M’ha sorprès saber que fins ara els estudiants francesos no tenien implementat al seu currículum la lectura de cap obra d’escriptores i això que en tenen de molt importants que podríem considerar “clàssics” ja que han trascendit temps i fronteres: Marguerite Duras, George Sand, Marguerite Yourcenar, Louise d’Épinay, Colette, Madame de Sévigné i, com no, Simone de Beauvoir, entre d’altres. A partir d’ara, segons ha estat anunciat a l ‘últim “butlletí oficial” de l’ educació nacional, el proper curs, els i les alumnes que triïn l’opció d’ humanitats en el seu últim any de secundària, tindran com a matèria obligatòria, l’estudi de “La princesa de Montpensier”, és a dir Madame de Lafayette. I això gràcies a la insistència d’una professora de literatura, Françoise Cahen, que l’any passat va iniciar una petició online “per a donar-li el seu lloc a les dones en els programes de literatura” de l’ ensenyament secundari. Aquesta petició va aconseguir quasi 20.000 signatures, suficients perquè la ministra d’ Educació, Najat Vallaud-Belkacem, la primera dona que ocupa aquesta cartera a França, respongués anunciant el canvi en el programa oficial i celebrant-ho. “És un pas important per a la igualtat entre homes i dones”.
Mes: abril de 2017
Polèmiques crítiques al feminisme de la presidenta de la Comunidad de Madrid
Cristina Cifuentes, presidenta de la Comunidad i del PP madrileny ha causat indignació per una entrevista a SModa on critica el ” feminisme tradicional” per “anar en contra dels homes” i “ser una fase ja superada perquè la igualtat legal ja existeix” i on, després d’assegurar que té amigues “que són feministes i van perfectament arreglades”, afirma que “quan et reuneixes amb homes i et fas la rossa, però sense baixar la guàrdia, aconsegueixes molt més”. L’estratègia que recomana és “Fer-te la beneita, fer com que no t’assabentes”.
Aquestes declaracions ens deixen sense paraules, són tot el contrari dels principis d’aquest blog.
Sempre no a la violència de gènere
L’alumna de 1r A de Batxillerat Alba Sánchez ha il·lustrat amb la imatge que acompanya aquesta entrada el seu rebuig a la violència de gènere. El text al peu del dibuix, amb el qual adverteix les noies, és el següent:
NO ET DEIXIS DOMINAR, BUIDA LA GÀBIA.
Una altra manera d’explicar contes de princeses
L’institut Balear de la dona ( Ibdona) ha editat aquest vídeo per a treballar la qüestió de la igualtat de gènere amb els més petits. Són els mateixos nens i nenes que volen princeses que trenquen els estereotips clàssics.
Un equip infantil de noies guanya la LLiga de segona masculina
L’ AEM de Lleida es proclama campió a falta de quatre jornades de la final i amb resultats espectaculars. Només han perdut un partit dels 22 jugats i han empatat 2.
Es tracta de l’únic equip de Catalunya format exclusivament per noies.
Cal destacar la màxima golejadora de la Lliga, Andrea Gómez, que ha marcat 37 gols en els 21 partit que ha jugat, i la portera menys golejada: Laura Martí, una nena que va arribar al club des de Girona.
Potser sense ser-ne conscients aquestes nenes juguen contra estereotips de tota mena. I segurament el seu èxit ajudarà a canviar moltes coses.
Curmetratge per a la prevenció de la violència masclista en adolescents
El curtmetratge UN ALTRE COP MEVA va ser realitzat per Andrea López, una alumna de secundària per tal de mostrar la importància d’aquest tema que tots els joves ( sobretot noies) siguin conscients dels senyals de la violència de gènere per a saber detectar-la i eradicar-la de les seves vides. , Va publicar-lo a Youtube el 29 de novembre de 2016
Marina Jaber desafia el masclisme a Iraq anant en bicicleta
Aquesta artista musulmana de 25 anys repta les noies a pujar a la bicicleta en un país on és mal vist que les dones utilitzin aquest vehicle. Se serveix de les xarxes socials per a difondre el seu gest de rebel·lia i està aconseguint que part de la societat iraniana reaccioni.
MARINA JABER, coneguda com ” la noia de la bici”, diu “Quan em miren amb insolència o m’insulten els miro als ulls i els dic – Quin és el problema?”. No es considera feminista. “Crec en la humanitat. Ho faig per a les dones, però també per als homes ja que això no els concerneix només a elles. Molts homes no poden fer certes coses, com córrer. No és normal, la gent es burla…Ho faig pel meu país”.
Les seves sortides per Bagda, en l’actualitat acompanyada per altres noies i molts homes, han esdevingut actes de reivindicació de la igualtat de gènere. Fins i tot s’han estès a altres ciutats del país.
(La Vanguardia , 1 d’abril de 2017)