Missatges de condemna com ara “No més violacions” o “Si ens toquen a una ens toquen a totes” han estat expressats a la multitudinària concentració a Sabadell en repulsa per la violació múltiple a una jove de 18 anys aquest diumenge. Unes quatre mil persones, segons la Policia Local, s’han manifestat avui a les 19.00 hores davant l’Ajuntament. Sis homes, d’entre 18 i 35 anys i d’origen magrebí, van ser detinguts per l’agressió sexual perpetrada per tres d’ells en una nau abandonada del barri de Can Feu mentre els altres tres s’ho miraven sense socórrer-la. Els veïns de la nau n’havien denunciat repetidament la seva ocupació, sobretot després que es produïssin actes vandàlics al barri. La concentració d’avui ha estat convocada per la Taula de la Convivència, a la qual s’han afegit d’altres entitats. Al breu text que s’ha llegit s’ha volgut manifestar solidaritat amb la víctima així com la demanda de la seva privacitat i del seu entorn i s’ha fet saber que l’Ajuntament es personarà com acusació popular al cas i demanarà “contundència” a la justícia davant dels fets.
Que no ens passin per alt els micromasclismes quotidians
En la seva pàgina de Facebook Casio promociona una calculadora pensada perquè les dones tinguin una millor experiència en el seu entorn de treball” és de color ROSA tot i que també disponible en altres 6 colors. El missatge publicitari acaba amb: “Mujeres, Casio las seguirá apoyando a ustedes para que día a día brillen aún más en sus trabajos”. En un altre post llegim que aquestes calculadores “se crearon como herramientas óptimas para aquellas mujeres trabajadoras que combinan una usabilidad excepcional sumado a la búsqueda de un diseño hermoso”.
Qualsevol calculadora, de qualsevol forma i color, no pot ser apta per a fer bona feina tant a homes com a dones ????
Denunciem la presó injusta de la saudita Loujain Alhathloul per lluitar per les dones al seu país
Segons denuncia la seva família, la jove activista de 29 anys que té milers de seguidors a les xarxes social, porta vuit mesos detinguda i sotmesa a tortures, fins i tot agressions sexuals.
Ja va ser empresonada el 2014 durant 70 dies per viralitzar que havia intentat entrar des dels Emirats Àrabs a Aràbia Saudita en cotxe. Aquest país era l’únic al món que prohibia conduir les dones i Loujain Alhathloul no parava de denunciar-ho. Va esdevenir l’heroïna de les feministes. Malgrat l’oposició dels ultraconservadors saudites, més de quatre anys després, les dones condueixen gràcies al fet que el príncep hereu Mohamed bin Salman va concedir aquest dret obeint a un programa de reformes per a modernitzar el petroestat islàmic. Tot i això Loujain no ha vist conduir les seves compatriotes perquè és a la presó des de maig de 2018 acusada de traïdoria i de ser pagada per enemics estrangers. Les mateixes acusacions que pesen sobre molts i moltes altres activistes també a la presó.
Ella va convertir-se en una influencer a les xarxes socials saudites a principis d’aquesta dècada quan era una jove estudiant de Literatura francesa a Canadà i va començar a penjar vídeos on compartia els seus somnis d’igualtat per a les dones saudites. Parlava del vel – ella no en duia – i les rígides normes del vestir del seu país o es mostrava contrària al sistema de tutel·latge i la negació de drets bàsics a les dones. Com explica Hala al Dosari, una activista que ara viu exiliada a EEUU, el 2013 les feministes saudites volien impulsar la campanya pro la conducció i arribar a les més joves, i van contactar amb ella perquè tenia milers de seguidores a Internet i ella de seguida va fer seva aquesta causa, però aviat va pagar car el seu protagonisme ja que va començar a rebre amenaces, patí campanyes de difamació i l’anaven detenint per a interrogar-la. La seva popularitat augmentà també pel seu matrimoni per amor amb un actor saudita, Fahad Albutairi, d’origen no tribal, al qual no es va oposar el liberal pare d’Alhathoul. La parella exhibia a les xarxes la felicitat del seu amor mutu, no marcat per les convencions socials ( les mostres d’afecte públic són rebutjades a Aràbia)
Malgrat el canvi de règim i els intents de modernització, Loujain no va abandonar els seu activisme. El febrer del 2018 va participar a Ginebra en una avaluació de l’ONU sobre els drets humans a Aràbia Saudita i es va involucrar en la posada en marxa d’un refugi per a dones maltractades. Per a la família, aquests fets van ser considerats una burla pel règim i expliquen, potser, l’últim dels arrestos, que encara la té a la presó, i l’acarnissament dels carcellers. No saben perquè, el marit va formalitzar el divorci poc després de l’entrada d’ella a la presó.
Després de mesos de silenci per temor a represàlies, la família de l’activista ha decidit denunciar la situació de la filla i germana.
Amnistia Internacional també fa una crida a signar perquè el país posi fi a la brutal repressió que pateixen dones com Loujain que segueixen detingudes i incomunicades després de mesos i sobre les quals pesen peticions de presó de fins a 20 anys:
Presiona a las autoridades saudíes para que pongan fin a esta terrible represión ejercida contra las mujeres que se atreven a alzar su voz. Actualización 24 de enero de 2019.
Greta Thunberg, una noia lluitadora que vol un futur millor
Greta Thunberg és la nena sueca que amb només 15 anys s’ha convertit en un símbol de l’activisme contra l’escalfament global. Des de fa setmanes cada divendres fa vaga d’escola per protestar davant del Parlament suec, i el seu colpidor discurs a la cimera sobre el canvi climàtic COP24 de Katowice per protestar davant les poques mesures que s’estan adoptant per combatre’l ha esdevingut viral. Greta, qui no va tenir cap contemplació, va retreure als polítics que estiguessin de braços plegats mentre la contaminació no parava de créixer.
Rece
ntment Greta ha donat una nova lliçó als ‘gurús’ de l’economia: dimecres 23 va viatjar des de Suècia a Davos, Suïssa, en tren ( 32 hores) perquè considera que no es coherent parlar d’escalfament global i volar en ‘jet’ privat. Vol demana als dirigents del Foro Monetario que es mobilitzin per aconseguir els objectius de l’acord de París, que busca limitar l’escalfament global a +2°C i si fos possible +1,5°C, en relació a l’era preindustrial. A la fotofragia, Greta en una de les sessions de debat. (Fabrice Coffrini / AFP)
El seu exemple ha inspirat molts joves a tot el planeta, que també s’han manifestat per demanar mesures reals contra el canvi climàtic.
Milers d’estudiants s’han manifestat a Brussel·les, París i altres ciutats franceses i belgues contra l’escalfament global; és el moviment JOVES PEL CLIMA. Greta Thunberg, amb 137.000 seguidors/es a Twitter, encoratja les marxes. Aquesta protesta juvenil que a Bèlgica, per exemple és seguida per 30.000 estudiants que el passat dijous, per quarta setmana consecutiva, es van saltar les classes i van manifestar-se a les principals ciutats, malauradament no ha arrelat a Espanya, cosa que podria relacionar-se amb les mancances educatives i el poc debat polític. A Catalunya els joves s’inclouen en un Moviment per la Justícia Climàtica és format per un grup de persones a títol individual, entitats socials i ecologistes que tenen una preocupació comuna: la lluita contra el canvi climàtic: Marxa pel clima
Iniciatives perquè les dones es protegeixin de les agressions masclistes
L’Ajuntament de Santa Eulàlia (Eivissa) ha aprovat al ple d’avui que continuarà celebrant activitats per fomentar l’autoprotecció de les dones contra la violència de gènere ( aquestes van iniciar-se el passat 9 de juny al Poliesportiu Municipal). La proposta va ser una iniciativa del grup socialista, però va ser aprovada ( i avui ho ha tornar a ser) per tots els grups municipals si bé s’ha concretat que es tracta no només d’ impartir cursos de defensa personal sinó també altres habilitats que permetin repel·lir els atacs de forma física i també oferir a les dones recursos per a encarar aquestes situacions.
Ajuntaments de diferents poblacions catalanes també organitzen cursos, seminaris o tallers de defensa personal per a dones normalment gratuïts, com ho mostres els cartells trobats a la xarxa. Alguns d’aquests tallers són impartits per policia o mossos.
1r cas de violència masclista a Catalunya
Una noia de només 17 anys, estudiant d’institut, va ser degollada ahir per la seva parella de 19 qui va suïcidar-se posteriorment llençant-se pel balcó de l’habitatge on es va produir el crim. Avui els veïns de Reus ( Tarragona) i els companys i companyes d’institut han fet uns minuts de silenci a la plaça de Mercadal en senyal de dol i repulsa d’aquest últim crim masclista.
La directora del centre on estudiava la noia ha pronunciat unes sentides paraules i ha acabat el seu parlament amb NI UNA MENYS! al qual tots i totes ens afegim. També estem totalment d’acord amb l’afirmació de l’alcalde de la població: “Aquests casos no són resultat de problemes domèstics, sinó que tenen una dimensió social que ens afecta a tots i totes i han de ser combatuts”.
Tant de bo això no hagués de ser notícia (multitud de públic en un partit femení)
Llegeixo avui a El Periodico una notícia de dones i esport que em crida l’atenció:
El camp de San Mamés, pràcticament ple per 48.121 espectadors, segons dades de l’ Athletic Club, bat el rècord d’assistència a un partit femení de futbol a Espanya en l ‘enfrontament de quarts de final de la Copa de la Reina entre l’equip bilbaí i l’ Atlético de Madrid.
El registre supera de molt el dels espectadors del partit que va enfrontar la selecció espanyola a la d’Estats Units de fa uns dies al Rico Pérez d’Alacant presenciat per 9.182 aficionats.
Hem de celebrar que els aficionats, se suposa majoritàriament bilbaïns animi les jugadores del seu club com ho fa amb els jugadors [la llàstima és que el resultat d’aquest partit tan concorregut ha estat de 0-2 a favor de les rivals madrilenyes].
Les dones a l’Espanya de la guerra civil
Fa 80 anys de l’entrada de les tropes franquistes a Barcelona posant fi a més de dos anys d’una guerra civil que no hauria d’haver començat mai el resultat de la qual va significar, per a molts i moltes defensors de la 
República, una pèrdua de llibertats i l’entrada a una llarga nit de silenci. Paga la pena recordar que en aquells temps en què calia lluitar per fer front al feixisme les dones també van respondre a la crida del govern espanyol i la Generalitat republicans: van treba
llar a les fàbriques quan els homes van anar al front, van afiliar-se als partits polítics, van assistir els ferits als hospitals de campanya o rereguarda i van anar al front com a milicianes. Havien de fer-ho pel seu futur i el dels seus fills. Aquests cartells ho demostren.
El resultat de la guerra, l’inici d’aquella llarga dictadura, les va tornar a recloure a les llars sota la tutela de pares i marits.
Alyssa Carson, l’adolescent que es prepara per anar a Mart
Aquesta estatunidenca nascuda el 2011 va decidir als 3 anys que volia anar a Mart. Ara és candidata a ser una de les primeres persones que participaran en la primera missió humana a Mart al voltant de l’any 2033. Mentre es prepara fa conferències i és ambaixadora del projecte de vol espacial privat Mars One (que té per objectiu muntar una colònia permanent d’humans al planeta vermell) En anys successius i sent encara molt jove va participar als campaments espacials de la NASA a EEUU, Canadà i Turquia. [El SpaceCamp® va ser creat el 1982 per motivar els joves com a pioners espacials]. L’any 2013, va ser la primera persona que va completar el programa Passport de la NASA en haver estat en els 14 Centres de visitants de la NASA als Estats Units.
Alyssa Carson viu a Baton Rouge (Louisiana) estudia a la Advanced Possum Academy i des de l’any 2017 assisteix a l’Institut Internacional de Baton Rouge International, on estudia en xinès, anglès, francès i espanyol. És la sol·licitant més jove per accedir a la Universitat Internacional de l’Espai. ISU-Space.
Va aparèixer a la pel·lícula The Mars Generation.
Ni l’embaràs ni la lactància aturen Jasmin Paris
Aquesta investigadora en la Universitat d’Edimburg de 35 anys corre des que va acabar Veterinària el 2008. Enguany s’havia proposat participar a la Montane Spine Race, una de les competicions més dures, malgrat que té una filla de 14 mesos a la qual encar havia de donar el pit perquè per unes infeccions víriques es negava a alimentar-se amb res més que llet materna ( i, per tant, Jasmin [blog] havia d’aturar-se als punts de control per treure’s llet). Després de 430 kilòmetres pujant i baixant muntanyes, 13.000 metres de desnivell positiu i més de 80 hores corrent sota la pluja o la neu en alguns trams, va acabar la primera d’homes i dones tot i que el fet de la lactància li suposava una pèrdua extra diària de 750 calories ( un 10% més d’esforç).
Com s’explica aquesta proesa? Una bona gestió de la son és decisiva en aquesta cursa i segons explica Jasmin Paris, gràcies a la maternitat, estava ben entrenada en això. Ella va poder entrenar fins a l’últim dia de l’embaràs, l’endemà de néixer la seva filla ja va tornar al camp i a poc a poc es va anar preparant per a la cursa; havia d’entrenar ben d’hora quan a casa seva tots dormien, però això li va permetre poder dormir menys durant la cursa i avançar mentre els/les competidors havien de dormir. Ella va sortir diumenge passat a les 8 del matí d’Edale – entre Manchester i Sheffield – i va creuar la meta dimecres a les set de la tarda; havia rebaixat el rècord en més de 12 hores ( el va deixar en 83 hores 12 minuts i 23 segons). En aquests quasi quatre dies va dormir dues hores i mitja, repartides en diferents parades.
Així doncs, podem dir que la maternitat no és un fre sinó, si de cas, un incentiu.
El País ( 22/01/19) La madre que ganó una carrera de 430 kilómetros con paradas para la lactancia