Toru Hashimoto va justificar l’esclavatge sexual de les dones i noies per part dels militars japonesos a la Segona Guerra Mundial amb aquestes paraules:
“Quan els soldats arrisquen la seva vida (…) i se’ls vol donar un descans, es necessita un sistema de dones de reconfort.” “En aquell moment, era un sistema necessari per mantenir la disciplina militar”.
Els historiadors afirmen que fins a 200.000 dones, principalment de la península de Corea i la Xina, es van veure obligades a oferir relacions sexuals als soldats japonesos en bordells militars. El Japó va demanar perdó el 2007 per l’ús de dones com a esclaves sexuals durant el conflicte bèl·lic, després d’haver sigut criticat pels països asiàtics per haver qüestionat la veracitat dels fets. En defensa seva, el país nipó va recordar que el 1993 ja havien fet una declaració oficial en què s’admetia que els militars japonesos havien obligat dones asiàtiques a l’esclavatge sexual en bordells durant la guerra i s’havien disculpat. No obstant això, alguns polítics conservadors japonesos continuen defensant que no hi ha proves concloents que les dones no fossin prostitutes professionals i qüestionen que patissin abusos per part de les tropes del país.
La fotografia més antiga és del temps en què es van produir els fets. Els coreans del sud volen demostra-lo per tal de rebre indemnitzacions per a les dones que van ser esclavitzades i encara romanen vives.
L’altra fotografia és de la filipina Tomasa Salinog en la seva declaració davant el tribunal que investigava els fets el 2000.
Ara (15-05-2013) / Huffingtonpost ( 15-05-2013)