s’intueix”  “sexisme” en la decisió. Entenen que menysprea  el desenvolupament  de la dona i s’ utilitza   les “jugadores de bàsquet  com  objectes, atractius des del punt de vista de l’estètica masculina, la qual cosa  suposa una mentalitat caduca”.

El president  de la Federació  Espanyola de Bàsquet, José Luis Saez, va dir que li consta que “no hay ninguna clave sexista” en la decisió  de la FIBA  i es deu a  una simple evolució  del disseny. “Sólo pido que se compare con el atuendo de otras disciplinas femeninas”.

seleccio-irani-de-futbolTambé la Federació Internacional de Futbol té problemes.   La FIFA va donar per perdut un partit de la selecció femeninà iraní de futbol per la indumentària islàmica  de les jugadores la qual cosa ha generat la protesta contra la FIFA per part del president  de la federació  iraní, Ali Kafshian,  per l’exclusió del seu equip femení.

A l’Iran les dones han de cobrir per complet  en públic  el cabell  i el cos. Ja abans dels Jocs Olímpics de la Juventut 2010, la FIFA havia amenaçat el país ams l’exclusió a Irán  del torneig de Singapur per aquest uniforme. Finalment , les autoritats iranís van premetre que les jugadores sortissin a jugar amb un barret més  petit  que el tradicional hijab.

La Vanguardia (5/6/2011)

Llibres per obrir camins

ARA QUE ACABA EL CURS, UNS QUANTS TÍTOLS DE NOVEL·LES QUE PROMOUEN EL DEBAT SOBRE LA PARITAT I LA IGUALTAT PER A NOIES ( I TAMBÉ NOIS ) DE 13 A 15 ANYS:

Hi veurem personatges que es construeixen nous projectes vitals, accepten nous reptes i ens ajuden a posar-nos a la pell dels altres.

Julia GOLDING, TAOSHIRA. Cruïlla, 2010

Suzanne COLLINS,  ELS JOCS DE LA FAM. Estrella polar, 2009

llibresSonja BOUGAEVA, DUES GERMANES TENEN VISITA. Takatuka, 2010

Rosemary STONES,  ALGÚN DÍA NO APARECERÁ MI PRÍNCIPE AZUL. Ediciones B. 1994

Jacquelline KELLY, L’EVOLUCIÓ DE CALPURNIA TATE. La Galera, 2010

Karen CUSHMAN, RODZINA. En tus libros, 2004

Mirjam PRESSLER, MALKA MAI. Diagonal, 2003

Li MOYING, NEU DE PRIMAVERA: CRÉIXER A LA XINA DE MAO. Bambú, 2009

Laia KARROUCH, DE NADOR A VIC. Columna, 2004

Marjane SATRAPI, PERSÉPOLIS. Norma, 2006

persapolisevolucio-calpurniataoshirarodzinadarabuc-sonja-bougaeva-dues-germanes1els-jocs-de-la-famde-nador-a-vicneu-de-primavera1

Mor la feminista iraní Haleh Sahabí

haleh-sahabi

La veterana activista feminista iraní Haleh Sahabí de 54 anys  va morir en un confús incident,  durant el funeral del seu pare, membre de l’oposició.

Segons   la web opositora kaleme.com, propera al líder del moviment  verd  Mir Husein Musaví,  la dona va patir un atac cardíac quan protestava i s’enfrontava als policies que volien impedir la cerimònia de dol per  Ezatolah Sahabi.

Segons el govern no hi va haver enfrontaments sinó que la causa de la mort van ser  els seus problemes de cor, ara bé segons kaleme la salut de Haleh s’havia deteriorat molt a la presó on és des que el  juny de 2009 van esclatar protestes populars  contra la reelecció  del president  iraní, Mahmud Ahmadineyad, que l’oposició va qualificà de fraudulenta.

Una activista muere de un infarto tras sufrir acoso policial en el funeral de su padre. (El País, 2 juny)