El cas de María Salmerón és paradigmàtic de fins a quin punt les víctimes de la violència masclista també ho són, sovint, de la justícia. Li han negat l’indult que la du a la presó per negar-se a permetre que la seva filla anés amb el seu pare, un maltractador a qui la mateixa filla ha denunciat davant dels mitjans. Avui ha dormit a la presó.
María, auxiliar d’infermeria de 57 anys, viu en un barri obrer de Dos Hermanas, Montequinto. Treballa en una residència d’ancians. La seva filla, Miriam, de 21 anys, estudia Periodisme de forma telemàtica i és a Irlanda, perfeccionant l’anglès.
Els maltractaments van començar un any esprés de casar-hi, el 1999 i van augmentar quan va nèixer la seva filla. El va denunciar i fou condemnat a 21 mesos de presó per violència de gènere. En un primer moment, la justícia li va donar la custòdia e la filla a ella i va concertar un règim de visites. Quan es va divorciar María va obtenir una ordre d’allunyament, però no la seva filla i ella no va complir amb el règim de visites. Es va iniciar una batalla judicial, que segueix 20 anys després. El 2006 ell va al·legar els reiterats incompliments de les visites per tal li donessin la custòdia, cosa que no es va fer efectiva fins al 2009, quan Miriam tenia 9 anys. La nena no volia separar-se de la mare i es van anar acumulant sentències condemnatòries per a María. El 2015, ja adolescent, la filla s’hi va oposar en rodó a veure el seu pare. El 2019 la mare fou condemnada a 9 mesos de presó i gràcies a tres indults la van salvar in extremis d’anar-hi.
Ara, una campanya a Change.org demanant el seu indult, iniciativa que va recollir 68.000 signatures en pocs dies, no ha pogut impedir la seva entrada a la presó. La María esperava l’indult que havia d’arribar de l’últim consell de ministres. Però l’indult no va arribar.
És inconcebible que els drets d’un agressor prevalguin sobre els d’una víctima que va ser menor, la filla, i qui actualment, ja major d’edat, encara es considera una víctima.
