Ciberassetjament

La policia ha detingut a Málaga quatre  alumnes d’ un institut  per assetjar, presumptament,  una companya  a través de les xarxes socials. Els arrestats, majors d’edat, estan acusats d’un  delicte  contra la integritat moral —ciberbullying—i  de danys en vehicle, ja que també van ratllar el cotxe de la  víctima amb els mateixos insults que li deien a Internet .

El ciberaassetjament  o ciberbullying és una modalitat  de l’assetjament  que es  materialitza a   l ‘àmbit  escolar.  La policia, mitjantçant  el Pla  Director per a la Convivència i  Millora de la Seguretat  Escolar, ofereix als alumnes una formació continuada en matèria de prevenció  en delictes les víctimes dels quals són els mateixos menors. Els objectius   d’ aquest projecte  són:

– garantir la seguretat en els  centres educatius,

– eradicar les  conductes  violentes,

– enfortir la cooperació  policial con la comunitat  escolar.

El País (13 de maig)

Tribus que són presons per a les dones

Un cop més, posaem  de manifest la situació d’absoluta dependència i inferioritat de les dones i noies paquistanís respecte els homes fins als punt que solen ser moneda de canvi per pagar deutes familiars, els pares els prohibeixen enamorar-se sense permís o les casen abans de  l’edat legal mínima. El País (11 de maig) A la fotografia, Sombal de 16 anys, segrestada per un pretendent rebutjat.

Homofòbia a les aules

Hem llegit aquesta setmana a El Periodico un article que posa de manifest  la necessitat de combatre l’ homofòbia a les escoles i instituts.   Tant lesbianes com gais, bisexuals i transsexuals són encara objecte d’assetjament escolar per la seva orientació sexual.   El Casal Lambda és promotor junt amb  l’Associació de Pares i Mares de Gais i Lesbianes (AMPGIL) del primer estudi  sobre el bullying a homosexuals a  Catalunya. Una de les principals conclusions és que falten molts  més informes sobre la qüestió i que els que s’han fet sobre bullying convencional no serveixen per  explicar l’ homofòbic.

Es també interessant aquest article de Rosa Montero a El País sobre el tema: La homofobia en las aulas que recorda el cas de Jokin Ceberio de 2004  i on podem llegir:  Cualquier cosa que te separe de la masa puede hacerte víctima de su envidia y de sus miedos.

Mostra-denúncia internacional sobre la violència contra les dones.

L’exposició itinerant  Contraviolencias. 28 miradas de artistas, s’inaugura  dimecres  a  la Fundación Canal de Madrid, després de passar per Oslo, Chicago o Tijuana i abans de continuar viatge cap a Johanesburg i Nova York. El projecte, organitzat per la fundació  dels EEUU ART WORKS FOR CHANGEVIENE dels EEUU vol ser un crit col·lectiu contra el terror masclista a través d’obres realitzades, majoritàriament per dones ( hi ha dues aportacions masculines). Les sales de la fundació han canviat el seu color habitual pel rosa ( del feminisme) i el vermell ( de la violència). A l’entrada els organitzadors adverteixen que el seu contingut pot ferir la sensibilitat del visitant.

Un  dibuix de Louise Bourgeois (París, 1911-Nueva York, 2010), única artista morta  de la selecció, és el punt de partida de  la denúncia: veiem la silueta d’una dona  atrapada en un túnel negre, nua, sense braços i amb unes muletes clavades al pit. Simbolitza la resignació callada amb què la dona afronta la violència, amb un somriure com una màscara quotidiana.

Són incloses, entre altres,  Mona Hatoum, Patricia Evans, Luciana Fina o María Magdalena Campos-Pons,  Yoko Ono (Tokio, 1933) i la seva cèlebre performance Cut piece (Pieza de corte), en la qual els  espectadors, amb tisores tallen trossos de la roba negra de l’artista, com en una simbòlica violació  col·lectiva. O Marina Abramovic (Belgrad, 1946) autora del vídeo de 12 minuts Épica erótica balcánica (2005) en el qual  es  representa ella mateixa nua de cintura amunt  amb el seu cabell negre sobre la cara i una calavera amb què es dóna forts cops al pit ( el treball  forma part  de la seva sèrie de denúncies de la guerra dels Balcans i com en aquesta guerra fratricida es va usar l’ultratge a les dones com a arma de e destrucció  massiva.

Són particularment interessants els treballs de l’artista de Pakistà  Maimuna Feroze-Nana (Hyderabad,  1938)que  denuncia les cremes de dones amb querosè al seu país i d’altres veïns. I també el tríptic de la cineasta i fotògrafa senegalesa Fatou Kande Senghor (Senegal, 1971)  ¿Quién entrega esta mujer a este hombre? per denunciar els matrimonis pactats.

Un  dels dos homes que participen en l’exposició, Hank Willis Thomas (Plainfield, Estats Units, 1976), fotògraf publicitari,  proposa  preguntes sense  resposta a ¿Eres el tipo adecuado de mujer? (2007) on  reflexiona sobre el tractament  de la feminitat a la  publicitat, una mera mercaderia  sexual, la dona com a simple objecte en venda.

La fotografia és  del treball de Patricia Evans.

 

 

Augmenta la violència sexista cap a les nenes de 12 a 14 anys

El 67’4%  d’adolescents víctimes de violència de gènere per part de les seves parelles que han  estat ateses per la Fundació ANAR ( Ajuda a Nens i Adolescents en risc) no ho reconeix; creuen que són mostres d’amor.Aquuestes dades formen part de l’informe anual de la Fundació que posa a l’abast dels nens sotnmesos a tota mena d’abusos i maltractaments un telefon d’ajuda,  9002010 i 116 111.  Diana Díaz és la subdirectora del programa de telefon dels nens.  És psicòloga i orientadora i ens fa saber que la crisi ha fet augmentar el maltractament infantil. Més de 20.000 trucades han arribat de Catalunya. Dels 1.778 menors que han trucat, un 28% era víctima de violència física, un 15,5% de violència escolar, un 14,7% de maltractament psicològic, un 12,4% d’abús sexual, un 7,6% d’agressió extrafamiliar i un 7% de violència a la llar.

La Vanguardia (26 d’abril)

Nou cas de violació d’una nena a l’Índia. La nena té 5 anys!

La petita  fou segrestada per un dels  seus veïns, Manoj Kumar i després d’una setmana encara es troba a l’hospital amb ferides molt greus. L’home la va violar i posteriorment va fugir  abandonant-la perquè va creure-la morta; els pares la van trobar l’endemà en sentir-la plorar. A causa del succés, les protestes en contra de les violacions han tornat als carrers de Nova Delhi, la capital del país. La gent està indignada perquè els pare de la menor asseguren que els policies no els van prendre seriosament i fins i tot els van oferir 2.000 rupies (uns 28 euros) si retiraven la denúncia. Però el ministre d’Interior, Sushilkumar Shinde va assegurar  que hi ha  diverses investigacions obertes en el cas, a  més de la violació , per clarificar l’ actuació  policial. Tres oficiales han estat  suspesos, dos per errors en els  procediments i  un  per colpejar   una dona  en una manifestació.

El presumpte violador va ser trobat a l’Estat de Bihar, on viu la família de la seva esposa i empresonat junt a un dels seus amics a qui ell ha acusat d’incitador.

El cas d’aquesta nen no és aïllat; en els diaris i la TV es documenten diàriament aquestes violacions ( aquesta mateixa setmana una nena de 15 anys va ser segrestada i violada per tres homes en el camí a l’escola )

Segons la sociòloga Ranjana Kumari “Infortunadament  les violacions a menors són molt comunes”. També  reivindica el dret de la gent a protestar. Lamenta que “malgrat que hi ha una nova llei que augmenta els càstigs als violadors i contempla  també castigar els policies que no compleixin el seu deure, no res ha canviat des de desembre passat” (es refereix al cas de l’estudiant que va resultar morta després d’una violació múltiple).  “L’abús  sexual a menors a l’Índia ha arribat a proporcions epidèmiques”, diu un informe  publicat el passat març pel Centre per als Drets Humans d’ Asia (ACHR en  anglès). El  document  recull  48.338 violacions a menors entre 2001 i 2011,amb un increment de 336%  2001 (2.113 casos en 2001  a  7.112 casos en 2011).

 

Les beguines

El beguinatge és un singular fenomen  religiós i social femení sorgit a l’ Edat  Mitjana. Avui en  parlem perquè ha mort l’última representant d’aquesta institució, Marcella Pattyn, a  Kortrijk (Bélgica) el passat diumenge als 92 anys.

Durant  segles els beguinatges van constituir espais de llibertat a les dones, en temps en què les seves úniques opcions eren la vida religiosa o el matrimoni.  Milers de dones dels antics Països Baixos van trobar aquesta via :  retirar-se a viure en comunitat amb altres dones en els anomenats beguinatges (beateris), unes miniciutats on els homes estaven vetats.

Es dedicaven a la caritat,  l ‘estudi i, sobretot, l’ oració ( societats teocràtiques ), però no pertanyien a cap orde religiós i gaudien d’una llibertat d’acció inimaginable als convents.

La Vanguardia ( 16 abril)

 

A Mèxic, les dones violades són a la presó i els violadors són al carrer

Una dona  que va avortar legalment  després de ser violada és   a la  presó.  Va haver de canviar la seva versió per les amenaces de l’agressor. Ella és María de Lourdes, de 27 anys, treballava  en un bar de Durango quan  va ser  segrestada pel  seu exnòvio, José Manuel, el 13 de maig de 2012. Durant  la retenció  ell  la va agredir físicament i la va violar, ella va quedar embarassada. La  Fiscalia de l’ Estat va detenir-lo i va decretar presó preventiva, considerant-lo  un risc per a la societat  pel seu   comportament  impulsiu i agressiu.  Els exàmens practicats  a la víctima van determinar que patia dany físic i moral i  ella va demanar l’avortament legal   ( l’avortament quan l’embaràs és producte d’una violació és reconegut a tot el país, malgrat la qual cosa tot i que hi ha elevats índex d’abús sexual  -131.400 casos l’any-, en el darrer  lustre només s’han donat 39 autoritzacions, 30 al Districte Federal; en el cas de María Lourdes, el permís va trigar molt a arribar ). Mesos després de ser-li practicat, degut  a les amenaces de mort cap a ella i la seva família i les pressions de l’advocat de l’agressor, la noia es va retractar de les acusacions per tal que el violador sortís de la presó. Aleshores  la Fiscalia la va detenir i va iniciar  una investigació  per avortament i falsedat de declaracions. Així doncs, ell és lliure i ella ja fa 4  mesos que és a la presó. La història de Lourdes és només  un exemple  de la violència institucional sobre les dones a Mèxic, com il·lustra el curt  documental Viva México.

L’ organització Grupo de Información en Reproducción Elegida (GIRE) denuncia a  Omisión e Indiferencia. Derechos Reproductivos en México que “l’accés efectiu de les dones a l’avortament legal és precari o nul”. En el cas  que ens ocupa va haver obstacles com  falta d’ informació i retards  injustificats en les diligències ministerials.  També l’organització  Sí hay mujeres en Durango denuncia els fets.

A la fotografia, una noia en una protesta pel dret a l’avortament. El País (16 d’abril)

Polèmiques declaracions d’un alcalde de Lugo

Les infortunades paraules les ha pronunciat Alfonso Puente, alcalde de Barreiros (Lugo) a l ‘últim  ple:   “los comunistas dejan de serlo cuando tienen dinero, las feministas dejan de serlo cuando se casan y los ateos dejan de serlo cuando cae el avión en el que viajan”.

El PSOE del municipi ha demanat al PP que les reprovi; la  secretaria local socialista , Carmen Veiga ha declarat que reflecteixen el seu  masclisme  i  fanatisme  intolerant i demostren la seva falta de respecte pels que no comparteixen les seves idees.

El País (15 d’abril)

“”Blogueres” musulmanes

Una nova generació de joves blogueres musulmanes, reivindiquen la possibilitat de seguir les tendències internacionals de la moda  sense vulnerar les tradicions i,  particularment,  allò que imposa la seva religió: que les dones vesteixin pudorosament. Així doncs, són devotes d’Alà i de totes les marques de moda i porten l’ últim model de  texans amb hiyad. La proposta, no sense detractors, s’ha estès a bona part dels països islàmics a partir de les seguidores d’aquesta i altres  pàgines. Volen ser musulmanes i fashion. Podem veure-ho al Facebook de Hana Tajima ( Devon, 1987) qui fa 6 anys va posar en marxa la pàgina Stylecovered on defineix el  “Muslim style”. La iniciativa de  Tajima n’ha generat d’altres com la de la’estilista sueca Ismane Asry Fashionwithfaith o les webs Hebamagazine.com ( òrgan d’expressió del  que s’ha anomenat muslim hipster i Hijabshigh.com especialitzada en fotografies de hiyabis  -dones amb hiyab- anònimes i glamuroses)

La indústria tèxtil no pot obviar el mercat musulmà. Ja fa temps les marques de luxe van adaptar les seves col·leccions al públic islàmic, fins i tot  algunes firmes fan mocadors especialment pensats per cobrir els seus caps (Hijab fashion). Però hi ha moltes veus crítiques i arriben no només de la comunitat islàmica. Nancy Hoque és dissenyadora de la firma californiana especialitzada en hiyabs sixteenR considera que la nova tendència no deixa de ser una frivolitat que en realitat no representa cap evolució.