Campanya #MeToo per a denunciar les agressions sexuals

L’ actriu Alyssa Milano  ha iniciat  una cadena  que en menys de 24 hores ha fet  la volta al món. Les xarxes socials han estat  el lloc usat per  milers de de dones,  tant anònimes com conegudes,  per a   denunciar que elles també  han patit situacions similars a les denunciades recentment  per moltes actrius, víctimes  del productor Harvey Weinstein. Els seus  testimonis  són acompanyats del  hashtag #MeToo (jo també).  Han aparegut  las versions en castellà  #YoTambién i #AMíTambién  i en català #jotambé que, seguint  el mateix  esquema, animen les dones a sumar-se a la iniciativa.

Centenars de milers de persones de tot arreu se sumen en poques hores a la campanya, cosa que demostra l’abast del problema.  En realitat ha provocat una discussió social entre periodistes, polítics i  persones del món  de l’entreteniment sobre la cultura masclista que continua condicionant  les relacions entre gèneres. I ha reobert el debat sobre la desigualtat i  l ‘assetjament a EE UU i, per extensió,  arreu.

25 de Novembre. Què celebrem i per què

L’ORIGEN D’AQUESTA DATA

El 25 de novembre fou declarat Dia Internacional Contra la Violència de Gènere a la primera trobada feminista d’Amèrica Llatina i el Carib, portada a terme a Bogotà, el juliol de 1981. Es trià  aquest dia per no oblidar l’assassinat de les germanes Mirabal a mans de la dictadura del general Trujillo.
El 1999 l’ONU li donà caràcter oficial a aquesta data.

Eren conegudes també com Las Mariposas, nom que utilitzaven per a les seves activitats polítiques. Tot i que havien estat tancades a la presó i torturades diverses vegades, no van perdre les forces ni el valor per seguir lluitant en contra de la dictadura fins que van ocórrer els fets del 25 de novembre. Patria i Minerva anaven a visitar els seus esposos a la presó, acompanyades de María Teresa. En un lloc solitari del camí foren interceptades per agents del SIM. Conduïdes a un canyar pròxim, foren objecte de les més cruels tortures abans de cometre el que s’ha considerat el crim més horripilant de la història dominicana. Cobertes de sang, destrossades a cops, estrangulades, foren posades novament en el vehicle en el qual viatjaven i llençades al precipici, amb la finalitat de simular un accident.

L’assassinat de les germanes Mirabal produí un gran sentiment de dolor a tot el país i va servir per enfortir l’esperit patriòtic d’un poble desitjós d’establir un govern democràtic que garantís el respecte a la dignitat humana. També va produir un rebuig general de la comunitat internacional cap al govern dominicà i va accelerar la caiguda del dictador Rafael Leonidas Trujillo.

Tot i que la filla del dictador ha volgut desmarcar el seu pare de l’assassinat, el lloc on són enterrades les germanes ha esdevingut  lloc de peregrinatge.

Per què se celebra aquesta data?  Cal fer conscient la població que milions de dones pateixen violència de tot tipus arreu del món. No cal viatjar gaire lluny per comprovar-ho. Al nostre país, cada dia es reben moltes trucades denunciant maltractaments i el pitjor no són les trucades que es reben, sinó les que no es reben, que moltes vegades acaben amb la mort de la dona i en el millor dels casos amb danys físics i psicològics de per vida. És per això que és necessari sensibilitzar tothom sobre aquest problema.

I no tan sol parlem de violència física; l’assetjament, el menyspreu, les humiliacions, les vexacions … són també violència. I tots i totes estem obligats a canviar d’actitud per aconseguir una societat d’iguals.

19 d’octubre, Dia Mundial contra el càncer de mama

Amb motiu de la celebració del Dia Mundial contra el càncer de Mama, és adient comentar una iniciativa d’interès  per a pacients de càncer de mama que acaben de ser operades.

Els nostres hospitals participen d’un projecte que té llarga trajectòria internacional:  coixins amb forma de cor, cosits en robes acolorides i alegres,  són lliurats a les pacients intervingudes  amb  una limfadenectomia,   procediment   quirúrgic   en el qual s’extirpen els ganglis limfàtics de l ‘axil·la”.  El coixí que té la utilitat de mantenir l’ extremitat en alt  per  a evitar el limfedema  ( inflor del braç)  i les complicacions que se’n puguin  derivar i alhora és una mostra de cura i comprensió cap a la dona que passa moments difícils.

El càncer de mama és el tumor més freqüent en les dones occidentals. A l’Estat espanyol es  diagnostiquen uns 27.000 nous càncers de mama l’any i  l’Asociación Espanyola Contra el Càncer (AECC) alerta que 1 de cada 8 dones patirà  aquesta malaltia al llarg de la seva vida. Els índex de supervivència són a l’entorn del 85% , gràcies als nous tractaments, cada cop més personalitzats. És bàsica la prevenció; no hem de deixar d’estar alerta.

Iniciatives contra les intimidacions masclistes al carrer

França estudia formar agents perquè controlin i denunciïn conductes d’assetjament de carrer pels afalacs amb continguts sexuals. Volen atrapar d’immediat els afalagadors que intimiden.  A les dones no els han agradat mai aquests afalacs ( floretes, en català, piropos en castellà), però els han hagut de suportar  sempre fins que a  Llatinoamèrica, unes quantes atrevides seguiren campanyes i lemes com ara ” Xiula-li a la teva mare“.  Aquest moviment iniciat a l’Argentina, Xile i Perú  va arribar a Europa fa un parell d’anys;   Bèlgica va legislar sobre el tema i va decidir castigar aquest tipus d’assetjament. Portugal també va aprovar una llei  l’any passat que tipifica  l’assetjament verbal de carrer com a delicte i el castiga amb multes que van dels 120 euros a penes d’un any de presó. El problema, en els dos ­països, és que no sempre resulta ­fàcil imposar els càstigs si no hi ha testimonis de l’assetjament. És la paraula de la dona contra la de l’ afalagador.A França, per tal d’evitar aquesta impunitat la proposta és formar Policia de Seguretat Diària ( PSD). Es preveu que aquests agents antifloreta comencin a patrullar pels carrers el 2018. La seva missió: estar molt atents al que es diu al carrer i transports públics per denunciar conductes d’assetjament.

“Un comentari sobre l’aparença externa d’una dona implica relegar-la a una condició inferior, ja que en aquestes mal anomenades floretes rares vegades es valora la seva capacitat intel·lectual o vàlua professional, però sí la seva sexualitat. I això, per si sol, és ja un clar indicador de superioritat de l’altre grup, el dels homes”, afirma Lorena Gallard, professora associada de Filosofia del Dret de la Universitat Autònoma de Barcelona i investigadora del Grup Antígona.

Moltes dones han gravat el que els passa per  despertar consciències. En aquests vídeos queda palès que molts homes reaccionen amb insult ( puta i similars) quan l’afalagada els ho retreu.

El cartell que il·lustra  aquest entrada és un iniciativa d’un constructor xilè.

11 d’octubre: Dia Internacional de la Nena

L’11 d’octubre un any més s’ha celebrat el Dia Internacional de la Nena, fixat des de 2009 en aquesta data per les Nacions Unides .  ONU Mujeres ,   agència  encarregada de promoure  la igualtat de gènere, fomenta iniciatives amb l’objectiu  d’assolir l’empoderament de les nenes . Com cada any, vol fer conèixer a l’opinió pública els problemes que afronten les nenes arreu del món    ( com ara  la mutilació genital, els matrimonis infantils, la trata sexual i l’esclavatge …)   i alhora fer un reconeixement dels seus drets, particularment a l’estudi i la formació. 

Rigoberta Menchú sense carrer a Valladolid

L’ alcalde de Valladolid, Óscar Puente, ha confirmat que  finalment ha decidit no donar el nom de Rigoberta Menchú a un carrer ja que  considera que l’ activista indígena guatemalteca i  premi Nobel de la Paz es va  pronunciar  sobre la situació de Catalunya de  manera que “ha generado tensión o conflicto”.

Aquests són  els  twit del  d’octubre de la premi Nobel en què  rebutja la violència de la Gurdi Civil i la Policia espanyoles sobre les persones que volien votar en un referèndum il·legal:

Mi enérgica condena a la reprensión del Estado Español en contra del pueblo de  en el marco de su derecho a la autodeterminación.

¡No más violencia ni racismo contra los pueblos que defienden su autonomía y libre determinación!  

L’alcalde de Valladolid que ha decidit posar el nom de Pilar Miró al carrer que volia anomenar Rigoberta Menchú és el socialista Óscar Puente.