Acaba de començar a Alemanya el Mundial de futbol femení i promet de ser tot un espectacle. Podríem formular una pregunta merament retòrica: té el mateix impacte aquest torneig que el masculí ? La resposta és unívoca. Tothom sembla admetre que el mateix esport, jugat per dones, no atrau multituds com les que convoquen els equips masculins.
D’altra banda, tot sovint l’esport femení no és exempt de polèmiques que van més enllà de la qüestió esportiva.
La selecció de Guinea Ecuatorial jugarà demà contra Noruega després de les acusacions i sospites sobre la feminitat d’alguna de les seves jugadores. L’ entrenadora del combinat de Nigèria, Eucharia Uche, va sostenir, després de la ronda classificatòria per al Mundial, que tres futbolistes en realitat eren homes o transexuals i que havien aconseguit el títol africà el 2008 i la classificació mundialista amb mètodes poc ortodoxos.
Una de les acusades era Genoveva Añonma, la capitana i única jugadora que milita en un club alemay. “Crec que les nigerianes són males perdedores i envegen el fet que nosaltres, d’ un país molt petit, els haguem guanyat el campionat africà el 2008”, va declarar al diari “Frankfurter Allgemeine Zeitung”.
Salimata, una de les jugadores més importants de l’ equip i autora de gols decisius, no ha viatjat amb la selecció, sembla ser per una lesió de genoll, i la seva germana ha volgut acompanyar-la. Se sospita, però, que les germanes no van superar el test de sexe que fan les federacions nacionals.
El tema recorda el de la corredora sudafricana Caster Semenya qui va ser sotmesa a un test per sospita de no ser dona i, finalment, fou autorizada a participar en los propers campionats mundials d’ atletisme.