Una diputada de Vox qualifica el feminisme de “càncer”

La diputada de Vox a l’Asssemblea de Madrid i sotssecretària de Mobilització  del partit d’extrema dreta, Alicia Rubio, davant la proposta d’Unidas Podemos d’instar el Gobierno que prengui mesures per “combatre els estereotips sexistes a l’escola” ha contestat, entre altres exabruptes:  “Yo pondría como asignatura obligatoria, en vez de feminismo, costura (…) Empodera mucho coser un botón”. A més de definir el feminisme com un càncer, ha dit que està preocupada pel “lesboterrorisme” i el “pornofeminisme”. La proposició debatuda, a la qual donaven suport  el PSOE i Más Madrid, contemplava la creació  d’una assignatura d’Educació  en Valors, la revisió  dels libres de text  amb perspectiva feminista, “garantir la llibertat d’elección de l’alumnat dels uniformes” o implantar “patis escolars inclusius”. Totes han estat qualificades per la diputada de “tontadas” y “majaderías ideológicas”. Ha arribat a riure de les dades aportades pel ponent sobre violència de gènere a escala mundial i, per tal de desacraditar-les, a al·legat: Ya se ve que las mujeres estamos mucho peor que en Arabia Saudí, estamos horrorosamente mal”. “Se mata por muchos motivos, vean ustedes películas de esas de crímenes”.

La parlamentària és autora del llibre Cuando nos prohibieron ser mujeres…y os persiguieron por ser hombres, on denuncia les polítiques de gènere”, pel qual l’associació  ultracatòlica “Hazte oir” la va premiar el 2017.

Evidentment, la proposta ha rebut els vots en contra de PP, Ciutadans i Vox.

Hem pogut llegir al diari Público que les opinions d’Alicia V. Rubio ja eren  conegudes des de fa anys. El març de 2017 els i les alumnes de l’ IES Arquitecto Peridis de Leganés, on  exercia de cap d’ estudis adjunta,  van forçar la seva dimissió després del seu suport al bus trànsfob  d’ HazteOír. Ella donava classe d’Educació Física i Valors Ètics

Després de 40 anys, 3500 dones iranianes han tornat al camp de futbol

La pressió internacional activada després de la immolació d’una activista  a les portes d’un estadi fa un mes, ha obligat el govern iranià a flexibilitzar tímidament la seva prohibició a les dones d’accedir als estadis. Han pogut presenciar el partit de classificació per al Mundial de Qatar 2022 entre l’Iran i Cambodja a l’estadi Azadi, a Teheran, sense haver-se d’amagar ni témer represàlies i penes de presó. En un estadi amb capacitat per a 78.000 persones, només s’han posat a disposició del públic femení 3.500 entrades. A més, se’ls va reservar un espai per tal que estiguessin totes juntes.

Des que es va instaurar el règim impulsat per la Revolució Islàmica de 1979 l’accés als estadis era prohibit a les dones; el passat setembre l’activista Sahar Khodayari  es va calar foc davant del Tribunal Revolucionari de Teheran mentre esperava que se celebrés el judici per haver estat enxampada disfressada d’home en un partit de futbol masculí i protestar per la seva condemna a presó. Una setmana després de la seva acció, amb el 90% del cos cremat, va morir.

Les activistes d’Open Stadiums van pressionar  la FIFA, els estatuts de la qual prohibeixen la discriminació. Molts internautes demanen a aquesta associació  que prohibeixi  Iran participar en les competicions internacionals i els seguidors que boicotegin els partits iranians. La FIFA  va reiterar l’exhortació a les autoritats del país per tal que permetessin l’entrada de les dones as estadis, cosa que s’ha aconseguit en aquest cas.

Tot i que el govern iranià ha permès que les dones puguin entrar als partits de la selecció, encara persisteix la prohibició; en aquesta ocasió se’ls ha permès l’entrada  en una graderia separada i limitada. Una de les activistes de l’organització Open Stadiums ha afirmat  “No hi ha res a celebrar. No és el que demanem. El que volem són drets iguals per a les dones aficionades per veure tots els partits”. Philip Luther, director d’Investigació  i Incidència  d’Amnistia Internacional per a Orient Mitjà  i Nord d’Àfrica ha dit:  “Tot el  que no sigui revocar la prohibició  a les dones d’entrar a estadis de futbol és un insult  a la memòria de Sahar Khodayari i un escarni  als drets de les dones iranianes”. L’assignació  limitada d’entrades de futbol per a dones és un “cínic  ardit publicitari”.

Des de principis de 2018, pel cap baix  40 dones han estat detingudes i algunes han estat processades per intentar entrar en estadis de futbol. En algunes grades s’han vist protestes per part d’homes.

 

 

 

El Premi Nobel 2018 recau en una dona (amb un any de retard)

L’Acadèmia sueca ha fet públics avui els premis Nobel de Literatura corresponents als anys 2018 i 2019. Com és sabut, l’any passat no es va atorgar aquest Nobel per raó d’una greu crisi  en la institució  sueca després de  la dimissió de tres acadèmics  per escàndol sexual i  acusacions de filtracions. Actualment  la institució ha estat renovada en profunditat i es pretén la major transparència.

El premi Nobel corresponent a 2018 recau en l’escriptora polonesa  Olga Tokarczuk (Sulechów, Polònia, 1962) a qui l’Acadèmia ha premiat per la seva «imaginació  narrativa» i «passió  enciclopèdica».  Es una de les millors i més celebrades escriptores poloneses actuals, autora de vuit novel·les i tres llibres de relats, molts dels quals traduïts a trenta idiomes. Amb  «Los errantes» (publicada a Espanya per Anagrama) va guanyar  el Man Booker International 2018 i va ser finalista del National Book Award en la categoria de llibres traduïts. És també  una activista en defensa del medi i opositora  dels governs autoritaris que s’han succeït en el seu país en els darrers anys. Tokarczuk és ja la setena escriptora en llengua polonesa i la quinzena dona  guanyadora del Nobel entre 116 guardons. En català podem llegir Un lloc anomenat antany.

El premi Nobel 2019 és per a l’escriptor austríac Peter Handke (Griffen, Àustria, 1942) per haver desenvolupat  un treball «influent» amb «enginy lingüístic» i haver explorat la perifèria de l’experiència humana.

La búlgara Kristalina Georgieva nova directora gerent de l’FMI

L’única aspirant al càrrec de directora del Fons Monetari Internacional, que ha ocupat avui dimecres en substitució de la francesa Christine Lagarde, fou vicepresidenta de la Comissió  Europea entre 2014 i 2016 i ocupava el lloc de consellera delegada del Banc  Mundial des de 2017.

Georgieva ( Sofia, 1953) és economista i sociòloga; es declara  feminista compromesa. Una de les idees que repeteix és que si hi hagués més dones a la primera línia de la política seria més fàcil resoldre els conflictes. Considerada una gran treballadora, ha visitat o viscut a seixanta països, parla anglès, rus  i francès, a més de búlgar. És autora de centenars de publicacions a revistes especialitzades i un llibre sobre macroeconomia. També ha estat  professora d’Economia internacional de la Universitat de Sofia.  I, com declara al seu twitter, prové d’una família humil  essent la primera a la seva família a tenir titulació superior.                .

Els alumnes de les universitats nordamericanes contra les beques a dones

Ens congratulàvem dels avenços, els darrers anys, per atraure noies a les  carreres STEM (Ciències, Tecnologia, Enginyeria i Matemàtiques (programes,  beques, seminaris i premis per  millorar l’ equilibri de sexes a les a aules universitàries ). Però el futur  d’algunes d’aquestes iniciatives corre perill als Estats Units perquè ara ells, els homes,  es reivindiquen com la nova minoria. Així ho manifesten alguns estudiants, professors i grups conservadors de la societat civil. El departament  d’ Educació ha obert  20 investigacions a universitats i colleges de tot el país  ( Yale, Berkeley, Princeton … ) per determinar si els seus programes violen el Títol  IX, la llei que exigeix  als centres que reben subvencions  federals a no discriminar por raó  de sexe, com al·leguen els denunciants.

Se senten discriminats !!!!. Ells diuen que en estudis com ara Educació o Infermeria, per justícia i igualtat,  caldria que els homes rebessin més ajudes ja que són poc representats en aquestes branques.

El pioner  en aquesta batalla és el professor de la Universitat de Michigan i analista del think-tank conservador American Enterprise Institute, Mark Perry, que defineix el fenomen  com  “un apartheid de gènere”. Va denunciar les sales d’estudi  per a dones,  els premis de la seva universitat per a estudiants STEM de sexe femení … i ara la lluita ja és a escala nacional amb denúncies a més de mig centenar de campus.  Com que a Biologia i Medicina, hi ha  més dones que homes,  sosté que ja no es pot parlar de desigualtat en els estudis STEM. Obvia, evidentment, que la desigualtat persisteix en moltes altres branques; només hi ha un 18% d’estudiants noies d’ Informàtica o un 20% d’enginyeries segons la National Science Foundation.

Tot indica, doncs,  que una nova lluita és oberta per a les dones.

Irene Polo i Roig, una dona que es va fer ella mateixa

Irene Polo és una altra d’aquelles dones que, sense tenir-ho fàcil, va fer de periodista, publicista i representant teatral i tot en en període molt breu de temps.

Va néixer a Barcelona el 27 de novembre de 1909 i es va suïcidar a  Buenos Aires, el 3 d’abril de 1942 . Tot i que la seva formació fou autodidacta i la situació econòmica familiar era difícil, va ser una de les primeres dones periodistes en la premsa catalana i redactora dels principals diaris dels anys 30. Va iniciar la carrera periodística l’any 1930 a la revista Mirador i l’exercí  fins a l’any 1936. Publicà a Imatges, La Humanitat, La Rambla, L’Opinió, L’Instant i Última Hora. Els seus articles tocaven totes les temàtiques: moda –introducció del pantaló femení, l’aparició de l’escot… – reportatges de denúncia social –la mendicitat a Barcelona, les pèssimes condicions de vida dels treballadors immigrants… – o d’alerta política –com el reportatge en què es fa passar per seguidora de les Juventudes de Acción Nacional, o els articles dedicats a la censura, que ella mateixa va patir. Abans de dedicar-se plenament al periodisme,va  treballar com a cap de publicitat de la productora cinematogràfica Gaumont. El gener de 1936 sortí de Santander a bord de l’Orinoco amb destinació a Amèrica, com a representant de la companyia teatral de Margarida Xirgu.  Quan la companyia es va dissoldre, l’any 1939, Irene Polo, que no podia tornar a Barcelona finalitzada la guerra civil, va quedar exiliada a Buenos Aires, on treballà com a traductora del francès i de l’anglès per a les editorials Losada i Sopena, i va ser directora de publicitat de les perfumeries Dana.

Yelena Grigórieva, activista pels drets LGBTI a Rússia ha estat assassinada a Sant Petersburg

Segons alguns mitjans locals, el principal sospitós és un home de 40 anys procedent  de la regió  de Bashkiria.  El company  de Grigórieva, Dinar Idrisov ha explicat a Facebook  que últimament ella havia estat objecte de mostres de violència i l’havien amenaçat  sovint de mort”.

L’activista morta, de 41 anys,  no només  havia denunciat la persecució  dels homosexuals i lesbianes, sinó que també, com a convençuda demòcrata,  militava en la defensa dels drets socials i polítics; per exemple, va demanar l’alliberament dels  presos polítics ucraïnesos o la reforma de les pensions.

Rússia va  prohibir el 2013 la propaganda homosexual entre els menors d’edat, llei que el col·lectiu considera una excusa per  impedir la celebració  de les marxes de l’Orgull. A principis d’any l’organització  Red LGBT russa es va adreçar al Comitè d’Instrucció  de Rússia per   exigir la investigació  d’una nova onada de persecució  de les minories sexuals a Txetxènia.

Greta Thunberg rep el premi de la Llibertat de Normandia

La jove activista  sueca contra el canvi climàtic, inspiradora dels Fridays for Future, va arribar a  Caen en tren – no viatja en avió per  mostrar el seu  compromís  amb la  limitació de  l’impacte  medioambiental.  Havia  intervingut dimarts a  l’Assemblea Nacional a París i va rebre  diumenge el Premi  de la Llibertat de Normandia en reconeixement  a la  seva acció  per  conscienciar sobre la necessitat d’actuar contra el canvi  climàtic. Aquesta ha estat  la primera edició  del guardó,  creat per la regió  del nord-est francès.

En el seu breu discurs d’agraïment va dir: “La relació  entre la urgència climàtica, les migracions massives i   la fam  no estan clares per a tot el món. Això ha de  canviar”.

Thumberg,  de  16 anys,  va iniciar al seu país un seguit de vagues de fam per aconseguir que els polítics fessin quelcom per la lluita contra el canvi climàtic. La seva lluita s’ha estès arreu del món en forma de vagues estudiantils que tenien lloc els divendres.

El parlament de les dones, només avui?

Avui ha tingut lloc un ple format únicament  per dones — les 60  diputades del Parlament i membres de diferents entitats feministes.  La secretària quarta del Parlament, Adriana Delgado (ERC), ha  exercit com a presidenta de la Cambra i  ha destacat que la iniciativa del Parlament de les dones vol situar las polítiques d’igualtat en el centre de l’agenda política. En la seva intervenció  inicial ha reivindicat que amb aquest   ple  la Cambra catalana ofereix una “imatge  inèdita” i ha recordat  l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell, empresonada de manera provisional pel procés  independentista. La presidenta del Consell Nacional de Dones de Catalunya (CNDC), coordinadora de  la iniciativa, Núria Balada, ha agraït a les entitats i partits la seva col·laboració  més enllà d’interessos partidistes i ha cridat  a construir una aliança  feminista que perduri en el temps. També la vicepresidenta del CNDC, Montse Pineda, ha reivindicat que les dones han arribat  al Parlament per a quedar-se i avançar.

Esperem que aquest ‘Parlament de les dones’ no sigui  el final de res, sinó un punt de partida per a continuar treballant per la igualtat i l’enfortiment de  la cooperació  entre entitats i institucions.

 

Mamitu Gashe, una dona que ajuda altres dones

Mamitu amb Catherine Hamlin

Acabo de llegir la singular història d’aquesta dona etíop que treballa a l’hospital Hamlin’s Addis Ababa Fistula Hospital d’ Addis Abebacom a cirurgiana de fístules obstètriques  (formació  d’un orifici  anòmal  en la via del part)

Aquesta dona, nascuda fa 72 en una humil família de camp va patir ella mateixa aquesta malaltia quan tenia 16 anys ( l’havien casada dos anys abans) Com a conseqüència va perdre el fill i va patir dolors, incontinència urinària constant i vergonya. Va tenir la sort de ser operada pels doctors australians Reg i Catherine Hamlin i va començar a ajudar-los primer en tota mena de serveis i posteriorment al quiròfan. Així, tot i que és analfabeta va esdevenir cirurgiana i actualment formadora d’altres especialistes que combaten aquesta xacra que afecta – segons l’OMS – cada any  entre 50 000 i 100 000 dones de tot el món (es calcula que a Àsia i Àfrica subsahariana més de 2 milions de dones pateixen  fístula obstètrica sense tractar).

A part de les necessàries mesures de prevenció que l’OMS no para de recordar (retard de l’ edat del primer embaràs, acabar amb pràctiques nocives com l’ablació i proporcionant assistència obstètrica – a la qual no tenen accés les dones socialment menys afavorides), amb una senzilla intervenció  quirúrgica es  poden reparar prop   del 95% de les fístules vaginals.

Mamitu Gashe va guanyar el  1989  la Medalla d’Or  atorgada a especialistes en cirurgia pel Royal College of Surgeons de Londres que reconeix la seva perícia amb el bisturí. També va ser  designada a la llista de les 100 dones més influents el 2018 per la BBC.