María Salmerón, una altra valenta

El cas de María Salmerón és paradigmàtic de fins a quin punt les víctimes de la violència masclista també ho són, sovint, de la justícia. Li han negat l’indult que la du  a la presó per negar-se a permetre que la seva filla anés amb el seu pare, un maltractador a qui la mateixa filla ha denunciat davant dels mitjans. Avui ha dormit a la presó.

María, auxiliar d’infermeria de 57 anys, viu  en un barri obrer de Dos Hermanas, Montequinto. Treballa en una residència d’ancians. La seva filla, Miriam, de 21 anys, estudia Periodisme de forma telemàtica i és a Irlanda, perfeccionant l’anglès.

Els maltractaments van començar un any esprés de casar-hi, el 1999 i van augmentar quan va nèixer la seva filla. El va denunciar i fou condemnat  a 21 mesos  de presó per violència de gènere. En un primer moment, la justícia li va donar la custòdia e la filla a ella i va concertar un règim de visites. Quan es va divorciar María va obtenir  una ordre  d’allunyament, però no la seva filla i ella no va complir amb el règim de visites. Es va iniciar una batalla judicial, que segueix 20 anys  després. El 2006 ell va al·legar  els reiterats incompliments de les visites per tal  li donessin la custòdia, cosa que no es va fer efectiva fins al 2009, quan Miriam tenia  9 anys. La nena no volia separar-se de la mare i es van anar acumulant sentències condemnatòries per a María. El 2015, ja adolescent, la filla s’hi va oposar en rodó a veure el seu pare. El 2019 la mare fou condemnada a 9 mesos de presó i gràcies a tres indults  la van salvar in extremis d’anar-hi.

Ara, una campanya a Change.org demanant el seu indult, iniciativa que va recollir  68.000 signatures en pocs dies, no ha pogut impedir la seva entrada a la presó. La María esperava l’indult que havia d’arribar de l’últim consell de ministres. Però l’indult no va arribar.

És inconcebible que els drets d’un agressor prevalguin  sobre els d’una víctima que va ser menor, la filla, i qui actualment, ja major d’edat, encara es considera una víctima.

 

Beatrix Potter, assolí fama mundial malgrat tot

Beatrix Potter (Londres, 1866-Sawrey, Lancashire, 1943), va ser una escriptora i il·lustradora anglesa de literatura infantil i una botànica significativa. El seu personatge més famós és en Pere Conillet (Peter Rabbit).

Filla d’una família benestant, des de ben petita es va interessar per la botànica i els animals. Un oncle va intentar que ingressés com a estudiant als Reials Jardins Botànics de Kew, però va ser rebutjada pel fet de ser dona. Tot i això, aquestes dificultats no van ser una barrera a la seva curiositat innata pel seu entorn. La base per als seus projectes i històries van ser els petits animals i mascotes que introduïa furtivament a casa seva o que podia observar durant les vacances familiars a Escòcia. Potter va ser una de primeres persones a suggerir que els líquens eren una relació simbiòtica entre els fongs i les algues, però el seu únic intent per publicar els seus estudis va topar amb noves dificultats. El seu oncle va haver de llegir l’estudi davant de la societat científica, ja que no s’hi admetien dones.

Gran il·lustradora i creadora d’històries, també en el vessant literari va tenir dificultats per la seva condició de dona. Quan la van animar a publicar el seu relat The Tale of Peter Rabbit, va haver de lluitar per trobar un editor fins que, per fi, van acceptar la seva publicació el 1902. El llibre i les obres que el van seguir van ser molt ben rebuts i ella va començar a obtenir ingressos propis per les seves vendes.  Beatrix es va implicar sentimentalment amb el seu editor, Norman Warne, cosa que va mantenir en secret, ja que els seus pares eren contraris que es casés amb qualsevol que necessités treballar per viure. Warne va morir de leucèmia abans que poguessin prometre’s, la qual cosa la va separar encara més dels seus pares.

Al llarg de la seva carrera literària, va acabar publicant 23 llibres, que es van publicar en petit format, fàcils de fer servir i de ser llegits pels nens. Va deixar d’escriure al voltant de 1920 a causa de la seva mala visió, encara que la seva darrera obra, The Tale of Little Pig Robinson, es va publicar el 1930. Va dedicar els seus últims anys a una granja d’ovelles que va comprar a Lake District, (Anglaterra). Li agradava el paisatge i amb els beneficis de la venda dels seus llibres, juntament amb l’herència dels seus pares, va comprar grans extensions de terra, que després va acabar heretant el National Trust.

L’any 1913, Beatrix Potter es va casar amb el seu advocat, William Heelis, amb qui no va tenir fills. Va morir a Sawrey (Lancashire) el dia 22 de desembre de 1943 a l’edat de 77 anys.