Ho podem llegir al reportatge de diumenge del diari El País Sin “burka” no quiero vivir.
A la imatge, l’adolescent vestida amb ” burca” (vestit tradicional musulmà més propi de països com Afganistan, Pakistan i Iran). Decidir dur-lo l’ha exclòs de l’institut on estudiava 3r d’ESO. El centre no li permet anar-hi totalment tapada i amb guants com ella pretenia, tot i que més del 30% de les alumnes porten hijab i això no els comporta cap problema. Les seves amigues pensen que ho fa perquè s’ha fet nòvia d’un integrista, però ella ho desmenteix i sosté que ho ha triat sense coaccions perquè vol ser “feliç” seguint el camí que marca el llibre del doctor Aid al 
Qarni Tu puedes ser la mujer más feliz del mundo que ha esdevingut la guia espiritual i de capteniment per a joves de la ciutat com la noia protagonista del reportatge i que pot ser adquirit per 17 € a les botigues properes a la mesquita central de Melilla. Al llibre s’encoratja les dones a obeir els seus marits, recloure’s a la llar i ser “perfectes” : no mostrar la seva bellesa, no imitar les dones de conducta immoral, ni tampoc copiar les maneres de fer dels homes, no romandre a soles amb cap home que no sigui familiar ni viatjar sense la companyia d’un home de la família, no perdre el pudor i la modèstia, vestir-se “correctament”…
De fet, tot i que el cas de la noia objecte del reportatge és el primer protagonitzat per una noia tan jove, els seus pensaments s’estan extenent pels barris més deprimits i allunyats del centre d’aquesta ciutat on cada cop són més nombroses les noies que usen nicab cobrint-se tot el rostre (a la imatge). Aquesta és una manera de vestir de les dones musulmanes que es troba un esgraó per darrera del burca, que ha estat importat dels països del golf pèrsic i, evidentment, aliè als costums d’aquesta zona on el que se sol veure majoritàriament és el hijab o mocador (a la il·lustració, noies que el duen) 
Moltes d’aquestes dones i noies diuen que es posen nicab perquè així se senten més valorades; totes elles són admiradores del llibre ressenyat anteriorment. Segons diuen seguir les seves directrius no les fa sotmetre’s a l’home ja que tot ho faran per amor. Aquestes mateixes dones no es banyen a les platges de la zona, creuen la frontera en cotxe i viatgen a un lloc secret de les costes del Marroc, una petita platja que els seus marits lloguen perquè ningú no les vegi.
La mare de la nena que ha decidit portar burca argumenta que deixen les nenes cristianes l anar a l’escola amb minifaldilla i escot i, en canvi, no es respecta que les noies musulmanes vagin “recatades”.
Tot i que als instituts de Melilla, com ja hem dit, no hi ha hagut altres casos de fonamentalisme en el vestir, el fracàs escolar va arribar al 42,4% l’any 2010 (el triple de la taxa europa, 14% ) i molt superior a l’espanyola ( 30,8%)
Les noies i dones potser seran felices, però no tindran formació ni possibilitats.
Irene Biemmi és assessora en el projecte Objetiu igualtat, una guia d’estil creada per dues editorials italianes per tal que als llibres de text hi hagi exemples i il·lustracions que representin de forma igualitària a homes i dones.
Experta en Pedagogia de Gènere i Igualtat d’Oportunitats, ha publicat estudis en aquesta línia i imparteix cursos de formació per sensibilitzar sobre la cultura de gènere en el món escolar. Dirigeix la sèrie de llibres il·lustrats Sottosopra, dedicats a l’eliminació dels estereotips sexistes, per a l’editorial italiana Giralangolo.
