Aquesta bielorrussa, de 67 anys, periodista de professió, és poc coneguda entre nosaltres. L’única de les seves obres traduïda al castellà és el reportatge coral ‘Voces de Chernóbil’, publicada per Debolsillo. L’obra es compon de diverses narracions fetes a partir dels testimonis de diferents veus, protagonistes involuntaris desl desastre de Txernòbil i ha sigut traduïda a diferents llengües. A Espanya l’editorial Debate acaba d’anunciar que el mes de novembre publicarà una de les obres més destacades, ‘La guerra no tiene rostro de mujer’ (1983), una obra cabdal del periodisme d’investigació que dóna veu a les dones que van patir la segona guerra mundial i que va ser el seu primer reportatge literari. Per ella l’autora va ser acusada de destruir la imatge heroïca de la dona soviètica, per això no publicar fins al 1997. En català, el segell Raig Verd publicarà al novembre ‘Temps de segona mà. La fi de l’home roig’, una obra que parla dels últims 20 anys de la història de Rússia i com el final del règim ha afectat els seus ciutadans.
Aleksiévitx és una mestra del reportatge literari, gènere amb el qual relata amb tota la cruesa el fracàs de la utopia soviètica.
SVETLANA ALEKSIÉVITX ( Viquipèdia)