Patis coeducatius

Llegeixo a eldiario.es una notícia interessant sobre experiències dutes a terme en diferents escoles per  fer un ús veritablement coeducatiu dels patis de les escoles, evitant que el futbol, i els seus adeptes, majoritàriament nens,  els ocupin i releguin les nenes als racons. Un decret d’inclusió i equitat del Govern valencià pretén identificar les barreres físiques i  virtuals en els centres educatius per a poder eliminar-les. Certament, els espais centrals dels  patis   de les escoles són tradicionalment  colonitzats  pels jocs de pilota, sobretot futbol; les nenes hi tenen un paper secundari, les veus normalment parlant a les vores. La pilota esdevé un mitjà de  discriminació entre els qui els agrada el futbol ( i dintre d’aquests els que ho fan bé i els que no) i aquells als quals no agrada.

És per això que cal treballar per  canviar aquesta tendència i pensar projectes més inclusius que impliquin un millor i més obert ús de l’espai: reservar  una zona per a jocs de pilota, però també d’altres per  altres usos com ara horts eductius, taulers per pintar jocs tradicionals com tres en ratlla,  twister, rocòdroms… fent del pati un lloc d’oci però també d’aprenentatge, a través de jocs inclusius i no excloents.

III Trobada de coeducació

Dissabte 6 de maig va tenir lloc la III Trobada de coeducació a l’ICE de la UAB. Tenia el suggerent  títol JOC DE TRONS? TRENQUEM ELS ROLS! amb el propòsit de jugar amb el concepte trons per reflexionar i qüestionar la lluita de poders i apostar pel trencament dels rols i de les violències que generen.  Ens plantejava com podem incidir des de l’educació .

Curs de feminisme per a microonesLa conferència inaugural va ser a càrrec de Natza Farré, periodista que ha trencat rols en els mitjans de comunicació i autora del llibre  Curs de feminisme per a microones.  Va parlar sense embuts i amb bones dosis  d’humor i ironia del feminisme a la societat actual. 

Posteriorment hi va haver tres tallers simultanis:

Actuem! Teatre per la igualtat (TRAMA, Serveis culturals) A través de la pràctica teatral replantegen  els estereotips i prejudicis per tal de fomentar el benestar personal i col·lectiu, la igualtat i les relacions saludables i equitatives tan necessàries en l’alumnat.

Coeducació avui: ampliem mirades (Fil a l’agulla)  El joc, les dinàmiques i la presentació d’experiències ajuden a qüestionar-nos els estereotips de gènere amb una mirada transfeminista i interseccional.

Violència masclista a la parella jove: la importància de la prevenció des de la transversalitat (TAMAIA, viure sense violència)  Es treballa  la prevenció de relacions abusives al jovent: el repte de la violència masclista. Eines per a la detecció i estratègies per al  treball de les relacions sanes.

La jornada va acabar amb una posada en comú i una crida al Departament d’ensenyament per tal que s’ocupi de la coeducació.

La Junta d’Andalusia vol posar en vigor el III Pla d’Igualtat de Gènere de la Conselleria d’Educació

El Pla estableix pautes concretes per tal de posar fi al lleguatge sexista a les aules ( a partir d’ara els professors s’hauran d’adreçar a l’alumne i l’alumna i caldrà de desterrar els termes com ara “polítics”, “els andalusos” o “els espanyols” i  canviar-los per “classe política”, “població andalusa”  i “població espanyola”. Els  i les estudiants s’han d’adreçar al seu ” professorat” i la “direcció del centre” pasarà a ser “equip directiu”… Es tracta d’un ambiciós i concret projecte que impedeix a la comunitat educativa l’ús del masculí genèric,  punta de llança de les conductes sexistes que es volen eradicar. El seguiment d’aquestes normes serà avaluat i la seva manca d’aplicació donarà lloc a sancions.

L’anunci del Pla  ha aixecat dures crítiques, així com desconcert i costernació no només a l’àmbit educatiu sinó també polític ( l’oposició exigeix explicacions en seu  parlamentària a la consellera Adelaida de la Calle).  Tot plegat ha fet arronsar la Junta que ha afirmat que  de moment el projecte és en una fase oberta a la recollida de suggeriments de millora.

El cert és que,  arreu, la implementació d’un llenguatge no sexista provoca agres discusions. Molts lingüistes o professors de llengua afirmen que sovint fer una educació inclusiva no respecta les regles de la llengua.  En concret, en analitzar  el Pla andalús, la Reial Acadèmia de la Llengua ha arribat a la conclusió que “conculca aspectes gramaticals o lèxics” i, d’altra banda, Francisco Ruiz,  catedràtic de la Universitat de Màlaga,   discrepa amb la consideració sexista de l’ús del masculí genèric.  Afirma que es tracta d’un ús comú.

I davant aquestes discrepàncies d’opinió, és interessant llegir l’anàlisi de Magí Camps a La Vanguardia, LES PERSONES SÓN FEMENINES.

Aquesta entrada comenta l’article de Tendàncies llegit a La Vanguardia del 6 d’abril de 2016: Andalusos, no: població andalusa 

Uns alumnes de 3r d’ESO tracten el tema de gènere en uns curmetratges

Els nois i les noies de l’ institut “Pérez Comendador” de Plasencia,  Cáceres participen amb aquesta activitat de realització de curts en el  projecte europeu Jóvenes en Acción, que els proporciona viatges d’intercanvi acadèmic per reforçar l’anglès, com  el que van fer la setmana passada a Finlàndia. El treball realitzat tracta de trencar els estereotips de gènere. Per això les noies i els nois han intercanviat els rols que habitualment se’ls adjudica per raó de sexe i el resultat és ben divertit; per exemple,  obreres de la construcció que diuen “piropos”  un  noi  avergonyit que passa pel carrer o un  noi que està tenint un fill.

El País (18 de març)  Combatir estereotipos desde el instituto (L’article conté el curt).

Dos articles interessants

Tots dos els he llegit al  diari El País diferents dies.

El primer és de ROSA MONTERO: ESCENAS CALLEJERAS DE FURIA EN NAVIDAD. És un article polèmic que introdueix el tema del victimisme dels homes que es queden muts davant de dones dialècticament poderoses.  Va ser publicat el 22 de gener a El País Semanal.

Avui 4 de febrer, a la secció de cartes al Director de la mateixa revista  he llegit dos comentaris a aquest article; una de les cartes és  d’un home i té per títol Violencia de género,  es mostra complagut que per fi algú toqui el tema i posa l’exemple de dos casos propers que han atit o pateixen la vexació  més de l’extorsió per part de les seves dones.

L’ altra carta, signada per una dona porta per títol Mujeres mudas i es fa ressò d’una de les afirmacions de l’article de Rosa Montero: “Si por los hombres fuera, a veces preferirían que las mujeres fuéramos mudas” i expressa el seu convenciment que moltes de les dones maltractades o assassinades per les seves parelles són, efectivament,  “mudes” i han patit en silenci primer maltractament psicològic i emocional i després físic.

El segon escrit que voldria comentar ha estat publicat avui. Es tracta d’una informació sobre un experiment realitzat recentment que comprova la conveniència de dur a terme polítiques de paritat i discriminació positiva. El seu títol és Un experimento prueba la eficacia de la discriminación positiva Es posa de manifest que les polítiques de promoció  de les dones en el món laboral estimulen la competitivitat de les dones i no minven el rendiment  del grup. Els investigadors parteixen de la realitat de la inferior presència de dones en llocs destacats de responsabilitat social i econòmica, malgrat que el seu nivell educatiu és superior al dels homes en la majoria dels països desenvolupats, i se centren en la menor competitivitat de les dones  com a  una causa clau de la desigualtat de promoció. Aquesta diferència en la competitivitat sembla tenir un origen cultural.

El paper de la dona en la família i la discriminació  en el mercat laboral han estat  les explicacions tradicionals per a la diferència de gènere a nivell de promoció en el món del treball. Però a això s’hi han afegit més recentment altres hipòtesis, com  la menor tendència de les dones a assumir riscos i a competir en comparació  amb els homes. Això és el que vol mesurar aquest experiment.

Els autors de l’experiment són Loukas Balafoutas de la Universitat de Insbruck de Àustria i Mathias Sutter  de la Universitat de Gotemburg de  Suècia i han publicat els seus resultats a la revista Science. A l’experiment hi han participat 360 estudiants d’ambós sexes.

Ana María Moix: “Una verguenza nacional”, interessant article

L’escrit d’Ana María Moix, publicat a la revista S Moda. El País Una vergüenza nacional és un alegat en primer lloc contra la violència de gènere que cada any es cobra tantes víctimes i que sembla ja haver-se cronificat, però també contra l’actitud de les persones indiferents a aquestes morts que, com diu l’autora té menys  adeptes ( en el sentit de manifestacions de rebuig ) que, fins i tot, les protestes antitaurines. “Clama al cielo la casi indiferencia con la que los ciudadanos toleramos semejante verguenza”.

I un cop més, l’escriptora ens fa conscients que per  acabar amb aquesta xacra, a més de les mesures administratives que s’adopten i s’han de seguir adoptant, l’escola i la família són fonamentals. ” La salvación debe proceder de la escuela. De la escuela y – ¡ay! de les famílies”“Y es ya en la escuela, desde las guarderías hasta la universidad pasando por la enseñanza media, donde los varones deben aprender ese valor del que no hay modo de que se impregnen llamado igualdad.”

Ana María Moix pensa que la resposta social, cívica, davant el maltractament i crim de gènere és molt escassa i només protagonitzada majoritàriament per grups de dones i moviments feministes;  troba a faltar plataformes ciutadanes capaces de mobilitzar milers de ciutadans en manifestacions ( a l’estil de les que van dir NO a la guerra o les que demanaven la fi d’ETA en respota al algun deñls seus assassinats ) Exhorta que s’organitzin assíduament accions de protesta. Accions que protagonitzin dones, però també homes i sobretot els fills i filles als quals no s’ha d’ocultar fets que ells o elles mateixos podrien protagonitzar en un futur.

 

Una nena espanyola de Melilla de 15 anys decideix portar “burca”

Ho podem llegir al reportatge de diumenge del diari El País  Sin “burka” no quiero vivir.

burka A la imatge,  l’adolescent vestida amb ” burca” (vestit tradicional musulmà més propi de països com Afganistan, Pakistan i Iran). Decidir dur-lo  l’ha exclòs de l’institut on estudiava 3r d’ESO. El centre no li permet anar-hi totalment tapada i amb guants com ella pretenia, tot i que més del  30% de les alumnes porten hijab i això no els comporta cap problema. Les seves amigues pensen que ho fa perquè s’ha fet nòvia d’un integrista, però ella ho desmenteix i sosté que ho ha triat sense coaccions perquè vol ser “feliç” seguint el camí que marca el llibre del doctor Aid al nueva-imagenQarni  Tu puedes ser la mujer más feliz del mundo que ha esdevingut la guia espiritual i de  capteniment per a joves de la ciutat com la noia protagonista del reportatge i que pot ser adquirit per 17 € a les botigues properes a la mesquita central de Melilla.  Al llibre s’encoratja les dones a obeir els seus marits, recloure’s a la llar i ser “perfectes” : no mostrar la seva bellesa, no imitar les dones de conducta immoral, ni tampoc copiar les maneres de fer dels homes, no romandre a soles amb cap home que no sigui familiar ni viatjar sense la companyia d’un home de la família, no perdre el pudor i la modèstia, vestir-se “correctament”…

niqabDe fet, tot i que el cas de la noia objecte del reportatge és el primer protagonitzat per una noia tan jove, els seus pensaments s’estan extenent pels barris més deprimits i allunyats del centre d’aquesta ciutat on cada cop són més nombroses les noies que usen  nicab cobrint-se tot el rostre (a la imatge). Aquesta és una manera de vestir de les dones musulmanes que es troba un esgraó per darrera del burca, que ha estat importat dels països del golf pèrsic i, evidentment,  aliè als costums d’aquesta zona on el que se sol veure majoritàriament és el hijab o mocador (a la il·lustració, noies que el duen) noies-amb-hijab

Moltes d’aquestes dones i noies diuen que es posen nicab perquè així se senten més valorades; totes elles són admiradores del llibre ressenyat anteriorment. Segons diuen seguir les seves directrius no les fa sotmetre’s  a l’home ja que  tot ho faran per amor.  Aquestes mateixes dones no es banyen a les platges de la zona, creuen la frontera en cotxe i viatgen a un lloc secret de les costes del Marroc, una petita platja que els seus marits lloguen perquè ningú no les vegi.

La mare de la nena que ha decidit portar burca argumenta que deixen les nenes cristianes l anar a l’escola amb  minifaldilla i escot i, en canvi,  no es respecta que les noies musulmanes vagin “recatades”.

Tot i que als instituts de Melilla, com ja hem dit, no hi ha hagut altres casos de fonamentalisme en el vestir, el fracàs escolar  va arribar al 42,4% l’any  2010 (el triple de la taxa europa, 14% ) i molt superior a l’espanyola ( 30,8%)

Les noies i dones potser seran felices,  però  no tindran formació ni possibilitats.

Bótox a nenes de 8 anys?

little_miss_sunshine_aborda_concursos_belleza_infantilesVaig llegir diumenge 12 a El País l’article No tan pronto, por favor on es mostra la perversió dels concursos de vellesa per a  nenes de menys de 10 anys.  Aquest tema és tractat amb bones dosis d’humor a la pel·lícula Little Miss Sunshine (2006) dirigida per Jonathan Dayton i Valerie Faris (fotografia).

Tot i que a Espanya el fenomen no té tant de ressò,  països com ara Regne Unit estudien frenar la “sexualització” i l’ús comercial dels nens i les nenes als mitjans de comunicació i Internet. Als  EEUU va ser retirada la custòdia  a una mare de la ciutat de San Francisco que li havia fet injectar bótox a la seva filla de  8 anys i se’n defensava tot argumentant que només volia el millor per a ella per tal que es convertís en una superestrella.

pequenas_misses1Les principals víctimes del problema són les nenes. Els experts aconsellen esperar que els infants facin el seu procés eròtic sense necessitat d’impulsar-los que imitin les conductes dels grans.