25 anys sense Montserrat Roig

Avui fa 25 anys que ens va deixar l’admirada escriptora Montserrat Roig quan en tenia tan sols  46.

Ens dol encara la seva absència per les tantes i tantes novel·les i articles que hem deixat de llegir.   Trobem a faltar la seva mirada desperta i crítica, la seva forma  de veure el món  i  de  viure la vida. I, com a dones,  li agraïm que ens ensenyés que podíem fer tot allò “que ens donés la gana”  de fer.

No deixarem d’admirar Montserrat Roig tant com a narradora i periodista així  com a  feminista i lluitadora per la memòria històrica.

Bones lectures sobre dones

Dues lectures descobertes recentment:

petitaD’una banda:  GUARDAR LA CASA Y CERRAR LA BOCA, de l’escriptora   Clara Janés  ( Ediciones Siruela) Es tracta d’un assaig  on trobem   un interessant recorregut  per diferents s cultures i períodes de la història a través de les principals obres literàries de dones que van manifestar la seva  sensibilitat i  talent  en les lletres. Alguna de les sorpreses : el primer escriptor de nom conegut fou la sacerdotessa acàdia Enheduanna i,  durant molts segles, a l’ Extrem Orient la cultura es  reservava per a les cortesanes, ja  que a la dona senzilla només se li  ensenyava just l’imprescindible per a l’assoliment de la conducta que es considerava pròpia del seu sexe.  Descobrim  també que, al llarg de la història, la dona  podia trobar  llibertat  en la clausura  (monges) o                   l’ esclavitud de la cort  (reines) i   també que hi va haver  moltes dones guerreres, fins i tot ordes de cavalleria femenines.

El títol està inspirat en uns versos de Fray Luis de León :  Porque así como la naturaleza […] hizo a las mujeres para que, encerradas, guardasen la casa, así las obligó a que cerrasen la boca.  Però a més de les esmentades  Safo, Hipatia, Sor Juana Inés de la Cruz, las místiques  com Margarita Porette,  les beguines, les sensuals poetesses arabigoandaluses, les dones africanes de remotes tribus o les cortesanes orientales cultes i  refinades com l’anònima dona del Japó que va escriure la gran primera novel·la, sense oblidar les trobadores o les escriptores actuals que encara lluiten … totes han desafiat els versos de Fray Luís.

Violeta ParraL’altra proposta és en realitat una col·lecció: ANTIPRINCESAS. LLibres infantils que trenquen  estereotips. Aquesta col·lecció il·lustrada de llibres per a nens d’ambdós sexes que té com a protagonistes dones llatines com Violeta Parra o Frida Khalo pretén mostrar exemples de dones reals, líders, creatives, rupturistes i valents per trencar amb la imatge estereotipada de les princeses de Disney.  És un acreació de l’editorial argentina Chirimbote

 

 

 

Una altra versió del conte de La caputxeta

Avui a les XVI Jornada de Poesia Juvenil de l’Hospitalet de Llobregat, celebrada al Teatre Joventut  i davant d’entusiastes estudiants dels diferents instituts de la ciutat ,  SAMIR CHAOUI,  alumne de 1r de batxillerat de l’Institut Eugeni d’Ors, ha presentat aquest poema.  L’he trobat molt alliçonador i vull felicitar el seu creador.

CAPUTXETA VERMELLA

  • Dolça, innocent com els lliris,
  • causa de molts deliris.
  • Vés amb compte amb les lloances,
  • no hi posis esperances.
  • No deixis que cap llop s’apropi.
  • No deixis que et prengui
  • i que al matí desaparegui.
  • No hi confiïs, no hi vagis !
  • En el seu cau les paraules
  • passen a ser cadenes;
  • els somriures, crits
  • i els elogis, esgarips.
  • Veuràs com l’estimat es torna una bèstia,
  • com els seus braços t’ofeguen
  • i pinta de roig els teus llavis verges.
  • La bèstia es cansarà i del cau et traurà.
  • Buscarà una altra presa
  • per tornar amb l’escomesa.
  • No et rendeixis, sigues forta.
  • Refés la teva vida.
  • No participis d’aquest conte.

Jane Austen i les noves tecnologies

En el 240è  aniversari del naixement de  la novel·lista, el seu nom i les referències sobre ella esdevenen “trending topic” a twiter.

AUSTEN, nascuda a Hampshire – Anglaterra – el 1775, és mundialment coneguda per llibres com Orgull i prejudiciSentit i sensibilitat, Mansfield ParkEmma,   L’ abadia de Northanger i Persuasió , entre d’altres. Moltes de les seves obres han estat dutes al cinema.

Alguna de les seves cites cèlebres:

  • “La felicitat al matrimoni és una qüestió d’ atzar”.
  • “Una meitat del món no pot  entendre els plaers de l’altra meitat”

En aquest enllaç podem llegir alguns dels twits commemoratius que se li han dedicat:  El romanticisme de Jane Austen  sigue de moda en twiter    ( El Periodico, 16 de novembre)

Els Diaris de Carlota

EL DIARI VERMELL

Carlota decideix escriure un diari sobre sexualitat. Coneix Flanagan i ell diu que n’escriurà també un. Carlota i les seves amigues Mireia i Elisenda indaguen tot allò que no saben i volen saber sobre el sexe. Mentrestant, Carlota i Flanagan es van veient i inicien una relació,  tot i que en  tenen d’altres a banda;  ella té Koert, el xicot holandès que va conèixer a Anglaterra,  i ell té Nines.  Un dia que   són  a casa de la mare de Carlota, descobreixen el sexe i poc després ella tem haver-se quedat embarassada. Es fa el test  de l’embaràs i mentre espera els resultats,  li ve la regla. Poc després s’adona que encara té interès per en Koert qui  ha de venir a Barcelona per unes competicions de natació. En Flanagan  no es pren gaire bé la indecisió amorosa de la Carlota, però finalment queden com amics. El noi promet deixar-li llegir el seu diari vermell per tal que conegui el punt de vista masculí de la sexualitat.

La part més “científica” l’aporta el professor de Ciències, Sr. Badia. Ell els informa sobre:

– La regla i els canvis hormonals que es produeixen a l’adolescència.

– Els perills de les relacions sexuals sense protecció que poden ocasionar:  – embarassos no desitjats.  Referència als  mètodes  anticonceptius.   // – malalties de transmissió sexual com ara la SIDA.

L’obra i el llibre permeten que els i les adolescents reflexionin  sobre:

-estereotips de gènere, sovint causats per una mentalitat tradicional i masclista que es pot concretar en:  – imposició,  per part dels nois,  d’un tipus de relació sexual no desitjada per les noies //  – excessiu control per part del nois ( la qual cosa actualment és possible gràcies a un pervers ús de les noves tecnologies )

– els perill del sexe sense protecció

També adreça els i les joves al lloc concret de la nostra localitat on poder resoldre qualsevol dubte sobre sexe i sexualitat:

Punt d’informació de salut jove

Adreça: Cobalt 57Telèfons: 93 403 69 12 – 93 403 29 25 ( Cal demanar cita prèvia) / Horaris: dilluns, dimarts i dijous, de 8:30 h a 15:00 h / dimecres, de 8:30 h a 18:00 / divendres, de 8:30 a 14:00 h

 S’hi pot obtenir informació sobre:

-Les primeres relacions sexuals (autoconeixement del cos, cicle menstrual, ovulació…)
– Test d’embaràs
– Píndola de l’endemà
– Recomanació i prescripció de mètodes anticonceptius
– Interrupció voluntària de l’embaràs
– Atenció psicològica
– Consulta sexològica
– Infeccions de transmissió sexual
– Prova ràpida del VIH (sense límit d’edat )
– Consultes sobre hàbits d’alimentació saludable
– Hàbits de consum de substàncies tòxiques (alcohol, tabac, cànnabis…)
– Deshabituació del tabac
– Hàbits de vida saludables

PROPOSTES DE REFLEXIÓ

1. Escriuries un diari?  Sobre què escriuries?  Quins temes t’ interessen més?  Escriuries  sovint, de manera regular o de manera esporàdica?  Seria un diari íntim, escrit en secret, o el comentaries  amb els amics i amigues?

2. Com  creus que ha de ser la relació entre un noi i una noia.

3. “L’amor no té res a veure amb la dependència ni amb la submissió” […]. “Un home no està per damunt vostre, mai” […]. “L’amor no és una relació de dominació” […] “La gelosia no és una prova d’amor” […]  Aquestes són algunes de les frases que escriu Carlota.  Tot i que ho va fer a El diari lila de la Carlota,  l’autora ens torna a parlar de les relacions de desigualtat en les parelles i dels maltractaments. Hi estàs d’acord amb aquestes afirmacions o ets dels i les que pensen que l’amor autèntic és el romàntic, que val la pena patir per amor?

4. La Mireia i la Carlota tenen una conversa sobre els estereotips físics i els models. Trobes bé que la moda  imposi  tant a  nois com a  noies un model    d’extrema primesa?. Parlem de  l’anorèxia i altres trastorns alimentaris. (És molt recomanable  la lectura de l’obra de la Gemma Lienas Bitllet d’anada i tornada, que tracta de forma novel·lada diversos trastorns de l’alimentació).

5. Un dels temes que tracta El diari vermell  és la SIDA. Pots   documentar-te sobre les alarmants estadístiques que assoleix la malaltia al nostre país i els avenços per a la creació de la vacuna.

6. Relacionat amb el temari de Naturals,  pots informar-te sobre el funcionament dels mètodes de control de la natalitat i valorar l’ús de mètodes de prevenció de malalties de transmissió sexual.  Quin és el mètode més eficaç per evitar tant els embarassos com la SIDA?

7. El diari vermell de la Carlota t’ha aportat nova informació? T’ ha interessat tot el que s’hi exposa? Quin dels temes tractats t’ interessa més?  Estàs  d’acord amb l’afirmació: “La sexualitat masculina i la femenina són diferents”? (Pots  llegir El diari vermell del Flanagan d’Andreu Martín i Jaume Rivera, on s’exposa el punt de vista dels nois).

PODEM RECORDAR ALGUNA ESCENA DE L’ESCENIFICACIÓ TEATRAL

EL DIARI LILA 

INFORMACIÓ SOBRE LA NOVEL·LA

ENTRADA: NO OBLIDEM MAI DE FER UNA MIRADA LILA AL NOSTRE ENTORN

Nou Premi Nobel de literatura femení: Svetlana Aleksiévitx

- Voces de Chernóbil jpgAquesta bielorrussa, de 67 anys, periodista de professió,  és poc coneguda entre nosaltres. L’única de les seves obres traduïda al castellà és el  reportatge coral ‘Voces de Chernóbil’ publicada  per Debolsillo.  L’obra es compon de diverses narracions fetes a partir dels testimonis de diferents veus, protagonistes involuntaris desl desastre de Txernòbil  i ha sigut traduïda a diferents llengües. A Espanya l’editorial Debate acaba d’anunciar que el mes de novembre publicarà una de les obres més destacades,  ‘La guerra no tiene rostro de mujer’ (1983), una obra cabdal  del periodisme d’investigació que dóna veu a les dones que van patir la segona guerra mundial i que va ser el seu primer reportatge literari. Per ella l’autora va ser acusada de destruir la imatge heroïca de la dona soviètica, per això no  publicar fins al 1997. En català, el segell Raig Verd publicarà al novembre ‘Temps de segona mà. La fi de l’home roig’, una obra que parla dels últims 20 anys de la història de Rússia i com el final del règim ha afectat els seus ciutadans.

Aleksiévitx és una mestra del reportatge literari, gènere amb  el qual  relata amb  tota la cruesa el fracàs de la utopia soviètica.

SVETLANA ALEKSIÉVITX ( Viquipèdia)

Uns quants llibres recomanables

Las mujeresCECILIA CASTAÑO, catedràtica d’Economia Aplicada i membre de sabi@s encapçala l’equip multidisciplinar que signa LAS MUJERES EN LA GRAN RECESIÓN. POLÍTICAS DE AUSTERIDAD, REFORMAS ESTRUCTURALES Y RETROCESO EN LA IGUALDAD DE GÉNERO (VVAA. Cátdra. PUV, Madrid 2015) Sostenen que mentre durant la 1ª etapa de la recessió (2008-10) les dones sen’n sortien ja que l’atur es registrava sobretot entre els treballadors masculins de la construcció, a la 2ª etapa ( 2011-13) les principals víctimes han estat les dones, majoritàries als serveis públics afectats per les retallades.

desigualesMARIA PAZOS, matemàtica que ha formulat el programa de gènere de PODEMOS) va publicar DESIGUALES POR LEY ( Catarata, 2013) on argumenta que la crisi ha ocasionat que la qüestió de gènere retorni a cotes del segle anterior.

5e694dedb372a39bd2b16e581ff3b6e162186cad (1)La xarxa jurídica FEMINICIDIO ( amb un blog molt recomanable) vol sensibilitzar sobre tota mena de violència contra les dones. Milions de dones arreu del planeta moren no només per crims masclistes sinó també per trata sexual, cosa que significa la violació sistemàtica d’uns drets que les legislacions de molts països volen ignorar. GRACIELA ATENCIO edita el llibre EL ASESINATO DE MUJERES POR SER MUJERES. VVVV. Catarata-FIBGAR, Madrid 2015.

El puteroLes sociòlogues gallegues ÁGUEDA GÓMEZ, SILVIA PÉREZ Y ROSA MARÍA VERDUGO publiquen EL PUTERO ESPAÑOL. QUIENES SON Y QUE BUSCAN LOS CLIENTES DE LA PROSTITUCIÓN. Cararata, Madrid 2015. Analitzen, justament, l’inductor de la prostitució i la trata, el client.

dIVINASPATRICIA SOLEY BELTRÁN ha publicat     ¡DIVINAS! MODELOS, PODER Y MENTIRAS  ( Anagrama, Barcelona 2015) Analitza les dones visualment explotades per induir el consum femení de la indústria de la bellesa que mou més diners encara que el de la prostitució.

madame de staëlI una biografia: XAVIER ROCA-FERRER, MADAME DE STAËL, LA BARONESA DE LA LIBERTAD (Berenice, Córdoba 2015) és una nova aproximació a GERMAINE  NECKER, gran figura de l’Europa romàntica. 

Llibres de dones

mujeres-espias-8460Pierson_castiglione-Mata_Hari_13Josephine BakerAline Griffith

LAURA MANZANERA. Mujeres espías: intrigas y sabotaje tras las líneas enemigas. Editorial Debate, 2088

Una  obra que desmitifica la figura de les espies femenines.  Des de la França de Lluis XIV fins a la guerra civil espanyola o ala URSS de la Guerra Freda,  personatges com Mata-Hari, Virginia de Castiglione, la comtessa de Romanones ( Aline Griffitho Josephine Baker van fer un paper cabdal en el desenllaç dels conflctes polítics de la seva època.

LAS SULTANAS OLVIDADASFATIMA MERNISSI. Las sultanas olvidadas. El Aleph Editores

Un llibre que recupera la vida silenciada de quinze reines de l ‘islam. Les unes van morir assassinades, d’altres  van abraçar la pirateria.

libros1BENEDETTA  CRAVERI. Amantes y reinas  (Ediciones Siruela).  Ens parla d’Ana d’Austria,  Maria Antonieta, Gabrielle d’Estrées o Madame du Barry  i d’altres, quasi 20 dones definides com amants i reines que van convertir la seva “debilitat” en un instrument de domini.

 

“El camino es nuestro”, textos inèdits d’Elena Fortún i Matilde Ras

Fortun RasdescargaAquest és el nou títol de la col·lecció Obra Fundamental de la Fundación Banco de Santander, una compilació de textos inèdits de les escriptores  Elena Fortún ( pseudònim d’ Encarnación Aragoneses de Urquijo, Madrid, 1886 – 1952; ben coneguda per les seves novel·les per a públic infantil i adolescent i sobretot la sèrie  “Celia”) i la grafòloga Matilde Ras (Tarragona, 1881-1969)

Totes dues van ser pioneres silenciades durant el franquisme. Integrants de la primera generació de feministes espanyoles , eren amigues i admiradores mútues des dels temps del madrileny Círculo Sáfico de Victorina Durán, anterior a la Guerra Civil. El llibre, amb introducció de Núria Capdevila-Argüelles, catedràtica associada d’Estudis Hispànics i Estudis de Gènere a  la Universitat d’Exeter, pretén endinsar-se en la figura d’ambdues escriptores, rescatar la seva obra literària i humanística i capbussar-se en l’autèntica dimensió de la seva relació amorosa. Però elles no només van compartir una relació amorosa  sinó  que també van estar compromeses en la defensa dels drets de la dona i el feminisme.  Els missatges entre totes dues anaven encriptats per ocultar tant la seva passió com les seves idees polítiques.

“Desitjo que vingui el diable”

Mary-MacLaneI-Await-the-Devils-Coming2-225x300deseo-que-venga-el-diablo_9788432224256-602x1024

I Await the Devil’s Coming  Aquest és el títol del llibre-diari personal d’una noia de 19 anys, MARY MACLANE, veritable bestseller als EEUU a principis de s. XX. L’autora es pot considerar la primera blogaire ( sense bloc, però) pel seu estil incendiari i modern en les seves confessions i particular forma de veure el món. Amb 100 anys de retard arriba a Espanya i és publicat en castellà per l’editorial Seix Barral. A través de les seves frases iròniques i burletes sobre la soledat i la feminitat, i els seus textos d’amor,  i sentiments hi veiem una jove escriptora alternativa que viu en un món hostil. Al seu diari trobem una noia altiva i narcisista, però també  divertida; té un estil precís, directe i arriscat;  es dirigeix a un ésser diabòlic a qui invoca a les pàgines  del diari i li demana  que l’ajudi a desfer-se de tots els mals i pegues que la seva joventut li imposa. Té un  llenguatge propi  i, sense saber-ho, molts anys després és el mateix que el de milers d’usuaris d’Internet.

220px-Men_Who_Have_Made_Love_to_Me_(1918_film)Mary MacLane va néixer a Winnipeg (Canadà) el 1881.  Després de triomfar amb el seu diari, publicat el 1902, es va traslladar a Nova York, on va escriure una sèrie d’articles per al ‘New York Tribune’ basats en les seves vivències i opinions. Va publicar dos llibres més  d’un marcat contingut autobiogràfic. La productora Essanay Studios els va adaptar al cinema,  ‘Men who have made love to me, una pel·lícula innovadora onMacLane s’interpreta a ella mateixa, fumant en escena i adreçant-se directament a l’audiència.

Va morir a l’habitació d’un hotel de Chicago al 1929, quan tenia 48 anys, per causes desconegudes.

Pàgina sobre l’escriptora ( en anglès)

Ara (19 de gener de 2015)