Una altra versió del conte de La caputxeta

Avui a les XVI Jornada de Poesia Juvenil de l’Hospitalet de Llobregat, celebrada al Teatre Joventut  i davant d’entusiastes estudiants dels diferents instituts de la ciutat ,  SAMIR CHAOUI,  alumne de 1r de batxillerat de l’Institut Eugeni d’Ors, ha presentat aquest poema.  L’he trobat molt alliçonador i vull felicitar el seu creador.

CAPUTXETA VERMELLA

  • Dolça, innocent com els lliris,
  • causa de molts deliris.
  • Vés amb compte amb les lloances,
  • no hi posis esperances.
  • No deixis que cap llop s’apropi.
  • No deixis que et prengui
  • i que al matí desaparegui.
  • No hi confiïs, no hi vagis !
  • En el seu cau les paraules
  • passen a ser cadenes;
  • els somriures, crits
  • i els elogis, esgarips.
  • Veuràs com l’estimat es torna una bèstia,
  • com els seus braços t’ofeguen
  • i pinta de roig els teus llavis verges.
  • La bèstia es cansarà i del cau et traurà.
  • Buscarà una altra presa
  • per tornar amb l’escomesa.
  • No et rendeixis, sigues forta.
  • Refés la teva vida.
  • No participis d’aquest conte.

Deixa un comentari