Casaments precoços i vels “còmodes”

Articles avui al diari El País:

MILLONES DE BODAS  PRECOCES LASTRAN LA SALUD Y EDUCACIÓN DE LAS NIÑAS.

Un informe de Gordon Brown alerta de 25.000 nous casaments  de menors diaris.

Es calcula que 70.000 adolescents moren cada any a conseqüència de complicacions en l’embaràs o  el part, i moltes altres arrosseguen lesions durant tota la vida.

Mantenir les nenes a l’escola salva vides ja que retarda l’edat en la qual  les menors queden embarassades per primer cop. Si  s’aconseguís reducir a la meitat el nombre  d’embarassoa de menors de 20 anys, es podrien evitar 166.000 morts anuals de mares i nadons.

…………………………………..

“EL VELO INTEGRA A LA MUSULMANA EN OCCIDENTE” Això creu CINDY VAN DEN BREMEN, dissenyadora holandesa que va adaptar el vel islàmic a les necessitats de les musulmanes d’avui dia. Des de 1999 perfecciona diferents models de vel segur, transpirable  que sense botons o altres es pot mantenir fix per practicar esport. Una interpretació moderna del hijab , que va anomenar CAPSTERS. El model negre i lleuger ababa de ser admès per la FIFA  Federació  Internacional de Futbol que havia vetat les esportistes amb vel, però que recentment ha aixecat la prohibició.

I NO ANIRIEN MOLT MÉS CÒMODES SENSE VEL?

 

DIA INTERNACIONAL DE LES DONES 8 DE MARÇ (2012)

INFORMACIÓ (Viquipèdia)

CA LA DONA (MANIFEST I CRIDA A LA MANIFESTACIÓ 19h PLAÇA UNIVERSITAT)

INSTITUT CATALÀ DE LES DONES (DECLARACIÓ INSTITUCIONAL GOVERN DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA)

IRRITACIÓ GENERALITZADA PER  LES PARAULES DEL MINISTRE GALLARDON QUE ARGUMENTA UNA NECESSÀRIA REFORMA DE L’AVORTAMENT PERQUÈ “HI HA UNA VIOLÈNCIA DE GÈNERE ESTRUCTURAL CONTRA LES DONES PERQUÈ AVORTIN” (Diari ARA)

CORRE PER INTERNET AQUESTA PUBLICITAT SEXISTA D’UNS PANTALONS QUE LA PERIODISTA EMMA BARNETT DE “THE TELEGRAPH” HA PENJAT A TWITER:

 

EL PAÍS. MANIFIESTO POR LAS MUJERES ÁRABES: Un grup  de destacades dones del món  àrab  recorda al món que en aquesta regió  es produeixen les pitjors desigualtats. Por la dignidad

Signen el manifest, publicat junt  a Le Monde, La Stampa i Gazeta Wyborska: Souhayr Belhassen, presidenta de la FIDH (Tunis); Bochra Belhadj Hmida, advocada, cofundadora i expresidenta de l’Associació  Tunisina de Dones Demòcrates (Tunis); Shahinaz Abdel Salam, bloguera i activista (Egipte). Nawal El Saadawi, metgessa psiquiatra, escriptora i feminista (Egipte); Tahani Rached, realitzadora (Egipte); Samar Yazbek, escriptora (Síria); Azza Kamel Maghur, advocada internacional i  membre del Consell Libi  dels Drets de l ‘Home (Líbia); Tawakkol Karman, Premi  Nobel de la Pau2011,  Periodista (Iemen).

Entrevista amb la periodista paquistaní SHARMEEN OBAID-CHINOY,  autora d’un curt documental que ha rebut un Oscar, Saving face (Salvant cares),   codirigit amb Daniel Junge, sobre la violència masclista que pateixen les dones al seu país i a d’altres, on són cremades amb àcid pels seus marits per no obeir-los.   Diu: “Ellos descargan su frustración con los ataques de ácido”.

 

8 de març 2012 Institut Bellvitge

ENGUANY VOLEM SABER QUÈ ELS PASSA A ALGUNES DONES DEL MÓN QUE PATEIXEN TOTA MENA  DE DISCRIMINACIONS I VEXACIONS NOMÉS PER SER DONES.

PROPOSEM TROBAR LA RESPOSTA A LES QÜESTIONS SEGÜENTS:

1- AMB QUIN NOM ES CONEIX L’ASSASSINAT DE DONES A ALGUNS  PAÏSOS DE  CENTRE AMÈRICA ?

2- A QUIN PAÍS ISLÀMIC LES DONES TENEN PROHIBIDA LA CONDUCCIÓ?

3-  NOM DE LES  DONES QUE VAN REBRE EL PREMI NOBEL DE LA PAU 2011

4.a- PER A QUÈ SERVEIXEN AQUESTS INSTRUMENTS RUDIMENTARIS ?

5-  QUIN FET VA MARCAR LA VIDA DE LA MODEL SOMALÍ WARIS DIRIE?

6. a-  QUINA PENA DE MORT MARCA LA LEGISLACIÓ ISLÀMICA (XARIA) PER A CASOS DE DONES ADÚLTERES ?

6.b– COM ES DIU  LA DONA IRANIANA CONDEMNADA PER ADÚLTERA  EL 2006 ?

7.a-  COM S’ANOMENA EL “VEL ISLÀMIC”?

7.b-  QUIN NOM REP AQUEST VESTIT TRADICIONAL DE LES DONES A CERTS PAÏSOS ISLÀMICS?

7.c- COM ES DIU EL  “VEL INTEGRAL”?

8 –  A QUIN PAÍS DEL MÓN EXISTEIXEN LLOCS COM EL QUE MOSTRA LA FOTOGRAFIA?

9-  COM S’ANOMENAVEN ELS PEUS EMPETITITS DE LES DONES ?

10- QUIN PREMI VA REBRE LA FOTOGRAFIA DE LA JOVE AFGANA AISHA BIBI?

DEMÀ LA PRIMERA PISTA: LES FOTOS

HI HAURÀ UN  PREMI PER AL GUANYADOR/ORA DEL CONCURS.

Una mirada a dones del món

ANISA AL SAHBI és iemenita, té 30 anys i estudia el doctorat  en Filosofia. Aspira a dedicar-se a la política i arribar a ser diputada. Tot i que a la fotografia porti nicab no és islamista.  Ella no s’ha tret el nicab que li van posar als sis anys per pressions socials i familiars, però ara que sembla que el país camini cap a al democràcia tem l’avenç dels islamistes  i denuncia que l’any passat van guanyar massa poder a la universitat aprofitant les protestes contra l’expresident Saleh.

Diu que a la Biblioteca han penjat cartells que recorden que nois i noies no han de seure’s junts i  la presència de islahis (vigilants) Fa un mes a la Facultat de Ciències de la Informació, alguns d’ells van agredir amb pedres un noi i una noia que estaven junts i no eren família.

Aquests islahis són els militants de l’Islah ( Congregació iemení per la Reforma), la versió iemení dels Germans Musulmans, fins ara principal partit de l’oposició. Durant  les protestes, els seus militants, molt disciplinats, s’ocupaven de la seguretat a les manifestacions. Ara volen també controlar el campus universitari. Una de les integrants de la branca moderada  d’aquest grup és la Nobel de la Pau 2011 Tawakul Kerman qui , per cert, no porta nicab i exhorta totes les dones del país que se’l treguin.

Aquests vigilants controlen les bosses de les estudiants i qüestionen la forma com es cobreixen els cabells i el coll – precepte islàmic. Anisa denuncia que aquests serveis no els facin funcionaris o membres del servei de seguretat sinó persones d’un determinat partit que ni tan sols duen un número d’identificació.

Amb el seu testimoni,  Anisa al Shabi fa evident que voler cobrir la cara de les dones  pot uniformitzar la seva aparença externa, però no eviatr que tinguin pensaments propis.

Bloc Mujeres. El País ( 24 febrer) MAS ALLÁ DEL VELO

 

El “feminicidi” a Nicaragua

A partir d’ara, a Nicaragua així com a d’altres països llatinoamericans com  Mèxic o Perú,  “matar una dona en el marc  de les relacions desiguals de poder entre homes i dones, ja sigui a l’ àmbit  públic o privat…” es tipifica com  feminicidi i  estarà penalitzat  amb fins a  30 anys de presó. Això suposarà   un augment considerable de les penes per a agressors i homicides amb la nova llei.

La cultura patriarcal està molt arrelada al país i són freqüents els casos d’abusos a dones dins i fora de la família. També és comuna la maternitat precoç ( en menors d’edat) i el posterior abandonament a la jove. L’avortament terapèutic està penalitzat.

En un país com  Nicaragua, amb  cinc  milions d’habitants, només l’any passat van morir a l’entorn de 70 dones per violència de gènere ( quantitat similar a la d’Espanya que té més de 10 vegades més habitants) i només quatre dels assassins van ser empresonats. En realitat a pocs països de la zona sud d’Amèrica es porta un còmput de víctimes d’agressions.

Per a la lluita contra la violència s’han creat  promotorías i comisarías de dones. Pel que fa a les primeres, es tracta d’una sèrie de dones – en general voluntàries que han patit violència de gènere – per tal que vagin als barris – en cas de l’àmbit urbà – i pobles – en el marc rural – a fer un seguiment  del procés de denúncia i instar les dones que no es retractin.  Les “comisarías” són instàncies policials al capdavant  de les quals hi ha  dones policia i on participen psicòlogues, metgesses,  treballadores socials i les mateixes promotores. Des que es van crear ha anat augmentant el nombre de dones que atenen: 48.846 el 2004 fins a les 149.235 el2010 i més de 160.000 l’any  passat. Tot i així, a les víctimes els costa denunciar: de les ateses el 2010, només el 23% va denunciar.

Per  canviar   les conductes masclistes imperants, existeixen més de seixanta associacions de dones per tot el país que donen xerrades, classes, assessorament… Totes han celebrat l’aprovació de la nova llei tot considerant-la una passa endavant en la lluita pels drets humans de les dones.

Bloc Mujeres ( El País. 15 febrer 2012)

La violència de gènere a Itàlia

Una sentència del Suprem italià reviu la indignació per la falta de sensibilitat  al país davant els crims de gènere. Tant a nivell  judicial (atès que la sentència polèmica permet  els acusats d’agessió sexuals en grup  l’espera del  juici fora de la presó preventiva) com a nivell dels mitjans de comunicació ( que consideren encara els crims masclistes com “passionals”).El 7 de febrer a palerm 8 sicília) un carabiniere de 39 anys va matar la seva dona de 37 de la qual s’estava divorciant, després es va suïcidar. A Il corriere della sera el fet es va explicar així:  “Presa d’un moment de bogeria, l’home va agafar la pistola de servei, va apuntar al pit de l’esposa i va fer foc. Després es va disparar a la templa“. A Itàlia no existeix el delicte de violència de gènere i la consciència col·lectiva percep que aquestes morts són fruit de l’amor violent. No hi ha cap organisme centralitzat i institucionalitzat que s’ocupi dels casos de maltractament quitidià. Tampoc npo hi ha dades oficials de les morts per violència de gènere, ni de denúncies. Segons les dades de les administracions locals, 18 dones han estat mortes enguany i 127 el 2011.

L’abril del 2010, RED FEMINISTA va publicar l’ article: ITÀLIA CAP EUROPEA DE LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE.

La  sentència polémica ha fet declarar dones com ara Mara Carfagna, ministra d’Igualtat amb el govern de Berlusconi, que era impossible de compartir perquè qui viola una dona es mereix la presó, o bé Barbara Pollastrini, del Partit Democràtric, d’esquerres, que no volen venjança, però si poder confiar que es faci justícia.

Les feministes, com Giovana Consenza, periodista de Il Fatto quotidiano, senyala: “Ens sentim poc escoltades, com si els problemes de falta d’atur, marginació i discriminació que patim dia a dia existissin només en el cap de les feministes i no en la realitat del país”.  Loredana Lipperini, autora d’un dels blocs més seguits, sentencia: La reacció visceral de les dones és el símptoma d’una exasperació originada per la distracció de ui ( en política i mitjans de comunicació) van cavalcar les instàncies del moviment feminista per abandonar-lo”

Informació treta de l’article Guante blanco para agresores ( El País, 18 febrer 2012)

Una dona argentina denuncia una xarxa d’esclaves sexuals al país

Fa gairebé 10 anys, el 2002 María de los Ángeles Verón – Marita –  de 23 anys i amb  una nena de tres,  fou  segretada al carrer. La seva mare, Susana Trimarco –  funcionària  a Tucuman-  va fer tot el possible per buscar-la i primer es va topar amb la ineficàcia policial i després va descobrir tota una xarxa de trata amb fins d’explotació sexual a Argentina. El 2007 va crear una Fundación “María de los Ángeles” per a la lluita contra aquest flagell i ha aconseguit fer retornar més de 200 noies, però no  la seva filla. Actualment se celebra el judici contra 8 homes i cinc dones pel seu segrestament. És el primer  contra les xarxes de trata a Argentina.

Més de 600 dones es  troben desaparegudes a Argentina i es  creu que moltes han estat captades per xarxes per a prostituir-les, segons Fabiana Túñez, una de les fundadores de  l’associació  civil La Casa del Encuentro, que es dedica a la prevenció  d’aquest delicte. La meitat d’aquestes eren menors quan van desaparèixer; algunes de classe mitjana o mitjana-alta. Són venudes als prostíbuls locals o a una de les tres principals xarxes de trata del món (Mèxic, Europa de l’ Est  o X ina) per entre 12.000 i 26.000 euros. Les famílies de les víctimes fan les seves investigacions i  s’adonen de  la complicitat de les forces de seguretat, la justícia, la política i els ” clients”. El Ministeri  de Justícia argentí afirma que el 2011 unes 1.597 dones van ser alliberades tant de les xarxes de trata com del proxenetisme    ( el 2010 van ser 569). Un 90% de les prostitutes d’Argentina són víctimes d’un o l’altre delicte. A les zones més desfavorides, algunes famílies venen les seves filles de 12 o 14 any per tal que treballin a d’altres províncies, ignorant que cauen en xarxes de prostitució.

Trimarco varebre el  2007 el Premi Internacional a les Dones amb  Coratge atorgat pel Departament  d’ Estat d’ EE.UU.

El testimonio de una “madre coraje” sobre las redes de prostitución sacude Argentina ( La Vanguardia, 17 de febrer de 2012)

La declaración de Susana Trimarco sacude a los funcionarios tucumanos (Clarin.com, 17 /2 / 2012)

NO A QUALSEVOL MENA DE VIOLENTACIÓ DELS DRETS DE NENES, NOIES I DONES.

La pràctica del BAAD a Afganistan, una altra violència contra nenes i noies


 

 

El règim talibà, qualificat per l’ONU com el més misògin del món, negava a les dones i les nenes els drets civils bàsics com educació, salud, assistència mèdica, dret laboral. Per exemple els prohibia la consulta a un metge home i no podien sortir de casa sense ser acompanyades per un parent home. Després 6 anys de vigència fou enderrocat per les forces de coalisió liderades pels EEUU, però a dos anys de finalitzar la intervenció d’ Occident al país   l’actual govern presidit per HAMID KARZAI, havia promès construir una nació en la qual es garantís a les dones els seus drets; tot i així, .poques coses han canviat per a les nenes : les famílies els  impideixen anar a l’escola  o els obliguen a deixar els estudis per esclavitzar-les a  casa  (només una de cada cinc estudia la primària); continua la pràctica dels matrimonis pactats i les dones i les nenes viuen en una presó de la qual el burka és tan sols una representació  exterior. Tot i que el baad és prohibit per la llei i els imans,  la tradició persisteix i fins i tot augmenta:  BAAD és una pràctica d’Afganistan  per la qual les nenes o noies són segrestades com a pagament dels deutes de les seves famílies. Aquest  és el cas de Shakila, una nena de 10 anys  la família de la qual ha explicat la seva història a periodistes del  New York Times.

Confirmat cas d’assassinat d’una dona pel seu marit

Acaben de confirmar els informatius del migdia que la dona índia trobada morta a Olot el passat 25 de gener és el sisè cas de violència masclista a Catalunya en el que va d’any. El marit i el cunyat de Manpreet, tots ells de la regió de Punyab, han estat detinguts pels mossos d’esquadra i, de moment, són considerats culpables del crim.