Pilar Mateo, la inventora de la pintura que salva vides

La doctora en química valenciana Pilar Mateo creu que cal posar la ciència al servei de les persones. Va començar la seva carrera desenvolupant anticorrosius i ignífugs, però en tenir el seu pare una petita empresa de pintures, aviat es va dedicar a investigar pintures insecticides. Va patentar una pintura resinosa anomenada Inesfly que incorpora  inhibidores de quitina o reguladors de creixement, eficaç per controlar directament la presència d’artròpodes  (insectes, aràcnids, crustacis,  miriàpodes i altres ) i les malalties que transmeten, com la de la Chagas, endèmica a 21 països d’Amèrica, afectant a milions de persones.

Per totes les seves investigacions es troba  entre les 10 científiques més prestigioses d’Espanya i les 100 primeres a nivell mundial; però la seva tasca no s’ha reduït al laboratori, ha dedicat part de la seva vida a implicar-se activament  en la millora de les  condicions de vida i creació de  llocs de treball en aquests països on aquestes malalties fan tant de mal. És per això que presideix Momim (Movimiento mujeres indígenas del mundo) i de  la seva Fundació Ciencia y Conocimiento en Acción (CyCA). És també Ambaixadora d’Honor de la Nació  Guaraní.

Excel·lent científica i brillantíssima emprenedora, actualment té 8 famílies de patents en més de 100 països del món.

Dava Sobel, divulgadora científica

Dava Sobel ( Nova York, 1947) és periodista científica autora de llibres divulgatius supervendes com ara La hija de Galileo i Longitud. En el seu nou llibre  El universo de cristal. La historia de las mujeres de Harvard que nos acercaron a las estrellas ens explica els descobriments que un grup de dones van fer  el s. XIX  a l’observatori de Harvard estudiant les plaques fotogràfiques de vidre. Aquestes dones les havien contractades per enregistrar les observacions dels homes perquè els pagaven menys. Eren computadores humanes. De manera despectiva eren anomenades l’harem de Pickering, en referència a l’astrònom Edward C Pickering, que va tenir la idea de contractar-les. A mesura que es va introduir la fotografia en l’astronomia, aquestes dones van passar de la computació a l’estudi de les estrelles i gràcies a les plaques fotogràfiques de vidre, les lupes i els telescopis van fer descobriments fonamentals i reconeguts, per exemple:

Henrietta Swan Leawitt (Lancaster (Massachusetts), 1868 – Cambridge, Massachusetts, 1921) va establir les bases d’un patró fiable que va servir per mesurar distàncies en l’univers.

Cecilia Payne (1900-1979) destaca pel seu descobriment sobre la composició de les estrelles.

La matemàtica  Willamina Fleming,  escocesa nascuda el 1857 qui en ser abandonada pel marit es va llogar com a netejadora de l’observatori. Posteriorment, però, va ajudar a desenvolupar un sistema de designació comú per a les estrelles,  va catalogar milers d’estrelles i altres fenòmens astronòmics i  va descobrir la Nebulosa del Cap de Cavall en 1888.

Annie Jump Cannon (1863 –  1941) va desenvolupar un sistema de classificació estel·lar que encara es fa servir.

El mateix va passar  a la NASA els anys 60 i 70 del s. XX, afroamericanes que ni podien fer servir els lavabos dels blancs eren computadores humanes que van contribuir a dur l’home blanc a la lluna. Aquesta història és explicada a la pel·lícula Figures ocultes.

La ciència ha de tenir perspectives diferents, de gènere, de races, de cultures.

 

 

 

 

Les futbolistes espanyoles faran vaga fins assolir un conveni digne

Les futbolistes de la Primera Divisió  s’aturaran per demanar “unes condicions contractuals mínimes”.

La convocatòria de vaga és la resposta a l’actual situació de bloqueig per part de l’Associació de Clubs (ACFF) per la signatura del primer conveni col·lectiu per al futbol practicat per dones, sol·licitat des de fa molt temps pel futbol femení. L’Assemblea, reunida avui,  ha aprovat per votació, amb un 93 per cent de suport ( 218 vots a favor de la vaga per només 16 en contra), dur a terme “mobilitzacions” per part de les jugadores de la Primera Iberdrola per “desbloquejar” el conveni col·lectiu després de 13 mesos “sense aconseguir un acord”. Reivindiquen un conveni d’Igualtat, digne, on es reconeguin el que fan per a l’esport. A partir de l’anunci de la vaga fet avui mateix,  s’obrirà el mecanisme legal de la convocatòria i s’anunciarà la data de l’inici de la vaga.

Finalment s’ha acordat un conveni de mínims i la vaga ha estat desconvocada. De fet, en realitat ajornada. Després de la reunió celebrada dilluns 18 al Servei de Mediació i Arbitratge (SIMA) de Madrid, les futbolistes  han aturat  la vaga  i han donat de termini als clubs fins al proper 20 de desembre per a la signatura del document. Les ‘línies vermelles’ que han marcat els sindicats continuen sent el reconeixement del 75 per cent de la jornada laboral i un salari mínim per a totes les jugadores de 16.000 euros bruts anuals. En canvi, la patronal de clubs estaria disposada a reconèixer tan sols el 50 per cent de la jornada laboral i estima en 1,6 milions d’euros el cost de la reivindicació que proposen els sindicats.

Dia Internacional de la Nena

L’11 d’octubre ce celebra el Dia Internacional de la Nena, aprovat per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 2011  amb l’objectiu de crear consciència sobre la situació de les nenes a tot el món.  Es vol reconèixer els drets de les nenes i els desafiaments excepcionals que confronten.  La campanya internacional “Per ser nena”, s’enfoca a acabar amb la doble discriminació que sofreixen milions de nenes a tot el món per gènere i per la seva edat. La resolució de les Nacions Unides destaca la necessitat d’invertir i sensibilitzar  la societat sobre el necessari apoderament de les nenes amb l’objectiu de trencar el cicle de discriminació i violència de les quals són víctimes, i promoure i protegir els seus drets humans. S’incideix en els aspectes següents:

  • Educació. milions de nenes en edat escolar sense escolaritzar al món.
  • Mutilació genital.  Més de 30 milions de nenes corren el risc de sofrir-la en els propers 10 anys.
  • Matrimoni infantil.  Més de 700 milions de dones al món s’han casat abans de complir els 18 anys.
  • Violència basada en gènere i pràctiques nocives. Al voltant de 2.6 bilions de nenes i dones viuen en països on la violació en el matrimoni no es prohibeix expressament. La violència física, sexual i psicològica basada en el gènere pot tenir lloc en la llar, l’escola o dins de les comunitats; aquesta té les seves arrels en la discriminació i l’exclusió.
  • Mortalitat materna és la segona causa principal de mort en les adolescents-nenes de 15-19 anys d’edat (després del suïcidi).
  • Exclusió econòmica. Manca d’accés al mercat laboral per discriminació i poca formació.
  • Tracta i l’esclavitud:  El 2016 dels 21 milions de víctimes del treball forçós a tot el món, poc més d’un quart (26%) són nenes.

Arreu del món s’organitzen actes per donar a conèixer a l’opinió pública la  discriminació que pateixen milions de nenes de tot el món.

 

Després de 40 anys, 3500 dones iranianes han tornat al camp de futbol

La pressió internacional activada després de la immolació d’una activista  a les portes d’un estadi fa un mes, ha obligat el govern iranià a flexibilitzar tímidament la seva prohibició a les dones d’accedir als estadis. Han pogut presenciar el partit de classificació per al Mundial de Qatar 2022 entre l’Iran i Cambodja a l’estadi Azadi, a Teheran, sense haver-se d’amagar ni témer represàlies i penes de presó. En un estadi amb capacitat per a 78.000 persones, només s’han posat a disposició del públic femení 3.500 entrades. A més, se’ls va reservar un espai per tal que estiguessin totes juntes.

Des que es va instaurar el règim impulsat per la Revolució Islàmica de 1979 l’accés als estadis era prohibit a les dones; el passat setembre l’activista Sahar Khodayari  es va calar foc davant del Tribunal Revolucionari de Teheran mentre esperava que se celebrés el judici per haver estat enxampada disfressada d’home en un partit de futbol masculí i protestar per la seva condemna a presó. Una setmana després de la seva acció, amb el 90% del cos cremat, va morir.

Les activistes d’Open Stadiums van pressionar  la FIFA, els estatuts de la qual prohibeixen la discriminació. Molts internautes demanen a aquesta associació  que prohibeixi  Iran participar en les competicions internacionals i els seguidors que boicotegin els partits iranians. La FIFA  va reiterar l’exhortació a les autoritats del país per tal que permetessin l’entrada de les dones as estadis, cosa que s’ha aconseguit en aquest cas.

Tot i que el govern iranià ha permès que les dones puguin entrar als partits de la selecció, encara persisteix la prohibició; en aquesta ocasió se’ls ha permès l’entrada  en una graderia separada i limitada. Una de les activistes de l’organització Open Stadiums ha afirmat  “No hi ha res a celebrar. No és el que demanem. El que volem són drets iguals per a les dones aficionades per veure tots els partits”. Philip Luther, director d’Investigació  i Incidència  d’Amnistia Internacional per a Orient Mitjà  i Nord d’Àfrica ha dit:  “Tot el  que no sigui revocar la prohibició  a les dones d’entrar a estadis de futbol és un insult  a la memòria de Sahar Khodayari i un escarni  als drets de les dones iranianes”. L’assignació  limitada d’entrades de futbol per a dones és un “cínic  ardit publicitari”.

Des de principis de 2018, pel cap baix  40 dones han estat detingudes i algunes han estat processades per intentar entrar en estadis de futbol. En algunes grades s’han vist protestes per part d’homes.

 

 

 

El Premi Nobel 2018 recau en una dona (amb un any de retard)

L’Acadèmia sueca ha fet públics avui els premis Nobel de Literatura corresponents als anys 2018 i 2019. Com és sabut, l’any passat no es va atorgar aquest Nobel per raó d’una greu crisi  en la institució  sueca després de  la dimissió de tres acadèmics  per escàndol sexual i  acusacions de filtracions. Actualment  la institució ha estat renovada en profunditat i es pretén la major transparència.

El premi Nobel corresponent a 2018 recau en l’escriptora polonesa  Olga Tokarczuk (Sulechów, Polònia, 1962) a qui l’Acadèmia ha premiat per la seva «imaginació  narrativa» i «passió  enciclopèdica».  Es una de les millors i més celebrades escriptores poloneses actuals, autora de vuit novel·les i tres llibres de relats, molts dels quals traduïts a trenta idiomes. Amb  «Los errantes» (publicada a Espanya per Anagrama) va guanyar  el Man Booker International 2018 i va ser finalista del National Book Award en la categoria de llibres traduïts. És també  una activista en defensa del medi i opositora  dels governs autoritaris que s’han succeït en el seu país en els darrers anys. Tokarczuk és ja la setena escriptora en llengua polonesa i la quinzena dona  guanyadora del Nobel entre 116 guardons. En català podem llegir Un lloc anomenat antany.

El premi Nobel 2019 és per a l’escriptor austríac Peter Handke (Griffen, Àustria, 1942) per haver desenvolupat  un treball «influent» amb «enginy lingüístic» i haver explorat la perifèria de l’experiència humana.

En relació a l’Ada Lovelace Day

El 2015 es va celebrar una exposició commemorativa del bicentenari del neixament d’Ada Lovelace ( ( 1815-1852) organitzada per la Facultat de Matemàtiques de la Universitat Complutense de Madrid dins de les activitats de la Setmana de la Ciència 2015. Gràcies a aquesta didàctica exposició es pot descobrir la vida, obra, context històric, científic i social d’Ada.

Al blog de la revista MUJERES CON CIENCIA hi ha una entrada dedicada a aquesta exposició  amb àmplia informació sobre tots el continguts relacionats:

Contenido de la exposición

A la mateixa revista trobem l’enllaç a un vídeo il·lustratiu realitzat per Neuras Ciencia (un canal de vídeos sobre ‘cervell i ciència’ )

Fet preocupant que hem de capgirar: la manca de vocació tècnica en les nenes

Avui que com cada segon d’octubre es commemora el ADA LOVELACE DAY llegeixo aquest titular al diari elnacional.cat: La manca de vocació tècnica de les nenes posa en perill el seu futur laboral

Segons l’Organització de les Nacions Unides (ONU),  la propera dècada 600 milions de nenes adolescents accediran al mercat laboral, però no ho faran en igualtat de condicions respecte als nois de la seva edat. Les raons: discriminació sistemàtica i prejudicis; però també manca de la capacitació que requereixen les professions del futur.  La Unicef insisteix : “Una de les vuit grans amenaces amb què s’enfronten les nenes actualment és no poder obtenir les habilitats necessàries per a exercir les feines del futur”.

A Catalunya i Espanya aquest fet no té a veure amb abandonament d’estudis universitaris per part de les noies ( segons dades d’Eurostat, a les aules de les facultats hi ha 115,6 dones per cada cent homes ) sinó amb la tria d’estudis superiors que segueix marcada per estereotips de gènere. Els àmbits de ciència que interessen les dones són els vinculats amb l’atenció ( medicina, infermeria …) i no se senten tan atretes per àmbits STEM ( enginyeria, informàtica… ) Segurament a causa dels estereotips de gènere en relació al món laboral i la conciliació. Es qüestiona la capacitat que tenen les noies per a formar-se i exercir d’una manera competent en certs àmbits científics. Es pensa encara, per exemple, que les dones tenen menys competències per a les matemàtiques que els homes.

La Unió Europea calcula que el 2020 hi haurà 825.000 llocs de treball vacants a Europa relacionats amb la informàtica i les telecomunicacions. Aquests treballs seran inaccessibles per a les dones si renuncien a estudiar aquestes carreres.  Les vocacions STEM es consideren les carreres del futur;  si les nenes senten menys interès per aquestes matèries, en el futur en el  mercat laboral les dones seran menys competitives i estaran menys representades en la presa de decisions,  la qual cosa pot comportar més discriminacions.

Cal pensar i encoratjar qualsevol iniciativa que contribueixi a pal·liar aquesta situació incidint ja a edats primerenques.

 


Una lectura de les rondalles d’Antoni M. Alcover des de la perspectiva de gènere

Maria Magdalena Gelabert-Miró (Manacor, 1964) és filòloga i escriptora. Fou  directora de la Fundació Antoni Maria Alcover de Manacor i actualment exerceix com a professora de català a IES Mossèn Alcover de Manacor. Gran coneixedora de la vida i l’obra de Mossèn Alcover, ha escrit nombrosos estudis i publicacions. Un d’aquests és Antoni M. Alcover i les dones ( Edicions Documenta Balear ). Hi estudia el model social i el poder de les dones que dibuixa Antoni M. Alcover a l’Aplec de Rondalles Mallorquines. L’assaig fou guardonat amb el Premi Mallorca d’Assaig 2018.

En l’anàlisi del model social que apareix a les seves rondalles, observem com es presenten traces d’un model matriarcal implícit i com Antoni M. Alcover fa, sovint, un tractament en positiu dels personatges femenins. Altres aspectes significatius són la reproducció de prejudicis i tòpics contra les dones, els episodis de violència.

Emilia Serrano de Wilson, viatgera i escriptora pionera espanyola oblidada

La biografia la baronessa Wilson és ben singular ja des de la incògnita sobre la seva data de naixement a Granada, segurament el 1834, tot i que ella va difondre la data 1843. Fou periodista i realitzà diversos viatges pel continent americà deixant-ne constància a diferents  llibres com ara Maravillas americanas de 1910 o América y sus mujeres – de 1890 (subtitulat Costumbres, tipos, perfiles biográficos de heroínas, de escritoras, de artistas, de filántropos, de patriotas). La mort d’Emilia Serrano es va produir a Barcelona el 1922.

Amb només 15 anys es va casar amb un aristòcrata anglès, el baró de Wilson ( per això el seu nom de ploma) Aviat va quedar vídua i als 19 anys també va morir la seva filla; és llavors que ella decidí fer-se escriptora i viatgera.

Emilia Serrano va lluitar perquè les dones fossin més lliures i entressin en la modernitat, però sempre des de les seves conviccions conservadores i catòliques.  Totes les seves sus propostes  educatives de la dona sempre eren compatibles amb l’exaltació  de les funcions de les dones com  esposes i mares.

Però cal reivindicar i recordar la figura d’Emilia Serrano com una pionera en el seu doble paper de dona de lletres per tots ells llibres que va escriure, des de cròniques de viatges a narrativa,  i de ciència per les  seves aspiracions com  a naturalista o científica, activitats essencialment  masculines aleshores  que van motivar moltes de les expedicions del segle XIX. Admirava profundament Alexander von Humboldt i el cita com a mestre per avalar els seus estudis de la geografia sudamericana.