Dorotea de Chopitea va fer vot de pobresa i dedicà una immensa fortuna a fer el bé, sempre vinculada a l’església. Coneguem una mica la seva història. Nascuda a Xile, era filla de Pedro Nicolás de Chopitea i va arribar amb els pares i germans a Barcelona el 1819, quan tenia 3 anys. Als 16 es va casar amb José María Serra, fill de Mariano Serra. Tant el seu pare com el seu sogre van participar de una u otra manera en el comerç d’esclaus. Chopitea, nascut al País Basc i emigrat a Xile a finals del XVIII, va esdevenir un dels homes de negocis més importants de la capital xilena, comerciant amb tota mena d’objectes entre Europa i Sudamèrica. En alguns casos, entre la càrrega que es transportaven al seu nom, també hi havia esclaus. Serra, originari d’un petit poble de pescadors de la costa catalana, va fundar a Barcelona juntament al seu fill una casa comercial que en pocs anys es va convirtir en una de les més importants de la ciutat. Com altres membres destacats de la puixant burgesia catalana de la primera meitat del segle XIX que havien retornat a Espanya després de fer fortuna a “les amèriques”, Serra tambe va tenir alguna vinculació amb el tràfic d’esclaus.
Gràcies a l’enorme tasca social que va realitzar, Dorotea fou una persona respetada a la segona meitat del segle XIX. Va invertir tota la fortuna que va heretar del seu marit en la construcció de guarderies, escoles, tallers i hospitals per als més necessitats.
Un dels seus últims projectes fou la financiació de la construcció d’una ermita al cim del Tibidabo, el que serà el Temple del Sagrat Cor.
Morí a Barcelona als 75 anys. Les seves filles van continuar les obres que van restar inacabades. El 1983, el papa Juan Pablo II la va nomenar-la Venerable i actualment està oberta la seva causa de beatificació.
Com posa de manifest el documental dedicat a la seva figura Dorotea de Chopitea, una senyora de Barcelona, la seva obsessió fou crear estructures, no simplement donar almoina. «Donar almoina, que és el que alguns creuen que és la més gran caritat, és la es la menor de totes les formes caritatives», va dir. I l’afany d’ajudar de manera eficient i per trobar solucions pràctiques -especialment per als fills de la naixent classe obrera, l’educació els quals fou una de les seves prioritats- es nota en la perduració de molts dels seus projectes, molts dels quals encara avui dia funcionen Muchos siguen hoy funcionando. L’Hospital de Sant Joan de Déu, el de Sant Rafael, les primeres sales d’asil, escoles dels Jesuites, i els Salesians i una llarga llista d’institucions educatives, socials i sanitàries. Per als autors del documental, fou una pionera. Volen reivindicar el seu llegat i desvetllar la seva personalitat per tal que deixi de ser una desconeguda.