Mes: novembre de 2011

A Terrassa, una altra dona ha mort a mans del marit

Poques hores després que a tot arreu es fessin actes recordatoris de la necessitat d’eliminar la violència envers les dones i en memòria de totes les dones mortes a Espanya aquest any,   a Terrassa va tenir lloc un nou cas.

Una dona va morir al barri Segle XX de Terrassa (Vallès Occidental) a mans del seu marit  que es va lliurar  als Mossos d’Esquadra després de cometre el crim.  El detingut és Francisco V. B., de 41 anys, nacionalitat espanyola i veí de la localitat. Aparentment, el matrimoni estava en tràmits de separació i  no constaven denúncies de maltractament de la dona assassinada al seu marit. L’Ajuntament de la localitat va convocar per a dilluns, a les 18 hores, un minut de silenci en rebuig d’aquest nou cas de violència masclista, que s’ha produït dos dies després de la commemoració del Dia Internacional contra la Violència cap a les Dones. El Periodico (27 /11)

Commemoració del dia 25 de novembre al nostre centre

Els i les alumnes de 4t d’ ESO de l’alternativa La vida en lila hem fet diverses accions sobre el tema.

Vam informar-nos sobre el motiu de la tria de la data i vam realitzar uns cartells per posar a les parets del centre. També vam vendre pins dels llaços-símbol amb què  contribuir amb la fundació   CEAMYN   per al manteniment de pisos per a dones víctimes del maltractament i els seus fills.

Finalment, dimecres 23 de novembre  vam anar al teatre Joventut per tal de participar en un acte que l’Ajuntament havia organitzat amb motiu del DIA INTERNACIONAL DE L’ELIMINACIÓ DE LA VIOLÈNCIA CONTRA LES DONES. Segons va explicar l’alcaldessa de la ciutat, Núria Marín, volien  que el jovent de la ciutat  ( o una àmplia representació procedent dels instituts i escoles de tots els barris del municipi) reflexionés sobre la necessitat de fer tots plegats una correcta educació afectiva i sexual per tal d’eradicar estereotips masclistes i visions obsoletes de les relacions entre homes i dones que, fàcilment, poden conduir a la violència  masclista.

Després de veure una representació teatral a càrrec d’una companyia del País Basc formada per dues dones que feien de pallasses,  Encantades, aquestes són algunes de les nostres conclusions:

L’actuació era bona, les actrius ho feien bé i en general ens ho vam passar bé tot i que creiem que estava més enfocada al tema de relació afectiva i sexual que no pas al tema de la violència de gènere. Tot i així aquests són a partir de  diferents gags van quedar clares algunes idees.

– Les noies / dones hem de saber dir no, encara que ens costi.

– No hem d’admetre ser anul·lades per “manca de llums” (ens estan dient estúpides)       Primer ens fa mal i després ens ho acabem creient.

– No admetrem tampoc  que a poc a poc la parella ens digui que hem de treballar més, que no ho fem prou bé  o com ens hem de vestir.

– No hem de consentir ser sempre les últimes ( darrera del marit, darrera dels fills…) i tampoc no ser sempre les que ho donem tots als altres.

PEL QUE FA A L’EDUCACIÓ AFECTIVA:

–  No hem d’esperar els prínceps blaus o les princeses encantades (no n’hi ha).

–  S’ha de respectar el dret a decidir de cadascú ( no només satisfer el del més “fort”)

–  Hem de veure l’altre/a com un igual i, per tant, participar en la relació en la mateixa mesura.

–  Cal que tots dos  “es protegeixin“  ( de possibles contagis de malalties, de possibles embarassos no desitjats …)

–   Entendre que tant els nois com les noies  poden gaudir del sexe ( no veure les noies com unes fresques, fàcils)

–   Les  relacions afectives no han de ser estereotipades, en tot cas no hem de rebutjar qui les té amb una persona del mateix sexe.

 

 

Notícies relacionades amb el 25 de novembre

Els alumnes de 3r d’ESO hem llegit els diaris digitals avui per tal de veure com es reflecteix aquesta data.

La Vanguardia, El País, Público, El Periódico,  El Punt/ Avui mostren els resultats de l’estudi fet per la Fundación de Mujeres Progresistas a joves adolescents a partir del qual es rastregen conductes masclistes. EL 80% DELS JOVES CREU QUE EN UNA RELACIÓ ELLA HA DE COMPLAURE’L A ELL.

Parlen també molts diaris del concurs de cartells:  2700 IDEAS CONTRA LA VIOLENCIA MACHISTA

A El País llegim un reportatge titulat 54 MUJERES DEBERÍAN ESTAR AQUÍ que recorda les víctimes en el que va d’any a Espanya, en concret se’ns fa veure que la violència no afecta només a la víctima sinó també als seus fills i familiars NO LA MATO A ELLA, NOS MATÓ A TODOS. També: LA VIOLENCIA CONTRA MUJERES I NIÑOS escrit per Michele Bachelet que fa referència a la violència que pateixen moltes dones i nenes a Xile abocades a l’explotació sexual.

A l diari El Periodico de Aragón trobem una altra notícia EL MALTRATO A LOS TRANSEXUALES SERÁ CONSIDERADO VIOLENCIA MACHISTA.

També al Punt/Avui podem llegir UN 20% DELS EUROPEUS HAN PATIT ABUSOS SEXUALS, una entrevista a Maite Carranza  on ens parla del tema i dels abusos sexuals – especialemt a nenes – a propòsit de la seva novel·la Paraules emmetzinades (Edebé), premi Edebé, Crítica Serra d’Or i Premio Nacional.

A El Mundo llegim: EL  PP REFORMARÁ LA LEY CONTAR LA VIOLENCIA DE GÉNERO QUE INCLUIRÁ A LOS MENORES. La Asociacion de Mujeres Separadas demana que no es doni cap pas enrera.

A ADN llegim l’article: LA PALABRA ADECUADA O cómo acabar con el sexismo en el lenguaje | Una guía de comunicación del Instituto Cervantes aboga por combinarla norma con el contexto.

 

Els estereotips masclistes perviuen en els joves

Segons un estudi  realitzat per la Federación de Mujeres Progresistas a partir de les enquestes fetes a 1396  nois i noies d’entre 14 i 18 anys de Madrid i Burgos , el 60%  veu la gelosia com quelcom normal en una relació.

El 80% dels adolescents creu que, en una relació  de parella, la noia ha de  complaure el seu xicot i predomina la  idea de l’ “amor romàntic ” com a base de les relacions de parella. És a  dir, encara majoritàriament el jovent creu en  “la història del príncip i la princesa”. Com diu  la presidenta de la federació , Yolanda Besteiro: “LA POSICIÓ DE LA NOIA EN EL MÓN SEMPRE ÉS EN REFERÈNCIA A ALLÒ QUE SIGUI EL NÒVIO, DE MANERA QUE L’OBJECTIU D’ELLA ÉS COMPLAURE’L”. Això  explica que tres de cada deu adolescents enquestats consideren que una dona  se sent  “realitzada” quan té nòvio. A més, segons l’ estudi, més del 40% dels joves creu que “e l noi  ha de  protegir la noia” i  sis de cada deu  considera que la gelosia és “normal” en una relació  de parella.

També en el camp professional, l’estudi assenyala que la percepció  dels joves és que les dones són més adequades per a professiones “feminitzades”, com  l’ educació  infantil, la enfermeria o la perruqueria, mentre que ells són més capaços per a la conducció  o l’arquitectura. Fins i tot veuen malament que una dona opti per  ser camionera o que un home es  dediqui a la perruqueria.

Per a les autores de l’estudi, aquesta enquesta  mostra que alguns dels rols adoptats poden ser el preludi  d’episodis de maltractament.

 

Podem llegir l’article a Público

Concurs internacional de cartells per conscienciar sobre les agressions a dones

 

 

La violència contra les dones no només afecta els països pobres sinó també una de cada tres dones a tot el món, segons l’ONU. Per això el Centre Regional d’Informació  per a Eutopa Occidental (UNRIC) ha  posat  en marxa un concurs  de cartells per denunciar el problema. La reina Sofía lliurarà aquesta tarda al Caixafórum de Madrid el premi  a la guanyadora, la dissenyadora danesa Trine Sejthen.

Als països nòrdics la igualtat entre homes i dones és indubtable, però pel que sembla l’equitat queda fora de la intimitat. La violència sexual contra les dones comparteix característiques pròpies de societats més desiguals: és massa  habitual i poques vegades es denuncia, i encara sort si els que la cometen són condemnats. Els antics prejudicis sobre les prerrogatives masculines i les suposicions modernes sobre l’emancipació  femenina  aixequen un mur  de silenci, vergonya i ambigüitat legal. Per exemple, una de cada 10 dones noruegues de més de 15 anys ha estat violada, segons l’organització  per a dones més gran  del país, el Movimient  Refugi, però només el 80% d’aquestes violacions arriba a denunciar-se oficialment  i només  el 10% dels casos acaba en una  condemna, segons  el Ministeri  de Justícia.

Al concurs, titulat Di no a la violencia contra las mujeres s’ han presentat més de 2.700 cartells procedents de 40 països. Una selecció  s’ exhibirà en exposicions en diferents països, com  Dinamarca, França o Rússia.

El primer dels cartells és el guanyador ( una dona qualsevol, com qualsevol de nosaltres pot ser víctima de violència) el altres són una petita mostra. M’agrada especialment el del dibuix fet per un nen o nena que anomena la seva mare com sempre sent que li diu el seu pare (brutta puttana ).

 

Com pensava celebrar el PP valencià la seva victòria electoral?

El president  del PP de València, Alfonso Rus, en plena campanya citava els seus seguidors la nit electoral per celebrar la victòria: “Os espero el día 20 por la noche en Valencia, champán y mujeres”. Sembla un acudit, oi? I després afegia: “Las nuestras, claro”.

Llegiu el comentari al Bloc MUJERES del diari El País (16/11)

Sisena edició del festival MUJERES EN DIRECCIÓN

Amb motiu de la propera edició del festival Mujeres en Dirección de Cuenca, algunes de les de les més conegudes directores de cinema espanyoles reflexionen sobre la sobre professió. Aquesta serà la sisena edició, se celebrarà entre el 21 iel 26 de novembre, se i projectarà cinema de  de tot el món amb  un vincle comú: estar firmat (i filmat) per dones.

Segons dades de 2010, tan sols un 8% de les pel·lícules espanyoles van ser dirigides per dones. Si bé aquesta quantitat és escassa, la qualitat és innegable:  JUANA MACÍAS va guanyar  el Premi  de Milor Direcció a  Málaga amb  Planes para mañana, MAR COLL va obtenir el Goya a la Direcció  Novell amb Tres dies amb la família, CLAUDIA LLOSA y La teta asustada van triomfar  a la Berlinale i ICIAR  BOLLAÍN (También la lluvia) o JUDITH COLELL (Elisa K) también van recbre guardons i bones crítiques. Per què, doncs, sigueixen sent tan poques?

Com en el cas d’altres col·lectius de doners, en fer-no la pregunta apareixen termes com “conciliació “, “fills” o “visibilitat” (termes mai presents en parlar d’un director home que potser també té fills) Iciar  Bollain té dos Goyas i nou  candidaturesi també és s es mare de tres criatures. Ella xplica que ho ha aconseguit amb esforç, com qualsevol altra dona que treballa en qualsevol altre àmbit, comptant, això sí, amb la implicació del pare. Per a ella el problema més gran és haver de rodar lluny de casa.

Judith Colell, amb  dos fills, considera que la situaciól “és un reflex de la realitat social“:  “Si les dones ho tenim més complicat és per mentalitats caduques que, afortunadament estan canviant. Que el pare comparteixi la responsabilitat dels fills és més habitual”.

En realitat el nombre de realitzadores s’ha estancat: als anys noranta va arribar a haver 30 directores en actiu al país, van aparèixer nom com els de les ja esmentades i d’altres de tant reconeixement com  ISABEL COIXET (Coses que no et vaig dir mai, La vida secreta de les paraules i Mapa dels sons de Tòquio.  PILAR MIRÓ no parava de treballar ( Beltenebros, El pájaro de la felicidad o El perro del hortelano). Però actualment mentre en d’altres sectors s’ha tendit a la paritat, per què al cinema no ha ocorregut el mateix?

“horas y HORAS, l’editorial feminista” celebra el seu 20è aniversari

 

Fa 20 anys un grup de dones lligades a la LIBRERIA DE MUJERES van crear una editorial per fomentar l’obra d’altres dones (editar i traduir teoria feminista, l’obra de dones d’altres cultures i reeditar llibres oblidats de les primeres feministes).  Libreria de mujeres, especialitzada en feminisme i contes infantils no sexistes, havia estat fundada el 1978 per un grup de dones que es definien laiques i republicanes. Al seu fons hi ha obra de filòsofes, científiques, dones de les arts plàstiques i dramaturgues. Biografies, autobiografies, epistolari, diaris, també narrativa d’escriptores de qualsevol part del món i tota l’obra existent escrita per dones republicanes. Aquesta és la seva pàgina:  horas y HORAS. LIBRERIA DE MUJERES.  Hi podrem trobar recomanació de llibres, contes, còmics etc. La llibreria és a Madrid, carrer  San Cristobal, 17 a prop de la Plaza Mayor i la Puerta del Sol. (Tf: 91 521 70 43 ~ 91 523 23 20)

El seu objetiu, clarament  polític, és preservar els sabers de les dones respectant tots els corrents del feminisme.

A més de l’editorial l’any 2002 van ser l’origen de la Fundació Entredós Amigas de la Vida on realitzen  activitats relacionades amb els llibres i la política feminista.

Ara, per   celebrar  l’èxit i la duració de la seva editorial han  creat una nova pàgina: horas y HORAS, la editorial feminista. 1991 – 2011. 20 aniversario

 

 

 

 

El que han de fer “algunes” per desprestigiar d’altres

Una antiga consellera  del PP de Palma,  Francisca Pol, va penjar al mur de facebook un fotomuntatge de la titular de Defensa, Carme Chacón, ensenyant suposadament un pit mentre escolta les explicacions d’alguns comandaments militars. Pol concorre en a les properes eleccions generals del 20 N – és la primera suplent al Senat per Balears –, i es va permetre fer aquest comentari sobre la seva “rival” socialista:  “Lo que tiene que hacer una ministra del PSOE para ganar votos”. No vull posar la foto per vergonya.

El que encara em sembla més mentida és que això ho faci una dona. En paraules d’un home: Si lo hubiese un hombre, ahora se le acusaría de machismo”.

Barcelona celebra la setmana esportiva de les dones

Entre diumenge 6 i divendres 18 de novembre, l’Ajuntament de Barcelona organitza una sèrie d’activitats esportives per a dones.

La primera activitat serà la “Cursa de les dones“ que recorrerà 6 quilòmetres, sortint des de l’Avinguda Reina Maria Cristina a les 10 h. Informació i inscripció a: http://www.carreradelamujer.com

La segona activitat serà la “Caminada de les Dones“ que recorrerà cinc quilòmetres, el dia 11 de novembre, a les 21 h, i que sortirà des de la Plaça Catalunya (punt de trobada: escultura de “La Deessa o l’Enigma”).

Finalment  divendres 18 de novembre es desenvoluparà una jornada de reflexió, debat i reconeixement a l’ INEFC Barcelona (Avinguda de l’Estadi s/n. Montjuic) que parlarà sobre el valor de l’esport i tindrà una taula de debat sobre el “Dilema entre valors i estratègies en la promoció de la pràctica esportiva femenina“.

També en  aquestes jornades  es lliurarà el V Premi Dona i Esport “Mireia Tapiador”, iniciativa de l’ Institut Barcelona Esports. Té com a objectiu reconèixer la trajectòria d’una dona esportista o promotora de l’esport que hagi destacat per la seva activitat personal i professional. Es vol fer visible, amb tot plegat, el paper i la incidència de les dones en l’esport.