Llibres per a l’estiu

marga_dandurain11 L’escriptora Cristina Morató (Barcelona, 1961) que ja va publicar Reinas de  África sobre dones emprenedores del s. XIX  fascinades pel continent africà,  ha escrit Cautiva de Arabia (Plaza & Janés), biografia de Marga d’Andurain (1893-1948), una dona aventurera que es va treure el títol de pilot i que va ser espia al servei de Lawrence de Arabia: va seduir oficials i càrrecs públics, traficava amb opi i feia contraban. Va desaparèixer als 55 anys en caure del seu veler a prop de Tànger.  Morató ha contactat amb el fill de l’aventurera, Jacques d’Andurain, de 92 anys i heroi de la República francesa i va presentar el seu llibre a Palmira, on va sentir parlar per primer cop de Marga  d’Andurain ja que va ser propietària d’un hotelet, Zenobia (en record de la famosa reina guerrera que va desfiar Roma) L’escriptora va quedar fascinada per la personalitat de l’aventurera basca i ha volgut escriure la seva biografia amb cert afany de reivindicar aquesta dona maldita.

84080610701 Un altre llibre interessant és el que ha escrit , després de quatre anys de silenci, l’escriptora Angeles Caso (Gijón, 1959)  Las olvidadas (Planeta) on mostra la vida d’ un grup de dones creadores, que van viure entre els segles XII i XVII i que han estat  “ignorades” per la història. “He tractat de  recuperar noms de dones actives en tots els camps; pioneres en moltss aspectes, i que han estat silenciades per la història”, va assegurar l’escriptora, autora de:  El peso de la sombras,  finalista del Premio Planeta i  Un largo silencio,  Premio Fernando Lara 2000.

Durant la presentació del seu nou  llibre,  que apareix publicat  junt a una biografia d’ Elisabeth de Àustria i Hongria que ha realitzat també ella, Angeles Caso va explicar que la presència femenina en el món de la creació no va ser tan escassa com tradicionalment ens han fet creure. Amb el seu llibre vol recuperar totes aquelles dones “condemnades a la desmemòria”, moltes de les quals es van veure obligades a romandre amagades darrera figures masculines.

Algunes de les dones incloses al volum són :   Hildebranda de Bingen, consellera d’ emperadors i papes i autora de diversos  tractats científics; Cristina de Pisan, poetessa i escriptora que va iniciar el debat en torn a la intel·ligència femenina; l’ espanyola Leonor López Carrillo, autora d’ unes memòrias escrites en 1402 o la popular Beatriz Galindo, professora de llatí d’ Isabel la Catòlica.

 

Dues dones reben els premis Pulitzer de literatura i teatre

30161_strout_elizabeth1.giflnotag1.jpg

Ara que s’acosta Sant Jordi parlem de llibres i escriptores.

Elisabeth Strout, que va publicar fa 10 anys la seva primera  novel·la Amy and Isabelle, va rebre ahir a Nova York el premi a la millor obra de ficció pel eu tercer llibre Olive Kitteridge, un recull de relats protagonitzats per una professora de matemàtiques d’una petita localitat de Maine. La vida de la protagonista al llarg de tres dècades serveix per reflexionar sobre temes com la soledat o la pèrdua, però des d’una òptica de subtil ironia. La majoria dels crítics l’han situat al capdemunt de les llistes de millors llibres 2008.

D’altra banda, Lynn Nottage s’ha endut el premi Pulitzer a la millor obra de teatre per Ruined, actualment en cartell a Broadway, basada en milrs d’entrevistes realitzades a dones víctimes del conflicte armat que viu des de fa anys la República Democràtica del Congo (sobretot violència sexual, mutilació genital, matrimonis imposats…) L’obra se centra en la vida de Mama Nadi, una dona que regenta un local on es mescla la música , la guerra i la vida dura de moltes dones.

Estrena al teatre Romea de dos monòlegs de l’autora Víctor Català

Les dues protagonistes Al teatre Romea, Emma Vilarasau i Àngels Gonyalons protagonitzen els monòlegs La infanticida i Germana Pau de l’autora Víctor Català, pseudònim de Caterina Albert i Paradís. En opinió de Josep Maria Mestres, director del muntatge,  l’escriptora de l’Escala és la gran dama de les lletres catalanes juntament amb Mercè Rodoreda ( i no només per la seva novel·la Solitud) a l’obra de la qual hi trobem una barreja de “lirisme i brutalitat shakespeariana”.

Després de 17 anys, Emma Vilarasau es retroba amb el personatge de Nela, al mateix escenari on va obtenir els millors elogis per part de la critica per la seva magnífica interpretació a La infanticida. Aquesta és, a més, l’obra per la qual Caterina Albert es va veure obligada a usar pseudònim. L’obra, distingida en els Jocs Florals d’Olot del 1898, va ser molt ben acollida per la crítica, tot i que aquesta actitud va canviar quan es va descobrir que l’autora era una dona. Des d’aleshores Caterina Albert va usar el pseudònim de Víctor Català per publicar la resta de les seves obres.

Àngels Gonyalons ens descobrirà Germana Pau, peça dramàtica inèdita als escenaris, i que ens narra de forma magistral els sentiments d’odi i enveja per un desig insatisfet.

Dossier de premsa del teatre

Comentari a La malla

Notícia de l’estrena a El Periodico

La infanticida: Nela, la protagonista d’aquest monòleg dramàtic, és una jove camperola. Narra aquesta història des de la cel·la del manicomi, on l’han tancada després de matar la seva filla acabada de néixer. La criatura és el fruit dels seus amors desenfrenats amb un jove de la burgesia. Atemorida per si el seu pare s’assabenta de la deshonra i compleix l’amenaça de degollar-la, la Nela escull aquest destí per a la seva filla.

Germana Pau: En el llit d’una cel·la d’una casa de curació assistida per germanes Paüles, jeu  un home molt malalt. La Germana Pau s’ha d’ocupar d’ell. La monja coneix l’home d’abans de fer-se religiosa; entendrem perquè l’actitud de la dona canvia radicalment i precipita la relació amb el pacient cap a un final inesperat.

Per conèixer millor l’autora,  Víctor Català,  clica damunt la seva fotografia.V?ctor Català

Com podem veure en aquesta  Guia didàctica (realitzada per Gemma de Luna per  treballar el text a classes de secundària) a   La infanticida  (Editat per La sal. Edicions de le dones, 1984)  se subverteix el paper que la societat ha atorgart tradicionalment a la dona,  el de mare.

 

A propòsit de Judith i Holofernes

Judith i Holofernes Anna BantiL’editorial Alfabia publica  una novel·la de l’escriptora italiana Anna Banti Artemisia, en referència a Gentilleschi,  l’autora de la pintura Judith i Holofernes (una de les dues que surten al temari d’Història de l’Art de 2n de batxillerat) Per aquest motiu, l’editorial  ha aconseguit que el Museu Capodimonte de Nàpols deixi al Thyssen de Madrid la pintura (i hi serà fins  al juny) Ignacio Vidal-Folch ens en parla en una crònica del diari El País ((10/03/09) on es posa en relleu que:

“La de Gentilleschi s’ha convertit en una obra mítica per a la retòrica i el discurs feminista”.

Anna Banti és el pseudònim de Lucia Lopresti,   (Florència, 1895-Ronchi di Massa, 1985)

Artemisia Gentileschi, la primera gran pintora italiana, serveix a Anna Banti per establir un diàlg entre passat i present, on l’art esdevé centre de la vida i motiu de superació personal i de les diferències de sexe.  L’ escriptora, va haver de reinventar el text quan el manuscrit original fou destruït en un bombardeig a Florència. Es tracta d’una novel·la històrica rica i modèlica, una obra mestra que Ediciones Alfabia rescata i enriqueix amb unestudi introductori de Susan Sontag.

La decapitació d’Holofernes va ser un tema tractat per molts altres  pintors. En podeu veure una mostra

Una dona, cap dels serveis secrets

Stella Rimington

Stella Rimington (1935)  va ser des de 1992 a1996 Directora general dels serveis secrets britànics (MI5). Al llarg de 27 anys va treballar en les tres branques de la unitat d’espionatge del Regne Unit (contraespionatge, contrasubversió i antiterrorisme)  Durant la seva etapa com a directora,  s’assolí una més gran transparència dels serveis secrets (fins i tot va fer públiques les activitats, operacions i funcions del servei i es va fer pública també la seva imatge) Molta gent del seu entorn, fins i tot els seus fills, es van sorprendre molt en saber la seva feina,  que era fins aleshores un  veritable secret.

Tot i que la seva primera feina per als serveis secrets era d’arxivista, ella no va ser tan sols una  Moneypenny (secretària de Bond) sinó que va arribar a ser  la primera dona de la història a ocupar-ne la direcció. El personatge de M, la cap de James Bond, es va inspirar en ella.

Un cop retirada va escriure les seves memòries i posteriorment s’ha passat a la ficció. Ha creat un àlter ego, l’agent Liz Carlyle, i les trames de les seves novel·les  sempre es basen en la realitat.

Acaba de publicar en castellà La invisible

La novel·la, publicada per Ediciones B, va sortir en anglès el 2004, forma part d’una saga de 5 títols i gira al voltant d’un atac terrorista.

L’autora ha vingut a promocionar la seva novel·la i en surt la referència en diversos mitjans. Pots escoltar l’entrevista que li van fer a RAC1

Des de de 2002 fins a 2007 el càrrec de Directora del MI5 també l’ocupà una dona:  Eliza Manningham-Buller (1948)

Eliza Manningham-Buller

Sobre poetesses

Maria Antònia SalvàClementina ArderiuRosa LeveroniMaria-Mercè Marçal

A l’Antologia de la Poesia Catalana que han de llegir els alumnes  i les alumnes de 1r de Batxillerat, d’entre 33 autors de poesia només figuren 4 poetesses: Maria Antònia Salvà, Clementina Arderiu, Rosa Leveroni i Maria-Mercè Marçal. Coneguem-les tot clicant damunt la seva fotografia.

El poema de Maria Antònia Salvà, L’encís que fuig és un cant a la Bellesa i a la seva fugacitat.

El poema de Clementina Arderiu, El pendís  és una cançó que mostra els atzars de la vida.

El poema de Rosa Leveroni, Elegies de la represa,VI certifica la intensitat de l’amor.

Al poema de Maria-Mercè Marçal, Brida, la poeta es compara amb algú que roda món amb plena llibertat, sense brida, a l’encalç de l’aventura.

Escriptores amb nom d’home

Algunes escriptores han amagat el seu nom darrera un pseudònim masculí. Clica sobre les fotografies per saber qui són i obtenir-ne informació.

Més informació sobre la primera, en francès.

I en aquesta altra obtindràs més informació sobre l’última i el moviment al qual pertany, el Modernisme.

Va escriure un relat que subverteix el paper que la societat ha atorgat tradicionalment a la dona, el de mare:
La infanticida. La protagonista, Nel·la, una camperola, explica la seva història des de la cel·la d’un manicomi. Havia matat la seva filla, fruit de la seva passió amorosa per un jove de la burgesia, per temor al seu pare. Guia didàctica.

La societat es va escandalizar en saber que aquest monòleg l’havia fet una dona, per això l’autora va decidir amagar-se darrera d’un pseudònim masculí.

George SandGeorge Eliot

Fernán Caballero

Victor Català

Saps qui és?

Sylvia Plath
Sylvia  Plath (Boston, 1932 / Londres, 1963) Morta als 32 anys, Sylvia Plath  va esdevenir, amb els seus  Diaris, la novel·la autobiogràfica La campana de vidre i els seus reculls de poemes (Ariel …)  una referència en la literatura del segle XX. La seva peripècia vital i la seva lluita  per trobar un espai propi com a dona la van convertir, a més, en un símbol per al feminisme.

Un article d’interès sobre aquesta autora i la seva relació amb la poetessa Anne Sexton els pots trobar a:

Los versos de un cóctel suicida.

Informació sobre pel·lícula  biogràfica.      Protagonitzada per Gwyneth Paltrow


El diari lila de Carlota de Gemma Lienas

El diari lila de CarlotaGemma LienasLes classes de 3r han llegit El diari lila de Carlota. Amb aquesta lectura es posa de manifest que potser al nostre entorn s’ha aconseguit el reconeixement legal de la condició femenina, però encara persisteixen les desigualtats a nivell social. I són ben colpidors els testimonis de nenes i noies d’altres entorns que pateixen tota mena de maltractaments pel fet de ser dones.

Cal sensibilitat, consciència i molta energia d’homes i dones per transformar aquesta realitat.

Si vols saber més coses sobre aquesta  autora clica sobre la seva foto.

Gemma Lienas té un bloc interessant on es comenten llibres: La tribu de Camelot

Divisa de Maria-Mercè Marçal

 Maria-Mercè Marçal

A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida.

I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.

Maria-Mercè Marçal va néixer el 13 de novembre de 1952. Va morir a Barcelona, el 5 de juliol de 1998, a causa d’un càncer, als 45 anys, just quan començava a viure la seva maduresa com a escriptora.

Per conèixer l’obra d’aquesta escriptora catalana cliqueu